«OnlyFans és una forma fàcil de guanyar diners entre els joves i també perillosa»

OnlyFans és una plataforma utilitzada per molts creadors de contingut com una eina per vendre el contingut sexual, el seu cos, a canvi de diners que paguen aquells que hi volen tenir accés, que no són pocs. Entre el 2021 i el 2022 la plataforma OnlyFans va registrar més de 220 milions d'usuaris. Aquesta xarxa social per subscripció, malgrat oferir contingut de tota mena, es diferencia de la resta per la seva àmplia oferta de material sexualment explícit, i els joves -també menors- hi poden accedir sense gaires traves. En parlem amb Irene Montiel, docent de la UOC especialitzada en victimització infantil i juvenil, i Aina M. Gassó, psicòloga forense.


- Què en penseu d'OnlyFans?

- Irene Montiel (I.M.): Com qualsevol altra xarxa social, té l'objectiu de guanyar diners i això és lícit i legal. El problema està en la falta de control dels continguts que hi ha. El més preocupant són els menors, ja que els adults són responsables dels seus actes, evidentment també amb possibles conseqüències greus, però són adults. Ara, els menors són responsabilitat dels adults. No entenc què fa un menor de 12 anys penjant contingut sexual a OnlyFans. Sé que ho fa per guanyar diners, però no sé què el porta a fer-ho. Quin tipus de supervisió hi ha? No només de part dels seus cuidadors, que haurien d'estar al cas i posar límits, sinó de les mateixes plataformes, que haurien de vetllar perquè es compleixi la normativa. El punt principal és que no hi ha un registre d'entrada, no es pregunta l'edat a les persones. Perquè això comportaria una altra sèrie de qüestions: el dret a la intimitat, entre d'altres.

- Aina M. Gassó: OnlyFans mereix una opinió bastant similar a la de xarxes com TikTok, que poden ser perilloses especialment per als joves. Crec que és una plataforma, que utilitzada bé, pot tenir els seus avantatges, però el problema és que en fem un ús que no és pel qual havien estat pensades. Que un menor estigui venent contingut sexual a Internet és inqualificable. Però dirigint-me a les persones adultes, la venda d’activitats sexuals a canvi de diners és una activitat molt concreta que té un nom molt concret: prostitució. És la mateixa dinàmica: qualsevol mena de sexe a canvi de diners. Crec que moltes persones no ho veuen així o no hi han reflexionat prou. És igual a les conductes que ens trobem ara dels sugar daddys i les sugar mommy, al final és un intercanvi de sexe per diners, regals o el que sigui. 

- I.M.: Nosaltres a la UOC estem fent una recerca sobre sexe transaccional. Ho anomenem així per no caure només en el tema de la prostitució. Un dels temes que estem avaluant, precisament, és la història de la victimització prèvia de persones que practiquen sexe transaccional o les persones que practiquen el sugar daddy o sugar mommy. És a dir, l'intercanvi del seu cos o la seva sexualitat a canvi de qualsevol benefici. A OnlyFans és una pràctica molt recurrent, principalment en menors, però també en adults. És una forma fàcil de guanyar diners sense sortir de casa, perquè només necessites una bona il·luminació, bona connexió a Internet i el teu cos. Totalment respectable si voluntàriament com a persona adulta vens la teva sexualitat, però recordem que en menors no és vàlid. Pot tenir conseqüències a llarg termini.


- Què passa si un adult decideix guanyar diners d’aquesta manera?

- A.G.: Recordo un cas a la universitat, d'una persona que va explicar que feia aquestes coses i li anava bé. Es pagava la carrera i podia fer viatges allà on volia. Es tracta d'una persona adulta que ha de ser conscient que aquesta pràctica pot tenir una sèrie de conseqüències, que encara no sabem quines són perquè no hi ha estudis, perquè es tracta d'un fenomen molt recent. Estem parlant d'un intercanvi de sexualitat amb algú que potser no hauries escollit, amb una persona amb qui mai haguessis mantingut aquella relació afectiva o sexual si no fos perquè t'està donant un benefici. S'ha de ser conscient que això pot tenir conseqüències.

- Quina diferència hi ha entre això i la prostitució? 

- A.G.: En el cas de la prostitució hi ha molts estudis, i s’ha conclòs que té conseqüències molt greus, sobretot en aquelles ocasions que l’activitat no és voluntària. Per això tinc els meus dubtes que totes les accions de sexe transaccional siguin plenament voluntàries. En el sentit que una situació socioeconòmica desfavorable t’empeny a unes conductes que et permeten accedir a diners ràpids i fàcils, tot i haver-se registrat i ser conscient del que estàs fent. Això és plenament voluntari? És totalment consentit? La forma que tenen d’entendre la sexualitat i les relacions fa que sigui completament voluntari? Tinc els meus dubtes.

- I.M.: Aquí hi ha un punt interessant que la ciència hauria d’abordar. No és el mateix la prostitució en persones que estan al carrer que aquelles persones que duen a terme aquesta pràctica en cases de cites o al seu dormitori particular. Tampoc té res a veure amb el perfil de persones que ho fan a través d'Internet i des de casa seva. És completament diferent, s'exposen a un risc diferent. Els estudis ens haurien de fer veure si aquesta història prèvia, les vivències personals, evoquen a aquesta pràctica o no. També s'hauria de veure la qüestió legal. És un tema molt complex.



- Per què es dona sobretot entre els joves? 

- A.G.: Va molt lligat a la responsabilitat afectiva, la manca de compromís, la superficialitat de les relacions o la cultura de l'esforç. Les generacions que ara són joves o adults, universitaris, o adolescents tardans estan creixent o han crescut amb una baixa o molt baixa tolerància a la frustració, en general, molt baixa capacitat d'esforç i molt baixa capacitat de sacrifici. Un adolescent de 16 o 17 anys porta 5 o 10 anys consumint contingut de youtubers vivint una vida de persones riques, famoses i estupendes, encara que això després no sigui cert. Amb això s'envia un missatge que això és real i que és fàcil i és bo aconseguir-ho, i no és així.

- I.M.: Ara, a una nena de tres anys, quan té una enrabiada, li poses la tauleta al davant i s’acaba l'enrabiada. Aquestes nenes i nens no aprenen a gestionar les seves emocions, no aprenen a esperar. Has de veure tots els títols de la pel·lícula, les veus, els anuncis i el que calgui. És una generació que no està aprenent i no està desenvolupant aquestes característiques. Quan arribem a l’adolescència amb aquest bagatge i sense aquest aprenentatge que són tan importants per les relacions interpersonals. Ho volen tot i ho volen ja.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor