07
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
09
d'abril
a les
9:22h
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest dimarts el pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) que s'estava treballant des del desembre del 2012. El nou document ordena i regula els usos i les activitats d'un espai natural (3.676 hectàrees) de "gran rellevància" vetllant per la seva màxima "protecció i conservació".
El pla presenta una naturalesa mixta -ambiental i urbanística- i un model per al "gran pulmó verd" basat en dos eixos fonamentals: la preservació de la biodiversitat i la potenciació dels serveis ecosistèmics en el marc d'una gestió dinàmica i adaptativa per garantir el compliment dels objectius bàsics de la declaració del Parc Natural.
La recentment aprovada planificació proposa un augment dels espais lliures i projecte una nova estratègia per a l'ús públic de l'indret ubicat a l'àmbit metropolità de Barcelona i que aplega a una desena de municipis de l'AMB. En aquest sentit, el pla ha estat redactat i tramitat sota un ampli consens entre les diferents formacions polítiques de la mà de comissions tècniques i institucionals amb la tutela de la Generalitat, AMB, Diputació de Barcelona, Consorci del Parc Natural de Collserola i els nou ajuntaments inclosos al Parc. Així doncs, el document aprovat deroga l'anterior Pla especial d'ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo) que data de l'any 1987.
Principals objectius del nou Pla
El PEPNat té com a eix vertebrador i transversal una estratègia ecològica estructurada en: la preservació i promoció dels valors ambientals -millora de la connectivitat, conservació dels elements de valor ecològic, control de pertorbacions i foment de l'economia verda-; minimitzar l'ocupació i fragmentació dels espais lliures d'efecte barrera provocat per infraestructures; la creació d'un espai funcional de transició de zones naturals i urbanes per fer compatible els usos lúdics amb la preservació de l'espai traslladant-los a la part exterior del Parc; la concentració d'activitats en determinats espais i camins per evitar la dispersió dels usuaris; i la prohibició de construir noves edificacions i apostar pel manteniment del patrimoni arquitectònic, històric i cultural ja existent alhora que es preveu l'eliminació de les construccions il·legalment implantades.
Més espais lliures i menys infraestructures
Per altra banda, algunes de les principals novetats i diferències del Pla actual respecte a l'anterior són l'increment de la superfície dels espais lliures en més de 700 hectàrees i la reducció del sòl destinat a infraestructures viàries i equipaments en més de 400 hectàrees. A més, també s'aborda la visibilització i rellevància de determinats espais que, des del punt de vista ambiental, requereixen d'un tractament diferenciat com ara espais d'interès connector, illes de tranquil·litat o àrees d'especial significació.
Tanmateix s'aposta per potenciar les activitats agropecuàries que afegeixen valor al Parc basades en el desenvolupament d'una economia verda i es defineix un nou model d'ús públic i social de l'entorn per potenciar un lleure responsable que no malmeti els valors naturals.