Illa i Sánchez es reafirmen en el discurs de Ciutadans per equiparar independentisme i «odi»

El president del govern espanyol i el candidat del PSC retreuen a ERC, JxCat, PDECat i CUP el compromís de no pactar amb els socialistes

12 de febrer del 2021
Actualitzat el 14 de febrer a les 17:57h
Sánchez i Illa en l'acte final de campanya
Sánchez i Illa en l'acte final de campanya | PSC
El PSC ha tancat la campanya electoral del 14-F reforçant el seu discurs contra l'independentisme, associant-lo a "l'odi i la discòrdia" i fent un pas més en el relat que des d'abans de l'1-O ha capitalitzat Ciutadans. L'objectiu dels socialistes, i avui Illa l'ha tornat a verbalitzar, és convèncer els que el 2017 van confiar en el partit taronja. "Si poseu el vot, jo posaré el canvi", ha insistit Illa, que ha acusat els independentistes de buscar la "confrontació perpètua".

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reforçat el missatge d'Illa, qualificant el compromís dels partits independentistes de no pactar amb el PSC de "coalició d'odi" i de "pacte de la por".  "Al retrobament i a la socialdemocràcia no se li poden posar cordons sanitaris. Trencarem el cordó votant a Illa", ha dit, alhora que ha demanat fer la "rebel·lió contra l'enfrontament perpetu".

En l'acte també ha intervingut la presidenta del Senat, Pilar Llop, que ha acusat l'independentisme de "trencar la convivència" i ha presentat Illa com l'única opció de recuperar el "diàleg trencat" a Catalunya.

2/215809
L'acte final de campanya també ha tingut com a protagonista la número 2 d'Illa, Eva Granados, que ha anticipat un suport d'ERC a la candidata de JxCat, Laura Borràs, si els postconvergents guanyen les eleccions. "Estem determinats a acabar amb la confrontació", ha dit.

Al llarg de totes les intervencions s'ha repetit el concepte "foto de Colón" en referència al veto dels independentistes a pactar amb el PSC, després que Illa insistís també que no parlaria amb els independentistes a formar govern. L'expressió té l'origen en la comparació que els socialistes fan entre el veto dels independentistes i la imatge immortalitzada ara fa dos anys de PP, Ciutadans i Vox en un acte contra el govern espanyol de Pedro Sánchez.

La incògnita dels vots de Vox

El discurs d'Illa s'ha aproximat més que mai al de Ciutadans durant tota la campanya, fent esments a suposats problemes de convivència i confrontació a Catalunya, a més d'utilitzar el castellà com a llengua gairebé vehicular de la campanya. El cap de llista socialista ha demanat formalment el vot als que el 2017 van confiar en Ciutadans. "Jo em quedaré", ha insistit Illa, que a diferència d'Inés Arrimada fa quatre anys assegura que es presentarà a la investidura si guanya.

Si aquest escenari es materialitza, Illa ja sap que comptarà amb el suport del partit taronja a la investidura, mentre que no ha aclarit si acceptaria o no els vots de Vox. Illa ha insistit que no pactarà ni parlarà amb la ultradreta però ha defugit respondre cada cop que se li ha preguntat si acceptaria el suport del partit de Vox a canvi de res. El que està clar és que Illa necessitarà el màxim de vots possibles del bloc constitucionalista si vol tenir aspiracions de materialitzar el seu objectiu de governar en minoria amb els comuns.

El que sí que ha deixat clar Illa és que no comptarà amb cap partit independentista per formar Govern si guanya les eleccions. JxCat, ERC, CUP, PDECat i Primàries, a més, s'han compromès per escrit a no pactar amb els socialistes. 

El PSC ha tancat una campanya amb més protagonisme que mai del govern espanyol. El president, Pedro Sánchez, ha intervingut en set actes electorals i també han passat per Catalunya les vicepresidentes Nadia Calviño, Teresa Ribera i Carmen Calvo, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, la d'Afers Exteriors, Arancha González Laya i la de Turisme, Reyes Maroto. Miquel Iceta, primer secretari del partit i nou ministre de Política Territorial i Funció Pública, ha tingut un paper discret en la cursa cap a les eleccions.

Illa, fins fa poc ministre de Sanitat, s'ha rodejat dels seus excompanys a la Moncloa, per reforçar el seu missatge de "passar pàgina" del procés independentista. El candidat del PSC ha basat el seu discurs en criticar que els independentistes hagin fet perdre una dècada a Catalunya, amb l'argument que mentre s'ha treballat per la independència, s'han deixat desatesos els serveis públics.

Illa ha hagut d'afrontar un final de campanya convuls, després que NacióDigital avancés que era l'únic candidat que s'havia negat a fer-se una prova PCR abans del debat de TV3. Illa ha hagut de sortir al pas de les especulacions que l'acusaven d'haver-se vacunat, i que ja han estat desacreditades. Sens dubte, Illa ha estat el candidat amb qui més adversaris han rivalitzat i està per veure si ha estat capaç de superar la pressió i situar el PSC en situació real de guanyar les eleccions.