02
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
19:35h
La llei d'amnistia és l'element central de la negociació d'ERC i Junts amb el PSOE per facilitar la investidura de Pedro Sánchez, i encara no està del tot resolta. El text acordat per separat entre les forces independentistes està pendent dels últims retocs per part de Junts -se'n discuteix encara el seu perímetre- abans d'entrar al registre del Congrés. A l'espera de la resolució final, la llei deixarà clar en el preàmbul la constitucionalitat de la norma, tal com apunten a Nació fonts coneixedores del document. També farà referència a la legitimitat del Congrés per fer una llei d'aquestes característiques. Una empara en la Constitució que serà essencial -segons els negociadors- per esquivar una eventual impugnació del Tribunal Constitucional. La llei d'amnistia també evitarà considerar delicte el referèndum de l'1 d'octubre, en sintonia amb els pactes previs que les forces independentistes ja havien establert amb el govern espanyol per desplegar la taula de diàleg. La mesura de gràcia beneficiarà els policies investigats per les càrregues de la tardor del 2017 que no fossin causants de les lesions més greus.
El preàmbul de la llei d'amnistia, que ha ocupat els negociadors de manera prioritària perquè quadrar relats polítics, és fonamental també per afermar la seva constitucionalitat, i així ho han tingut en compte totes les parts implicades en la redacció de la norma. ERC, la setmana passada, es mostrava encara recelosa amb el redactat que havia elaborat el PSOE, perquè es feia un relat de l'1-O que el situava com un delicte. El cert, en tot cas, és que el referèndum del 2017 va ser declarat inconstitucional per part del Tribunal Constitucional (TC). Una de les prioritats de Sánchez és que el text passi el sedàs de l'alt tribunal, presidit per Cándido Conde-Pumpido, i on hi hi ha majoria progressista. A l'organisme s'hi asseu també Juan Carlos Campo, ministre de Justícia amb els indults.
La desjudicialització completa del procés era el requisit primordial de l'independentisme de cara a la investidura de Sánchez. Qui primer va prendre la iniciativa va ser Sumar amb la figura de Jaume Asens, encarregat de coordinar un grup de juristes per preparar un dictamen que es va presentar públicament fa tres setmanes a Barcelona. En aquest sentit, va ser rellevant la visita d'Asens a Brussel·les per veure's amb Carles Puigdemont acompanyat de Yolanda Díaz. L'expresident de la Generalitat ha delegat en el seu advocat Gonzalo Boye totes les converses relacionades amb l'amnistia, perquè aquest nou context li permet tornar a Catalunya.
La negociació per la llei -que Puigdemont va posar com a condició per començar a parlar amb el PSOE- s'ha produït de manera separada entre els socialistes, ERC i Junts. Els dos primers van anunciar un acord dimarts a última hora després que els republicans aconseguissin que hi entrés la causa del Tsunami Democràtic i també els processos vinculats als Comitès de Defensa de la República (CDR), que s'estan instruint a l'Audiència Nacional i sobre la qual sobrevolen delictes de terrorisme.
Aquella mateixa nit, fonts socialistes insistien en la idea que la llei encara no estava del tot tancada, perquè calia un acord també amb Junts. La cúpula del partit, reunida aquest dijous amb Puigdemont a Brussel·les per definir la posició -hi era també Laura Borràs, que aspira a ser beneficiària de la norma perquè ella i el partit han defensat sempre que es tracta d'un cas delawfare-, reclama perfilar detalls sobre l'abast de l'amnistia. Un vistiplau que s'ha evidenciat imprescindible perquè la investidura de Sánchez es pugui resoldre.
El preàmbul de la llei d'amnistia, que ha ocupat els negociadors de manera prioritària perquè quadrar relats polítics, és fonamental també per afermar la seva constitucionalitat, i així ho han tingut en compte totes les parts implicades en la redacció de la norma. ERC, la setmana passada, es mostrava encara recelosa amb el redactat que havia elaborat el PSOE, perquè es feia un relat de l'1-O que el situava com un delicte. El cert, en tot cas, és que el referèndum del 2017 va ser declarat inconstitucional per part del Tribunal Constitucional (TC). Una de les prioritats de Sánchez és que el text passi el sedàs de l'alt tribunal, presidit per Cándido Conde-Pumpido, i on hi hi ha majoria progressista. A l'organisme s'hi asseu també Juan Carlos Campo, ministre de Justícia amb els indults.
La desjudicialització completa del procés era el requisit primordial de l'independentisme de cara a la investidura de Sánchez. Qui primer va prendre la iniciativa va ser Sumar amb la figura de Jaume Asens, encarregat de coordinar un grup de juristes per preparar un dictamen que es va presentar públicament fa tres setmanes a Barcelona. En aquest sentit, va ser rellevant la visita d'Asens a Brussel·les per veure's amb Carles Puigdemont acompanyat de Yolanda Díaz. L'expresident de la Generalitat ha delegat en el seu advocat Gonzalo Boye totes les converses relacionades amb l'amnistia, perquè aquest nou context li permet tornar a Catalunya.
La negociació per la llei -que Puigdemont va posar com a condició per començar a parlar amb el PSOE- s'ha produït de manera separada entre els socialistes, ERC i Junts. Els dos primers van anunciar un acord dimarts a última hora després que els republicans aconseguissin que hi entrés la causa del Tsunami Democràtic i també els processos vinculats als Comitès de Defensa de la República (CDR), que s'estan instruint a l'Audiència Nacional i sobre la qual sobrevolen delictes de terrorisme.
Aquella mateixa nit, fonts socialistes insistien en la idea que la llei encara no estava del tot tancada, perquè calia un acord també amb Junts. La cúpula del partit, reunida aquest dijous amb Puigdemont a Brussel·les per definir la posició -hi era també Laura Borràs, que aspira a ser beneficiària de la norma perquè ella i el partit han defensat sempre que es tracta d'un cas delawfare-, reclama perfilar detalls sobre l'abast de l'amnistia. Un vistiplau que s'ha evidenciat imprescindible perquè la investidura de Sánchez es pugui resoldre.