el llamp, premsa independentista dels anys 80

Per què calla la Cançó?

Un article de la revista El Llamp de març de 1985 denunciava l'abandonament de la cançó en català pel Departament de Cultura del conseller Joan Rigol | "Durant vint anys la cançó ha estat la millor eina d'educació popular i de difusió cultural que ha tingut el país", afirmava

per Redacció , 4 d'agost de 2016 a les 17:52 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'agost de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dins de la sèrie de recuperació de materials publicats a la revista independentista El Llamp durant els seus tres anys d'existència, de 1984 a 1987, avui presentem un article titulat "Per què calla la Cançó?".

Amb l'autonomia acabada d'assolir i els mitjans de comunicació de la Generalitat que iniciaven el seu camí, els cantants i músics de la fins llavors anomenada Nova Cançó Catalana denunciaven la seva marginació per part d'aquests estaments. No s'entenia que amb la tasca vital que havia portat a terme la cançó sota el règim franquista, de cop fos menystinguda i arraconada. Les crítiques es concentraven en el conseller de Cultura Joan Rigol, de Convergència i Unió, a qui s'anomenava amb ironia en Rigoletto, en aquest article publicat a El Llamp el 14 de març de 1985 per Eusebi Tresserra.


 


Per què calla la Cançó?


Hi ha emprenyada i grossa entre la gent de la vella "nova cançó" pel passotisme d'en Rigoletto i la seva banda de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya en relació a les peticions que s'han fet reiteradament perquè el Govern català recolzi activament la música catalana feta en català. Ara mateix la Maria del Mar Bonet acaba de publicar un elapé meravellós, Anells d'aigua, que no pot faltar a cap bona discoteca i des de la plaça de Sant Jaume n'han passat olímpicament, amb uns menyspreu que hauria de provocar la indignació si la gent tingués memòria del paper que Maria del Mar i la cançó han jugat en el redreçament nacional.

Sembla que contra la cançó i els qui canten en català hi ha una autèntica conspiració de silenci a les emissores radiofòniques, a TV3 i a les cases enregistradores de música, més ben disposades a difondre música imperialista nord-americana que a jugar-se els calerons en cantants o conjunts catalans. I mentre, la Generalitat de Convergència i Unió passa de tot i ignora el deute col·lectiu que tots plegats tenim amb la cançó i amb la seva tasca d'agitació política i de difusió cultural.


Entre la indiferència i el menyspreu, la cançó és en perill de mort. Un membre eximi de la vella "nova cançó" s'ha instal·lat a Madrid per treballar com actor de cinema, un altre es troba en tractament psiquiàtric de la seva depressió, Xesco Boix va decidir suïcidar-se fart d'esperar un suport que no arribava i que ara deu pesar sobre la consciència d'algun burròcrata. Però el Rigoletto, com el seu malnom indica, més es preocupa de trobar calerons per al Liceu i l'Òpera... la música popular que la bombin!

Mancats de locals per actuar, mancats d'ajuda per gravar i fins i tot mancats de ràdio i televisió els de la cançó passen ara per una censura econòmica tant o més brutal que la censura política del franquisme. Almenys els vells censors actuaven a cara descoberta i no es recolzaven en estúpides raons d'eficàcia o comercialitat, que no s'aguanten dempeus.. Almenys els vells censors no amagaven que el seu odi a la cançó era odi (i por) al poble que la recolzava i que la continua recolzant quan en té ocasió.

No hi ha cap raó vàlida per a continuar negant un ajut preferencial a la cançó igual o superior al que s'ofereix al teatre. Durant vint anys la cançó ha estat la millor eina d'educació popular i de difusió cultural que ha tingut el país. Per molts diners que s'hi esmercessin encara hi estaríem en deute. Ajudar-la a créixer i ajudar sobretot als jovencells que no troben editor quan volen fer discos de "rock" o "mod" en català és imprescindible.

Des d'El Llamp recolzem activament totes les gestions que s'estan fent per a obtenir tracte preferencial i ajuts. Esperem sobretot que ben aviat tinguem un local dedicat en exclusiva a la cançó i una línia de subvenció a fons perdut per a la gravació. Fins que no l'obtinguem, cada trimestre dedicarem una estirada d'orelles a l'honorable conseller Rigoletto i la seva banda. Estan avisats.
 
Eusebi Trasserra.

 

Article publicat a El Llamp el 14 de març de 1985


 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació