TALENT CONVIDAT

«La base de l'energia renovable és la descentralització»

L’enginyer Marcel Pinyana treballa en el sector de les energies fotovoltaiques a Suïssa

per Carles Fiter, Vic, Catalunya | 5 de setembre de 2022 a les 07:00 |
Marcel Pinyana treballa a Suïssa, però també s’ha format a França o Alemanya | Creacció
Marcel Pinyana (Centelles, 1984) tenia clar que volia dedicar-se al món de l'energia solar. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya i va especialitzar-se en Ciència de Materials. Va fer els darrers cursos a França i Alemanya. Des de fa una desena d'anys que treballa a Tritec, a Suïssa, una empresa especialitzada en la generació d'energia solar mitjançant sistemes fotovoltaics. Osona.com i El 9 Nou l'entrevistem en una nova entrega del Talent Convidat, un projecte de Creacció per donar a conèixer l'expertesa d'osonencs que desenvolupen la seva carrera professional en altres països.


- Quan va endinsar-se en el món de l'energia solar?

- Quan vaig acabar la carrera amb el títol d'enginyer, vaig trobar feina en un centre de recerca d'energia solar, al sud d'Alemanya. Hi treballava a temps parcial mentre feia un màster en gestió d'energies alternatives. En acabar el màster, vaig fer pràctiques a l'empresa on treballo actualment, a Suïssa, i des de llavors estic aquí.

- A què es dedica Tritec?

- És una de les empreses pioneres en energia solar, que va començar als anys 90. Treballa en dues grans branques: hi ha distribuïdors de materials fotovoltaics (es compra a l'engròs i es ven a instal·ladors) i també enginyers i instal·ladors. En aquest últim departament és on treballo jo.


- Quines tasques hi porta a terme?

- Fem el projecte de cap a peus. Des de fer l'oferta, el pressupost, els càlculs tècnics, els plànols, encarregar el material, buscar els muntadors, fins a la posada en funcionament i l'enllaç amb la xarxa, entre altres. També ens encarreguem dels tràmits administratius previs i del manteniment i servei.

"Fem projectes particulars petits i grans instal·lacions fotovoltaiques per tot Suïssa"

- Amb quins projectes acostuma a treballar? Per a grans empreses o particulars?

- Hi ha de tot. Els anys 2010-2012 fèiem sobretot cobertes fotovoltaiques per a grans empreses, com estadis de futbol o cadenes de supermercat. Els particulars no eren la nostra especialitat. Però en èpoques de dalts i baixos, i quan no n'hi havia prou amb els grans projectes, vam començar a fer particulars. A hores d'hores fem ambdues coses: projectes particulars petits i grans instal·lacions fotovoltaiques per tot Suïssa.

- Només treballen a Suïssa?

- Sí. Temps enrere havíem fet algunes incursions internacionals, però actualment només Suïssa.

- Hi ha una demanda creixent d'instal·lacions fotovoltaiques a Suïssa?

- Al principi eren les grans empreses que hi invertien, però ha canviat molt. Des del 2019 que creix de forma exponencial per diverses raons. S'ha anat potenciant l'autoconsum, els tipus d'ajuda han canviat molt i també els incentius. Ara mateix, els ajuts estan dins d'un pla energètic i són més interessants per als particulars. Per això sobretot hem notat l'augment.

"El suís s’estima molt els seus paisatges, camps i muntanyes. No són partidaris d'omplir-los de plaques fotovoltaiques"

- A Catalunya s'està parlant molt dels parcs fotovoltaics. S'estila a Suïssa, aquesta proposta?
- A Alemanya van apostar molt per això i s'han fet molts parcs solars. Però a Suïssa, amb comptagotes. S'aposta més per les cobertes industrials. De fet, n'hi ha moltes de lliures, també de particulars. El suís s'estima molt els seus paisatges, camps i muntanyes i no són partidaris d'omplir-los de plaques. Aquesta idea no ha quallat.

- I per fer la transició energètica a Suïssa, n'hi ha prou amb plaques solars a la teulada?

- Suïssa té una història d'energia hidroelèctrica. Es pot dir que ja s'ha explotat el 80% del seu potencial. No hi ha gaire més marge. Quant a l'energia solar, hi ha molt més potencial. Un 6% de l'electricitat que es produeix prové d'aquesta. Per assolir la fita que s'ha proposat a Suïssa s'haurien de cobrir el 40% de les teulades. Així podrien abastir gran part o la totalitat del consum. No m'agrada parlar de xifres perquè tot és molt relatiu, ja que cal mirar el consum o l'eficiència energètica. En tot cas, l'energia solar és important pel potencial que encara s'ha d'aprofitar. M'agrada veure-ho com un conjunt que no només s'aconseguirà per la solar. S'han de moure més peces.


- Quins països són referents en energia solar?

- Alemanya ha estat i és una referència, potser no tant en l'àmbit legislatiu, sinó en tecnologia. Van uns anys més avançats. Pel que fa a les normes de seguretat, les de Suïssa s'hi emmirallen bastant. Van molt de bracet.

- I Espanya i Catalunya estan ben situats?

- Les lleis i les normes no han ajudat gaire al sector. El model de l'energia eòlica va tenir un boom molt fort, però també ha fet mal al territori i no ha ajudat a fer propaganda de les energies alternatives. Molta gent es pensa que les energies renovables només són especulació i grans fortunes, expropiar terrenys i fer malbé el paisatge. I la base de l'energia renovable és la descentralització. Això defineix i ho diferencia d'una energia nuclear o de carbó. A Espanya potser hi va haver molt el boom, però no va ser l'adequat. Probablement, no estem on hauríem d'estar tenint en compte el potencial que hi ha. Queda molt per fer.

- I pel que fa a la formació, Alemanya i Suïssa on aprendre’n?

- A Catalunya hi ha una bona formació. Poder tenir una experiència d'enginyer a Alemanya, Suïssa i en un centre de recerca pioner m'ha permès estar on batega la tecnologia i molt a prop d'aquests canvis. No sé quant tarda arribar a Catalunya, però crec que estan bastant el dia. Quan comences a treballar, veus que cada país té un model diferent. Per exemple, a França és molt centralista, mentre que a Suïssa està molt descentralitzat.


- Quins reptes de futur té el sector?

- La tecnologia en si de l'energia fotovoltaica no és complicada i no és que hagi evolucionat moltíssim en termes d'eficiència energètica. Ja no hi ha pioners. Està per quedar-s'hi. Quan es fan edificis nous ja es té en compte. Per mi, els reptes de l'energia solar són l'emmagatzematge i l'acceptació. D'una banda, ha d'esdevenir normal. M'agrada que la meva filla petita quan dibuixa una casa ja posi plaques solars a la teulada. I de l'altra, hi ha el repte de poder emmagatzemar l'energia mentre no es consumeix. I fer-ho de forma eficient energèticament. Cada cop es van implantant més bateries. A Suïssa, dues de cada tres cases particulars ja van amb bateria.

- El saber fer (know-how) en el món de l'energia solar va buscat?

- Molt, i a tot arreu. El repte més gran que tenim a Suïssa és que no hi ha prou gent formada. I no parlem de mà d'obra, sinó d'enginyers, de tècnics... es busquen carreres tècniques especialitzades en energia solar. Hi ha molta demanda. D'un any a l'altre, hem duplicat la potència total instal·lada. Per tant, la feina va buscada. Jo mateix rebo proposicions a través de xarxes. Anirà buscat durant un temps i tardarà a equilibrar-se perquè el procés de formació triga.

"M’agrada que la meva filla ja posi plaques a la teulada quan dibuixa una casa”

- Aquest talent està ben cuidat a Suïssa?

- Crec que sí. En general, m'he trobat que de seguida et fan confiança i et donen moltes responsabilitats, fins que no demostris el contrari. No hi ha grans corporacions com a altres països i les jerarquies són més aviat horitzontals. Tothom està molt ben valorat i és conscient de la importància que té a l'empresa, des del muntador fins a l'enginyer.

- I a Catalunya? Es cuida el talent?

- Vull pensar que sí. En tot cas, sí que està buscat. Per atraure talent en aquests llocs importants, cal fer esforços i fer que sigui una posició atractiva. No només en termes econòmics, t'has de sentir valorat i tenir unes llibertats de decisió. Costa comparar-ho perquè no he treballat mai aquí.

- Què li recomanaria a un estudiant que vulgui endinsar-se en aquest món?

- Té l'avantatge que s'hi pot acostar de maneres diferents i la feina és variada. Hi ha múltiples formes: per la gent que li agrada estar a l'aire lliure, per fer aspectes més administratius, per la part de gestió del projecte, etc.











 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació