1 de 10
TURISME

Dotze municipis del Camp tenen més places d’oferta turística que població

Recollim les dades sobre l’activitat turística a la nostra demarcació i coneixem l’estratègia d’alguns municipis

Porrera ha regularitzat la proliferació d’habitatges d’ús turístic | Joan ggk
per Adrià de las Heras, Reus, Catalunya | 28 de novembre de 2022 a les 13:55 |
Al Camp de Tarragona hi ha 12 municipis que tenen més places d’allotjament turístic que habitants. Les dades són del 28 d’octubre d’aquest any i comptabilitzen tots els establiments turístics (hotels, càmpings, apartaments, turisme rural, habitatges d’ús turístic i llars compartides) registrats al departament d’Empresa i Treball.

Si us interessa l’activitat turística a la nostra demarcació, podeu escoltar el primer episodi del pòdcast Finestra al Mercadal, on vam parlar amb la directora general de Turisme, Marta Domènech, el coordinador de la Intersindical al Camp de Tarragona, Antoni Veciana, i un membre de diferents associacions del Priorat i contrari a l’explotació del turisme a la comarca, Edu Parés.


Escolteu-lo aquí: 
 


Les dades permeten identificar dues zones que tenen una ràtio de places d’allotjament turístic per població força elevada: el Priorat-Serra de Prades i el litoral tarragoní. Així doncs, les xifres permeten, també, identificar les zones de la vegueria on es concentra l’activitat turística.

A la resta de la demarcació, i de manera força homogènia, la ràtio assoleix valors força baixos i pròxims a zero. La marca turística de la Costa Daurada (Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès) ha rebut 2.300.000 visitants durant els mesos de juny, juliol i agost d’enguany.


Unes xifres que la converteixen en la segona marca turística catalana amb més visitants durant l’estiu, per darrere de la Costa Brava. Amb aquestes xifres la demarcació ha recuperat (pràcticament) el volum de turistes d’abans de la pandèmia.



Malgrat la gran extensió de terreny que ocupa la marca turística, com s’ha comentat anteriorment, els principals punts d’interès es concentren al litoral, a la Serra del Montsant i a la de Prades. Però aquestes dues zones tampoc s’equilibren entre elles. Els municipis del litoral de la Costa Daurada concentren més del 90% d’arribades dels turistes.

Contra l'estacionalitat



I, per tant, només un 8,8% d’aquests turistes s’allotgen a l’interior de la demarcació segons les dades recollides per l’Observatori del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci. Aquesta dependència de la costa a l’hora de captar turistes acaba provocant que la destinació tingui un dels problemes que tenen les destinacions de sol i platja: l’estacionalitat.

El 2021, un 56% dels visitants de la Costa Daurada van arribar a la demarcació durant els tres mesos d’estiu. La procedència dels turistes és un fet diferencial, respecte d’altres destinacions turístiques. Així ho reconeixia la directora general de Turisme, Marta Domènech, al pòdcast anteriorment mencionat.

Francesos i britànics



El pes dels turistes amb origen estatal és força alt, i supera, fins i tot, els turistes catalans. Així, durant el 2016, un 22% dels turistes eren d’origen català, mentre que un 31% venien de la resta de l’estat. Dins d’aquest darrer grup, els aragonesos, bascos i navarresos són els principals turistes estatals a la Costa Daurada.

A la plana internacional els britànics i francesos són els principals turistes. Tot i que, abans que esclatés la guerra a Ucraïna, els russos eren un gruix important dels visitants. De fet, durant l’estiu del 2013, Rússia va ser el principal origen dels turistes internacionals de la Costa Daurada.

També us pot interessar:

Un altre país que guanya presència al litoral tarragoní és Irlanda. Amb els anys, i gràcies a les connexions a l’aeroport de Reus, el turisme irlandès ha crescut molt a la demarcació.



Pel que fa als municipis amb més places turístiques que habitants s’hi troben Cambrils, Creixell, Margalef, Mont-roig del Camp, Poboleda, Prades, Roda de Barà, Salou, Ulldemolins, Vallfogona de Riucorb, Vilanova de Prades i Vinyols i els Arcs, segons les dades d’allotjaments registrats pel Departament d’Empresa i Treball.

Vilanova de Prades encapçala el rànquing d’aquest càlcul: hi ha sis places turístiques per cada habitant. A escala catalana, aquest municipi de la Conca de Barberà també és un dels que més places turístiques té per habitant. Per darrere d’aquesta localitat, un altre municipi de la mateixa comarca: Vallfogona de Riucorb, amb quatre places per cada vallfogoní.




Al Baix Camp, els dues pobles amb més places turístiques per habitant són Mont-roig del Camp i Prades, que registren vora dues places per cada ciutadà. A l’altra banda d’aquestes estadístiques hi ha el Pont d’Armentera, la Masó, Alió i el Molar. En aquests pobles no hi ha cap allotjament turístic que consti a la base de dades del departament d’Empresa i Treball.
 

Cambrils és dels municipis del Camp amb major nombre de places turístiques Foto: Estel Romeu


Un dels casos sorprenent és Vinyols i els Arcs, que sense ser un municipi de costa té una ràtio força alta. Si s’analitzen les adreces de la majoria dels establiments d’aquesta localitat del Baix Camp, es pot veure que una bona part d’aquests establiments (exceptuant un càmping, una casa de turisme rural i cinc habitatges d’ús turístic) es troben a la part del municipi integrada urbanísticament a Cambrils. De fet, moltes d’aquestes places són anunciades com si estiguessin al terme municipal cambrilenc.



Porrera: regular el turisme per mantenir l’”encant”



Porrera va decidir, a finals de setembre, regularitzar la proliferació d’habitatges d’ús turístic. “Amb la mesura prioritzem que hi hagi una oportunitat pel lloguer de primera residència o per la compra. Es tracta de posar un topall, no de prohibir l’activitat turística”, explica l’alcalde de Porrera, Juan Carlos Garcia, a Reusdigital.cat.

Tot i que reconeix que en certs punts del Priorat i moments determinats hi pot haver massificació; considera que no és la tònica general del dia a dia de la comarca. A més, Garcia afegeix que s’ha de treballar per “prevenir-ho” i per “donar oportunitats a la gent que vol viure-hi”.

I afegeix que la massificació de l’activitat faria que es pogués perdre l’“encant” de la zona. “La mesura que hem pres crec que afavoreix el turisme. Estem treballant per captar un perfil molt concret de turista, i gràcies a la regularització serà més fàcil. Així, tothom que ens visiti tindrà més fàcil trobar l’encant del nostre poble”, sentencia Garcia.

Reus no vol augmentar el nombre de visitants



La capital del Baix Camp és un altre cas a tenir en compte a la demarcació del Camp. Amb els anys ha anat intensificant la seva activitat turística. La gerent de Reus Promoció, Marta Vilalta, considera que aquesta evolució ha tingut tres punts d’inflexió durant els últims 25 anys: la creació de la Ruta Modernista, la celebració de l’Any Gaudí (2002) i la construcció del Gaudí Centre.
 

Una turista fotografia la Casa Navàs, al Mercadal de Reus Foto: Reusdigital.cat


En paral·lel, Vilalta considera que l’augment de l’oferta hotelera i la consolidació de Reus com a ciutat comercial i amb molta oferta gastronòmica han afavorit a aquest augment del turisme. Amb els anys, Reus s’ha anat obrint als visitants internacionals. Ara per ara els gals són el perfil de turista que “més consumeix en comerç i restauració”, segons Vilalta.

Tot i així, la gerent de Reus Promoció afirma que el principal objectiu és el turisme estatal i català. Però Reus no vol continuar augmentant el nombre de turistes que arriben a la capital del Baix Camp; “volem millorar qualitativament, no quantitativament”, reconeix Vilalta. Així, els reptes estan en “mantenir el model sostenible, i que aquesta activitat respecti la idiosincràsia de la nostra ciutat i la seva oferta”, conclou la gerent.

 

Participació