URBANISME

L'Ajuntament preveu aprovar a l'octubre el pla de les Parcel·les Iborra tot i l'oposició veïnal

L'AAVV Ermita de la Salut presentarà al·legacions de nou quan en vegi el resultat final

per Josep Maria Llauradó, Tarragona | 21 de juliol de 2020 a les 08:00 |
Un dels carrers de les Parcel·les Iborra, on l'Ajuntament hi preveu una urbanització. | Josep M. Llauradó
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Es va suspendre a l'octubre i, un any després, serà una realitat. Així ho assegura el conseller d'Urbanisme, Xavi Puig, a NacióTarragona, en relació al pla urbanístic PA-102 de les Parcel·les Iborra, entre la Vall de l'Arrabassada, l'Ermita de la Salut i el Nou Estadi de Tarragona.

La proximitat entre diversos polígons ha fet que per a l'Ajuntament sigui una "prioritat" tirar-lo endavant, per sobre d'altres de pròxims com el Pla de Millora Urbana (PMU) 13B o el de la Budellera. "És un pla limítrof amb uns barris ja existents", recorda Puig, "millora la vida de tot el sector". No com la Budellera, que segons el responsable de l'àrea "seria per connectar el no-res, no té la més mínima justificació". "Ja té un caràcter urbà", assegura.


Es tracta d'un pla petit on s'hi preveu una xarxa de clavegueram, aigua corrent i millores en els accessos. Tot i la dimensió, uns 60.000 metres quadrats, tan sols s'hi permetrà la construcció de prop de 135 habitatges, ja que hi ha una limitació d'alçada donat que ja es troba en un punt elevat. Aquesta xifra variarà depenent dels qui seran els grans beneficiats del desenvolupament del pla: "tres o quatre grans finques" representades per l'Associació Administrativa de Cooperació.

"Volem aprovar-lo el més de pressa que puguem, en base a les regles establertes pel POUM", anuncia el regidor, que reconeix que hi ha "disparitats importants" entre els veïns i és per això que està pendent la resolució d'al·legacions. Un cop s'aprovi, els veïns han anunciat noves al·legacions.


S'hi preveuen 9 carrers, dels quals 4 ja existeixen i comptaran amb dues entrades al barri (actualment tan sols s'hi pot accedir amb vehicle des de la part sud).
 

D'esquerra a dreta: Jordi Turmo (president de l'AAVV Ermita de la Salut), Juan Antonio Nogueras (secretari) i Fausto Arrastia (tresorer). Foto: Josep M. Llauradó



Un sobrecost per als veïns

La major part dels habitants d'aquest petit barri són jubilats. Així ho asseguren des de l'Associació de Veïns Ermita de la Salut i que representa a 33 propietaris dels 48 que hi ha afectats. En la seva major part, no tenen la capacitat adquisitiva com per fer front a un pla pressupostat en 3 milions d'euros en total.

Dels 60.000 m2, n'hi ha 22.000 aproximadament per construir. En 4 de les parcel·les (que poden anar de 1.500 a 4.000 m2) s'hi podrà edificar un 20% més, però Jordi Turmo, president de l'entitat veïnal, lamenta que no s'hagin distribuït les despeses en funció de la grandària de les finques ni dels beneficis que en trauran.

I és que en molts casos són finques petites (fins a 800 m2) i l'Ajuntament fixa barems a l'hora de permetre més d'una sola construcció. La discussió ja va arribar amb el pla de reparcel·lació, un pla que "va generar les diferències" entre els propietaris. Ara, amb el d'urbanització, han arribat les conseqüències.
 

Les obres de l'Escola de l'Arrabassada, des de les Parcel·les Iborra. Foto: Josep M. Llauradó



Aigua, gas, llum

Per tal d'abastir d'aigua aquest barri, el projecte d'urbanització pretén l'habilitació d'una canonada de 200 metres fins al CAP Llevant, que es troba a les proximitats de la zona. Aquest servei no tan sols servirà per a les Parcel·les Iborra, sinó que també per al nou annex de la Vall de l'Arrabassada -amb 550 habitatges- a tocar del camp del Nàstic.

Els veïns denuncien que ells estaran pagant el que correspondria equitativament a tots els propietaris, un dels quals l'Ajuntament, que té el 50% dels terrenys d'aquest segon pla urbanístic.

"Ens diuen que podem fer rescabalament posterior, quan construeixin la nova zona, però és un procés molt llarg i complicat", diuen des de l'entitat veïnal. Per aquesta nova infraestructura de l'aigua, els veïns hauran de pagar 250.000 euros.

Alhora, els obliguen a pagar la instal·lació del servei de gas, que són 30.000 euros més. Aquest es considera un "servei bàsic" i, per tant, tots els propietaris l'hauran de tenir malgrat no el vulguin, assenyala Fausto Arrastia, tresorer i membre de la Junta de l'Associació de Veïns.

A més a més, hi ha altres serveis com el de l'ampliació de les xarxes pluvials -un mínim de 250.000 euros més- des de la Vall de l'Arrabassada, de nou una infraestructura que denuncien que hauria d'anar a càrrec de l'Ajuntament.

I la polèmica del pla d'urbanització no s'acaba aquí: la llum per abastir tot el barri s'anirà a buscar "lluny" d'aquest, a un transformador que hauria triat Endesa segons l'Ajuntament. L'AAVV lamenta que tot plegat es produeixi per la construcció de la nova Escola L'Arrabassada i per una futura residència privada per a gent gran. Aquest fet denuncien, els suposarà un altre sobrecost en l'obra.

Bona relació amb el nou govern malgrat "errors"

Si al passat maig de 2019 els mateixos veïns es queixaven perquè l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros no els rebia, ara la relació amb el nou govern reconeixen que és més fluïda. "Hem aconseguit que ens escoltin", diu Jordi Turmo.

Malgrat això, després de les seves al·legacions, asseguren que des de l'Ajuntament els han reconegut "errors" en el projecte d'urbanització i que "s'estan subsanant" -l'executiu parlava l'octubre passat de "defectes esmenables". Durant anys, diuen, han demanat dos plans diferenciats, un per a finques grans i l'altra per a finques petites, però "les grans no podrien pagar tota l'obra".

La urbanització d'aquest àmbit de la ciutat es va començar a planificar en l'època de l'alcalde Joan Miquel Nadal, però no va ser fins al darrer mandat quan va ser una prioritat, amb el conseller d'Urbanisme Josep Maria Milà. En tot aquest temps, no s'ha aconseguit el consens d'uns veïns que exigeixen proporcionalitat.

 

Participació