Les varietats de raïm resistents als fongs són efectives però costarà legalitzar-les

L'afectació severa del míldiu, que hi ha qui coneix com "la covid de la vinya", ha encès les alarmes aquest 2020: "Necessitem estar més protegits"

El procés perquè els viticultors puguin plantar i fer vi d'aquests raïms és probable que vagi més enllà d'aquesta dècada

Un manual bàsic de vins vol trencar amb la manca de formació en el restaurant

| 12/02/2021 a les 07:14h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Actualitat, varietats de raïm resistents
Afectació de la vinya per míldiu
Afectació de la vinya per míldiu | Mas Martinet
El míldiu ha estat un dels protagonistes del 2020. Aquest fong ha afectat moltes vinyes, en especial les de cultiu ecològic, amb una virulència tan gran que sovint ha acabat implicant grans pèrdues de raïm: en alguns camps s'ha perdut tot. Els danys han fet reflexionar sobre quines mesures es poden emprendre per evitar que es repeteixi aquest escenari. Per això es presta atenció a les varietats resistents per hibridació a les malalties fúngiques (míldiu i oïdi) amb les quals s'està experimentant també a Catalunya des de fa alguns anys. Les anàlisis que n'ha fet l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) durant l'any passat mostren que funcionen, però l'administració pública recorda que és una opció més de les que poden haver-hi sobre la taula per fer front als fongs i que el recorregut per legalitzar-les pot ser llarg, fins al punt que és probable que vagi més enllà d'aquesta dècada.

Quan es pregunta als cellers com els ha anat el 2020, l'habitual és que la resposta tracti de dues tempestes que els han impactat de ple: els efectes del míldiu en la producció de raïm i els de la pandemia del coronavirus en les vendes. L'enòloga Marta Casas, del celler penedesenc Parés Baltà (DO Penedès i DO Cava), il·lustra a la perfecció què ha suposat el míldiu. "Jo en deia la covid de la vinya, perquè anaves a la vinya i estava tot mort", recalca, fent referència al fet que aquest fong el que fa és assecar totalment els gotims. Ha estat especialment sever amb algunes varietats, com la negra merlot, si bé no tot ha estat negatiu. De les blanques, com el xarel·lo i el sauvignon blanc, se n'han obtingut uns vins extraordinàriament aromàtics aquest 2020, possiblement perquè la vinya ha concentrat tots els recursos per fer que tirés endavant aquell poc raïm que havia quedat a la planta.
 

Foto: Maria Rosa Ferré


Amb tot, el míldiu preocupa i Casas ha estat de les participants que han seguit la jornada en línia titulada Varietats resistents per hibridació a malalties fúngiques en vinya a Catalunya: avenços i reptes, la qual han organitzat el Departament d'Agricultura de la Generalitat, l'Incavi i el Clúster Vitivinícola Català (Innovi), i en la qual també s'ha recollit diverses experiències europees  amb les varietats resistents, que ja acumula dècades de treball, cosa que ha exposat Hernán Ojeda, de la Unité Expérimentale de Peche Rouge (INRAE).

El director general de l'Incavi, Salvador Puig, ha ressaltat que "la viticultura catalana s'ha enfrontat a la pitjor afectació de míldiu que es recorda" i, si bé l'administració ha endegat un pla de xoc amb mesures extraordinàries per pal·liar-ne els efectes, ha admès que el 2020 "ha posat de manifest la vulnerabilitat de la nostra viticultura davant de la malaltia". El míldiu no només es pot controlar amb el servei d'avisos de plagues o les eines dels viticultors, i la Unió Europea està limitant l'ús del coure, el principal agent per combatre aquest fong en viticultura ecològica, o sigui que cal fer més. "Necessitem estar més protegits", ha remarcat Puig, i en això poden contribuir-hi les varietats resistents. "La viticultura catalana no en pot quedar al marge", ha defensat, si bé ha precisat que, per tenir resultats concloents i implantar-les, caldrà esperar a mitjà i llarg termini.

 

No obstant això, ja fa anys que es treballa en dues iniciatives per desenvolupar varietats a les quals no calgui aplicar tractaments contra el míldiu i l'oïdi, o reduir-los molt, fent que siguin només una quarta part de l'habitual, cosa que tot sembla indicar que pot ser un objectiu més assolible que eliminar els tractaments del tot. D'una banda hi ha el projecte de les Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic (VRIAACC), en el qual des de fa gairebé una dècada participen tres cellers catalans (Albet i Noya, Josep Piñol i Alta Alella) capitanejats per Valentin Blattner, i el d'Agromillora, que és més recent, i que ha plantat finques experimentals en diversos punts de l'Estat espanyol, entre els quals el Penedès, ha explicat Mireia Bordas.

Dues iniciatives sota anàlisi de l'Incavi

Amb el projecte VRIAACC es treballa a partir de varietats amb llarga tradició a Catalunya (les blanques xarel·lo, macabeu i parellada, i les negres ull de llebre i garnatxa negra), mentre que Agromillora s'ha inclinat per partir de varietats de caràcter més internacional (sauvignon en blanc, i cabernet i merlot en negre, entre altres). El sistema habitual per trobar varietats resistents és que es fan encreuaments per obtenir ceps que no es vegin afectats pels fongs. L'escenari ideal és trobar aquells que tenen més d'un gen resistent per garantir-ne l'efectivitat, però amb un de sol també es considera que poden tenir el seu paper en indrets on el míldiu no és especialment sever. L'Incavi ha analitzat aquest 2020 com s'han comportat les varietats híbrides que estudia Agromillora i les del VRIAACC respecte a les tradicionals i ja ha arribat a unes primeres conclusions, després d'un any propici a fer anàlisis d'aquestes característiques per l'elevada incidència que ha tingut el fong a la vinya.
 

Foto: Maria Rosa Ferré


Lluís Giralt, que és un dels investigadors de l'Incavi, assegura que "hi ha possibilitat real de reducció de risc de pèrdues per malalties fúngiques", així com de tractaments, però cal valorar-ho en funció de les condicions de cada zona de cultiu, en especial en aspectes com garantir que es manté la tipicitat de les varietats respecte a les cultivades en el present. Dit d'una altra manera, que si s'obté un xarel·lo en el Penedès resistent als fongs segueixi tenint els paràmetres organolèptics característics d'un xarel·lo en aquest territori vinícola.

Per a Josep Maria Albet, que està al capdavant del celler Albet i Noya (DO Penedès), amb les VRIAACC es pot arribar a eliminar l'ús de coure i reduir fins al 90% de l'ús de sofre, però no es tracta només de trobar ceps resistents als fongs sense necessitat d'aplicar grans tractaments. També ho defensa perquè la terra no quedi tan compactada (tractant només quan no està molla) o aprofitar per obtenir raïm que s'adapti millor a les sequeres creixents que tot indica que ja està comportant el canvi climàtic, i això vol dir amb pells més gruixudes i maduracions més llargues.

Albet ha reivindicat que les varietats VRIAACC són "per a tota la viticultura catalana", i ha insistit en el fet que les administracions s'hi haurien d'implicar. "Creiem que és un projecte comú per a tots, no hauria de ser un projecte privat", ha subratllat. A més, calcula que poden tenir-lo enllestit el 2028, però a l'Incavi mostren cautela sobre les possibilitats d'estendre-ho amb rapidesa i fer que els vins elaborats amb aquestes varietats arribin a taula: primer cal legalitzar-les. Giralt ha afirmat que caldrà valorar en quines condicions es tiren endavant, cosa que ha vaticinat que "portarà uns quants anys més" del que diu Albet.
 

Foto: Maria Rosa Ferré


El llarg camí cap a la legalització

A grans trets, segons ha detallat el cap del servei de viticultura de l'Incavi, Xoán Elorduy, a l'Estat espanyol només es poden comercialitzar varietats inscrites en el registre de varietats comercials de vi. En el 2018 aquesta limitació s'ha flexibilitzat perquè també es permet d'aquelles que apareixen en catàlegs oficials d'altres estats de la UE, de manera que una via d'entrada pot ser d'aquelles híbrides que ja han autoritzat altres estats (només Itàlia en té 32 inscrites en el seu registre nacional). Ara bé, les comunitats autònomes també tenen el seu paper abans que s'autoritzin definitivament en el seu territori, i calen diversos processos, com ara que l'Incavi, que té la potestat a Catalunya, n'ha de fer seguiment durant cinc veremes. Malgrat que és un recorregut que dura anys, Elorduy ha detallat que en els últims 7 anys s'han introduït 15 varietats en el llistat de varietats autoritzades en el territori català (el denominat potencial vitícola), entre les quals la forcada, el xarel·lo rosat, la solana i el morenillo.

En el cas dels vins amb denominació d'origen (DO), una varietat també ha de rebre el vistiplau del respectiu consell regulador, i en aquest cas també hi ha quelcom que les híbrides haurien de superar: una normativa europea estipula que els vins amb denominació d'origen només poden pertànyer a les espècies de raïm de vitis vinifera, cosa que pot representar una dificultat afegida per a les híbrides i potser calgui modificar-ho. És per tot plegat que Elorduy ha proposat a tots els agents implicats que treballin en xarxa perquè això "permetrà retallar el temps" entre que s'obté una varietat híbrida que garanteix la resistència als fongs i que permet al viticultor treballar en un vi comercial emparat en una DO.

També us pot interessar

Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Lourdes López | 1 comentari
Brases, fumats i molta paciència. Fer la barbacoa a casa és complicat. En aquests restaurants de Barcelona menjareu carns, peixos i vegetals a la brasa. Sereu feliços i esmolareu l'escuradents
Imatge il·lustrativa
Isabelle Kliger, escriptora de viatges, cultura i menjar de la revista Forbes, proposa 12 vins catalans per les festes.
Imatge il·lustrativa
La Guia de Vins de Catalunya publica els millors vins d'aquesta edició 2021

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Pedro Ballesteros ha radiografiat els escumosos espanyols per publicar a la revista Decanter
Finca de garnatxa peluda d'on sorgeix el vi Teixar de Vinyes Domènech
Finca de garnatxa peluda d'on sorgeix el vi Teixar de Vinyes Domènech | Vinyes Domènech
Jordi Bes
Arrenca un estudi de l'Incavi i cinc cellers catalans per investigar la relació entre les característiques que percebem en el vi i la biodiversitat de l'entorn | En una copa podem trobar olor de fonoll, romaní o altres plantes i ara s'aspira a donar-hi una explicació científica
Imatge il·lustrativa
Xavi Ayala | 1 comentari
Us proposem cinc vins negres molt ben fets, amb preus imbatibles, i fàcils de trobar a qualsevol supermercat.
Imatge il·lustrativa
La “moto-bar” servirà com a punt de trobada i tast pels visitants del celler.