07
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
22:07h
El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, ha destinat bona part de la seva intervenció en l'obertura de l'any judicial al clima de diàleg establert entre l'Estat i la Generalitat per revertir les decisions dels tribunals contra dirigents independentistes. Lesmes, en aquest sentit, ha carregat contra la "desjudicialització" amb l'argument que es pot confondre amb "impunitat", i ha remarcat que la reversió dels processos judicials pot implicar "fugir" de la justícia. Poc deprés, el president de l'òrgan rector dels jutges ha expressat confiança en els tribunals europeus per extradir els exiliats, amb Carles Puigdemont al capdavant, després de veure com l'advocat general de la Unió Europea emetés una opinió -no vinculant- favorable al magistrat Pablo Llarena en la causa oberta per l'abast de les euroordres.
Lesmes ha reivindicat la tasca dels jutges espanyols i, molt especialment, els del Tribunal Suprem "en defensa de l'ordre constitucional i de la democràcia". "Són independents i mai han volgut rendir les seves togues a altres interessos", ha assenyalat el president del CGPJ. Ha citat dues qüestions: la corrupció -tant entre la classe política com en sectors econòmics- i els fets de la tardor del 2017. Ha recordat la llei de transitorietat política, aprovada fa exactament cinc anys, i ha apuntat que dos dies abans s'havia obert l'any judicial, durant el qual es va recordar que la Constitució estableix la "indissoluble unitat d'Espanya" i del seu dret. "La fortalesa del nostre estat de dret i l'actuació dels jutges van servir per preservar la convivència i garantir la primacia de la nostra Constitució", ha remarcat el màxim dirigent dels jutges. La preocupació per la independència, ha ressaltat, ha patit una davallada.
Fa quatre anys que el CGPJ té el mandat caducat, i això també ha format part del nucli del discurs de Lesmes, que ha demanat als grans partits que es posin d'acord per renovar-lo amb "urgència" perquè el termini no admet "interpretacions". El desacord entre PP i PSOE, provocat pel bloqueig dels populars des que van perdre la majoria al Congrés l'any 2018, fa impossible desencallar una situació que cada dia que passa esdevé més insostenible. Aquesta situació ha servit, en els darrers anys, per preservar i enfortir la dreta judicial, majoritària en aquest poder de l'Estat, especialment a la seva cúpula, dominada pel sector conservador. La negativa del PP de permetre la renovació del Consell General del Poder Judicial -que és l'encarregat de nomenar magistrats de les més altes instàncies judicials espanyoles, com ara el Suprem, l'Audiència Nacional, el Tribunal Constitucional, els tribunals superiors de justícia i les audiències provincials- s'explica per la voluntat de preservar el control sobre aquest òrgan.
La situació, però, ha esdevingut insostenible després de quatre anys d'interinitat. Les principals associacions professionals de jutges -l'Associació Professional de la Magistratura i Jutges i Jutgesses per a la Democràcia- exigeixen des de fa temps acords per renovar els vocals caducats. Totes dues organitzacions entenen que la situació d'interinitat del CGPJ és el principal repte que cal afrontar aquest curs i coincideixen que la renovació és una exigència inajornable. També hi ha altres reptes, com la renovació del TC, que podria ser bloquejada per un sector del CGPJ, o l'obertura de noves places per descongestionar els tribunals.
Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, de tarannà progressista, assegura que és "imprescindible" la renovació del govern dels jutges. "S'ha de fer de manera immediata", defensa la portaveu, Ascención Martín Sánchez, que remarcava ahir, en declaracions a NacióDigital, que s'ha de fer seguint la legislació actual. L'Associació Professional de la Magistratura, de caire conservador, va en la mateixa línia i exigeix al PSOE i PP que desbloquegin la situació i deixin de "marejar la perdiu". En una entrevista recent, la presidenta de l'associació María Jesús del Barco avisava que la manca de renovació "posa en dubte" l'aparença d'independència judicial.
El CGPJ està format per 20 membres escollits pel Congrés i el Senat per un període de cinc anys. Els vocals escullen el president, en aquest cas Carlos Lesmes, que també és president del Tribunal Suprem, el tribunal més alt en la jerarquia judicial espanyola. A dia d'avui, la majoria dels membres del CGPJ és conservadora, escollits a proposta del PP, cosa que respon al context polític de 2013, quan hi havia majoria absoluta dels populars a les Corts. Lesmes va ser alt càrrec del govern de José María Aznar, partidari de la repressió contra l'independentisme i contrari als indults.
Per renovar el CGPJ cal una majoria àmplia al Congrés i al Senat, i el PP utilitza els seus diputats per impedir-ho. L'any 2018 es va assolir un acord per situar Manuel Marchena, president de la sala segona del Suprem, al capdavant del CGPJ, però la filtració d'uns missatges del dirigent del PP Ignacio Cosidó -deia que amb Marchena controlarien el Suprem "per la porta del darrere"- va desactivar l'operació. Faltaven poques setmanes per al judici del procés, amb un tribunal presidit pel mateix Marchena. Des d'aleshores, hi ha hagut intents de pacte més encaminats a fer veure que s'està intentant desbloquejar la situació que no pas amb voluntat real de desencallar-la.
Lesmes ha reivindicat la tasca dels jutges espanyols i, molt especialment, els del Tribunal Suprem "en defensa de l'ordre constitucional i de la democràcia". "Són independents i mai han volgut rendir les seves togues a altres interessos", ha assenyalat el president del CGPJ. Ha citat dues qüestions: la corrupció -tant entre la classe política com en sectors econòmics- i els fets de la tardor del 2017. Ha recordat la llei de transitorietat política, aprovada fa exactament cinc anys, i ha apuntat que dos dies abans s'havia obert l'any judicial, durant el qual es va recordar que la Constitució estableix la "indissoluble unitat d'Espanya" i del seu dret. "La fortalesa del nostre estat de dret i l'actuació dels jutges van servir per preservar la convivència i garantir la primacia de la nostra Constitució", ha remarcat el màxim dirigent dels jutges. La preocupació per la independència, ha ressaltat, ha patit una davallada.
Fa quatre anys que el CGPJ té el mandat caducat, i això també ha format part del nucli del discurs de Lesmes, que ha demanat als grans partits que es posin d'acord per renovar-lo amb "urgència" perquè el termini no admet "interpretacions". El desacord entre PP i PSOE, provocat pel bloqueig dels populars des que van perdre la majoria al Congrés l'any 2018, fa impossible desencallar una situació que cada dia que passa esdevé més insostenible. Aquesta situació ha servit, en els darrers anys, per preservar i enfortir la dreta judicial, majoritària en aquest poder de l'Estat, especialment a la seva cúpula, dominada pel sector conservador. La negativa del PP de permetre la renovació del Consell General del Poder Judicial -que és l'encarregat de nomenar magistrats de les més altes instàncies judicials espanyoles, com ara el Suprem, l'Audiència Nacional, el Tribunal Constitucional, els tribunals superiors de justícia i les audiències provincials- s'explica per la voluntat de preservar el control sobre aquest òrgan.
La situació, però, ha esdevingut insostenible després de quatre anys d'interinitat. Les principals associacions professionals de jutges -l'Associació Professional de la Magistratura i Jutges i Jutgesses per a la Democràcia- exigeixen des de fa temps acords per renovar els vocals caducats. Totes dues organitzacions entenen que la situació d'interinitat del CGPJ és el principal repte que cal afrontar aquest curs i coincideixen que la renovació és una exigència inajornable. També hi ha altres reptes, com la renovació del TC, que podria ser bloquejada per un sector del CGPJ, o l'obertura de noves places per descongestionar els tribunals.
Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, de tarannà progressista, assegura que és "imprescindible" la renovació del govern dels jutges. "S'ha de fer de manera immediata", defensa la portaveu, Ascención Martín Sánchez, que remarcava ahir, en declaracions a NacióDigital, que s'ha de fer seguint la legislació actual. L'Associació Professional de la Magistratura, de caire conservador, va en la mateixa línia i exigeix al PSOE i PP que desbloquegin la situació i deixin de "marejar la perdiu". En una entrevista recent, la presidenta de l'associació María Jesús del Barco avisava que la manca de renovació "posa en dubte" l'aparença d'independència judicial.
El CGPJ està format per 20 membres escollits pel Congrés i el Senat per un període de cinc anys. Els vocals escullen el president, en aquest cas Carlos Lesmes, que també és president del Tribunal Suprem, el tribunal més alt en la jerarquia judicial espanyola. A dia d'avui, la majoria dels membres del CGPJ és conservadora, escollits a proposta del PP, cosa que respon al context polític de 2013, quan hi havia majoria absoluta dels populars a les Corts. Lesmes va ser alt càrrec del govern de José María Aznar, partidari de la repressió contra l'independentisme i contrari als indults.
Per renovar el CGPJ cal una majoria àmplia al Congrés i al Senat, i el PP utilitza els seus diputats per impedir-ho. L'any 2018 es va assolir un acord per situar Manuel Marchena, president de la sala segona del Suprem, al capdavant del CGPJ, però la filtració d'uns missatges del dirigent del PP Ignacio Cosidó -deia que amb Marchena controlarien el Suprem "per la porta del darrere"- va desactivar l'operació. Faltaven poques setmanes per al judici del procés, amb un tribunal presidit pel mateix Marchena. Des d'aleshores, hi ha hagut intents de pacte més encaminats a fer veure que s'està intentant desbloquejar la situació que no pas amb voluntat real de desencallar-la.