13
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
9:55h
La jutge de guàrdia del jutjat 1 de Lleida, Elena García-Muñoz Alarcos, s'ha negat aquest dilluns, ja de matinada i just després que les mesures entressin en vigor formalment, a avalar la decisió del Govern d'endurir el confinament de Lleida i altres set municipis del Segrià. La magistrada ha emès un acte judicial justificant no ratificar la resolució del Govern i donant quinze dies a la Generalitat per apel·lar. Les mesures extraordinàries queden, per tant, en suspens perquè la Justícia considera que és l'Estat i no la Generalitat qui és competent per dictar-les.
La fiscalia havia dirigit un escrit al jutjat d'instrucció número 1 de Lleida oposant-se a la ratificació de l'enduriment del confinament de Lleida i de set municipis més del Segrià. En el document, al qual ha tingut accés l'ACN, el fiscal argumenta que per prendre mesures sobre moviments personals, obertura de negocis i altres afectacions "de tanta gravetat" cal demanar al govern espanyol la declaració de l'estat d'alarma d'acord amb la llei de 1981 que els regula. Uns arguments que la jutgessa avala fil per randa per negar-se a validar la decisió del Govern.
De fet, el ministeri públic argumentava que la resolució presentada per Buch i Vergés "sembla una còpia del decret d'estat d'alarma", de competència estatal, i la diferencia del confinament perimetral del Segrià o de la Conca d'Òdena perquè les mesures allà contemplades, "restricció de moviments, mai confinaments domiciliaris generals, suposaven una afectació de molta menor intensitat dels drets fonamentals que el que ara es pretén".
El fiscal constata que el que planteja la resolució és "ni més ni menys que el confinament de tota la població d'una sèrie de municipis", i veu "inacceptable" que s'apel·li a la Llei de mesures especials en matèria de salut pública per aprovar aquestes mesures "de tanta gravetat i de tantes conseqüències de tota mena, però especialment socials i econòmiques".
Seria "assumible" ratificar la resolució apel·lant a la citada llei si es tractés d'ordenar un "cordó sanitari", és a dir, el confinament perimetral, però insisteix que "el que es proposa ara excedeix àmpliament d'una simple limitació de moviments i incideix greument en els drets reconeguts constitucionalment".
És per això, continua, que el decret d'estat d'alarma va requerir l'aprovació del Congrés. A més, subratlla que la resolució fins i tot és "il·limitada en el temps", quan el govern espanyol havia d'aprovar a la cambra baixa pròrrogues del decret cada quinze dies. "El que es presenta no és sinó eludir l'aplicació de l'estat d'alarma parcial, que és una competència estatal i s'exerceix amb la garantia d'intervenció del Congrés", conclou la fiscalia, que recorda que el president de la Generalitat pot demanar al govern espanyol que declari l'estat d'alarma per la situació que es viu al Segrià.
La jutgessa ha atès els seus arguments i deixa les mesures per frenar la propagació del virus a l'aire.
La fiscalia havia dirigit un escrit al jutjat d'instrucció número 1 de Lleida oposant-se a la ratificació de l'enduriment del confinament de Lleida i de set municipis més del Segrià. En el document, al qual ha tingut accés l'ACN, el fiscal argumenta que per prendre mesures sobre moviments personals, obertura de negocis i altres afectacions "de tanta gravetat" cal demanar al govern espanyol la declaració de l'estat d'alarma d'acord amb la llei de 1981 que els regula. Uns arguments que la jutgessa avala fil per randa per negar-se a validar la decisió del Govern.
De fet, el ministeri públic argumentava que la resolució presentada per Buch i Vergés "sembla una còpia del decret d'estat d'alarma", de competència estatal, i la diferencia del confinament perimetral del Segrià o de la Conca d'Òdena perquè les mesures allà contemplades, "restricció de moviments, mai confinaments domiciliaris generals, suposaven una afectació de molta menor intensitat dels drets fonamentals que el que ara es pretén".
El fiscal constata que el que planteja la resolució és "ni més ni menys que el confinament de tota la població d'una sèrie de municipis", i veu "inacceptable" que s'apel·li a la Llei de mesures especials en matèria de salut pública per aprovar aquestes mesures "de tanta gravetat i de tantes conseqüències de tota mena, però especialment socials i econòmiques".
Seria "assumible" ratificar la resolució apel·lant a la citada llei si es tractés d'ordenar un "cordó sanitari", és a dir, el confinament perimetral, però insisteix que "el que es proposa ara excedeix àmpliament d'una simple limitació de moviments i incideix greument en els drets reconeguts constitucionalment".
És per això, continua, que el decret d'estat d'alarma va requerir l'aprovació del Congrés. A més, subratlla que la resolució fins i tot és "il·limitada en el temps", quan el govern espanyol havia d'aprovar a la cambra baixa pròrrogues del decret cada quinze dies. "El que es presenta no és sinó eludir l'aplicació de l'estat d'alarma parcial, que és una competència estatal i s'exerceix amb la garantia d'intervenció del Congrés", conclou la fiscalia, que recorda que el president de la Generalitat pot demanar al govern espanyol que declari l'estat d'alarma per la situació que es viu al Segrià.
La jutgessa ha atès els seus arguments i deixa les mesures per frenar la propagació del virus a l'aire.