Els àngels grocs de primera línia: un dia amb l'ADF de Sant Cugat

Són dos quarts d'onze i un 4x4 groc apareix a l'horitzó de Can Camps. Del vehicle, revestit amb diversos adhesius que el distingeix com un cotxe d'emergències, baixen dos autèntics veterans de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Sant Cugat: el coordinador operatiu Iñaki Ferreira, amb més de 23 anys d'experiència sobre les espatlles, i Nacho Burgués, amb 15 en el marcador.

Després d'una cordial i breu salutació, anem per feina, ens muntem al cotxe i circulem a poca velocitat per l'entorn forestal que ens durà fins a la urbanització de Can Barata, ubicada enmig del bosc. Avui, dimecres 21 de juliol, malgrat estar en alerta de nivell 2 del Pla Alfa, es mantenen tensos però relativament tranquils. I és que en menys d'una setmana, aquests voluntaris van desplaçar-se per donar un cop de mà als primers dos grans incendis de la temporada, el de Llançà i el de Castellví de Rosanes.

Ferreria relata que al foc de l'Alt Empordà van enviar personal per la gestió de recursos operatius en matèria de trànsit i comunicació per brindar suport a tot el dispositiu desplegat. Al d'aquí al costat, al Baix Llobregat, a més de la gestió de recursos, també van participar-hi en les tasques d'extinció.

Informació fluida per a respostes immediates
"Estic pendent de sis emissores diferents", diu mentre m'assenyala diversos aparells i walkie-talkies dispersats per la guantera. Una extensa xarxa de comunicació que enllaça l'ADF local amb el Parc Natural de Collserola i les seves torres guaita, els Bombers, Agents Rurals i les policies, les ADF i Protecció Civil de tots els municipis de la zona. "Gràcies a tots aquests canals tenim una coordinació absoluta amb una informació molt fluida i compartida que ens permet donar una resposta immediata", relata mentre sosté que estan a "anys llum" tecnològicament parlant en comparació a, tan sols, un parell de dècades enrere. "Aquesta és la clau que ens diferencia d'altres col·lectius", afegeix. "Les ADF estem en tot moment trepitjant territori i sempre en moviment", apunta amb cert to que desprèn cert orgull fonamentat. 
 
I és que els membres de l'ADF són voluntaris, no cobren res i hi dediquen les seves hores del dia per una estricta i noble voluntat de servei. "A la secció de Sant Cugat som una trentena de voluntaris en dues escales: l'activa (disponibles per fer les tasques) i els aspirants". Ferrerira exposa content que els darrers anys han experimentat un augment de candidats interessats a participar en la prevenció i extinció d'incendis, els quals han de superar una formació específica. L'objectiu d'aquests cursos és poder oferir una col·laboració estreta amb el cos de Bombers i poder interactuar colze a colze amb ells sense destorbar en cas d'emergències.

Les subvencions donen aire
Qui ho finança tot això? Doncs es paga a través de dues vies de subvencions, les de la Generalitat i les de cada Ajuntament en particular. Amb aquests ingressos, asseguren, poden subsistir tot l'any. Uns diners que serveixen per al manteniment de vehicles, assegurances, formacions i l'equipació. No hi ha sous pel mig. Ferreira i Burgués confessen que, a dia d'avui, coincideixen en que estan a l'atur; però ho entomen amb enteresa: "Ara podem dedicar-li més hores a allò que realment ens apassiona".

Els pregunto què fan quan reben un avís d'incendi. "Quan arribem al punt, el que primer que fem és valorar l'entorn i, posteriorment, fer la primera intervenció. L'objectiu és intentar evitar per tots els mitjans possibles que el foc es faci més gran i que requereixi de la menor quantitat de recursos per apagar-lo". En aquest sentit, recorda conscient que els Bombers tenen moltes més emergències que atendre (accidents, rescats...) i que, sempre que puguin, s'encarregaran ells mateixos amb la voluntat de treure'ls un pes de sobre.

Una amenaça cada cop més viva. "Ja portem molts anys en els quals la meteorologia està canviant. Els hiverns venen amb molta humitat, que després es talla de cop amb altes temperatures provocant la proliferació de vegetació fina, que és la que fa corre els incendis". Per això, afirma, són molt importants les tasques de prevenció en les pròpies urbanitzacions com ara fer aclarides o netejar zones de biocombustible. En cas contrari, les flames aniran saltant de parcel·la en parcel·la destruint-ho tot al seu pas. Malgrat tot, assegura, estan veient com la gent comença a ser cada vegada més conscient del risc al qual ens enfrontem estiu rere estiu. 
 
Ensurts radiofònics
Recordant les paraules del cap dels Grup d'Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers Marc Castellnou, Ferreira admet que Collserola té tots els condicionants i característiques concretes per poder cremar sencera en menys de sis hores. Una dada bestial que s'extreu de l'orografia de la Serra i l'alta càrrega de combustible al sòl perillosament inflamable. "Seria un foc amb un comportament molt violent i ràpid que posaria en risc la vida de moltes persones que viuen en els diversos assentaments ubicats a l'interior del Parc. Això no vol dir que hagi de passar, però fa temps que estem avisant que pot venir el llop. Castellnou va fer una exposició impactant amb la voluntat de conscienci..."

"Control Central a Agents Rurals. Veieu una columna de fum a... (interferències)?", pregunta l'emissora tallant la conversa. L'Iñaki i el Nacho s'incorporen. La resposta triga poc més de set segons, però es fan eterns. "Sí, tenim uns avisos d'incendi a la C-55 a l'altura del quilòmetre 56, al municipi de Cardona (Bages)". Respiren tranquils; els cau relativament lluny.

Amb l'ensurt esvaint-se a poc a poc, recorden que els propers dies s'activarà el nivell 3 del Pla Alfa. El nivell més alt per a risc d'incendi i que dona l'opció a restringir els accessos a les zones forestals. En aquest escenari de perillositat imminent, els ADF incrementen la seva vigilància per detectar columnes de fum. 

"El primer avís de l'incendi de Castellví de Rosanes el va donar el propi Nacho des d'aquesta esplanada", diu el coordinador assenyalant un terreny elevat des d'on s'albira tota la plana sud del Vallès, la Serra de Collserola i, a la dreta, mig Baix Llobregat. "En un inici vam pensar que podria ser una mena de boirina, però en pocs segons va emergir una gran fumarada. Des d'aquí mateix es veien les flames", assegura en Burgués apuntant a la clapa de la muntanya que s'observa a la carena de la Serra de l'Ataix.
 
​Un ADN que transcorre per les venes
Fent memòria, Ferreria explica que quan es produeix un gran foc que demana molts recursos per combatre'l, com per exemple a l'incendi de Llançà, els mateixos Bombers se sinceren amb els ADF d'arreu del territori: "Companys, si peta algo, ho haureu d'assumir vosaltres". El coordinador local reconeix que això els fa assumir certa responsabilitat, ja que un és conscient que la majoria dels recursos no estaran disponibles. "El teu territori no està al descobert, però si sota mínims. Potser en lloc de trigar vint minuts a arribar el cos professional, en triguen quaranta-cinc", admet mentre assenyala que aquest tipus de situacions puntuals els fan estar molt més sensibilitzats i en alerta.

"I què us ha portat a ser voluntaris?", pregunto encuriosit. "El voler ajudar", respon Ferreira evocant l'onada d'incendis que va patir Catalunya a mitjans dels 90 i, en concret, el virulent foc de La Floresta i Les Planes l'any 94. "Jo m'he quedat amb la vocació de ser voluntari com ho va fer el meu avi amb la Creu Roja. Crear una família, de la qual formem part tots aquells que vestim aquests colors i protegir-nos les esquenes els uns amb els altres. Per a mi no hi ha res igual", comenta emocionat. Unes paraules que el Nacho sembla que comparteix assentint amb el cap. 

"Sortir i ajudar a la gent amb el que sigui; aquesta és l'experiència més gratificant". Silenci. "I tornar tots", afegeix colpit. Justament avui -21 de juliol- es compleixen 12 anys de l'incendi d'Horta de Sant Joan que es va endur la vida de cinc membres del GRAF, alguns companys. "Som conscients del risc i l'assumim. Però aquest potent ADN d'ADF que tenim és el que ens fa aixecar del llit cada dia i tornar-te a vestir de groc", assevera. 
 
"Estem per ajudar i no volem ser mai un destorb. Per això ens formem constantment", expressa confiat. "L'únic que desitgem és que sempre se'ns tingui presents i es compti amb nosaltres davant qualsevol incidència, perquè hi som", sentencia amb la mirada ignífuga d'un àngel amagada darrera unes negres ulleres de sol.