Fira Mediterrània

La Mediterrània impulsa un laboratori de creació per donar suport als artistes que reinventen l'arrel

Es tracta de l'anomenat Obrador d'arrel, un projecte que compta amb 14 propostes artístiques que s'estrenaran en el marc de la Fira d'enguany, que se celebrarà del 14 al 17 d'octubre

per NacióManresa, Manresa | 19 de maig de 2021 a les 18:06 |
Jordi Fosas explicant la novetat més destacada de l'edició de la Mediterrània 20201 | ACN
La Fira Mediterrània de Manresa comptarà, aquest 2021, amb el seu primer Obrador d'arrel. Així ho ha anunciat el seu director artístic, Jordi Fosas, durant l'avançament de les novetats de la 24a edició, que se celebrarà del 14 al 17 d'octubre. L'Obrador d'arrel pretén ser una continuïtat "a l'engròs" dels laboratoris de creació de la Fira que doni suport (amb la complicitat d'altres col·laboradors) als i les artistes que aposten per explorar nous camins a partir de l'arrel i la cultura popular.

L'Obrador d'arrel, segons ha explicat Fosas, neix amb la voluntat de ser un espai d'experimentació i suport als artistes que treballen l'arrel des d'una vessant contemporània. Alhora, busca crear xarxa amb altres festivals per obrir les propostes en qüestió al mercat. Per aquesta raó, els projectes estaran coproduïts amb altres entitats, empreses i institucions.


En aquest primer any de debut, el projecte comptarà amb 14 propostes artístiques que s'estrenaran en el marc de la Fira. Paral·lelament, s'ha començat a treballar amb cinc iniciatives més que es donaran a conèixer en l'edició del 2022. Dels catorze projectes artístics que veuran la llum aquest any, Fosas n'ha destacat un, Trencadís. Es tracta d'una proposta que, a banda de ser l'encarregada d'inaugurar la 24a edició de la Mediterrània, també donarà a conèixer l'Orquestra de Músiques d'Arrel de Catalunya, una nova formació integrada per 31 músics joves que debutarà sota la batuta del jove compositor Daniel López.

Entre les altres creacions musicals emparades per l'Obrador d'arrel s'hi trobaran les propostes UllsClucs, adreçada al públic familiar amb músiques d'arrel del cançoner popular, o Més lloc per a la fosca, d'Elvira Prado-Fabregat, Carles Viarnès, Míriam Encinas-Laffite, Pau Encinas-Lafitte i Laia Fortià, relacionat amb l'univers mític que va construir Víctor Català. 


Seguint en tessitura musical, l'aposta de l'Obrador per a la propera Fira Mediterrània inclourà les creacions de la guineana establerta a Sabadell Nakany Kanté; l'espectacle Suona meets gralla, de Manu Sabaté, Carles Marigó, Ya-Yuan i Chien-Yun; Almanac, 40 anys, una revisitació del primer disc del grup La Murga que va començar a preparar el recentment desaparegut Jordi Fàbregas; la transgressora versió del cuplé de la jove Glòria Ribera, i la proposta del senegalès Momi Maiga que, al so de la kora i en companyia del percussionista Aleix Tobias i el violoncel·lista Martín Meléndez, farà un tribut al poble mandé i a la seva trobada amb la cultura flamenca.

Pel que fa a les arts escèniques, entre les catorze propostes seleccionades s'hi troba TRA TRA TRA, tradició, transmissió i traïció d'Explicadansa (darrera entrega de la trilogia de Beatriu Daniel i Toni Jodar); Tradere, la darrera proposta de la coreògrafa i ballarina Laia Santanach; Faunus, del jove ballarí i coreògraf Pol Jiménez; El movimiento involuntario, de Lara Brown; Lóng, de la companyia Kernel Dance Theater, i (la)Montserrat, d'Assumpta Mercader i A Piacere Grup Vocal.

Què en sabem de les cinc propostes pel 2022?

A l'Obrador d'arrel també es començaran a treballar propostes que veuran la llum el 2022 i que tenen l'associacionisme de cultura popular com a protagonista. D'una banda, s'hi troba Reditus – El Pou de la Gallina, una mirada contemporània amb llenguatge de circ a la llegenda del Pou de la Gallina que preparen la Cia. Voël i la colla castellera Tirallongues de Manresa; Correllums, en què Bacum i els diables de Xàldiga faran una reversió dels correfocs amb llums làser, i Les eines, del Cor Jove Amics de la Unió que treballa a partir de les cançons de feina al camp de l'Obra del Cançoner popular. També l'Esbart Ciutat Comtal proposarà una relectura de les danses que en formen part del Cançoner Popular, i l'Esbart Manresà presentarà El rapte coincidint amb la celebració els 500 anys de l'arribada de Sant Ignasi de Loiola a la capital del Bages.

Actes multitudinaris pràcticament descartats

La intenció de la 24a edició de la Fira, ha dit Fosas, és que sigui "una transició" cap a la normalitat, després que l'edició de 2020 hagués d'apostar pel format virtual a causa de la pandèmia. "Volem recuperar el màxim d'espais possibles. Veiem la llum, però està clar que estem treballant sota la premissa de la flexibilitat i farem tot el que es pugui", ha assegurat, tot reconeixent, però, que els actes "multitudinaris" pràcticament estan descartats.

No obstant això, ha avançat que dues de les eines que van néixer el 2020 i que van tenir una molt bona rebuda -la llotja virtual i la plataforma de reunions ràpides virtuals- "tindran continuïtat" en l'edició d'enguany.

Un cartell 100% manresà

A banda de donar a conèixer l'Obrador d'arrel, l'organització de la Mediterrània ha aprofitat, aquest matí de dimecres, per presentar el cartell de la vint-i-quatrena edició; un cartell que segueix la línia del del 2020 i que tindrà el "joc de mirades" com a protagonista, ha apuntat Fosas. 

La manresana Anna Brugués ha estat l'encarregada d'idear i confeccionar el cartell, que té com a protagonistes Adrià Grandia (vessant musical); Sònia Serra, de l'Esbart Manresà (arts escèniques), i dues castelleres de la Colla Tirallongues de Manresa (en representació de la cultura popular i el patrimoni).

 

Participació