Aviat farà un any que l'
Ari i la Cristina Castellví van ser desnonades de casa seva al cèntric
carrer Indústria de Sant Cugat. I aquesta tarda, en una roda de premsa conjunta a la porta de l'immoble on van ocórrer els fets, la
CUP i el
Sindicat de Llogateres han denunciat novetats en la "
repressió institucional" contra aquelles persones que aquell dia van posar el cos en defensa al dret de l'habitatge i que va acabar amb una trentena d'identificacions.
En aquesta línia, la
tinenta d'alcaldia de la CUP Lourdes Llorente, arrossegada, empesa i lesionada pels ARRO, ha rebut una
sanció administrativa de prop de 600 euros per desobediència. "A dia d'avui encara no sé quins fets se m'atribueixen", ha declarat la regidora cupaire que, malgrat inicialment observar el desplegament des de lluny, va decidir plantar-se davant de l'operatiu per mirar de
"frenar els impulsos agressius" dels agents dels Mossos que estaven actuant, assegura, amb una
força "desmesurada i arbitrària". "Em vaig quedar per estar al costat d'aquelles persones que, a través d'una
resistència pacífica, protestaven davant de lleis injustes", ha exposat Llorente fent un
al·legat a la seva responsabilitat com a representant pública a defensar els ciutadans de la violència policial.
A banda, també s'ha anunciat que
una activista del Sindicat de Llogateres ha estat imputada a nou mesos de presó per un presumpte delicte d'atemptat contra l'autoritat. "Em volen condemnar a nou mesos de presó per haver-nos resistit i dir prou a l'especulació", ha denunciat
Berta Vidal que ja ha avançat que la defensa -en ambdós casos assumida per l'equip jurídic
Alerta Solidària- aportarà un
informe mèdic de lesions d'una desena d'activistes per contrarestar els arguments de l'acusació i demostrar que, aquell dia, "la violència només provenia d'un cantó".
Imatge de la roda de premsa d'aquesta tarda a les portes de l'immoble del carrer Indústria Foto: Sergi Baixas
Davant del tot plegat, des del Sindicat han tornat a carregar contra l'operatiu policial que va protagonitzar "
un dels desnonaments més violents que ha viscut la ciutat durant els últims anys, amb un desplegament desproporcionat que va militaritzar tot el carrer". I ara, davant d'aquestes novetats "repressives", asseguren que l'objectiu és "
dissoldre el moviment de suport a l'habitatge".
Cal recordar que aquest cas particular va despertar un significatiu
rebuig social, tant per la "
brutalitat policial" com perquè les Castellví comptaven amb informes de Serveis Socials on s'acreditava la seva situació de
vulnerabilitat econòmica. Un escenari que es produïa sota la propietat d'un
gran tenidor que, a més, es va negar a oferir una alternativa habitacional a la família.