Hores i hores de rodatge. Escassos dies de descans. No era estrany que, al llarg de la carrera, es contagiessin múltiples vegades de malalties de transmissió sexual. Els guions eren sempre el mateix, insípids i fal·locèntrics, amb prou feines canviaven una coma. A vegades els demanaven en plena escena que fessin coses extra que no havien pactat i amb les quals no estaven d'acord. Durant moltes dècades la indústria del porno ha estat un pou negre, per les condicions laborals de les treballadores, per la concepció del sexe que ha difós i per la pràcticament nul·la informació que ha transcendit de tot plegat.
En l'actualitat, la majoria d'usuaris i usuàries que miren porno ho fan de productores convencionals que, tot i que han canviat lleugerament la seva manera de fer i ser al llarg dels anys, encara tenen moltes ombres pel que fa a l'atenció que dediquen a la salut sexual de les actrius i al paper al qual les releguen en les pel·lícules. Aquesta situació ha acabat generant un debat molt encès els últims anys: les dones poden viure econòmicament de les seves transaccions sexuals sense que això les degradi? Són més o menys feministes per triar aquest camí? L'escullen realment? Ho analitzem amb la directora de la productora de cinema eròtic ètic Erika Lust, de Lust Films; amb la psicòloga forense i professora de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Aina M. Gassó; i amb la investigadora del grup de recerca en victimologia empírica i aplicada Irene Montiel.
Antecedents psicològics que expliquen la feina
Tant Gassó com Montiel subratllen que l'origen socioeconòmic de les dones acostuma a determinar la seva professió. Així, aquelles que tenen una situació desfavorable i, de sobte, veuen que poden guanyar molts diners de forma ràpida i fàcil, com passa en el món del treball sexual, no trien dedicar-s'hi voluntàriament. "La precarietat les empeny", precisen. A més a més, per a aquestes expertes hi ha uns antecedents psicològics que fan que les dones es dediquin a la pornografia: baixa tolerància a la frustració i baixa capacitat de sacrifici. Ambdues característiques que, detallen, detecten especialment en les noves generacions.
Una sensació angoixant en el dia a dia
La manera de funcionar durant tants anys en la indústria del porno ha fet que nombroses intèrprets se sentin com "un producte o un objecte", cosa que, emocionalment, els ha estat "dur de gestionar". Així ho ha explicat a aquest diari la creadora de contingut per a adults Eli Olivé, que té el tercer compte d'Only Fans amb més seguidors de tot l'Estat. Olivé admet que, sovint, ha pensat a deixar la feina: "Al principi pensava que m'havia equivocat, sentia que m'estava fallant a mi mateixa, però he après que no és així". L'actriu explica que ha renunciat a moltes coses per la seva carrera. Viu en una petita localitat catalana i la coneix molta gent: "És un xoc que has de saber afrontar. Vaig estar amb molta ansietat i preocupada per la meva família", expressa. Però els diners que guanya li donen "calma, tranquil·litat i llibertat", contraposa.
Un món pensat i dirigit per homes
Una de les raons que va portar Erika Lust a fer el seu propi cinema eròtic l'any 2004 va ser la falta de punts de vista femenins amb la qual es va trobar quan va començar a consumir pornografia. "La majoria de pel·lícules eren rodades per i per a homes, sense donar importància al plaer femení". La pornografia ètica -i per tant feminista- originalment va començar com una manera de recuperar un gènere que tradicionalment s'havia vist "exclusivament" dominat pels homes. La idea de grans referents, que assenyala Lust, com Annie Sprinkle o Candida Royalle, era "aportar una perspectiva diferent sobre com representem el sexe alhora que celebrem el plaer i l'empoderament sexual de les dones, persones LGBTQ+ i racialitzades".Lust reivindica un sector que es fa "amb cura" de tots els implicats en el procés de creació i que promou "la igualtat de gènere, la intimitat, la diversitat, el consentiment, la seguretat, el plaer i la llibertat i exploració sexuals". En el porno ètic totes les persones són tractades com a "col·laboradores sexuals" en igualtat de condicions, "no com a objectes o màquines". El porno fet amb valors feministes consisteix essencialment a mostrar una "representació autèntica i igualitària de la sexualitat humana sense estereotips de gènere".
Què cal perquè les dones puguin viure de la seva sexualitat dignament?
Ho diuen les expertes i ha passat des que tenim memòria. Hi ha feines que encara que facin homes i dones per igual, només es criminalitza la dona com és el cas de la pornografia. Sovint, s'observa les dones que es dediquen al sexe transaccional des d'una certa superioritat moral. Hi ha gent que pensa que la seva feina no és digna i que elles són masclistes perquè comercialitzen amb el seu cos. Però què hi ha de veritat i què hi ha de mite en aquestes consideracions?La figura del coordinador d'intimitat
Per a les especialistes consultades per Nació perquè les actrius porno puguin viure dignament de la seva sexualitat s'han de donar un seguit de condicions. A Lust Films, per exemple, en tots els seus rodatges hi ha una persona, el coordinador d'intimitat, que consulta "constantment" amb les intèrprets com se senten i si estan d'acord amb les escenes que el director vol que facin. També s'asseguren de donar a les actrius "plena llibertat" per fer "allò que més els agradi i els faci sentir còmodes". Abans, durant i després dels rodatges, totes les persones que hi estan implicades manifesten els seus desitjos i línies vermelles, i tenen consciència -i donen el seu consentiment- de tot el que faran. La productora de porno feminista detalla que seguir aquest protocol ha fet que les intèrprets se sentin més segures i còmodes. "Trencar amb el porno fet per i per a homes és clau per aconseguir que mai se sentin degradades", etziben.El paper dels consumidors
"De la mateixa manera que una persona molt carnívora decideix que vol passar a ser vegetariana, hem de prendre consciència sobre què consumim i com ho consumim", reflexiona la directora Erika Lust. I continua: "Tots hem consumit pornografia mainstream en algun moment de les nostres vides, i és probable que hagi estat a partir d’allà que haguem decidit que ens agradaria consumir-ne d'una altra manera". Per això, opina que el futur de la pornografia, i del treball sexual en general, depèn "en gran manera" de les persones que el consumeixen.