27
de març
del
2023
Actualitzat
a les
19:45h
"Recuperar el consistori de les mans d'esquerres". Aquest és un objectiu compartit per Junts per Sant Cugat i el PDECat; tots dos hereus de l'antiga Convergència, el partit que va mantenir el bastió vallesà durant 32 anys consecutius fins al 2019. Aquell any, però, un pacte "excepcional" per part d'ERC, el PSC i la CUP els acabaria arrabassant les regnes de l'Ajuntament.
Una legislatura després, i amb la mirada posada en les eleccions del 28-M augurant que un canvi d'executiu podria anar d'un pèl, feia temps que ambdues formacions tenien clar que s'havien de presentar de la mà als comicis del 2023, conscients que la dispersió de vot podria condemnar-los de nou a l'oposició. Una aliança que a uns els interessaria per aprofitar-se dels drets electorals -actualment en mans del PDECat- i als altres per garantir-se una representació -no assegurada- al plenari. Però aquesta lectura inicial que semblava tan clara i que comptava amb l'empenta d'ambdues seccions locals, a dia d'avui encara no s'ha arribat a vertebrar. Per què?
Segons ha pogut saber NacióSantCugat, el bloqueig, que en certa mesura també està patint l'alcaldable Xavier Trias a Barcelona, és mutu i vindria de dalt. Per una banda, l'opció de la coalició, condició sine qua non i línia vermella del PDECat per assumir el pacte, no agradaria a la cúpula nacional de Junts perquè, a banda dels drets electorals, també podria arribar a comportar una unió de conseqüències difícils de digerir. I és que, entre d'altres, el PDECat aviat afrontarà el polèmic judici del 3% a l'Audiència Nacional i Junts no voldria veure's esquitxat. De fet, i més enllà de possibles acords territorials, a escala nacional aquest format de coalició sempre ha estat completament descartat.
Per altra banda, qualsevol fórmula alternativa que acabés amagant les sigles del PDECat tampoc s'estaria acceptant per part d'aquests últims perquè implicaria, de facto, l'extinció política d'una formació que, amb una modesta representació a nivell nacional -tal com es va veure a les eleccions catalanes del 2021 amb un 2,7% dels vots i ara extraparlamentària-, tem desaparèixer del mapa. No obstant això, també val a dir que el PDECat santcugatenc compta una força significativa en clau local aconseguint esgarrapar fins a un 5,7% dels vots en aquells mateixos comicis.
Tot i això, i malgrat haver-ho intentat fins a l'últim moment, en no solidificar-se cap mena d'acord, el PDECat va haver de presentar a correcuita aquest dimecres la seva candidata particular, Mayte Pérez, que competirà directament amb l'alcaldable de Junts, Josep Maria Vallès. Un rival que, des del primer moment, ja va reivindicar que dedicaria "tots els esforços" per sumar a la gent del PDECat sota una llista conjunta. Per ara, un desig que no s'estaria materialitzant.
En qualsevol cas, no acabar de formalitzar aquest acord polític podria acabar de tancar les portes a qualsevol mena d'intent de recuperació del consistori per part dels hereus de CDC. Tot plegat, en un combat electoral que es lluitarà enmig d'un sorramoll de 15 candidatures municipals on també s'hi sumarà la competència directa d'opcions com Independents i Convergents.
Malgrat que la porta encara no es dona del tot per tancada, tampoc es mantenen massa esperances a l'hora d'acabar d'ultimar un pacte a contrarellotge abans de la presentació de les llistes del pròxim 12 d'abril a la Junta Electoral.
Una legislatura després, i amb la mirada posada en les eleccions del 28-M augurant que un canvi d'executiu podria anar d'un pèl, feia temps que ambdues formacions tenien clar que s'havien de presentar de la mà als comicis del 2023, conscients que la dispersió de vot podria condemnar-los de nou a l'oposició. Una aliança que a uns els interessaria per aprofitar-se dels drets electorals -actualment en mans del PDECat- i als altres per garantir-se una representació -no assegurada- al plenari. Però aquesta lectura inicial que semblava tan clara i que comptava amb l'empenta d'ambdues seccions locals, a dia d'avui encara no s'ha arribat a vertebrar. Per què?
Segons ha pogut saber NacióSantCugat, el bloqueig, que en certa mesura també està patint l'alcaldable Xavier Trias a Barcelona, és mutu i vindria de dalt. Per una banda, l'opció de la coalició, condició sine qua non i línia vermella del PDECat per assumir el pacte, no agradaria a la cúpula nacional de Junts perquè, a banda dels drets electorals, també podria arribar a comportar una unió de conseqüències difícils de digerir. I és que, entre d'altres, el PDECat aviat afrontarà el polèmic judici del 3% a l'Audiència Nacional i Junts no voldria veure's esquitxat. De fet, i més enllà de possibles acords territorials, a escala nacional aquest format de coalició sempre ha estat completament descartat.
Per altra banda, qualsevol fórmula alternativa que acabés amagant les sigles del PDECat tampoc s'estaria acceptant per part d'aquests últims perquè implicaria, de facto, l'extinció política d'una formació que, amb una modesta representació a nivell nacional -tal com es va veure a les eleccions catalanes del 2021 amb un 2,7% dels vots i ara extraparlamentària-, tem desaparèixer del mapa. No obstant això, també val a dir que el PDECat santcugatenc compta una força significativa en clau local aconseguint esgarrapar fins a un 5,7% dels vots en aquells mateixos comicis.
Tot i això, i malgrat haver-ho intentat fins a l'últim moment, en no solidificar-se cap mena d'acord, el PDECat va haver de presentar a correcuita aquest dimecres la seva candidata particular, Mayte Pérez, que competirà directament amb l'alcaldable de Junts, Josep Maria Vallès. Un rival que, des del primer moment, ja va reivindicar que dedicaria "tots els esforços" per sumar a la gent del PDECat sota una llista conjunta. Per ara, un desig que no s'estaria materialitzant.
Conseqüències a Sant Cugat
En qualsevol cas, no acabar de formalitzar aquest acord polític podria acabar de tancar les portes a qualsevol mena d'intent de recuperació del consistori per part dels hereus de CDC. Tot plegat, en un combat electoral que es lluitarà enmig d'un sorramoll de 15 candidatures municipals on també s'hi sumarà la competència directa d'opcions com Independents i Convergents.
Malgrat que la porta encara no es dona del tot per tancada, tampoc es mantenen massa esperances a l'hora d'acabar d'ultimar un pacte a contrarellotge abans de la presentació de les llistes del pròxim 12 d'abril a la Junta Electoral.