03
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
22:58h
La Junta Electoral Central (JEC), reunida aquest dimecres, ha ordenat la retirada de l'escó de Laura Borràs, segons ha avançat l'ABC i han confirmat diversos mitjans. D'aquesta manera, l'organisme ha desatès les al·legacions presentades pel Parlament i per la líder de Junts, que havia argumentat que no disposava de les competències necessàries per dur a terme aquest moviment. Amb aquesta decisió, la JEC deixa encara més en l'aire la presidència del Parlament, càrrec pel qual Borràs va ser escollida el març del 2021, però del qual va ser suspesa el juliol de l'any passat, just després que se li obrís judici oral per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Un cas que li ha comportat una condemna per corrupció de quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació, segons la sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La líder de Junts la recorrerà al Tribunal Suprem i, si aquest organisme confirma la condemna, ja es convertirà en ferma. La defensa encapçalada per Gonzalo Boye, això sí, sempre ha argumentat que elevaran el cas a institucions europees.
Es tracta de la tercera decisió de la JEC que afecta directament un diputat al Parlament. El gener del 2020, després de la sentència per la pancarta del llaç groc a Palau, l'organisme electoral va deixar sense escó el president Quim Torra. En aquell moment, al capdavant de la cambra hi havia Roger Torrent, d'ERC. Ja amb Borràs com a presidenta del Parlament, la JEC va ordenar prendre la credencial a Pau Juvillà, diputat de la CUP, i el desenllaç va ser exactament el mateix. Ara l'afectada és la líder de Junts, que en el seu moment -tot i que veus del partit li van reclamar- va negar-se a deixar la presidència de la cambra. ERC, el PSC i els anticapitalistes van votar a favor de suspendre-la, decisió que va enervar Borràs i el seu entorn. Aquest matí, els independentistes han frenat la proposta de reforma del reglament impulsada pels socialistes per apartar la presidenta del càrrec. Si no hi ha sorpreses, haurà de deixar el càrrec igualment.La decisió de la JEC es pot recórrer al Suprem, però el recurs no és suspensiu: en el cas de Juvillà i Torra, els dos van acudir al tribunal de cassació, però al cap d'uns mesos aquest organisme va validar la JEC.
La primera reacció ha anat a càrrec de Jaume Alonso-Cuevillas, exmembre de la mesa, diputat i de la confiança de Borràs. "Encara que ja esperàvem tant la resolució com la filtració, cal recordar que per molt que ho digui la LOREG, la JEC o el Suprem, retirar l'escó a un electe vulnera diversos drets fonamentals, com bé va recordar el dictamen del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides el 30 d'agost de l'any passat", ha remarcat Cuevillas, advocat de professió. A què es refereix? A un dictamen que sostenia que l'Estat va vulnerar drets dels presos polítics quan els va empresonar i els va apartar de la vida política activa. El secretari general de Junts, Jordi Turull, també ha donat suport a la presidenta del partit i ha lamentat que un òrgan administratiu com la JEC pugui alterar la composició del Parlament. "Un desballestament de l'estat de dret", ha dit.
L'argumentari oficial de Junts indica que es "batallarà" per l'escó de la seva presidenta "fins a les últimes conseqüències". El cert, en tot cas, és que el marge de maniobra al Parlament és escàs, tenint en compte els precedents, de manera que el més probable es procedeixi al relleu de Borràs al capdavant de la cambra. Aurora Madaula, membre de la guàrdia pretoriana de la dirigent de Junts, ja s'ha autodescartat. Un dels noms que ha sonat amb més força és el d'Anna Erra, que d'aquí a un mes deixarà de ser alcaldessa de Vic. En una entrevista a Nació publicada la setmana passada, indicava que "de moment" no tenia intenció de postular-se com a presidenta. Hi ha un tercer nom a les travesses que pot generar consens: es tracta de Marta Madrenas, que després de les eleccions municipals no repetirà com a alcaldessa de Girona.
En tot cas, qualsevol maniobra al Parlament requerirà un acord. Borràs va arribar a la presidència gràcies a un pacte entre ERC i Junts: els segons disposarien de la presidència de la cambra a canvi que els primers tinguessin garantit que Pere Aragonès arribaria al Palau de la Generalitat, com finalment va ser. Aragonès ha donat per trencat aquest pacte després de la sortida de Junts del Govern, de manera que caldrà negociar. En aquest sentit, no és descartable que el PSC presenti candidatura en un context de ruptura independentista. En el seu dia, la CUP no va fer costat a Borràs, precisament per la causa que ja tenia oberta per la ILC. Sense un acord entre les forces independentistes, la presidència de la cambra podria recaure en els socialistes.
Pel que fa al futur de Borràs dins de Junts, no es prendrà cap decisió fins que la sentència sigui ferma, d'aquí a uns mesos. A banda, els estatuts determinen que pot continuar ocupant la presidència de la formació en cas que acrediti, davant la comissió de garanties, que es tracta d'un cas de lawfare. La presidenta d'aquest organisme intern, Magda Oranich, ja ha fet saber en públic que Borràs hauria d'haver plegat almenys com a presidenta del Parlament. Totes dues es van enfrontar quan es va dirimir a la comissió de garanties la intimidació de Francesc de Dalmases a una periodista. L'escuder de Borràs, finalment, es va veure obligat a deixar la vicepresidència de Junts. Oranich va revelar pressions de la presidenta durant el tràmit.
Es tracta de la tercera decisió de la JEC que afecta directament un diputat al Parlament. El gener del 2020, després de la sentència per la pancarta del llaç groc a Palau, l'organisme electoral va deixar sense escó el president Quim Torra. En aquell moment, al capdavant de la cambra hi havia Roger Torrent, d'ERC. Ja amb Borràs com a presidenta del Parlament, la JEC va ordenar prendre la credencial a Pau Juvillà, diputat de la CUP, i el desenllaç va ser exactament el mateix. Ara l'afectada és la líder de Junts, que en el seu moment -tot i que veus del partit li van reclamar- va negar-se a deixar la presidència de la cambra. ERC, el PSC i els anticapitalistes van votar a favor de suspendre-la, decisió que va enervar Borràs i el seu entorn. Aquest matí, els independentistes han frenat la proposta de reforma del reglament impulsada pels socialistes per apartar la presidenta del càrrec. Si no hi ha sorpreses, haurà de deixar el càrrec igualment.La decisió de la JEC es pot recórrer al Suprem, però el recurs no és suspensiu: en el cas de Juvillà i Torra, els dos van acudir al tribunal de cassació, però al cap d'uns mesos aquest organisme va validar la JEC.
La primera reacció ha anat a càrrec de Jaume Alonso-Cuevillas, exmembre de la mesa, diputat i de la confiança de Borràs. "Encara que ja esperàvem tant la resolució com la filtració, cal recordar que per molt que ho digui la LOREG, la JEC o el Suprem, retirar l'escó a un electe vulnera diversos drets fonamentals, com bé va recordar el dictamen del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides el 30 d'agost de l'any passat", ha remarcat Cuevillas, advocat de professió. A què es refereix? A un dictamen que sostenia que l'Estat va vulnerar drets dels presos polítics quan els va empresonar i els va apartar de la vida política activa. El secretari general de Junts, Jordi Turull, també ha donat suport a la presidenta del partit i ha lamentat que un òrgan administratiu com la JEC pugui alterar la composició del Parlament. "Un desballestament de l'estat de dret", ha dit.
L'argumentari oficial de Junts indica que es "batallarà" per l'escó de la seva presidenta "fins a les últimes conseqüències". El cert, en tot cas, és que el marge de maniobra al Parlament és escàs, tenint en compte els precedents, de manera que el més probable es procedeixi al relleu de Borràs al capdavant de la cambra. Aurora Madaula, membre de la guàrdia pretoriana de la dirigent de Junts, ja s'ha autodescartat. Un dels noms que ha sonat amb més força és el d'Anna Erra, que d'aquí a un mes deixarà de ser alcaldessa de Vic. En una entrevista a Nació publicada la setmana passada, indicava que "de moment" no tenia intenció de postular-se com a presidenta. Hi ha un tercer nom a les travesses que pot generar consens: es tracta de Marta Madrenas, que després de les eleccions municipals no repetirà com a alcaldessa de Girona.
En tot cas, qualsevol maniobra al Parlament requerirà un acord. Borràs va arribar a la presidència gràcies a un pacte entre ERC i Junts: els segons disposarien de la presidència de la cambra a canvi que els primers tinguessin garantit que Pere Aragonès arribaria al Palau de la Generalitat, com finalment va ser. Aragonès ha donat per trencat aquest pacte després de la sortida de Junts del Govern, de manera que caldrà negociar. En aquest sentit, no és descartable que el PSC presenti candidatura en un context de ruptura independentista. En el seu dia, la CUP no va fer costat a Borràs, precisament per la causa que ja tenia oberta per la ILC. Sense un acord entre les forces independentistes, la presidència de la cambra podria recaure en els socialistes.
Pel que fa al futur de Borràs dins de Junts, no es prendrà cap decisió fins que la sentència sigui ferma, d'aquí a uns mesos. A banda, els estatuts determinen que pot continuar ocupant la presidència de la formació en cas que acrediti, davant la comissió de garanties, que es tracta d'un cas de lawfare. La presidenta d'aquest organisme intern, Magda Oranich, ja ha fet saber en públic que Borràs hauria d'haver plegat almenys com a presidenta del Parlament. Totes dues es van enfrontar quan es va dirimir a la comissió de garanties la intimidació de Francesc de Dalmases a una periodista. L'escuder de Borràs, finalment, es va veure obligat a deixar la vicepresidència de Junts. Oranich va revelar pressions de la presidenta durant el tràmit.