ENTREVISTA

Eusebi Campdepadrós: «No hi ha cap procés d'independència que s'hagi calendaritzat»

El secretari primer del Parlament es presenta a les primàries de Junts per encapçalar la llista per Tarragona el 14-F

per Josep Maria Llauradó , Tarragona, 8 de desembre de 2020 a les 07:00 |
Eusebi Campdepadrós, secretari primer del Parlament de Catalunya, al passeig del Serrallo. | Josep M. Llauradó
El 21 de desembre de 2017 Eusebi Campdepadrós, que havia militat durant més d'una dècada a Esquerra Republicana a Tarragona, va ser escollit diputat per Junts per Catalunya com a diputat al Parlament, per la demarcació. Ho va fer per petició expressa del president Carles Puigdemont, llavors ja a l'exili. Ara, un cop triat coordinador del nou partit a la vegueria del Camp de Tarragona, es presenta a ser reelegit número 1 de la llista per al pròxim 14 de febrer.

L'ordre de la candidatura el decidiran els afiliats i ell evita mullar-se sobre quin voldria que fos el seu equip. Competeix amb quinze persones més, entre elles el vallenc i president del grup parlamentari, Albert Batet, el tarragoní Jordi Sendra o la reusenca Teresa Pallarès. Ahir dilluns es va iniciar la setmana de campanya. A l'entrevista, Campdepadrós parla també sobre les discrepàncies dins de la Mesa del Parlament, on ell exerceix el càrrec de secretari primer.


- Per què es presenta com a candidat?

- Per continuar la feina. Fa tres anys tots sabem com va fer la llista el President, les famoses trucades, em va trucar perquè encapçalés la llista, però allò va ser una circumstància excepcional. Hem estat tres anys al Parlament de la forma complicada que tots sabem. I ara que hem constituït el partit, amb afiliats que podran decidir qui volen que sigui l'equip que encapçali la llista aquí a Tarragona, demano la confiança per un procediment de primàries transparent, democràtic, que crec que ens reforça com a partit.


- En aquestes primàries els associats han de triar entre vostè, Albert Batet, Jordi Sendra, Rai López, Teresa Pallarès, Mònica Sales i molts altres. Amb l'electorat dividit, però, és possible que s'assoleixin menys diputats que al 2017. Si resulta el més votat, amb qui preferiria fer equip al Parlament sí o sí?

- Tal com està configurat, es triaran els tres primers. A mi em faria gràcia que fos el que decideixin els afiliats.


- Per ordre de vots.

- Exacte. Tant si hi soc jo com si no hi soc. Si nosaltres creiem en la democràcia i demanem la independència per poder decidir evidentment un partit també ha de funcionar democràticament i els seus afiliats han de poder decidir.

- S'hi han presentat 16 persones per a 18 llocs. Què passarà amb la resta de la llista?

- El reglament estableix clarament que és la direcció nacional que, tenint en compte els que s'han presentat naturalment, doncs configurarà i ordenarà la llista fent una proposta definitiva que serà sotmesa al refrendament dels afiliats. Lògicament, tenint en compte criteris d'equilibri territorial, òbviament tenim definit que ha de ser una llista cremallera, paritària de gènere, i hem de tenir en compte l'experiència, la renovació, diferents perfils de tipus professional... Per exemple, el grup parlamentari que teníem aquests tres anys, que era potentíssim i d'una alçada intel·lectual increïble -no ho dic per mi, ho dic per la resta, que ha estat un privilegi-, no tenim cap metge, i per tant a la comissió de salut s'hi va posar el Lluís Guinó i ho va fer molt bé. Per tant, tenir un equilibri de coneixements també es tindrà present.




- Vostè es va presentar al 2017 provinent d'Esquerra. Com va anar tot plegat?

- No he tingut cap problema, ningú d'Esquerra m'ha fet cap tipus de retret, ni en públic ni en privat, perquè ells saben perfectament com va anar. Jo no he viscut cap canvi, he estat políticament sempre al mateix lloc, i és en la meva opinió Esquerra qui es va desplaçar estratègicament cap a una part on jo no em sentia còmode. Aquests tres anys he estat molt a gust políticament i personalment, però en canvi molt a disgust amb tot el que hem viscut al Parlament, començant per no poder investir el president Puigdemont, tots els altres obstacles a les investidures a Jordi Sànchez, Jordi Turull, i acabant amb la inhabilitació del President Torra. És a dir, vam començar no podent investir un president i han acabat inhabilitant el president que vam investir. Ha estat una experiència d'una banda frustrant i de l'altra també enriquidora i que et curteix. El que no entenen és que és igual, que n'apartin dos més, després en vindran dos més, i després en vindran dos més.

- Tampoc no ho entén Roger Torrent, com a president del Parlament i membre de la Mesa?

- El que és cert és que Roger Torrent, seguint l'estratègia d'Esquerra, hi ha hagut ocasions importants en què pertocava defensar la sobirania del Parlament, tocava plantar-se amb les conseqüències que fos, i nosaltres pensem que no ho ha fet amb la fermesa que li pertocava. Una cosa a remarcar de tots els requeriments del Tribunal Constitucional, que n'hem rebut 16, el vicepresident Costa i jo els tenim impugnats al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), el fet sol que ens requereixin per intentar impedir debats i la censura. El president no ho ha impugnat, és un fet, aquesta és la realitat que ens hem trobat.

- Després del trencament amb el PDECat, s'han acabat els sectors interns i les discrepàncies dins de Junts?

- Per mi, el projecte de Junts comença el 21 de desembre del 2017. És cert que la cristal·lització en partit és ara, però no és més que la formació orgànica del projecte que va començar el president Puigdemont fa tres anys. S'ha vist, amb l'elecció de la Laura Borràs, cap on va la majoria del partit. I això no suposa cap dissidència, si d'una cosa fardem a Junts és de la transversalitat: tenim tots l'objectiu de la independència i hem convergit tots en un mateix espai, venim d'espais ben diferents.
 

Eusebi Campdepadrós, secretari primer del Parlament de Catalunya, al passeig del Serrallo. Foto: Josep M. Llauradó


- L'electorat pot estar satisfet de la feina feta els darrers anys? O té dret a estar decebut? Junts pel Sí deia que en 18 mesos es marxaria del Congrés.

- Aquesta part jo la vaig viure com a ciutadà, estava a la sectorial de Juristes de l'ANC, i l'electorat naturalment té tot el dret a ser crític i a sentir el que cregui oportú, però també aprofito per comentar que aquest procediment estava previst -no entrem en el tema dels terminis, tots estem d'acord que col·locar terminis massa peremptoris potser no ha estat el més encertat, és molt fàcil dir-ho a toro passat- amb una base democràtica. Per aprovar una llei al Parlament, del referèndum, que la ciutadania s'expressés, i voler aplicar el resultat. Des del punt de vista del Dret es va trobar davant d'un Estat que no podent respondre democràticament es va veure obligat a respondre amb violència, de porres i de togues. Tothom pensa en el referèndum d'Escòcia, que va ser pactat, però els dos referèndums que hi ha hagut al Quebec han estat unilaterals i al govern federal del Canadà no se li ha acudit enviar la policia muntada.

- Puigdemont parlava de confrontació intel·ligent. Des de fora, s'ha vist que des del Govern s'ha adoptat una estratègia més de gestionar l'autonomia més que no pas de confrontar amb l'Estat. Aquesta estratègia es continuarà mantenint en el temps després del febrer?

- Aquí ningú no es vol confrontar, a ningú li agraden les baralles, però és l'Estat que es confronta amb Catalunya de manera constant i permanent. El dèficit fiscal és permanent, el dèficit en infraestructures és permanent. Ara que som aquí asseguts al Port de Tarragona, encara no està connectat amb el corredor mediterrani, no està prevista que hi hagi una via de mercaderies per l'interior que no passi per les zones més poblades, tenim constantment atacs a la llengua i a l'escola que és el nostre model i que ha estat inclusiu i cohesionador. Evidentment a l'Estat li interessa que aquesta confrontació no es vegi i evidentment hem de respondre a aquesta confrontació, sempre pacíficament, sempre democràticament. Va en perjudici de tots els ciutadans, els 200 llocs de treball que es van perdre aquí al Port de Tarragona perquè la Mercedes-Benz no tenia connexió amb el corredor mediterrani es van perdre per tots els ciutadans de Tarragona votessin el que votessin. Si tu adoptes una actitud que per poder negociar, que tots voldríem negociar, has de deixar de posar en evidència les actituds de confrontació de l'Estat, no funciona d'aquesta manera. El conflicte hi és, el que canvia és l'actitud, d'acotar el cap sota l'ala o fer el conflicte evident i plantar cara.

- Però també es feia evident quan al 2017 es deia que la república havia de ser immediata. Ara sembla que no hi ha pressa.

- No hem pogut fer-ho efectiu per la violència. A més a més de les necessitats de l'ordre econòmic, cultural, ara a més a més tenim immediateses democràtiques. Hi ha organismes internacionals començant per l'ONU que reclamen la llibertat dels presos polítics. Això vol dir que cal continuar-ho lluitant. Fer-ho pacíficament i democràticament vol dir que cal anar guanyant un gruix de legitimitat, aquí ningú no planteja imposar-se per la força. Davant de l'Estat, que ja ha fet servir la violència, només hi pots combatre amb raons, amb Dret i democràcia.

- Però sense terminis.

- Per descomptat. No hi ha cap procés d'independència que s'hagi calendaritzat. Els que històricament han reeixit.
 

Eusebi Campdepadrós, secretari primer del Parlament de Catalunya, al passeig del Serrallo. Foto: Josep M. Llauradó


- Hi ha qui diu que aquestes primàries han ajudat a accentuar les diferències entre els partits. L'últim incident és amb Josep Costa. S'hauria d'haver reunit amb formacions d'ultradreta?

- Sincerament, desconec els detalls de la reunió, de la convocatòria, com el vicepresident Costa va anar allí... Ell ja ha donat les explicacions, a més a més he de dir que ha donat la cara, ell no sabia que hi havia aquest tipus de partits, no veig a què ve tanta polseguera. Precisament arrel de saber que hi havia aquests partits ell s'ha desmarcat absolutament d'aquella reunió i qualsevol continuïtat d'això. El que passa és que evidentment s'aprofita per atacar el vicepresident Costa, precisament els que queden en evidència amb les actuacions que ell i jo hem fet a la Mesa. Tot el suport al vicepresident Costa, per descomptat.

- I amb aquest clima, que no és d'ara, fa mesos que dura, com es pretén fer un govern amb espais que es llencen els plats pel cap cada dos per tres.

- Bé, això dels plats pel cap ho dius tu.

- Ho dic jo, sí.

- Jo entenc que periodísticament és obvi que la notícia és allò que surt de la normalitat, per tant, efectivament els episodis de discrepàncies o de diferències de criteri són més noticiables que tota la resta. L'únic que puc dir amb això és que tots els governs de coalició tenen els seus moments de complexitat, perquè són ofertes polítiques diferents, tots coincidim en l'objectiu final però no en l'estratègia a adoptar d'una manera immediata. El que compta és el que surt aprovat al DOGC, els acords de Govern, que són presos col·legiadament per la totalitat del Govern. I, després, en l'acció parlamentària, que és el que he viscut jo, el funcionament a nivell parlamentari a totes les comissions ho estem fent en col·laboració entre els consellers d'ERC i Junts. Ho estem fent en els centenars i centenars de propostes de resolució que es tramiten. A nivell parlamentari hi ha una total coordinació, si hi ha hagut alguna cosa puntual que s'ha votat diferent ha estat absolutament anecdòtic al costat dels milers de votacions que s'han produït.

- Precisament a través de les comissions es veu que no hi ha gaire coordinació entre grups. L'últim cas va ser a la comissió d'estudi de la seguretat a la indústria química. El conseller Sàmper va dir que no hi havia diners per al sistema de seguretat i la consellera d'Esquerra Raquel Sans va mostrar la seva sorpresa, i el delegat del Govern Òscar Peris i l'alcalde Pau Ricomà també.

- M'agrada que treguis aquesta comissió, perquè quan hi va haver la desgràcia d'IQOXE ens vam posar d'acord els diputats de tots els grups per tirar endavant aquesta comissió d'estudi, perquè tingués una utilitat pel territori. Evidentment, cadascú posa l'accent on creu oportú, però les votacions en les conclusions finals van ser totalment coincidents. El conseller Sàmper si en una cosa s'ha caracteritzat és en la seva honestedat, transparència i sinceritat, no ha enganyat: som a final de legislatura, evidentment desplegar aquestes coses vol una planificació i no hi ha previsió pressupostària immediata pel desplegament total. Jo trobo preferible això i no pas enganyar la gent. Ara, la planificació hi és i en la propera legislatura, hi hagi el conseller que hi hagi, això continuarà.

- Amb la condemna a Adrián Sas, s'ha reobert el debat sobre l'actuació dels Mossos d'Esquadra i de la Generalitat en l'acusació contra independentistes. Com s'entén que un govern que anima la gent a sortir al carrer a manifestar-se després persegueixi aquests manifestants? Continuarà passant?

- Jo espero que no, perquè precisament el conseller Sàmper és el que ha ficat el fil a l'agulla amb això. La cosa és complexa: els Mossos d'Esquadra són funcionaris i per llei la Generalitat té obligació de facilitar la defensa jurídica quan pateixen una lesió exercint la seva funció. Només passa en casos en què els mossos resulten lesionats. Pensem que els sindicats de mossos pressionen per això, perquè a més a més de les reclamacions per les lesions, que és d'àmbit civil per les indemnitzacions, hi hagi acusació d'atemptat a l'autoritat, de desordres públics, que això és el que fa que s'elevin les penes. La fiscalia ho fa sempre, però sé que el conseller Sàmper va deixar fet un informe que per part dels serveis jurídics de la Generalitat no era necessari per aquesta defensa tirar endavant acusacions de desordres públic o atemptat. Espero que això es pugui arreglar, perquè hi havia el vist-i-plau dels serveis jurídics. En el cas de l'Adrián Sas, que desconec com es va produir, això no estava ultimat i no va arribar a temps.



- Tornarem a veure el president Puigdemont investit?

- El president Puigdemont, Clara Ponsatí i el conseller Comín són eurodiputats de ple dret i per tant el que ens interessa més a nivell internacional és que continuï el grup parlamentari, que encara queda un bon tros de mandat, els atorga la immunitat parlamentària llevat de l'estat espanyol que vulnera el Dret de la Unió Europea. Aquesta legislatura està clar que no hi haurà la investidura del president Puigdemont, per una altra cosa òbvia, ja vam escollir la candidata presidenciable que és la Laura Borràs. Més endavant, no podem vaticinar el futur.

 

Participació