desigualtats

La meitat de la població de Sant Cugat té dificultats per pagar l'habitatge

Del baròmetre inclusiu també se'n desprèn que el 7% dels santcugatencs que necessiten altres persones per les activitats de la vida quotidiana, no reben ajuda de ningú

per Anna Mira, Sant Cugat del Vallès, Catalunya | 21 de juliol de 2021 a les 13:27 |
Presentació del baròmetre inclusiu del 2020 de Sant Cugat. | Jordi Garcia / Local Pres
Sant Cugat pren el pols de la ciutat amb una nova edició del baròmetre inclusiu. Les dades del document fan una radiografia d'un moment concret però refermen la percepció que l'accés a l'habitatge és un problema així com l'increment de les persones que estan en situació de pobresa o de la figura del treballador pobre.

Les dades les han presentat aquest dimecres al matí al Celler Cooperatiu on la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Núria Gibert, ha expressat que "la situació s’ha d’afrontar de cara, ja que les fórmules complaents no reflecteixen la realitat". A Sant Cugat "es pot viure molt bé però també hi ha moltes desigualtats". Per la seva banda, la regidora de Salut, Gemma Aristoy, ha asseverat que el document "ens fa evidents una ciutat plena de contrastos i ens permet seguir treballant amb les polítiques públiques que ja teníem i treballar-ne de noves per fer una inversió i estratègia de futur".


L'habitatge, un problema generalitzat


Les dades del baròmetre desprenen que gairebé la meitat de la població (49,7%) afirma tenir moltes, algunes o certes dificultats per fer front a les despeses de l’habitatge ja sigui per pagar l'hipoteca o el lloguer. Una xifra que creix set punts respecte a les dades obtingudes fa tres anys. 


De fet, segons l'Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Sant Cugat és la ciutat on els seus habitants destinen fins al 57% dels seus ingressos a pagar l'habitatge. I és que la situació habitacional està directament relacionada amb el preu mitjà mensual de les hipoteques, que arriba als 1.010 euros i als lloguers que és de 1.060 euros. En aquest darrer cas suposa 328 euros més que el preu mitjà a Catalunya i 255 euros més que a la demarcació de Barcelona.
 

Presentació del baròmetre inclusiu del 2020 de Sant Cugat. Foto: Jordi Garcia / Local Pres


 El perfil de les persones que afirmen tenir més dificultats per fer front a les despeses d’habitatge són persones de nacionalitat no espanyola i no procedents d’altres països de la UE, famílies monoparentals o no tradicionals, santcugatencs que viuen en un habitatge de lloguer o, sobretot, en una habitació de lloguer, persones que estan a l’atur, persones empadronades que no tenen estudis universitaris, i/o població que ha vist reduïts els seus ingressos a causa de la pandèmia.
 
També es detecta un increment de les llars que directament no poden fer front a les despeses derivades de l’habitatge (hipoteca, lloguer i subministraments bàsics), passant de l’11 al 13,1%. Aquesta dada és del 8,1% al conjunt de Catalunya.

Treballadors pobres


Tant la pobresa com la situació d’exclusió social, és a dir, pobresa i/o carència material, incrementen tres punts des del 2017 i passen a ser del 14,3% i del 18,4%, respectivament. Una situació que s'ha vist agreujada pels efectes de la pandèmia de la Covid-19. Principalment, incrementa de l'11% al 13% les persones que no poden fer front a les despeses derivades de l'habitatge. 

Respecte a les persones en situació de pobresa que treballen cal destacar que el 45,2% està o ha estat afectada per un ERTO, i que el 21,4% té més d’una feina remunerada (pluriocupació). A Sant Cugat, el 60% de les persones pobres treballen, el 25,7% estan a l’atur, el 4,3% són jubilades, un 5,7% són estudiants, un 2,9% es dediquen a les tasques de la llar, i un 1,4% estan afectades per una invalidesa laboral. 

A més a més, el 35,7% de les persones de Sant Cugat que estan en una situació de pobresa i treballen són autònomes, i del total de persones assalariades el 66,7% tenen un contracte indefinit i un 76,2% treballen a jornada completa. D'aquí se'n desprèn que el paradigma de la pobresa ha canviat i ara les polítiques públiques d'inclusió social han de tenir en compte la figura del treballador pobre. 


Pel que fa a l’impacte de la crisi de la COVID al mercat laboral, el 35% de les persones de Sant Cugat que estan en atur han perdut la feina com a conseqüència de la pandèmia. Pel que fa a les persones pobres aturades, la meitat d’aquest col·lectiu també ha perdut la feina a causa de la crisi del coronavirus.

Una altra xifra destacada és que gairebé el 40% de les persones ocupades de Sant Cugat tenen por de perdre el seu lloc de treball com a conseqüència de la crisi provocada pel coronavirus. 

Soles i sense ajuda


Sant Cugat és una població demogràficament poc envellida, en comparació amb la resta de Catalunya, on les persones de 65 anys o més representen el 14%. No obstant això, en els últims tres anys ha crescut el nombre de santcugatencs que necessiten l’ajuda d’altres persones per realitzar les activitats de la vida quotidiana. Ha passat del 6,2% al 8,8%. 

Una de les dades més destacades de l'apartat que fa referència a la salut és que el 7% de les persones que necessiten ajuda no en reben per part de ningú, ni de familiars ni de professionals. A més a més, des del baròmetre s'apunta al fet que és un fenomen del qual fa tres anys no hi havia constància. 

La gran majoria de les persones que necessiten ajuda són dones, gairebé el 60% són gent gran de 65 i més anys, dues de cada 12 pateixen carència material severa, i dues de cada 10 viuen soles. De fet, el percentatge de persones de 65 i més anys que viuen soles és del 25,9%, una dada 2,2 punts percentuals superior a la registrada pel conjunt de Catalunya l’any 2019.

Falta de cohesió social


A vegades pot sembla que la vida associaitva de la ciutat és molt activa. I segurament és així, ara bé, la taxa d’associacionisme local -és a dir, persones associades a entitats del municipi- ha experimentat una tendència a la baixa. Si fa tres anys era del 18,1% ara és del 16,7%. De la mateixa manera, la taxa d’associacionisme local actiu -és a dir, persones que formen part d’una entitat a la ciutat de manera activa- també s’ha reduït dos punts percentuals situant-se en l’11,8%.

Finalment, el baròmetre també recull que aproximadament un 20% de les persones enquestades no té ningú de confiança a Sant Cugat amb qui poder parlar de temes personals, una dada gairebé 5 punts percentuals més elevada que la registrada fa tres anys. En aquest sentit Aristoy ha expressat que per revertir-ho caldrà "complicitat absoluta amb les entitats". "Tenim feina a fer perquè és imprescindible la cohesió per ser inclòs a una comunitat", ha puntualitzat Gibert. 

En resum, el perfil de santcugatencs que tenen més dificultats a la ciutat són joves d'entre 16 i 34 anys estrangers procedents de països de fora de la Unió Europea i que majoritàriament viuen als barris de Sant Francesc-Monestir, Torre Blanca, Centre (Oest i Es) i Sant Domènech Est. 

L’estudi, impulsat per l’Ajuntament, s’ha elaborat a partir de 490 entrevistes telefòniques realitzades entre els dies 14 de setembre i 10 d’octubre del 2020. L'últim es va fer l'any 2017 i la voluntat del govern és que sigui una qüestió periòdica per tenir una tendència a la ciutat. Per a Gibert és "un document de treball i anàlisi per tal de dissenyar i adequar les polítiques públiques a les situacions d'exclusió o de pobresa de la ciutat".

Baròmetre Inclusiu by naciodigital on Scribd

 

Participació