L'eufòria regna a can Barça després del pas a quarts de final de la Champions League. La primera gran alegria europea del club després de quatre anys durs, sense traduir-se en un gran joc, i amb un entrenador que ha anunciat que plegarà a finals de temporada. Gerard Autet (Manlleu, 1978) ha seguit al detall els tres anys del Barça de Xavi, és un habitual a les anàlisis televisives i radiofòniques i coneix la casa, ja que va formar-se a la Masia com a futbolista i hi ha treballat com a tècnic.
En aquesta entrevista amb Nació, un Autet que assegura haver vist "de tot" al món del futbol confessa que no s'atreveix a descartar que Xavi canviï de decisió i sigui l'entrenador del Barça la pròxima temporada. Per altra banda, l'exjugador creu que el club necessita "rebaixar les expectatives" i demana "reforçar la identitat de la Masia" com a primera condició per tornar a lluitar per títols importants.
Gerard Autet és el sisè protagonista de "El Barça, al divan", una sèrie d'entrevistes de Nació a veus autoritzades del barcelonisme per entendre què ha passat en els últims anys al club i quin és el camí que li espera en el futur.
El partit contra el Nàpols pot ser un punt d'inflexió a la temporada del Barça?
Fa setmanes que volem creure que hi haurà un canvi de rumb. Però crec que està sent un clic més aviat progressiu, perquè el Barça està creixent a través de l'equilibri i en l'aspecte defensiu cada cop és més consistent. L'equip està rebent menys ocasions, però un canvi al 100% no l'estem veient.
Un dels protagonistes dels últims partits ha estat Pau Cubarsí. Vostè, des de la seva trajectòria com a defensa, quines característiques veu que el fan diferent de la resta?
És un jugador molt complet per l'edat que té. Transmet molta seguretat tant amb pilota com sense tenir-la. A més, sempre està ben situat i la seva lectura de la sortida de pilota és brillant. Ho hem vist amb aquestes passades que trenquen línies i que sempre busquen el jugador més proper a l'àrea rival. I sobretot, veu sempre les opcions el més ràpid possible. Fins i tot davant pressions altes, com la del Nàpols, està tranquil i pren bé les decisions. Tot plegat és difícil fer-ho amb 25 o 30 anys, i ell ho fa amb 17 i amb molta naturalitat. Ho té tot per marcar una època al Barça.
Ara que ja han passat un parell de mesos des de l'adeu en diferit de Xavi, realment hi ha hagut una millora del joc?
Costa de calibrar l'impacte d'aquella dimissió diferida. Probablement, el tècnic i els jugadors s'han alleugerit, però crec que l'equip ha crescut més a l'hora d'aconseguir un equilibri i tocar peces, a vegades per emergència, com la presència de Christensen al migcamp. Tot plegat ha rebaixat el ritme vertiginós dels partits on el Barça patia més. El joc no ha evolucionat d'una forma més clara, però sí que s'encaixen més gols i l'equip és més sòlid. Però encara hi ha molt marge per créixer.
"Cubarsí ho té tot per marcar una època al Barça"
Xavi guanya al Nàpols i se centra més a respondre les crítiques de l'entorn que en reivindicar la victòria. Això se li pot girar en contra a un entrenador?
Tots els entrenadors del món tenen una gran exposició pública. Hi ha moltes rodes de premsa, sempre estan obligats a parlar... En tot cas, l'entrenador del Barça té dret a expressar-se com cregui convenient. No sé si és bo ni si li fa cap favor verbalitzar-ho, però entenc que pugui estar dolgut amb alguns programes o amb opinadors.
Una de les altres traves de la temporada ha estat les lesions. És casualitat o problema de gestió?
És un tema molt complicat. La realitat és que hi ha moltíssimes lesions fortuïtes que són inevitables. Però n'hi ha d'altres de musculars que arriben per sobrecàrregues. Passa a tots els equips del món i fins i tot al futbol base. Cada cop n'hi ha més. I és innegable que al Barça especialment n'hi ha hagut més. Crec que més que un tema de gestió de l'equip és de gestió personal dels jugadors.
La junta directiva ja insinua públicament que volen que Xavi segueixi a la banqueta l'any que ve. Hi pot haver un canvi en la seva decisió?
Fa tants anys que em dedico al futbol que he vist de tot. No m'atreviria a dir que Xavi no sigui l'entrenador del Barça la pròxima temporada. Ell el que no vol és fer mal al club, per això li fan mal les coses que passen. I si decideix plegar és precisament perquè creu que és el millor pel club. Però si acaba l'any relativament bé, potser es pot revertir la decisió. No m'atreviria a descartar-ho.
"No sé si li fa cap favor verbalitzar-ho, però entenc que Xavi estigui dolgut amb algun opinador"
Personalment, creu que és el millor entrenador pel Barça?
Tot entrenador necessita un període d'adaptació, però és que estem en un món tan ràpid i amb tan poca paciència, que de seguida volem canvis. Amb Xavi esperàvem un Barça amb més petjada i segell, i això no s'ha acabat de donar. Ara bé, si ell mateix creu que al Barça li cal un canvi, probablement algun altre tipus d'entrenador aniria bé al club.
I quin és el millor candidat?
El problema és aquest. Que vas al mercat i, personalment, no veig que hi hagi entrenadors amb molta capacitat per reconduir la situació. Cal tenir en compte que el Barça ara mateix és fràgil en tots els sentits. Xavi agafa el club de la seva vida en un moment molt complicat en l'àmbit econòmic i institucional, i això se li ha de valorar. Però és que ara continua sent molt difícil que vingui un tècnic, tenint en compte que serà molt difícil incorporar jugadors importants i que donin un rendiment immediat. I hi ha un altre factor: el canvi no et garanteix res, ni pel que fa a joc ni a resultats.
Els pròxims passos s'han de fer pensant en el llarg termini?
Crec que sí. Si finalment Xavi no es queda, s'ha de portar un entrenador que se li doni suport al 100% des de la direcció esportiva i la presidència. Que tingui plens poders de decisió. Si s'està convençut amb el projecte esportiu i es fonamenta amb gent de la casa, l'equip penso que pot tenir una identitat i començar a lluitar per títols importants.
"Al Barça sempre hi ha vertigen i a mi m'agradaria un punt de pausa, però és molt difícil"
El Barça se'n sortirà?
Sí, però no ho tindrà fàcil. Sempre hi ha molt soroll al voltant del Barça i és molt difícil treballar. Penso que també hi ha un error d'expectatives, no haurien d'haver estat tan altes i ara és un moment per rebaixar-les. I sobretot cal treballar en la Masia i potenciar la identitat dels nous futbolistes que estan sortint del futbol formatiu, com Lamine Yamal, Gavi o Cubarsí. Fins i tot un veterà com Sergi Roberto et suma. Però tot això implica renunciar als resultats a curt termini i tenir un punt de paciència. Seria l'escenari ideal, però al món del futbol i al Barça sempre hi ha vertigen. A mi m'agradaria un punt de pausa, però és molt difícil.