Barcelona: habitatge

Gairebé 500 ordres per desnonar famílies vulnerables a Barcelona des de mitjans de setembre

Més de 700 adults i 400 infants han estat víctimes d'un intent de desallotjament des de la represa d'activitat dels jutjats

per NacióDigital , 2 de novembre de 2020 a les 12:35 |
Veïns davant d'un immoble per evitar un desnonament | ACN
Des que els jutjats van reprendre la seva activitat ordinària el 17 de setembre i fins al 23 d'octubre, els jutges de primera instància de Barcelona han ordenat 443 desnonaments contra famílies vulnerables, tal com ha avançat SER Catalunya i ha pogut confirmat NacióDigital. Així ho reflecteix un informe de la unitat antidesnonaments de l'Ajuntament, que xifra en 748 adults i 463 infants les persones que han hagut de fer front a aquestes ordres.

Les dades evidencien que la moratòria de desnonaments aprovada pel govern espanyol no dona cobertura a tothom. L'informe assenyala que en la majoria d'aquests casos, les famílies no s'hi poden acollir perquè la seva vulnerabilitat era prèvia a la pandèmia i la moratòria obliga a acreditar que sigui causada per la Covid-19. Una altra causa habitual és que la família ocupi il·legalment el pis, una casuística que també queda fora de l'aixopluc de la moratòria.


Fonts municipals, insisteixen que la unitat antidesnonaments de Barcelona atura el 90% dels desnonaments de què té coneixement, ja sigui previ abans de la data de llançament o a la porta amb el suport veïnal.

L'informe alerta d'un "augment de la tensió i crispació veïnal" i assenyala les "nombroses i contundents" actuacions dels Mossos d'Esquadra en desnonaments a la ciutat. "La desproporcionada presència policial i els intents de desnonament de matinada no només vulneren els compromisos internacionals en matèria de drets humans sinó que comprometen la salut de les famílies afectades i també dels professionals que les atenen", diu l'informe que assegura que algunes ordres de desnonament afectaven persones positives de Covid-19 o en aïllament.


A banda d'aquestes 443 ordres de desnonament, l'informe recorda que també hi ha hagut procediments penals per ocupació. Quan la propietat opta per aquesta via, els jutjats no comuniquen el cas a l'Ajuntament.

Pel que fa als propietaris que han sol·licitat l'ordre de desnonament, l'informe assegura que més de la meitat han estat grans propietaris. Estan considerats grans tenidors empreses o persones que tinguin més de 15 habitatges a Catalunya. Si aquests propietaris no ofereixen un lloguer social abans de desnonar, estan incomplint la llei catalana. 


En relació a la distribució territorial de les ordres de desnonament de famílies vulnerables, Nou Barris encapçala la llista amb 67 processos, seguit de Ciutat Vella (66), Sants-Montjuïc (64), Gràcia (61), Sant Martí (59) i Sant Andreu (49).

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació