<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
    xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
    xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
    xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
    xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
    xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/"
><channel>
<title><![CDATA[Tecnologia | Nació]]></title>
<link>https://naciodigital.cat//rss/167/tecnologia</link>
<description><![CDATA[Notícies d'última hora i actualitat]]></description>
<language>ca</language>
<lastBuildDate>Tue, 09 Jun 2026 03:51:36 +0200</lastBuildDate>
<image><title><![CDATA[Tecnologia | Nació]]></title>
<url>https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png</url>
<link>https://naciodigital.cat/tecnologia</link>
<width>144</width>
<height>40</height>
<description><![CDATA[Logo de Nació]]></description>
</image>
<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
<copyright><![CDATA[Tecnologia |  Nació]]></copyright>
<item>
<title><![CDATA[La Universitat de Lleida testarà cases de fusta per reduir un 20% el consum energètic]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[Les proves formen part d'una iniciativa europea encapçalada per la Universitat Sueca de Ciències Agràries]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<strong>El grup de recerca GREiA</strong> de la Universitat de Lleida (UdL) testarà dues cases de fusta prefabricades per demostrar que <strong>nous materials basats en fusta redueixen un 20% el consum energètic dels edificis</strong>. Es tracta de la part experimental del projecte europeu 'Biobuild' coordinat per la Universitat Sueca de Ciències Agràries i finançat amb 4,6 milions d'euros per la Unió Europea en el marc del programa Horizon Europe. Concretament, els investigadors de la UdL<strong> implementaran materials de canvi de fase en fusta</strong> perquè posteriorment s'utilitzin en parets i paviments d'habitatges i oficines reformats o de nova construcció. El projecte, que actualment es troba en fase inicial, té una durada de quatre anys.<br />
<br />
L'objectiu del projecte europeu 'Biobuild' coordinat per la Universitat Sueca de Ciència Agràries i en el qual la Universitat de Lleida (UdL) hi contribuirà en la part experimental és <strong>desenvolupar nous materials basats en fusta</strong> per reduir, com a mínim, un 20% el consum energètic dels edificis.<br />
<br />
Concretament, el grup de recerca de la UdL <strong>s'encarregarà de testar l'eficiència d'aquesta nova tecnologia en dues cases prefabricades.</strong> Tal i com apunta la directora del grup d'investigació i catedràtica de la UdL, Luisa F. Cabeza,<strong> mentre que un dels habitatges estarà construït amb fusta convencional, l'altre estarà impregnat</strong> de productes materials d'origen biològic i químics "no inflamables ni tòxics per la salut",<br />
<br />
Les cases prefabricades <strong>esdevindran oficines de la universitat</strong> on treballaran investigadors per tal que el testatge sigui "el més real possible". L'experiment també es durà a terme en laboratoris de Suècia, per testejar la tecnologia en diferents zones climàtiques. A més, el grup de recerca de la UdL compta amb el suport de la delegació de Lleida del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya per rebre assessorament sobre una instal·lació segura del nou material en habitatges o oficines.<br />
<br />
El projecte, que va començar a caminar el passat mes de gener, <strong>es troba en una fase inicial.</strong> En aquest sentit, les cases prefabricades arribaran a la capital del Segrià <strong>a finals d'aquest any</strong>. Tot i això, els investigadors treballen actualment als laboratoris en el desenvolupament de la fusta que s'implementarà a les cases.]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-104348.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/la-universitat-de-lleida-testara-cases-de-fusta-per-reduir-un-20-el-consum-energetic.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/la-universitat-de-lleida-testara-cases-de-fusta-per-reduir-un-20-el-consum-energetic.html]]></guid>
<pubDate>Sat, 06 Apr 2024 13:06:00 +0200</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Google eliminarà totes les dades emmagatzemades del mode incògnit]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[Davant d'una demanda col·lectiva la companyia ha acceptat esborrar la informació guardada i oferir claredat sobre com funciona realment el navegador privat]]></description>
<content:encoded><![CDATA[Tots crèiem que el <strong>mode incògnit</strong> ofereix a l'usuari una privacitat total, sense que ningú sàpiga què estem buscant realment. Tot i això, la realitat és completament diferent i és que <strong>Google </strong>sí que guarda les nostres cerques i les dades. Ara, però, l'empresa americana ha acceptat esborrar tota la informació emmagatzemada després d'enfrontar-se a una demanda que li podria haver suposat una multa de<strong> 5.000 milions de dòlars</strong> pels danys causats.<br />
<br />
A més, en aquesta denúncia feta l'any <strong>2020</strong>, també s'exigia a Google a ser més clar en la privacitat real que tenen els usuaris, buscant que la companyia donés de manera més detallada com tracta la<strong> informació guardada</strong>, acabant així amb la "falsa" privacitat que representava oferir el cercador.<br />
<br />
En la resolució del cas aquest dilluns 1 d'abril, Google <strong>ha admès</strong> que el navegador incògnit només eliminava les dades del dispositiu emprat, però <strong>que la informació quedava emmagatzemada als servidors</strong> de la companyia. D'aquesta manera, l'empresa es compromet en oferir un cercador amb una <strong>privacitat real</strong>, que permeti a l'usuari navegar sense deixar pràcticament cap rastre.<br />
<br />
Una altra condició que Google ha acceptat, a banda d'eliminar totes les dades guardades fins al moment, és <strong>oferir més claredat </strong>en com funciona el mode incògnit, permetent a l'usuari saber com gestiona realment la seva informació. A més, aquest cercador privat també <strong>bloquejarà les cookies de tercers</strong> i <strong>no rastrejarà l'usuari</strong> que accedeixi al navegador.<br />
<br />
[plantillavirals]]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-117660.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/google-eliminara-totes-les-dades-emmagatzemades-del-mode-incognit.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/google-eliminara-totes-les-dades-emmagatzemades-del-mode-incognit.html]]></guid>
<pubDate>Wed, 03 Apr 2024 12:03:00 +0200</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El nou «Call of Duty: Warzone» té participació catalana (i ja pots jugar-lo)]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[Digital Legends participa en el projecte d'Activision Blizzard que avui veu la llum i després de tres anys de feina]]></description>
<content:encoded><![CDATA[El <strong><em>Call of Duty: Warzone Mobil</em></strong>e ja està disponible perquè tothom pugui jugar-lo des del seu dispositiu, ja sigui iOS o Android. Desenvolupat per <strong>Activision Blizzard,</strong> és la darrera entrega de la <strong>popular franquícia <em>shooter </em></strong>i aconsegueix adaptar la popular versió que ha triomfat a PC i consoles als mòbils. Tres estudis internacionals – de Los Angeles, el Quebec i Shanghai - han treballat en el desenvolupament del joc, però un quart estudi n'és responsable:<strong> el català Digital Legends.</strong><br />
<br />
El nou joc se suma a altres títols coneguts de la saga Call of Duty, com <strong><em>Modern Warfare 3</em></strong> o <strong><em>Warzone 2.0</em></strong>. De fet, aquest nou joc <strong>es podrà connectar i sincronitzar amb els ja existents, encara que siguin de consoles.</strong> El tràiler de llançament permet veure alguns dels escenaris que conté, així com els personatges i els equipaments disponibles. També mostra vehicles i armes en una proposta que es presenta carregada d'acció i que incorpora els mapes de Verdansk, Rebirth Island i Rust.<br />
<br />
El joc es pot descarregar de forma gratuïta, però compta amb una versió Premium que tindrà un cost per aquells que l'adquireixin i estarà centrada, sobretot, en temes més estètics. En una entrevista a l'ACN, <strong>Xavier Carrillo de Digital Legends explica que amb aquest pas es "tanca el cercle"</strong> i s'incorpora també el joc als dispositius. Així, parla de la versió "més accessible" de la saga, ja que comprèn fins a sis generacions de mòbils i no té cap cost. Unes particularitats que han permès que pocs dies abans de la seva estrena ja tingués 50 milions de persones preregistrades.<br />
<br />
"Les xifres són impressionants", afirma, "i no deixa de ser un bon símptoma d'allò pot arribar a partir d'ara, <strong>n'estem orgullosos i tenim moltes ganes".</strong> A la pràctica, l'objectiu del jugador és quedar l'últim amb vida i anar eliminant la resta de contrincants en un espai que cada vegada es fa més petit. <strong>"És un joc d'acció que fa més de 20 anys que funciona, que s'ha convertit en un fenomen</strong> i que, fins i tot, compta amb grans noms del món esportiu, del cinema, de la música i de l'espectacle que tenen els seus personatges al joc", recorda.

<h2>La implicació de l'estudi català</h2>
<strong>Digital Legends fa tres anys que treballa en aquest projecte</strong> juntament amb tres estudis més d'arreu del món. Carrillo admet que ha estat una experiència molt bona, que els ha permès construir <strong>el joc de la mà de gent amb molt de "talent, passió i ganes".</strong> D'altra banda, entrar a formar part d'Activision Blizzard els ha aportat "estabilitat i tranquil·litat", però també els ha permès mantenir la seva pròpia identitat.<br />
<br />
"<strong>Abans érem 40, i ara som 115, però mantenint allò que ens caracteritza, bona gent, humil i sostenible",</strong> afirma. Pel que fa a la seva participació en el projecte, afegeix que no és fàcil de detallar perquè els diferents estudis han treballat "com un sol equip". "Potser hem estat més implicats en gràfics, en tecnologia, però també en els sistemes d'ajuda, els personatges o els mapes", sosté, <strong>"hem fet una mica de tot"</strong>.<br />
<br />
[noticia]266992[/noticia]<br />
En aquest sentit, un dels punts positius de treballar<strong> d'aquesta forma ha estat el de tenir ajuda sempre</strong> que ho han necessitat, i també la rapidesa amb què es poden arreglar els problemes. "La disponibilitat és total, així que les coses es poden resoldre molt més ràpid", recorda.]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-104927.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/el-nou-call-of-duty-warzone-te-participacio-catalana-i-ja-pots-jugar-lo.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/el-nou-call-of-duty-warzone-te-participacio-catalana-i-ja-pots-jugar-lo.html]]></guid>
<pubDate>Thu, 21 Mar 2024 08:26:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La policia inicia una investigació a Andorra després d&apos;un reportatge sobre OnlyFans al país ]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[El cas revelat per "Equipo de investigació" ha generat rebombori al govern andorrà, que ha decidit actuar]]></description>
<content:encoded><![CDATA[Un reportatge periodístic del programa de televisió <strong><em>Equipo de Investigación</em></strong> de La Sexta, capitanejat per la periodista catalana <strong>Gloria Serra</strong>, va revelar les ombres de la plataforma <strong>OnlyFans, un dels fenòmens de pornografia encoberta </strong>més importants de tot internet. A partir de certes informacions que van extreure des del programa, les autoritats i les forces de seguretat d'Andorra s'han centrat en un cas en concret.<br />
<br />
[noticiadiari]2/252811[/noticiadiari]<br />
Un home, identificat com a Sergio F, a<strong>pareixia al reportatge tot cofoi assegurant que era el representant o mànager de diverses dones</strong> "i les cobrava entre el 30% i el 50% dels seus beneficis a la plataforma".<br />
<br />
<strong>Aquest fet va fer saltar les alarmes</strong> de les autoritats policials del país, que han iniciat una investigació. Ell mateix li treia importància al fet que, tal com li pregunten els reporters, podria estar exercint el proxenetisme i la prostitució. <strong>Fins i tot s'autodenomina "el rei d'OnlyFans"</strong> i, donades les circumstàncies dels seus beneficis, va decidir viure a Andorra per la seva fiscalitat més laxa, en comparació a Espanya.<br />
<br />
Segons ha explicat el<em> Diari d'Andorra</em>, el departament d'Interior i Justícia del govern andorrà ha anunciat aquesta investigació "per determinar si hi ha vincles en l'activitat d'aquest <strong>resident amb la pornografia exercida per menors d'edat"</strong>. L'home, davant les càmeres de La Sexta, va admetre que preferia que les dones que creaven contingut a OnlyFans fossin menors d'edat i que aparentessin "ser innocents".<br />
<br />
*Fa uns mesos que a Nació vam publicar un documental sobre l'efecte d'OnlyFans en els joves titulat <a href="https://www.naciodigital.cat/noticia/252739/onlyfans-intimitat-venda">"La intimitat en venda"</a>. A més, vam conversar amb dues expertes sobre <a href="https://www.naciodigital.cat/noticia/252814/el-sexting-segur-no-existeix-perque-el-risc-sempre-hi-es">ciberassetjament </a>i <a href="https://www.naciodigital.cat/noticia/252811/onlyfans-forma-facil-guanyar-diners-joves">psicologia</a> que expliquen els perills de la plataforma de moda, i vam elaborar un reportatge sobre la necessitat de tenir <a href="https://www.naciodigital.cat/noticia/252588/gran-repte-porno-feminista">porno feminista disponible</a>.<br />
<br />
[plantillavirals]]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-105046.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/la-policia-inicia-una-investigacio-a-andorra-despres-dun-reportatge-sobre-onlyfans-al-pais-.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/la-policia-inicia-una-investigacio-a-andorra-despres-dun-reportatge-sobre-onlyfans-al-pais-.html]]></guid>
<pubDate>Mon, 18 Mar 2024 12:04:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Facebook i Instagram recuperen la normalitat després d&apos;una caiguda mundial]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[Les incidències s'han començat a registrar a primera hora de la tarda, segons Downdetector, i s'han allargat fins a dues hores]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<strong>Facebook,</strong> <strong>Instagram i Threads </strong>es recuperen a hores d'ara d'una caiguda generalitzada que, durant dues hores, ha afectat dispositius de diversos països. Segons la web<a href="https://downdetector.es/" target="_blank"> <strong>Downdetector</strong></a>, que monitora aquests incidents, els problemes s'han començat a notar a partir de primera hora de la tarda. <strong>WhatsApp</strong>, propietat també de l'empresa <strong>Meta</strong>, de Mark Zuckerberg, també ha patit algunes incidències, però en general ha operat amb normalitat.<br />
<br />
Segons han explicat alguns usuaris a través de <strong>Twitter </strong>-ara, X-, les incidències es tradueixen en problemes per carregar la pàgina o per poder iniciar sessió. Meta ha trigat a comunicar oficialment <strong>una incidència generalitzada</strong>, molt abans la web Downdetector ha registrat problemes generals en les xarxes propietat de Meta. L'última caiguda d'aquestes característiques va ser el 2021.<br />
<br />
[plantillavirals]]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-113596.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/facebook-i-instagram-recuperen-la-normalitat-despres-duna-caiguda-mundial.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/facebook-i-instagram-recuperen-la-normalitat-despres-duna-caiguda-mundial.html]]></guid>
<pubDate>Tue, 05 Mar 2024 19:46:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Twitter activa sense avisar aquesta perillosa funció]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[L'aplicació incorpora una funció que modifica la privacitat dels usuaris]]></description>
<content:encoded><![CDATA[Sense avisar. <strong>Twitter </strong>(actualment, X) ha activat de manera automàtica una funció que <strong>modifica les preferències de privacitat</strong> dels usuaris. Diversos perfils de la xarxa han alertat dels fets. El canvi a Twitter pot tenir conseqüències, perquè es pot tenir accés a la vostra IP. És una <strong>funció de videotrucada i àudio</strong> dins de la mateixa aplicació.<br />
 
<blockquote class="twitter-tweet" data-media-max-width="560">
<p dir="ltr" lang="en">audio and video calling are now available to everyone on X! who are you calling first? <a href="https://t.co/DYvB7ZRrbY">pic.twitter.com/DYvB7ZRrbY</a></p>
— News (@XNews) <a href="https://twitter.com/XNews/status/1762913390450577459?ref_src=twsrc%5Etfw">February 28, 2024</a></blockquote>
<script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><br />
Si la funció està activada, qualsevol usuari et pot trucar i aconseguir la teva adreça d'IP.<strong> Per desactivar-la</strong>, només cal anar a Configuració, entrar a Privacitat i Seguretat, Missatges directes, i posar en <em>off</em> la pestanya d'àudio i videotrucades. Si no us funciona -alguns usuaris ho han denunciat- proveu de fer-ho a través d'un altre dispositiu.<br />
<br />
[plantillavirals]]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-112661.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/twitter-activa-sense-avisar-aquesta-perillosa-funcio.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/twitter-activa-sense-avisar-aquesta-perillosa-funcio.html]]></guid>
<pubDate>Sun, 03 Mar 2024 18:29:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Els Mossos innoven amb la IA al Mobile: crear retrats robot, gestionar patrulles o pilotar drons]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[El cos mostra la integració de la intel·ligència artificial com a suport als diferents àmbits d'actuació
]]></description>
<content:encoded><![CDATA[Els <strong>Mossos d'Esquadra presenten al Mobile World Congress</strong> la integració de la <strong>intel·ligència artificial </strong>com a suport en diferents sistemes de funcionament del cos policial. És la temàtica principal del seu estand al congrés de telefonia mòbil, on mostren diverses novetats, amb el punt central de l'aplicació de noves tecnologies que integren <strong>algoritmes de IA com a suport a diferents sistemes policials.</strong><br />
<br />
Crear retrats robot, gestionar patrulles o pilotar drons són algunes de les aplicacions que es fa de l'IA, que enguany se suma a altres capacitats que el cos de Mossos ja va mostrar en l'edició anterior del MWC, <strong>com és la gestió multi domini, en terra, mar, aire i cibernètica</strong>.<br />
<br />
Un primer àmbit d'aplicació de la IA que es recull a l'estand del MWC és el de la Policia Científica on es mostrarà el sistema <strong><em>iForensLIB</em></strong> que s'utilitza en investigacions balístiques. Aquest és un sistema molt innovador que incorpora tecnologia IA per fer anàlisis químiques de substàncies presents en escenaris on s'han fet servir armes de foc.

<h2>Els projectes dels Mossos</h2>
En aquest mateix espai també es disposa d'un programari desenvolupat íntegrament pels Mossos d'Esquadra, <strong>amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya (iThinkUPC),</strong> que crea retrats robot a partir de l'ús de la IA generativa a partir de la descripció que fa de l'autor la víctima d'un delicte. Aquesta eina facilita a la víctima l'aportació de detalls i matisos de la descripció i permet realitzar progressivament un retrat fidedigne a la descripció de la víctima sense necessitat de disposar de cap dibuixant. També permet generar un retrat robot a partir d'un esbós fet de manera manual.<br />
<br />
Un altre camp és el de gestió d'efectius en sales de comandament assistides per un algoritme basat en IA. <strong>Aquest projecte també s'ha desenvolupat en el marc del conveni que té la PG-ME amb la UPC</strong> i que permet investigar sobre l'aplicació d'aquestes noves tecnologies en sistemes que permetin planificar amb més eficàcia els serveis policials a terra, mar, aire i cyber. De fet, a l'estand es pot fer una simulació immersiva amb aquesta eina: podrà triar un incident i una ubicació concreta en el gestor de patrulles. Un cop dins el sistema assistit per IA proposarà una redistribució del patrullatge per millorar-ne l'eficàcia atenent als serveis que estiguin fent en aquell moment les patrulles.<br />
<br />
I per últim, l'àmbit que fa referència a la policia aèria amb <strong>el dron d'ala fixa que disposa de sistemes d'ajuda al pilotatge basats en algoritmes d'IA</strong>. Tot i que els algoritmes d'IA sempre estan supervisats per un agent, la intel·ligència artificial és un assistent que ajuda els agents a prendre millors decisions, tenint en compte el gran volum d'informació que gestionen en els incidents on intervenen diferents unitats.

<h2>Col·laboració europea</h2>
D'altra banda, els Mossos també participen en <strong>projectes europeus com <em>ALLIES</em>,</strong> que donarà suport als Proveïdors de <strong>Serveis d'Allotjament (HSP)</strong> en la informació i eliminació de contingut terrorista en línia, l'<strong><em>ASIT</em></strong>, en el que es treballarà amb tecnologies de suport i millora per combatre les noves formes de tràfic d'éssers humans, i el <strong><em>HOTHREAT</em></strong>, que crearà mesures de protecció a mida davant d'amenaces a hotels i centres de conferències.]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-105925.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/els-mossos-innoven-amb-la-ia-al-mobile-crear-retrats-robot-gestionar-patrulles-o-pilotar-drons.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/els-mossos-innoven-amb-la-ia-al-mobile-crear-retrats-robot-gestionar-patrulles-o-pilotar-drons.html]]></guid>
<pubDate>Mon, 26 Feb 2024 13:21:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Uber i Uber Eats ja es poden fer servir en català
]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[La companyia assegura que al llarg del 2024 traduiran altres aspectes de l'empresa a la llengua catalana, com la pàgina web o el contingut que arriba al correu electrònic]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<strong>La plataforma de cotxes amb conductor (VTC) </strong>Uber ja es pot fer servir en català. A partir d'aquest dijous, l'empresa ofereix la seva aplicació en la nostra llengua, segons ha avançat el diari <em>Ara</em>. Des d'Uber asseguren que la seva intenció és <strong>"oferir la millor experiència als seus usuaris a Barcelona",</strong> posant èmfasi en el mercat que ocupen a la capital catalana, en creixement constant des de fa uns anys.<br />
<br />
Tot el contingut de la plataforma i de l'aplicació estarà disponible en llengua catalana. No només es podrà demanar servei de conductor, sinó que Uber també assegura que la seva versió de servei a domicili, Uber Eats, estarà de manera íntegra en català. "Volem ser un soci a llarg termini per a Catalunya", ha explicat <strong>Felipe Fernández Aramburu</strong> a l'<em>Ara</em>. El director d'Uber a Espanya i Portugal considera que així ofereixen "la millor experiència" als seus usuaris catalanoparlants.<br />
<br />
Aquesta plataforma ja disposava de fins a 57 llengües més arreu del món per poder demanar els serveis que ofereix Uber. A<strong>l llarg de la resta del 2024 es traduiran al català altres continguts</strong>, com la pàgina web, les newsletters o els continguts que s'envien al correu electrònic dels clients.<br />
<br />
[plantillavirals]]]></content:encoded>
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/uber-i-uber-eats-ja-es-poden-fer-servir-en-catala.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/uber-i-uber-eats-ja-es-poden-fer-servir-en-catala.html]]></guid>
<pubDate>Thu, 15 Feb 2024 08:14:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Conspiranoics i terraplanistes virals: les claus del fenomen «Mr. Tartaria» i «Mickey Mouse Empíric»]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[Divulgadors científics i professors de periodisme analitzen l'auge de la pseudociència a internet i apunten mesures per combatre els discursos falsos]]></description>
<content:encoded><![CDATA[Fa temps que les <strong>teories de la conspiració</strong> van trobar a les catacumbes d'<strong>internet</strong> un gran punt de trobada. Fins i tot quan no existien les <strong>xarxes socials</strong>, els fòrums digitals es van erigir en els substituts dels bars i van passar a aglutinar aquells qui, a altes hores de la nit, asseguraven haver vist el fotograma d'un àlien o saber exactament quina era la fórmula de la Coca-Cola. La <strong>revolució digital</strong> ha dotat la societat de múltiples eines i espais per a la seva evolució, però també ha obert les portes de l'infern per a tots els amants de la conspiració. Vídeos, viralització, connexions immediates amb l'audiència, retenció absoluta (l'<em>engagement </em>que genera circulació i una addicció a estímuls), muntatges i tècniques per retenir el públic amb connexions de conceptes, termes i peces audiovisuals.<br />
<br />
Al paradís per als apassionats de les profecies autocomplertes, han sorgit dos mestres de les informacions "<strong>que no t'expliquen els mitjans de comunicació</strong>", que s'han instal·lat a la primera línia de les xarxes socials. Són els coneguts popularment com a <strong>Mr. Tartaria</strong> i el <strong>Mickey Mouse Empíric</strong>, dedicats a la cosa paranormal, conspiranoica, extraterrestre, obscura o mística. Gràcies a entrevistes a <strong>pòdcasts d'influencers i pseudoperiodistes</strong>, han passat a ser tendència absoluta a <strong>TikTok </strong>i a <strong>Twitter </strong>(l'actual X) i han explotat una gran capacitat d'atracció basada en una particular manera d'exposar les teories alternatives sobre la realitat i en ser convincent amb tot allò que consideren una veritat absoluta, així com en el seu llenguatge.<br />
<br />
El pòdcast <strong><em>Sin miedo al éxito</em></strong> és l'origen de la bomba mediàtica en què s'han convertit aquests dos creadors de contingut conspiranoic. La majoria de talls virals sorgeixen d'aquí:<br />
<br />
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=sfKjWdihJSw[/youtube]<br />
Les xarxes s'han omplert de les seves cares i missatges, a través de vídeos curts, ràpids i addictius darrere d'un micro. Per la majoria es tracta d'un <strong>producte d'entreteniment</strong>, però segons com se li atorga un <strong>estatus d'informació</strong>. Així, tot plegat suposa un repte de cara a la <strong>lluita contra la desinformació</strong> i les notícies falses, alhora que per a la <strong>comunitat científica</strong>, que veu com les teories i afirmacions conspiranoiques entren en contacte i es barregen amb la divulgació científica. <strong>Xavier Luri</strong>, catedràtic d'Astrofísica de la Facultat de Física i director de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), i Ricardo Carniel Bugs, professor de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), analitzen a <strong>Nació </strong>com cal tractar aquest fenomen.<br />
 
<h2>La comunitat científica, a la guerra</h2>
Luri manté que l'auge de les pseudociències i les teories conspiranoiques respon a les característiques del cervell humà, que funciona a partir de <strong>dreceres cognitives i heurístics</strong>, trucs per simplificar la complexa realitat que l'envolta. En aquest procés d'interpretació del món, apareixen <strong>biaixos </strong>que distorsionen la comprensió i fan que es prenguin decisions contràries als interessos propis en àmbits diversos. Així, el divulgador defensa que cal combatre els discursos i que els científics han de ser militants i no regalar la batalla a Mr. Tartaria, Mickey Mouse Empíric i tants altres.<br />
 
<blockquote cite="https://www.tiktok.com/@jasantaolalla/video/7331451310266420513" class="tiktok-embed" data-video-id="7331451310266420513" style="max-width: 605px;min-width: 325px;">
<section><a href="https://www.tiktok.com/@jasantaolalla?refer=embed" target="_blank" title="@jasantaolalla">@jasantaolalla</a> <a href="https://www.tiktok.com/tag/cienciaentiktok?refer=embed" target="_blank" title="cienciaentiktok">#cienciaentiktok</a> <a href="https://www.tiktok.com/tag/aprendeentiktok?refer=embed" target="_blank" title="aprendeentiktok">#aprendeentiktok</a> <a href="https://www.tiktok.com/music/sonido-original-7331451330928626465?refer=embed" target="_blank" title="â™¬ sonido original - Javi Santaolalla">â™¬ sonido original - Javi Santaolalla</a></section>
</blockquote>
<script async src="https://www.tiktok.com/embed.js"></script><br />
Tanmateix, alerta que cal ser conscient de l'arena on es produeix aquest debat i que l'oratòria i les emocions juguen un paper central a l'esfera pública. Per això, entén que, a més de disposar de coneixement, <strong>cal saber "discutir i convèncer"</strong>. Coincideix amb Carniel en el fet que "<strong>l'audiència no és tonta</strong>", en què un alt nivell cultural no és una garantia contra aquests postulats, i que <strong>la responsabilitat és compartida</strong> entre diversos gremis com el periodisme i el magisteri.<br />
<br />
Amb tot, Luri creu que una <strong>ciència europea finançada amb fons públics </strong>té l'obligació de sortir del laboratori per explicar-se. Per tant, calen <strong>perfils professionalitzats en divulgació</strong> que competeixin amb els líders conspiranoics, tot i que admet que entrar en el cos a cos amb la pseudociència "és complicat" i reclama "<strong>escollir batalles</strong>". "<strong>No podem estar desmentint qualsevol ocurrència</strong>", diu. Dues batalles que sí que s'han de guanyar, defensa, són les del canvi climàtic i les vacunes, però avisa descuidar les menors té el perill de crear un <strong>context en què "tot és possible"</strong> i que serveixi de caldo de cultiu per a discursos més perillosos.<br />
 
<h2>La democratització de la comunicació, una oportunitat per a tothom</h2>
Mr. Tartària, Mickey Mouse Empíric i qualsevol persona amb la voluntat de compartir un discurs a gran escala viu avui en l'època de la història de la humanitat més propícia per aconseguir-ho, amb la <strong>democratització de la comunicació</strong> gràcies a l'aparició de les <strong>xarxes socials</strong>. Qualsevol pot crear un pòdcast i escriure en un blog, així com fer un tuit o escriure una publicació a Facebook, i <strong>s'ha trencat el monopoli de l'opinió pública</strong>. Carniel defensa que es tracta d'una molt bona notícia, però recorda als pseudoperiodistes i creadors de contingut a internet que <strong>qualsevol dret ha d'anar acompanyat de deures</strong> i que l'emissió d'informacions i opinions implica una responsabilitat ètica. <br />
<br />
Els referents conspiranoics aprofiten aquest ecosistema per estendre els seus postulats en formats dirigits per comunicadors no professionals i Carniel entén que els mitjans i els periodistes <strong>no poden exigir-los que apliquin la deontologia i la metodologia</strong> del gremi, sinó que han d'aprofitar per diferenciar-se i consolidar el seu <strong>rol de "font fiable"</strong>. Tampoc es poden demanar competències professionals a l'audiència, que té el <strong>dret a consultar qualsevol font</strong>. Això sí, el professor de periodisme considera fonamental proporcionar-los eines per poder detectar quina credibilitat té la persona que els interpel·la darrere la càmera o el teclat. I, sobretot, <strong>trencar l'axioma que "tot és qüestionable i interpretable"</strong>. "No, hi ha fets objectius i verificables, així com falsedats refutables que no admeten matisos", subratlla.<br />
<br />
Alhora, defensa que "<strong>s'ha de poder entrevistar tothom</strong>" i que la solució no passa mai per la <strong>censura prèvia</strong>. Puntualitza, això sí, que cal diferenciar l'opinió i la llibertat d'expressió de la informació veraç i l'atorgament de credibilitat. Així, aposta per entrevistar Mr. Tartària i Mickey Mouse Empíric, però amb una bona preparació documental prèvia que permeti <strong>confrontar-los "amb dades i fets objectius"</strong>. A més, aposta per demanar sempre les fonts dels entrevistats. "<strong>És una de les mancances més greus</strong> que veiem en aquests casos", lamenta.<br />
 
<h2>La xarxa és una trituradora: de ser viral a ser un mem</h2>

<p>Un element molt significatiu de les xarxes socials és que <strong>no tenen pietat</strong>. En el moment que una persona, un concepte, una broma o un contingut concret es fan virals, pot sortir per tot arreu: el poden imitar, replicar, robar o donar-li la volta completament. Si succeeix aquest segon escenari, allò que presumiblement tenia una intenció seriosa, veraç o sincera, es converteix en una <strong>caricatura absoluta</strong>. És en aquest punt on <strong>Toràh </strong>i l'<strong>Enrique</strong> -els seus noms reals- esdevenen Mr Tartaria i Mickey Mouse Empíric, respectivament.<br />
 </p>

<blockquote cite="https://www.tiktok.com/@_ariiees_/video/7328220207036648737" class="tiktok-embed" data-video-id="7328220207036648737" style="max-width: 605px;min-width: 325px;">
<section><a href="https://www.tiktok.com/@_ariiees_?refer=embed" target="_blank" title="@_ariiees_">@_ariiees_</a> <a href="https://www.tiktok.com/tag/humor?refer=embed" target="_blank" title="humor">#humor</a> <a href="https://www.tiktok.com/tag/mickymouse?refer=embed" target="_blank" title="mickymouse">#mickymouse</a> <a href="https://www.tiktok.com/tag/mrtartaglia?refer=embed" target="_blank" title="mrtartaglia">#mrtartaglia</a> <a href="https://www.tiktok.com/tag/meme?refer=embed" target="_blank" title="meme">#meme</a> <a href="https://www.tiktok.com/tag/risa?refer=embed" target="_blank" title="risa">#risa</a> <a href="https://www.tiktok.com/tag/amigos?refer=embed" target="_blank" title="amigos">#amigos</a> <a href="https://www.tiktok.com/music/sonido-original-7328220265702607648?refer=embed" target="_blank" title="â™¬ sonido original - æries">â™¬ sonido original - æries</a></section>
</blockquote>
<script async src="https://www.tiktok.com/embed.js"></script><br />
L'humor a TikTok i Twitter, passat de voltes, ha aconseguit estripar-los a tots dos sense necessitat de rebatre les seves teories conspiranoiques. A través de <strong>gags, caricatures, bromes </strong>i qualsevol creativitat còmica que es pugui imaginar, tots dos passen a la categoria de personatges. Aquest fet -la ridiculització dels seus continguts a través d'altres usuaris- <strong>no impedeix que els seus missatges segueixen escampant-se</strong> per les xarxes sense cap mena de filtre. Encara que internet i les xarxes siguin trituradores, la viralització de missatges d'aquest tipus escenifica que existeix un problema. Ho sentencia Luri: "<strong>És igual el que es digui, si serveix per generar interaccions, clics, <em>likes</em> o visualitzacions</strong>". <br />
<br />
[plantillavirals]]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-106860.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/conspiranoics-i-terraplanistes-virals-les-claus-del-fenomen-mr-tartaria-i-mickey-mouse-empiric.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/conspiranoics-i-terraplanistes-virals-les-claus-del-fenomen-mr-tartaria-i-mickey-mouse-empiric.html]]></guid>
<pubDate>Sun, 04 Feb 2024 14:00:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Una gesta de ciència-ficció: implanten el primer xip cerebral en un ésser humà]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[Neuralink, una companyia propietat d'Elon Musk, assegura que el pacient es recupera de manera favorable de l'operació]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<strong>Una fita de ciència-ficció. Neuralink</strong>, una companyia propietat d'Elon Musk, ha aconseguit implantar el primer xip cerebral en un ésser humà. <strong>El mateix magnat sud-africà ha explicat a través d'una piulada</strong> que la seva empresa va aconseguir col·locar el dispositiu en aquest òrgan tan sensible en un pacient. Aquest, ara per ara, es recupera de manera favorable de l'operació i no presenta cap complicació.<br />
 
<blockquote class="twitter-tweet" data-media-max-width="560">
<p dir="ltr" lang="en">The first human received an implant from <a href="https://twitter.com/neuralink?ref_src=twsrc%5Etfw">@Neuralink</a> yesterday and is recovering well.<br />
<br />
Initial results show promising neuron spike detection.</p>
— Elon Musk (@elonmusk) <a href="https://twitter.com/elonmusk/status/1752098683024220632?ref_src=twsrc%5Etfw">January 29, 2024</a></blockquote>
<script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><strong>Musk, que té un conglomerat d'empreses destinades a la tecnologia d'alt rendiment</strong> i de futur, no ha donat més detalls sobre la intervenció però ha assegurat que estan rebent "informació molt rellevant sobre els impulsos neuronals". <strong>Fer proves i assajos amb persones va ser autoritzat per les autoritats dels Estats Units</strong>. Neuralink es va fundar el 2017, de la mà d'Elon Musk, per aconseguir objectius futuristes com el dels xips neuronals.<br />
<br />
Quina és la seva intenció? Asseguren que la d'"ajudar a molta gent" en la restauració de funcions neuronals, millores en la salut dels usuaris i pacients, a més de restablir connexions perdudes per accidents o malalties. Ara bé, el nou dispositiu res té a veure amb això. <strong>Es diu Telepathy i "permet el control del telèfon o l'ordinador només pensant". </strong>És a dir, està pensat per a un altre ús.<br />
<br />
"Els primers usuaris seran aquells que hagin perdut l'ús de les seves extremitats", va explicar Musk a través del seu compte oficial. <strong>"Imagineu-vos si Stephen Hawking es pogués comunicar més de pressa </strong>que un mecanògraf o subhastador. Aquest és l'objectiu", va sentenciar en la seva revelació.]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-107026.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/una-gesta-de-ciencia-ficcio-implanten-el-primer-xip-cerebral-en-un-esser-huma.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/una-gesta-de-ciencia-ficcio-implanten-el-primer-xip-cerebral-en-un-esser-huma.html]]></guid>
<pubDate>Tue, 30 Jan 2024 07:44:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Què passa a Riot Games i per què una de les empreses més importants de videojocs acomiada 530 persones?]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[La multinacional responsable del "League of Legends" replica l'estratègia d'altres companyies tecnològiques ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[Terratrèmol al sector dels videojocs. <strong>Riot Games, empresa responsable del <em>League of Legends</em></strong> (entre altres grans títols), ha comunicat que acomiadarà l'11% de la seva plantilla arreu del món. Això suposarà que 530 persones perdran la seva feina en les pròximes setmanes. <a href="https://twitter.com/riotgames/status/1749568564162625923" target="_self"><strong>En un comunicat</strong></a> enviat a tots els treballadors implicats (que la mateixa Riot ha mostrat de manera pública), <strong>han explicat els motius principals pels quals han pres aquesta decisió.</strong><br />
 
<blockquote class="twitter-tweet">
<p dir="ltr" lang="en">Minutes ago, we shared an important update with Rioters about the future of Riot Games. Here’s what these changes mean for our games and what players can expect from us going forward: <a href="https://t.co/SPjvtANGdK">https://t.co/SPjvtANGdK</a> <a href="https://t.co/WGSr6fkvjp">pic.twitter.com/WGSr6fkvjp</a></p>
— Riot Games (@riotgames) <a href="https://twitter.com/riotgames/status/1749568564162625923?ref_src=twsrc%5Etfw">January 22, 2024</a></blockquote>
<script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script>"Fer un futur sostenible" és el concepte més destacat de l'extens correu electrònic, en el que admeten que havien fet "massa inversions arreu del món" i havien assumit "masses projectes" que això els feia tirar enrere. R<strong>iot Games, segons dades oficials emeses per ells mateixos el 2022, va registrar 1,5 bilions de dòlars en ingressos</strong>. <br />
<br />
Diversos treballadors, també a l'estat espanyol, han mostrat la seva sorpresa en conèixer aquestes notícies a través del correu electrònic.<strong> Altres, que tampoc sabien res, confirmaven que estaven "a l'espera" si eren alguns dels escollits per marxar de la companyia</strong>, ja que semblava que no havien rebut el correu electrònic, "però no sabien si ho farien".<br />
 
<blockquote class="twitter-tweet">
<p dir="ltr" lang="es">ðŸ‘ŠRIOT GAMES se "reestructura" quitando recursos de las áreas menos importantes para la empresa, esto se traduce en:<br />
<br />
1âƒ£ La eliminación de 530 roles a nivel global, lo cuál supone el despido del 11% DE RIOTERS<br />
2âƒ£ Menos recursos para Legends of Runeterra y el FIN de RIOT FORGE… <a href="https://t.co/b6smRBEgoZ">https://t.co/b6smRBEgoZ</a></p>
— ESPORTMANÍACOS (@Esportmaniacos) <a href="https://twitter.com/Esportmaniacos/status/1749725724720738606?ref_src=twsrc%5Etfw">January 23, 2024</a></blockquote>
<script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script>No és la primera companyia tecnològica que impulsa retallades de plantilla a aquests nivells. <strong>Google, Amazon, Hasbro, Linkedin, Meta, Netflix</strong> han estat grans multinacionals del sector <em>tech </em>que ja han acomiadat centenars de persones per "una millora de la viabilitat" dels seus projectes. <strong>Riot, però, ha estat la primera a admetre els errors de projectes i de volum,</strong> han explicat fil per randa tot el que faran i quines seran les condicions finals a nivell laboral que rebran els treballadors acomiadats. <br />
<br />
[plantillavirals]]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-107365.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/que-passa-a-riot-games-i-per-que-una-de-les-empreses-mes-importants-de-videojocs-acomiada-530-persones.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/que-passa-a-riot-games-i-per-que-una-de-les-empreses-mes-importants-de-videojocs-acomiada-530-persones.html]]></guid>
<pubDate>Tue, 23 Jan 2024 12:15:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Així és l&apos;enorme búnquer que està construint Mark Zuckerberg a Hawaii]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[El propietari de Meta i creador de Facebook està creant un complex a l'illa de Kauai]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<strong>Mark Zuckerberg</strong>, creador de <strong>Facebook </strong>i propietari de <strong>Meta</strong>, disposa d'una fortuna de 115.000 milions d'euros, l'equivalent al PIB de països com Eslovàquia, Puerto Rico, Equador o Kenya; i és la <strong>cinquena persona més rica del món</strong>, segons la llista Forbes. Tot i que ha tingut problemes legals relacionats amb la gestió de les dades dels usuaris de les xarxes socials que posseeix, no destaca per les seves excentricitats. Això, si no fos pel seu <strong>projecte d'illa bunqueritzada</strong> en el que treballa a <strong>Hawaii</strong>.<br />
<br />
Concretament, Zuckerberg va adquirir el 2014 fins a <strong>500 hectàrees</strong> (91 vegades l'àrea del Camp Nou) a l'<strong>illa de Kauai</strong>, anomenada "<strong>illa jardí</strong>" per la seva riquesa natural, a canvi de <strong>156 milions d'euros</strong>. Des d'aleshores, hi està construint un enorme complex amb un <strong>subterrani de 500 metres quadrats</strong> i <strong>portes resistents a bombes</strong> que ha aixecat rumors i crítiques des de diversos sectors. Fins i tot, es va impulsar una petició de Change.org per frenar el projecte "colonialista" perquè expulsa els nadius hawaians de les seves cases.<br />
<br />
Després d'anys de secretisme, així ho ha desvelat la revista especialitzada en noves tecnologies més llegida del planeta, <strong><em>Wired</em></strong>, que ha tingut accés als <strong>plànols</strong> del complex. Segons diu, la propietat de Zuckerberg compta amb <strong>més de 12 edificis</strong> i té un nucli central on hi ha dues mansions amb més de 30 habitacions cadascuna, entre altres sales. Un tercer edifici inclou un gimnàs, una sauna, un jacuzzi, un spa, una piscina i una pista de tenis.<br />
<br />
Però això no és tot. Sota totes aquestes edificacions, hi ha un <strong>sistema de túnels</strong> que connecten amb un <strong>refugi </strong>amb una comporta per a fugir de l'illa. Amb tot, <em>Wired </em>calcula que l'obra final costarà uns<strong> 92 milions d'euros</strong> addicionals, fet que, sumat al cost d'adquisició dels terrenys, ho convertiria en l'<strong>obra civil més cara de la història</strong>. Mentrestant, el magnat <strong>ha fet burla</strong> als seus perfils de les xarxes socials i ha ironitzat sobre una informació que denuncia com a falsa.<br />
<br />
[plantillavirals]]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-212996.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/aixi-es-lenorme-bunquer-que-esta-construint-mark-zuckerberg-a-hawaii.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/aixi-es-lenorme-bunquer-que-esta-construint-mark-zuckerberg-a-hawaii.html]]></guid>
<pubDate>Thu, 18 Jan 2024 21:09:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Troben grans masses d&apos;aigua gelada a Mart que podrien inundar tot el planeta]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[L'Agència Espacial Europea celebra la troballa, però alerta que els blocs seran inaccessibles fins dintre d'algunes dècades]]></description>
<content:encoded><![CDATA[La nau <strong>Mars Express</strong> de l'<strong>Agència Espacial Europea (ESA</strong>, per les sigles en anglès) ha observat indicis concloents de l'existència d'<strong>enormes capes de gel</strong> que s'estenen sota centenars de metres de pols a l'<strong>equador de Mart</strong>. Es tracta de la quantitat d'aigua més gran mai trobada en aquesta zona del planeta roig i, si es fongués, <strong>cobriria tot el planeta </strong>amb una capa d'1,5 a 2,7 metres de profunditat.<br />
<br />
"Hem descobert que els dipòsits són fins i tot més gruixuts del que pensàvem: fins a 3,7 quilòmetres de gruix", diu en un comunicat <strong>Thomas Watters</strong>, de l'Institut Smithsonian, autor principal de la nova investigació i l'estudi inicial del 2007. "Curiosament, els senyals de radar coincideixen amb el que esperaríem veure de les capes de gel i són <strong>similars als que veiem des dels casquets polars</strong> de Mart, que sabem que són molt rics en gel", ha detallat.<br />
<br />
En les anteriors indagacions, els científics no van poder descartar que les capes de gel fossin en realitat acumulacions gegants de pols, cendra volcànica o sediments arrossegats pel vent. Si bé, els nous resultats suggereixen <strong>capes de pols i gel</strong>, totes cobertes per una capa protectora de pols seca o cendra de diversos centenars de metres de gruix que degueren haver-se format en una època climàtica anterior.<br />
<br />
Així, a partir d'ara, les missions a Mart hauran d'aterrar a prop de l'equador del planeta, lluny dels casquets polars rics en gel o de les glaceres d'altes latituds. "Desafortunadament, aquests dipòsits seran <strong>inaccessibles, com a mínim, durant les dècades vinents</strong>", ha lamentat Watters, alhora que ha valorat que cada tros de gel que troben els ajuda a construir una "<strong>imatge més precisa</strong>" d'on va fluir l'aigua a Mart i on es pot trobar avui.<br />
<br />
[plantillavirals]]]></content:encoded>
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/troben-grans-masses-daigua-gelada-a-mart-que-podrien-inundar-tot-el-planeta.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/troben-grans-masses-daigua-gelada-a-mart-que-podrien-inundar-tot-el-planeta.html]]></guid>
<pubDate>Thu, 18 Jan 2024 15:32:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Detecten el forat negre més antic mai vist: «És l&apos;inici d&apos;una nova era de l&apos;astronomia»]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[La troballa descarta les teories actuals sobre els forats negres i obliga a repensar com es creen i creixen aquests cossos]]></description>
<content:encoded><![CDATA[La <strong>NASA</strong> ha anunciat aquest dimecres un <strong>descobriment històric</strong> que canvia el paradigma de la investigació astronòmica: el <strong>telescopi espacial James Webb</strong> ha detectat el <strong>forat negre més antic</strong> vist fins al moment i ha fet descartar les teories existents sobre aquests cossos. I és que l'objecte, que <strong>va néixer fa 12.600 milions d'anys</strong>, només 400 milions d'anys després del Big Bang, és "<strong>sorprenentment massiu</strong>" i trenca amb les teories sobre la creació i el creixement dels forats negres.<br />
<br />
Concretament, té uns quants milions de vegades la massa del sol, fet que no concorda amb el pensament dels astrònoms que els forats negres van trigar milers de milions d'anys en arribar a la seva mida a partir de restes d'estrelles mortes. Així, segons aquesta teoria, aquest hauria tardat uns <strong>1.000 milions d'anys en arribar a la seva mida actual</strong>, però <strong>l'univers encara no tenia aquesta edat</strong> quan es va detectar.<br />
<br />
[noticiadiari]2/267322[/noticiadiari]<br />
"És massa aviat a l'univers perquè hi hagi un forat negre tan massiu, així que <strong>cal considerar altres maneres com es podria haver format</strong>", ha explicat <strong>Roberto Maiolino</strong>, de la Universidad de Cambridge. Ara, les hipòtesis són que el forat negre podria haver nascut gran directament o haver devorat matèria a un ritme cinc vegades més ràpid que el que es plantejava.<br />
<br />
[plantillavirals]]]></content:encoded>
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/detecten-el-forat-negre-mes-antic-mai-vist-es-linici-duna-nova-era-de-lastronomia.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/detecten-el-forat-negre-mes-antic-mai-vist-es-linici-duna-nova-era-de-lastronomia.html]]></guid>
<pubDate>Wed, 17 Jan 2024 21:26:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Una web en català, entre les 10 més cercades a l&apos;Estat]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[Només dues pàgines en llengua catalana entren en el top 100 amb més visites]]></description>
<content:encoded><![CDATA[L'ecosistema digital també és un camp de batalla per a l'impuls del <strong>català</strong>. El seu ús a internet creix any rere any i el darrer <a cmp-ltrk="Links a tot l'article" cmp-ltrk-idx="0" data-mrf-link="https://w3techs.com/technologies/overview/content_language" href="https://w3techs.com/technologies/overview/content_language" mrfobservableid="567ff4d9-f4e7-4a1b-8633-7ee32bea831d">estudi de <strong>World Wide Web Consortium (W3C)</strong></a>, publicat l'estiu passat, el situa com la <strong><a href="https://www.naciodigital.cat/noticia/262025/catala-entre-40-llengues-mes-utilitzades-internet" target="_blank">35a llengua més estesa a la xarxa</a></strong> amb una quota del 0,1% (el doble que el 2020, quan era del 0,05%). Ara, ha estat l'empresa dedicada a l’optimització del SEO <strong>Ahrefs </strong>qui ha elaborat un rànquing amb les <strong>100 webs amb més cerques a l'Estat</strong>, amb <strong>una en català en el top 10</strong>.<br />
<br />
Es tracta de <strong>Viquipèdia</strong>, que acumula un total de <strong>45 milions de cerques</strong> i se situa en cinquena posició. És la pàgina més popular en català a molta distància de la segona, la del <strong>Govern</strong>, que ocupa el <strong>lloc 98</strong>. No n'hi ha cap més que hagi entrat a la classificació, tot i que les segueixen les de la CCMA i el Barça.<br />
<br />
[noticiadiari]2/267118[/noticiadiari]<br />
Pel que fa al rànquing espanyol, la web més clicada és la <strong>Wikipedia </strong>(113 milions), per davant de Youtube (97 milions), Amazon (56 milions), el diari As (50 milions), Facebook (36 milions), Pornhub (35 milions), Instagram (35 milions), X -el nou Twitter- (32 milions) i, per tancar el top 10, el diari Marca (29 milions).<br />
<br />
[plantillavirals]]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-111883.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/una-web-en-catala-entre-les-10-mes-cercades-a-lestat.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/una-web-en-catala-entre-les-10-mes-cercades-a-lestat.html]]></guid>
<pubDate>Fri, 12 Jan 2024 10:31:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La intel·ligència artificial és «responsable» de bona part de les compres que es fan per Nadal ]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[Els comerços utilitzen algoritmes per conèixer més els seus clients i fer-los recomanacions de determinats productes ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<strong>Les compres que fem per Nadal estan condicionades, d'una manera o d'una altra, per la intel·ligència artificial</strong>. És una conclusió de diversos experts tecnològics consultats per l'Agència Catalana de Notícies (ACN), que remarquen que l'impacte d'aquesta eina augmenta en l'època de l'any en què es fan més compres, com són les festes dels darrers dies. <strong>"Quan parles d'una marca i aleshores el mòbil et treu publicitat d'aquella marca... ens està escoltant el mòbil?"</strong>, es pregunta Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic especialitzat en intel·ligència artificial (IA). "No, no va així. No ets únic al món, no ets tan especial", respon, i detalla que el que hi ha darrere de tot això són els algoritmes.<br />
<br />
Segons un estudi, la IA està transformant el consum i aquesta tecnologia ja impulsa vuit de cada deu compres que s'han fet durant la campanya de Nadal.<strong> L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) calcula que cada persona s'ha gastat durant aquestes festes al voltant de 745 euros</strong>, 10 més que fa un any, i la meitat d'aquests diners ha anat a parar a regals. En aquesta despesa, la intel·ligència artificial ha jugat un paper important perquè ha ajudat els consumidors a trobar inspiració, buscar productes i trobar ofertes.

<p>Aquests algoritmes de recomanació que es calcula que <strong>han estat al darrere d'un 80% de les compres es fan "molt evidents" en els portals de vendes en línia</strong> (és el cas, per exemple, de buscar un producte a Amazon i que de cop els suggeriments que apareixen són de productes similars). "Ara qui ens coneix millor és Google o Amazon", alerta l'enginyer, que assegura que aquesta tecnologia utilitzada a la contra "pot crear societats molt distòpiques".</p>

<h2>El petit comerç no té a l'abast aquesta eina</h2>

<p>En el cas del comerç, el director de l'àrea de tecnologies digitals d'Eurecat,<strong> Joan Mas</strong>, explica que la intel·ligència artificial té "moltes aplicacions", més enllà dels recomanadors. Segons detalla, <strong>es tracta de qüestions relacionades amb la gestió dels estocs</strong>, el monitoratge de preus de la competència, la presa de decisions a partir de campanyes de venda anteriors o la interacció amb els clients, entre altres.<br />
<br />
Els experts admeten que l'ús d'aquesta tecnologia<strong> "no està a l'abast de qualsevol" i són les grans multinacionals</strong> les que més avantatges n'han tret. Els petits comerços, però, també l'han utilitzat per acostar-se als consumidors potencials, per exemple amb campanyes publicitàries a les xarxes socials segmentades per audiència, per evitar estar en una "situació de desavantatge".  </p>
]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-108681.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/la-intelligencia-artificial-es-responsable-de-bona-part-de-les-compres-que-es-fan-per-nadal-.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/la-intelligencia-artificial-es-responsable-de-bona-part-de-les-compres-que-es-fan-per-nadal-.html]]></guid>
<pubDate>Fri, 05 Jan 2024 06:15:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La cançó ideal per comprovar si els teus nous auriculars són de qualitat]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[El Consell de Recerca Canadenc té una peça musical de referència per avaluar la precisió dels dispositius d'àudio des de fa 35 anys]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<strong>Com se sap si uns auriculars són o no de qualitat?</strong> Fa 35 anys, <strong>Sean Olive</strong>, que treballava al Consell de Recerca Canadenc i a l'empresa d'aparells de so Harman, va escoltar una <strong>cançó</strong> que li va cridar l'atenció. Fins al punt d'incloure-la a la llista que es fa servir per avaluar la fidelitat dels altaveus i que encara està vigent.<br />
<br />
No tots els equips de so, siguin altaveus o auriculars, són capaços de reproduir els mateixos sons i freqüències. <strong>Com més freqüències lliura, més fidelitat a l'enregistrament original i, per tant, de més qualitat és l'aparell de so</strong>. Segons els professionals, el soroll rosa és el que té totes les freqüències perceptibles per a l'orella humana, i és un so semblant al d'una tele antiga quan no hi havia res sintonitzat (de 20 Hz fins a 20 kHz).<br />
<br />
La cançó que va captivar Sean Olive el 1988 va ser <strong><em>Fast Car</em>, de Tracy Champan</strong>. Per què? Contenia <strong>totes les freqüències necessàries</strong> per analitzar altaveus i auriculars i estava feta amb un enregistrament excel·lent.<br />
<br />
L'expert de Harman ha confirmat en un post a LinkedIn que, juntament amb el soroll rosa, <em>Fast Car</em> <strong>és la cançó que més s'ajusta als requisits</strong> per avaluar un altaveu. Fa <strong>35 anys</strong> que els experts la tenen com a peça de referència: "És un dels tests més sensitius per escoltar problemes als altaveus i auriculars". <br />
<br />
[plantillavirals] ]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-160390.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/la-canco-ideal-per-comprovar-si-els-teus-nous-auriculars-son-de-qualitat.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/la-canco-ideal-per-comprovar-si-els-teus-nous-auriculars-son-de-qualitat.html]]></guid>
<pubDate>Thu, 04 Jan 2024 12:47:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Canvis a Amazon Prime Video: nova tarifa i anuncis a partir de 2024]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[Els Estats Units, Regne Unit, Alemanya i Canadà notaran la publicitat o l'augment de la quota a partir d'aquest mateix gener]]></description>
<content:encoded><![CDATA[Era una novetat que ja estava prevista, però Amazon comença a revelar les dates de l'aplicació dels nous canvis a la seva plataforma. <strong>Prime Video mostrarà anuncis al seu servei en streaming a partir del 29 de gener.</strong> Ara mateix només ho farà als Estats Units, al Regne Unit, Alemanya i a Canadà. Quatre mercats de gran impacte per a la companyia, pel cost de la quota que han de pagar els usuaris i pel volum de persones que la consumeixen.<strong> Ara bé, què passarà a Catalunya?</strong><br />
<br />
[noticia]267012[/noticia]<br />
De moment, no patirem cap canvi aquest gener. Això sí, <strong>Amazon Prime Video prepara l'increment del pagament mensual o anual del seu servei per als pròxims mesos de 2024.</strong> Compartirem la sort de França, Itàlia, Mèxic, Austràlia i la resta de l'Estat en el fet de poder esperar, encara, per patir les modificacions de les nostres subscripcions. <br />
<br />
Els usuaris <strong>nord-americans, britànics, alemanys i canadencs</strong> han conegut la notícia ja a través dels correus electrònics que tenen vinculats al seu compte. <strong>Amazon ha enviat un text on informa d'aquest augment de quota</strong> i els recorda que "això els permetrà seguir invertint en continguts atractius i seguir augmentant aquesta inversió durant un llarg període de temps". 

<h2>Els anuncis es podran eliminar</h2>
<strong>Prime Video se suma així a la tendència d'altres plataformes com Netflix o HBO Max</strong>, que augmentaran les seves quotes per poder suprimir els anuncis. En canvi, oferiran preus més assequibles <strong>a persones que no volen pagar tant</strong> -preus que són menors als actuals-, però que tindran publicitat en els seus continguts.<br />
<br />
Amazon, almenys als quatre mercats citats anteriorment que es veuran afectats a partir de febrer, <strong>donarà l'opció d'eliminar els anuncis pagant 2,99 dòlars més</strong>. L'efecte és substancial als EUA, per exemple, on la quota mensual és de <strong>14,99 dòlars i l'anual és de 139 dòlars</strong>. Un preu molt més elevat que el que paguen els usuaris catalans: <strong>4,99 euros mensuals i 49,90 anuals</strong>.]]></content:encoded>
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/canvis-a-amazon-prime-video-nova-tarifa-i-anuncis-a-partir-de-2024.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/canvis-a-amazon-prime-video-nova-tarifa-i-anuncis-a-partir-de-2024.html]]></guid>
<pubDate>Wed, 03 Jan 2024 10:05:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El sector del videojoc es dispara a Catalunya i el 60% dels projectes ja inclouen el català]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[El país duplica la facturació de la indústria en només cinc anys i Barcelona es consolida com un dels pols de referència a Europa]]></description>
<content:encoded><![CDATA[La indústria del <strong>videojoc </strong>continua en auge a <strong>Catalunya </strong>i l'any 2021 ja duplicava la facturació de cinc anys abans. Mentre que el 2016 el sector representava al voltant del 0,13% del <strong>PIB </strong>del país, amb 298 milions d'euros de negoci, cinc anys després la xifra ja ascendia al 0,25% (660 milions), segons el llibre blanc de la indústria catalana del videojoc, del departament de <strong>Cultura</strong>.<br />
<br />
L'informe reflecteix que més de la meitat dels productes que surten d'estudis del país (53%) van incorporar el <strong>català </strong>el 2021, un percentatge que, segons el <strong>Govern</strong>, ja arriba al 60% enguany. Diversos actors del sector coincideixen a projectar unes perspectives de futur “molt bones”, amb el repte de resoldre els problemes per trobar certs perfils professionals.<br />
<br />
La facturació de la indústria ha crescut entre un 10% i un 20% interanual en els últims cinc anys a Catalunya, que és la comunitat autònoma amb més pes a l'Estat. En aquest sentit, fa dos anys, el 51,5% del volum generat a <strong>Espanya </strong>ha sortit d'empreses catalanes, en la línia dels anys anteriors.<br />
 
<h2>L'entrada d'empreses potents del sector</h2>
La directora general d’Innovació i Cultura Digital, <strong>Marisol López</strong>, vaticina en una entrevista amb l'ACN que la <strong>facturació </strong>seguirà creixent els propers anys "sabent que han entrat <strong>empreses potents </strong>i que les que hi ha estan creixent". "S'estan desenvolupant jocs que estem segurs que l'any que ve ho petaran molt", continua.<br />
<br />
En conjunt, la directora general és molt optimista respecte el futur del sector i diu que està fins i tot "sorpresa" amb el seu creixement els darrers anys. López es felicita especialment de la <strong>transformació </strong>que ha experimentat en pocs anys, passant de ser un sector "molt atomitzat" i d'empreses petites, a l'actual teixit més professionalitzat, amb una<strong> oferta formativa </strong>àmplia i un mercat consolidat, amb fires i esdeveniments molt importants. "Aquesta conjunció ha estat multiplicadora".<br />
 
<h2>Barcelona, referència europea del videojoc</h2>
Al seu torn, també en declaracions amb l'ACN, el secretari general de l'Associació de Desenvolupadors i Editors de Videojocs a Catalunya (Devicat), <strong>Iván</strong> <strong>Fernández Lobo</strong>, creu que <strong>Barcelona </strong>s'està convertint "en un dels pols de desenvolupament més importants" del sector tant a nivell europeu, com mundial. La "facilitat per atreure talent" de la ciutat i la feina de l'última dècada amb "iniciatives catalanes d'enorme qualitat que s'han consolidat" ha fet, segons ell, que empreses més grans aterrin al país.<br />
<br />
En aquest sentit, els creadors de l'estudi català <strong>Alike Studio</strong>, els germans<strong> Marc</strong> i<strong> Xavi Terris</strong>, creuen que des que van començar amb el seu projecte fa una dècada, han aparegut molts "estudis de qualitat" i s'han establert empreses de fora, que han contractat gent catalana. En aquests anys, "s'ha despertat l'interès" en moltes persones per a treballar en la indústria del videojoc, en paraules de Xavi Terris.<br />
<br />
[noticiadiari]2/266068[/noticiadiari]<br />
Això ha fet, en paraules del representant de <strong>Devicat </strong>que els estudis catalans "cada cop ho tinguin més difícil d'arribar a tenir un èxit com abans", ja que el més probable és "que siguin absorbits per una gran plataforma". Un dels reptes del sector aquí és arribar a tenir grans empreses de matriu catalana, i en aquest sentit, Fernández Lobo, també fundador de <strong>Gamelab</strong>, diu que això arribarà "amb persones ara en multinacionals que puguin decidir unir-se" per fer projectes conjunts.<br />
<br />
Els fundadors d'Alike Studio també creuen que "abans era més fàcil" per als estudis petits, però ara "amb tanta gent competint", és més complicat cridar l'atenció, i sobretot mantenir-se després que una iniciativa funcioni. "No sé si parlaria de saturació, però sí que hi ha molta presència", explica Marc Terris.<br />
 
<h2>La creixent presència del català als videojocs</h2>
Més de la meitat dels videojocs a estudis catalans incorporen la llengua catalana, una tendència que es manté en els últims anys i que suposa un increment respecte al 2015 i el 2017, amb el 43% i el 48%, respectivament. Pel que fa al 2021, la xifra se situava en el 53%, el mateix nivell que el japonès, i lleugerament per sobre del <strong>xinès </strong>(50%), tot i que lluny de l'<strong>anglès</strong> (97%) i el <strong>castellà </strong>(91%). <br />
<br />
Amb tot, el Departament calcula que aquest percentatge ja s'eleva fins al 60% el 2023 i "anirà creixent exponencialment" els propers anys. López diu que hi ajudarà la nova línia específica de subvenció del departament de política lingüística a la producció de videojocs en català, separada per primer cop aquest any de la de "productes tecnològics". "Ara la gent ja sap que pot fer videojocs en català i que estem aquí darrere, perquè les despeses a extra que els hi pugui costar, nosaltres estem allà per ajudar-los", diu.  <br />
<br />
[noticiadiari]2/266761[/noticiadiari]<br />
Pel que fa al líder de l'associació Devicat, cal oferir "diàleg" a les empreses per a convèncer-les de la necessitat d'incloure el català, però admet que també és una qüestió de "números". Per ell, el més important és que com més projectes tinguin el procés creatiu a Catalunya, més videojocs tindran <strong>personatges catalans </strong>i característiques d'aquí que puguin arribar a tenir "influència" arreu del món.<br />
<br />
Un dels que tindran versió en català és el nou que estan preparant a Alike Studio, que, no obstant, admet que "no suposa un gran benefici" per a les empreses. Marc Terris destaca que alguns projectes, com <strong>Ce Trencada</strong>, faciliten algunes traduccions al català, i que als desenvolupadors del país els sol agradar veure el seu producte en la seva llengua.<br />
 
<h2>On es venen els videojocs catalans?</h2>
El llibre blanc de la indústria catalana del videojoc del 2021 també reflecteix que hi ha 132 empreses en actiu arreu del país, un nombre superior a les 123 del 2020, a les quals s'han de sumar 64 projectes de desenvolupament en actiu per professionals que encara no s'han constituït com a empreses. <strong>Europa</strong> continua sent el principal mercat pel videojoc català amb un 43%, seguit de prop per<strong> Amèrica del Nord</strong>, que suposa el 36%. La majoria dels videojocs creats al país es fan per a <strong>PC </strong>(75 %), dispositius mòbils (56 % <strong>Android</strong>, 50 % <strong>iOS</strong>) i consoles de nova generació, liderades per la <strong>PlayStation </strong>5 (50 %). <br />
<br />
L'informe també apunta que la pràctica totalitat de companyies que es dediquen a aquesta indústria se situen a la demarcació de Barcelona (90%). El finançament dels estudis catalans continua sent preferentment estatal (que suposa el 63%) tot i que el capital estranger consolida el seu gran creixement (12 punts de creixement anual els darrers dos anys). Les empreses de videojocs inversores a Catalunya durant el 2022 van ser <strong>IO</strong> <strong>Interactive </strong>(18,7 M€), <strong>Rovio </strong>i <strong>Product Madness </strong>(8 M€ cadascuna),<strong> RedDeer.Games</strong> (3,3 M€) i <strong>Room 8 Group</strong> (1,5 M€).]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-108226.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/el-sector-del-videojoc-es-dispara-a-catalunya-i-el-60-dels-projectes-ja-inclouen-el-catala.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/el-sector-del-videojoc-es-dispara-a-catalunya-i-el-60-dels-projectes-ja-inclouen-el-catala.html]]></guid>
<pubDate>Fri, 29 Dec 2023 08:50:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[«The New York Times» demanda OpenAI i Microsoft per fer ús de les seves publicacions: «Se n&apos;aprofiten»]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[El prestigiós mitjà nord-americà denuncia que les dues companyies han fet servir articles, textos i feines periodístiques per entrenar les seves intel·ligències artificials sense cap mena de permís]]></description>
<content:encoded><![CDATA[Una demanda que pot establir un precedent en el món del periodisme i la seva nova situació tecnològica: la coexistència amb les intel·ligències artificials. <strong>El <em>The New York Times</em> ha decidit demandar les multinacionals Microft i OpenAI </strong>-aquesta, coneguda per ser la <a href="https://www.naciodigital.cat/noticia/250020/chatgpt-intelligencia-artificial-capac-mantenir-qualsevol-conversa" target="_self"><strong>creadora de ChatGPT-</strong></a> per una infracció greu de drets d'autor. En concret, denuncien que totes dues companyies <strong>han fet servir articles, textos i feines periodístiques del mitjà nord-americà per entrenar les seves IA i, després,</strong> aquestes han utilitzat el seu nom de manera fraudulenta per emetre informacions que eren incorrectes o directament mentida.<br />
<br />
[noticia]254971[/noticia]<br />
Presentada al Tribunal Federal del Districte de Manhattan, els serveis jurídics del NYT carreguen que milions d'articles publicats al seu diari van suposar l'entrenament dels xatbots de les dues companyies. <strong>Utilitzaven el mitjà com a font d'informació i després l'esmentaven a l'hora de respondre a usuaris.</strong> Tot i que la demanda no fa una quantia dels danys monetaris, precisa que els acusats haurien de ser considerats responsables de "milers de milions de dòlars en danys legals i reals" relacionats amb la <strong>"còpia i ús il·legal de les obres excepcionalment valuoses del <em>Times</em>". </strong><br />
<br />
Des del diari nord-americà exigeixen a les empreses que destrueixin qualsevol model de xatbot i dades que utilitzin material protegit per drets d'autor del diari. Cap de les dues companyies ha volgut fer cap comentari al <em>New York Times</em>. "<strong>Els demandats busquen aprofitar-se de l'enorme inversió del <em>Times </em>en el seu periodisme"</strong>, diu la demanda, acusant <strong>OpenAI i Microsoft d'"utilitzar el contingut del <em>Times</em> sense pagar</strong> per crear productes que substitueixen el <em>Times</em> i roben audiència".<br />
<br />
A la seva denúncia, <strong>el diari detalla que el mes d'abril passat va contactar amb Microsoft i OpenAI per plantejar les seves preocupacions </strong>sobre l'ús de la seva propietat intel·lectual i explorar "una resolució amistosa", però que les converses no van arribar a cap acord.

<h2>Diversos exemples del que denuncia el NYT</h2>
La queixa cita diversos exemples en què un xatbot va proporcionar als usuaris extractes gairebé textuals dels articles del diari que, en cas contrari, requeririen una subscripció per llegir-los. <strong>Un d’aquests exemples prové de Browse With Bing</strong>, una funció de cerca de Microsoft impulsada per Chatgpt, que va reproduir diversos articles de manera pràcticament textual del NYT en algunes de les seves respostes.<br />
<br />
La denúncia cita diversos casos en què Bing Chat de Microsoft va proporcionar informació incorrecta com si l'haguessin escrit des del diari, inclosos els resultats dels "15 aliments més saludables per al cor", 12 dels quals no es van mencionar en un article del Times. "Si <em>The New York Times </em>i altres organitzacions de notícies no poden produir i protegir el seu periodisme independent, <strong>hi haurà un buit que cap ordinador ni intel·ligència artificial pot emplenar"</strong>, continua la queixa, cosa que adverteix: <strong>"Hi haurà menys periodisme i el cost per a la societat serà enorme".</strong>]]></content:encoded>
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/the-new-york-times-demanda-openai-i-microsoft-per-fer-us-de-les-seves-publicacions-se-naprofiten.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/the-new-york-times-demanda-openai-i-microsoft-per-fer-us-de-les-seves-publicacions-se-naprofiten.html]]></guid>
<pubDate>Wed, 27 Dec 2023 17:34:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L&apos;aplicació d&apos;aparcament Easypark pateix un ciberatac a tot el món (i afecta Catalunya)]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[La companyia alerta els seus usuaris d'un atac i assegura que s'han filtrat dades personals de milers de persones]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<strong>Problemes en una de les aplicacions quotidianes més utilitzades a Europa</strong> i arreu del món. <strong>Easypark ha patit un ciberatac que afecta milers d'usuaris</strong>. Diversos mitjans europeus i altres internacionals informen d'afectacions des d'aquest dijous al vespre, amb problemes que comencen a notar-se a l'estat espanyol aquest divendres. <strong>Easypark, a través d'un missatge SMS que ha arribat als telèfons mòbils dels seus usuaris.</strong><br />
<br />
Més tard, la companyia ha enviat una notificació als seus clients de l'estat espanyol amb aquest missatge. "Alguns dígits del vostre IBAN o número de targeta de crèdit, <strong>si escau, formen part de les vostres dades i, si s'ha vist afectat per la violació s'ha accedit a aquests detalls parcials</strong>. No obstant això, no es poden fer pagaments amb aquesta informació incompleta".<br />
<br />
Tot i aquests problemes, l'aplicació mòbil ha seguit en funcionament a la vintena de països on opera sense cap mena d'alteració. Els usuaris han pogut fer pagaments a l'hora d'aparcar els seus vehicles. <strong>Easypark ha denunciat el ciberatac a l'Autoritat Holandesa de Protecció de Dades.</strong>

<h2>Les ciutats catalanes on opera Easypark són les següents:</h2>

<ul>
	<li>
	<p>Arenys de Mar (al port)</p>
	</li>
	<li>Badalona</li>
	<li>Barcelona</li>
	<li>Begur</li>
	<li>Caldes d'Estrac</li>
	<li>Castelldefels</li>
	<li>Cornellà de Llobregat</li>
	<li>El Prat de Llobregat</li>
	<li>Esplugues de Llobregat</li>
	<li>Girona</li>
	<li>L'Escala</li>
	<li>L'Hospitalet de Llobregat</li>
	<li>La Bisbal d'Empordà</li>
	<li>La Jonquera</li>
	<li>Matadepera</li>
	<li>Montgat</li>
	<li>Olesa de Montserrat</li>
	<li>Premià de Mar</li>
	<li>Puigcerdà</li>
	<li>Roses</li>
	<li>Sant Boi de Llobregat</li>
	<li>Sant Feliu de Llobregat</li>
	<li>Sant Joan Despí</li>
	<li>Sant Just Desvern</li>
	<li>Tarragona</li>
	<li>Torroella de Montgrí</li>
	<li>Viladecans</li>
	<li>Vilanova i la Geltrú</li>
	<li>Vilassar de Dalt</li>
</ul>
<br />
[plantillavirals]<br />
 ]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-108387.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/laplicacio-daparcament-easypark-pateix-un-ciberatac-a-tot-el-mon-i-afecta-catalunya.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/laplicacio-daparcament-easypark-pateix-un-ciberatac-a-tot-el-mon-i-afecta-catalunya.html]]></guid>
<pubDate>Fri, 22 Dec 2023 11:50:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El videojoc del taxi a Barcelona parlarà català gràcies a la pressió de la comunitat]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[Els creadors cedeixen a la demanda dels usuaris i agraeixen que els fessin arribar "una qüestió important per a ells"]]></description>
<content:encoded><![CDATA[El videojoc<strong> <em>Taxi Life: A City Driving Simulator</em></strong> estarà disponible en català en el seu pas pels carrers de Barcelona. Ho han anunciat conjuntament aquest dijous la distribuïdora <strong>Nacon </strong>i l'estudi <strong>Simteract</strong>, que han cedit a la demanda que els van fer els usuaris catalans a través de les xarxes socials.<br />
<br />
"Els jugadors de <strong>Barcelona </strong>es van mostrar encantats de veure que la seva ciutat protagonitzava un videojoc, tot i que alguns van manifestar certa decepció pel fet que la seva llengua no hi estigués inclosa", recorda el <strong>CEO </strong>de Simteract, <strong>Marcin Jaskiewicz</strong>. Per això, com a resposta, els creadors del simulador han decidit "reaccionar positivament" a la seva demanda.<br />
 
<blockquote class="twitter-tweet">
<p dir="ltr" lang="zxx"><a href="https://t.co/x0ldVEVldI">pic.twitter.com/x0ldVEVldI</a></p>
— Simteract (@simteract) <a href="https://twitter.com/simteract/status/1737863600448970786?ref_src=twsrc%5Etfw">December 21, 2023</a></blockquote>
<script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><br />
"Volem agrair als jugadors catalans que ens fessin arribar aquesta qüestió tan important per a ells, esperem que gaudeixin encara més del joc quan s'estreni", assenyala el CEO. La ciutat de <strong>Barcelona </strong>serà l’escenari del nou videojoc <em>Taxi Life: A City Driving Simulator</em>, un simulador de taxis que s’estrenarà el febrer del 2024. Es tracta d’un projecte que estarà disponible per <strong>PC</strong>, <strong>PS5 </strong>i <strong>Xbox Series S/X</strong>.<br />
<br />
L’aspecte més important del joc passa per l’adaptació a l’entorn, en el qual el jugador haurà de viatjar pels carrers de la capital catalana a<strong> escala 1:1</strong>. En aquest escenari podrà participar en diferents activitats com recollir <strong>passatgers</strong>, gestionar una empresa de <strong>transport </strong>o participar en missatgeria ràpida. També s’haurà d’enfrontar a contratemps com poden ser els embussos, <strong>accidents </strong>de trànsit, <strong>meteorologia </strong>adversa o esdeveniments que formen part de la vida de la ciutat.<br />
 
<blockquote class="twitter-tweet" data-media-max-width="560">
<p dir="ltr" lang="ca">â€¼ï¸ El videojoc del taxi a Barcelona parlarà català gràcies a la pressió de la comunitat <a href="https://t.co/SqqUWEiy4V">https://t.co/SqqUWEiy4V</a> <a href="https://t.co/XQPIYWHndi">pic.twitter.com/XQPIYWHndi</a></p>
— NacióDigital (@naciodigital) <a href="https://twitter.com/naciodigital/status/1737878870685086133?ref_src=twsrc%5Etfw">December 21, 2023</a></blockquote>
<script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><br />
D’altra banda, s’hauran de seguir les normes de circulació i dedicar bona part dels esforços a complaure els clients per treure el màxim rèdit de cada viatge. Finalment, un dels aspectes destacats de l’experiència és el disseny de Barcelona, pensada com un gran món obert amb més de 200 espais i monuments emblemàtics, com per exemple la<strong> plaça de Catalunya</strong>, l’<strong>Estació de França</strong> o l’<strong>Arc de Triomf</strong>.<br />
<br />
[plantillavirals]]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-108437.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/el-videojoc-del-taxi-a-barcelona-parlara-catala-gracies-a-la-pressio-de-la-comunitat.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/el-videojoc-del-taxi-a-barcelona-parlara-catala-gracies-a-la-pressio-de-la-comunitat.html]]></guid>
<pubDate>Thu, 21 Dec 2023 16:45:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Barcelona estrena el MareNostrum 5, un dels tres únics superordinadors d&apos;Europa]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[La màquina del Supercomputing Center té una potència equivalent a 380.000 portàtils de gamma mitjana-alta i un cost de 202 milions d'euros]]></description>
<content:encoded><![CDATA[El <strong>Barcelona Supercomputing Center</strong> (BSC) ha estrenat el superordinador <strong>MareNostum 5</strong>, un nou supercomputador capaç de fer 314.000 bilions de càlculs per segon. El president del govern espanyol, <strong>Pedro Sánchez</strong>, i el president de la Generalitat, <strong>Pere Aragonès</strong>, l'han inaugurat aquest dijous. En comparació amb el MareNostrum 4, la seva versió anterior, la potència del nou és 23 vegades superior, passant de 13,9 petaflops a 314 petaflops. Si es compara amb el MareNostrum 1, és 10.000 vegades més potent. Aquesta màquina té una potència equivalent a la de 380.000 ordinadors portàtils de gamma mitjana-alta i pot fer en una hora els càlculs que un portàtil trigaria 46 anys a fer. El cost de l'aparell ha estat de 202 milions d'euros.<br />
<br />
El nou supercomputador s'afegeix a <strong>Lumi </strong>(Finlàndia) i <strong>Leonardo </strong>(Itàlia) com els únics tres superordinadors preexaescala europeus. En aquest sentit, el director del BSC, <strong>Mateo Valero</strong>, ha dit que tenir el MareNostrum 5 al BSC dota el centre d'un gran poder científic. "Estem molt contents perquè tenim la millor màquina d'Europa", ha expressat. Amb aquest superordinador es podran tirar endavant investigacions abans impensables. "Permet als investigadors somiar, fer coses que mai haurien pogut imaginar", ha dit.<br />
<br />
En augmentar la <strong>potència </strong>de càlcul, la <strong>memòria </strong>del sistema i el nombre de <strong>nuclis</strong>, el MareNostrum 5 ajudarà els científics a solucionar problemes més complexos. A tall d'exemple, les simulacions de <strong>canvi climàtic </strong>tindran més resolució, passant de representar fenòmens amb escales espacials de centenars de quilòmetres a incloure processos que tenen lloc en escales de pocs quilòmetres.<br />
<br />
Això farà que les prediccions siguin més precises i fiables i donarà a Espanya un paper important en el projecte <strong>Destination Earth </strong>de la <strong>Unió Europea</strong>, que té l'objectiu de desenvolupar una rèplica virtual completa del planeta <strong>Terra </strong>que permeti predir els efectes del canvi climàtic i crear i provar escenaris per a un desenvolupament més sostenible.<br />
<br />
També podrà abordar problemes complexos d'<strong>intel·ligència artificial</strong> i d'anàlisi de grans volums de dades, generant models del llenguatge massius a través de xarxes neuronals amb centenars de milers de milions de paràmetres i utilitzant conjunts de dades fins al moment impensables.<br />
<br />
El superordinador està especialment dissenyat per reforçar la investigació mèdica europea en la creació de nous fàrmacs, el desenvolupament de <strong>vacunes </strong>i la simulació de propagacions de <strong>virus</strong>. A més, serà important també per a la ciència de materials i l'enginyeria, sent de gran utilitat per avançar en la simulació de processos de generació de noves formes d'energia com la fusió nuclear.<br />
<br />
Abans de la seva posada en marxa aquest dijous, el MareNostrum 5 ja ha estat reconegut com la <strong>màxima fita del 2023 </strong>en l'àmbit de la supercomputació per la revista especialitzada<em> HPCWire</em>, per la manera com "combina la supercomputació tradicional amb la intel·ligència artificial per impulsar descobriments i ampliar fronteres de la ciència amb el desenvolupament de bessons digitals que serviran per estudiar el clima i progressar cap a una medicina més personalitzada".<br />
<br />
Està previst que s'integrin al BSC els pròxims mesos dos ordinadors quàntics: el primer ordinador quàntic de la <strong>Xarxa Espanyola de Supercomputació</strong> (RES) i un dels primers ordinadors quàntics europeus. Els dos ordinadors quàntics seran els primers que entrin en funcionament al sud d'Europa. Aquests, però, ocuparan un espai diferent del del MareNostrum 5.]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-108482.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/barcelona-estrena-el-marenostrum-5-un-dels-tres-unics-superordinadors-deuropa.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/barcelona-estrena-el-marenostrum-5-un-dels-tres-unics-superordinadors-deuropa.html]]></guid>
<pubDate>Thu, 21 Dec 2023 13:18:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Es busquen dones astronautes: Hypatia Mars recluta candidates per una nova missió el 2025]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[La nova tripulació inclourà les dues membres a la reserva d’Hypatia I, la matemàtica Anna Bach i l'estudiant d'enginyeria i esportista d’elit Helena Arias]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<strong>L'Associació Hypatia Mars ha obert una convocatòria fins al 31 de gener de 2024</strong> per la selecció de cinc noves integrants de la tripulació Hypatia II, un nou equip de dones de diferents edats i disciplines que participarà en una missió de simulació amb data prevista per al 2025. <strong>La convocatòria està oberta a dones que tinguin passió per la ciència i l’espai, i comparteixin els valors de l'associació.</strong>

<h2>Quin és el perfil que necessites per ser candidata?</h2>
Les candidates <strong>han de tenir algun tipus de vinculació amb les carreres STEAM</strong> (ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques), <strong>amb capacitat comunicativa i un bon domini de l'anglès</strong>. A més, han de presentar un projecte de recerca i/o divulgació relacionat amb l’exploració espacial, i en particular vinculat al planeta Mart. En resum:

<ul>
	<li><strong>Vinculació de qualsevol mena amb una carrera </strong>de ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques.</li>
	<li><strong>Capacitat comunicativa.</strong></li>
	<li><strong>Domini de l'anglès.</strong></li>
	<li><strong>Presentar un projecte de recerca i/o divulgació relacionat amb Mart.</strong></li>
</ul>
<a href="https://hypatiamars.com/applynow/" target="_self"><strong>En aquest enllaç hi trobaràs tota la informació que requereixes.</strong></a><br />
<br />
La nova tripulació<strong> inclourà les dues membres a la reserva d’Hypatia I</strong>, la matemàtica <strong>Anna Bac</strong>h i l'estudiant d'enginyeria i esportista d’elit <strong>Helena Arias</strong>, que se sumaran a altres professionals amb els objectius de fer recerca d’excel·lència, desenvolupar activitats de divulgació i fomentar vocacions científiques, en especial entre les nenes i les noies més joves.<br />
<br />
Després de l’èxit de la primera missió d’Hypatia I a l'estació anàloga Mars Desert Research Station, al desert de Utah, Estats Units,<strong> la missió Hypatia II vol mantenir i reforçar les aliances establertes durant la primera expedició</strong>.<br />
<br />
La primera experiència va comptar amb el suport de més de 50 entitats públiques i privades, entre les quals destaquen <strong>la Fundació Catalunya La Pedrera, la Fundació Banc Sabadell i la Generalitat de Catalunya</strong>.<br />
<br />
[plantillavirals]]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-108592.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/es-busquen-dones-astronautes-hypatia-mars-recluta-candidates-per-una-nova-missio-el-2025.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/es-busquen-dones-astronautes-hypatia-mars-recluta-candidates-per-una-nova-missio-el-2025.html]]></guid>
<pubDate>Tue, 19 Dec 2023 08:05:00 +0100</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Creen una IA capaç de preveure si algú morirà en els pròxims quatre anys amb un 78% d&apos;efectivitat]]></title>
<category><![CDATA[TECNOLOGIA]]></category>
<description><![CDATA[El model life2vec, dissenyat per la Universitat Tècnica de Dinamarca, treballa a partir de dades molt diverses, des de l'educació fins a l'historial mèdic]]></description>
<content:encoded><![CDATA[Nou avenç important en l'àmbit de la <strong>intel·ligència artificial (IA)</strong>. Ara són investigadors de la <strong>Universitat Tècnica de Dinamarca</strong> els qui han dissenyat un model, anomenat <a href="https://www.compute.dtu.dk/english/phd/current-phd/phd-cogsys/germans-savcisens" target="_blank"><strong>life2vec</strong></a>, que determina <strong>si una persona morirà en els pròxims quatre anys</strong> amb un percentatge d'<strong>encert del 78%</strong>. Així ho recull la revista <em>Nature Computationatial Science</em>, publicació del grup de la prestigiosa revista <em>Nature</em>.<br />
<br />
L'equip dirigit pel científic <strong>Sune Lehmann</strong> ha creat un sistema fonamentat en una <strong>base de dades de més de 6 milions de persones</strong> amb informació sobre la seva educació, feina, ingressos i salut, entre altres. Les dades han estat proporcionades pel <strong>govern de Dinamarca</strong> a través de l'empresa Statistic Denmark.<br />
<br />
[noticiadiari]2/266253[/noticiadiari]<br />
Per això, la IA també <strong>permet analitzar matisos de personalitat</strong> i milloren els resultats de les eines prèvies. De fet, els models anteriors tenien una precisió del 67%, un 11% menys que life2vec. "<strong>Superem els models més moderns per un ampli marge</strong>", asseguren els autors en el mateix informe publicat.<br />
<br />
[plantillavirals]]]></content:encoded>
<media:content url="https://d5r1tkwwv7d5g.cloudfront.net/articulos/articulos-112579.jpg" type="image/jpeg" medium="image" />
<link><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/creen-una-ia-capac-de-preveure-si-algu-morira-en-els-proxims-quatre-anys-amb-un-78-defectivitat.html]]></link>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://naciodigital.cat/tecnologia/creen-una-ia-capac-de-preveure-si-algu-morira-en-els-proxims-quatre-anys-amb-un-78-defectivitat.html]]></guid>
<pubDate>Mon, 18 Dec 2023 20:35:00 +0100</pubDate>
</item>
</channel></rss>