El preu de viure a Sant Cugat: una ciutat cada vegada més exclusiva

La mitjana del preu de compra se situa en 4.035 euros/m2 i el del lloguer en 1.175 euros; més del doble en relació amb la mitjana comarcal

Sant Cugat està experimentant un procés de substitució poblacional
Sant Cugat està experimentant un procés de substitució poblacional | Carlos Baglietto
13 de desembre del 2022
Actualitzat a les 9:38h
Sant Cugat registra el m2 de compravenda més car del Vallès Occidental; esdevenint, així, un dels més elevats del conjunt de Catalunya i Espanya. Segons dades de l'Observatori Comarcal, la mitjana del mercat immobiliari se situa en 4.035 euros/m2. Unesxifres desorbitades que, de retruc, també han provocat que es dispari el preu del mercat de lloguer fins a arribar a un preu mitjà de 1.175 euros al mes.

En contraposició, a l'altre extrem, Badia del Vallès encapçala la llista dels preus més baixos de la comarca amb 1.571 euros/m2 i 306 euros al mes. La diferència del cost de compravenda entre ambdós municipis, separats per menys de 20 quilòmetres, ja és de 2.464 €/m2 –gairebé tres vegades més- i la del lloguer de 869 €/mes –quatre vegades superior-. 

En posicions intermèdies, la segona ciutat vallesana que lidera el rànquing de preus de compra -ja amb 1.300 euros/m2 menys respecte a Sant Cugat- és Cerdanyola del Vallès amb 2.731 euros/m2, seguida per Matadepera (2.716 euros/m2) i Ripollet (2.545 euros). A les cocapitals de comarca, el preu també resulta força inferior sent de 2.110 euros/m2 a Sabadell i 1.957 euros/m2 a Terrassa. A l'altra banda de l'AP-7, el m2 rubinenc se situa en 2.037 euros. 

Pel que fa als lloguers, Matadepera ostenta la segona posició amb 1.059 euros al mes de mitjana, seguida de Sant Quirze (902 euros/mes) i Ullastrell (798 euros/mes). Les cocapitals tornen a situar-se més enrere amb una mitjana de 683 euros/mes a Sabadell i 623 euros/mes a Terrassa; amb un Rubí que les avança (686 euros/mes).

Els santcugatencs, expulsats 

Aquesta realitat habitacional santcugatenca, que s'ha accentuat en els darrers 20 anys, ha provocat l'expulsió de milers de veïns que no poden fer front a aquests preus del mercat. Un municipi que no ha parat de créixer en nombre d'habitants durant les últimes derivant en un clar exemple de gentrificació i substitució poblacional a favor d'un perfil socioeconòmic "molt concret", tal com apunta una anàlisi demogràfica de la UAB

I és que, segons un altre estudi sobre vulnerabilitat residencial del Consell Comarcal, no tots els santcugatencs poden permetre's destinar, de mitjana, el 57% dels seus ingressos a l'habitatge. Una dada que, en comparativa a les cocapitals vallesanes, se situa en un 47% a Sabadell i un 44% a Terrassa. 

Tanmateix, la diàspora de santcugatencs ha provocat que les ciutats veïnes també hagin notat un augment gradual dels preus com s'observa en el cas de Cerdanyola i Rubí, cada vegada, registrant xifres més elevades.