Crònica

El Baixador i els terrenys de Sant Cebrià centren el ple de Valldoreix

L'EMD també ha aprovat tirar endavant el pla participatiu d'equipaments de la vila

per Sergi Baixas, Sant Cugat del Vallès | 18 de març de 2021 a les 20:18 |
Ple telemàtic del mes de març de la Junta de Veïns de Valldoreix | EMD de Valldoreix

El ple ordinari del mes de març a l'EMD de Valldoreix ha donat el tret de sortida amb una moció que durant els últims mesos ha generat certa expectativa. El passat octubre, la Junta de Veïns va aprovar elaborar un informe històric per estudiar si existeixen motius per considerar "incorrecta" la inscripció de l'Església a favor dels terrenys limítrofs de prop de 3.000 metres quadrats de Sant Cebrià. Uns bens que abarquen la parcel·la del davant del temple, la plaça de l'entrada del recinte eclesiàstic i una zona perimetral del mateix. 

Cal recordar que el Bisbat de Terrassa va "actualitzar" el registre d'aquests terrenys l'any 2014 per via de la Llei Hipotecària franquista, anul·lada el desembre del 2015, que permetia a l'Església immatricular béns malgrat que no en tingués cap títol que n'acredités la propietat. D'aquí que ERC presentés la moció l'any passat ja que, qualsevol bé immoble sense propietari pertany a l'administració pública. 



Davant dels resultats de l'estudi conduït per l'historiador i arxiver municipal Juanjo Cortés, l'EMD considera que la titularitat de la finca ha quedat "demostrada" arran de la documentació presentada. A principis de novembre, el rector mossèn Manresa va emetre un comunicat on defensava la seva "possessió pacífica" des del segle XIII. 



A més, senyalen que és "públic i notori" que des de l'any 1130 la Parròquia de Sant Cebrià és propietària i usufructuària de l'església, cementiri, casa rectoral i de l'hort. Només en el període de la Guerra Civil (1936-39), els béns van ser utilitzats com a caserna militar després de l'assassinat del seu rector, mossèn Josep Castellà i Casarramona.


Tanmateix, la moció presentada per Junts per Valldoreix assenyala que també ha quedat demostrat que la Parròquia de Sant Cebrià "no ha volgut apropiar-se de res que no sigui seu" i s'ha mostrat disposada a que "si algú pot demostrar la propietat d'aquesta finca, no té cap problema en reconèixer la veritat". La moció, aprovada amb els vots de Junts de Valldoreix, PSC i Cs, també reconeix la tasca de conservació de la Parròquia per mantenir el seu patrimoni artístic i cultural. 

Des d'ERC i la CUP l'informe no convenç i els republicans retreuen que només es presenta certa documentació "històrica i no jurídica" que n'acrediti la propietat. Un estudi que qualifiquen de "molt superficial" i que "no queda esclarit" i, per tant, "no pot acabar aquí la investigació". A més es refermen en el rebuig de la via per la qual la Parròquia va actualitzar el seu registre mitjançant la Llei Hipotecària franquista de 1946, que no té cap mena de "legitimitat". 

Causes obertes contra independentistes

Cau la moció perquè l'EMD demani al Govern de la Generalitat que es retiri com a acusació particular i sol·liciti l'arxivament de la setantena de processos judicials oberts contra activistes independentistes i de moviments socials que "han expressat el seu dret a protesta i a la dissidència política". Junts, PSC i Cs, han votat en contra, però per diferents motius.
 
La moció presentada per la CUP-PC i que ha comptat únicament amb el vot a favor d'ERC, també trasllada la solidaritat i el suport de l'administració valldoreixenca contra tots els represaliats i demana a les autoritats competents que aturin la persecució i repressió contra totes aquelles persones que lluiten per defensar els drets fonamentals. 

Ha estat especialment contundent, el vocal republicà Jaume Sanmartí que ha recriminat que "sigui possible que passin aquestes coses". Sanmartí exigeix la retirada de la Generalitat com a acusació particular en totes les causes en contra d'independentistes; "és inadmissible". Considera que hi ha altres recursos d'intervenció en aquests casos perquè, d'altra forma, "s'entra en una contradicció flagrant informant del què ha de fer la ciutadania i després acusant contra ella. Això no s'aguanta per enlloc", ha clos.

Per la seva banda, la vocal d'Elena Degollada de Junts per Valldoreix ha explicat el seu vot contrari perquè "l'administració ha de garantir els drets dels seus funcionaris". Apunta que la Generalitat només compareix quan treballadors públics -com Mossos d'Esquadra- són lesionats i perjudicats. 

Les vocals socialista i taronja han retret que les acusacions s'han presentat contra persones "ínciviques i violentes" i que són els constitucionalistes qui pateixen la repressió. "L'Estat no persegueix a ningú per les seves idees i la gent es jutjada per les seves accions", ha remarcat Casta. "En el seu país ideal no hi cabria ni la meva ideologia ni la de la senyora Cano", ha afirmat la vocal socialista mentre el cupaire Margineda feia no amb el cap. 

Pla d'equipaments participatiu

La moció presentada per ERC-MES, CUP-PC i PSC-CP, per tirar endavant el pla participatiu d'equipaments de la vila. Els exponents de la moció consideren que Valldoreix té un "dèficit important d'equipaments culturals, socials i esportius" que se suma a l'estat "envellit, deixat i poc adequat a les necessitats actuals del veïnat". Aquesta última part ha quedat retirada davant d'una esmena in voce de Junts per Valldoreix a canvi de votar a favor. Només la vocal de Cs, Anna Cano, ha votat en contra.

Per aquest motiu, proposen que en els propers tres mesos s'aprovi el pla d'equipaments en fase d'esborrany que va realitzar l'EMD l'any 2018 des de la participació ciutadana per "implicar la societat en els objectius col·lectius" i sol·liciten la redacció d'un document que resumeixi el pla aprovat a fi de poder ser eina de treball per entitats i associacions de la vila. 

Enganxada pel Baixador

El projecte d'urbanització de l'avinguda Baixador ha tornat a escalfar l'ambient. La proposta d'acord que s'ha aprovat dona conformitat al projecte presentat que no ha acabat de convèncer al veïnat. Amb aquesta passa, es sol·licitarà a l'Ajuntament que iniciï la tramitació de l'aprovació del projecte, mitjançant l'aprovació inicial i el corresponent període d'informació pública, per tal que els veïns puguin consultar el projecte i presentar al·legacions i suggeriments. 


Durant l'exposició, la vocal del Cs, Anna Cano, ha criticat que el projecte no s'havia consultat prou amb el veïnat. Un fil que ha seguit la vocal del PSC, Susanna Casta, que ha apuntat que la participació s'hauria d'haver ampliat a més àmbit de la zona que les 90 finques a tocar a la via i que "s'ha gestionat malament". Unes afirmacions que han fet saltar al president de la Junta, Josep Puig, que li ha contestat "com és habitual, hi ha moltes coses de les quals vostè no s'entera i que en moltes coses no ha dit la veritat". 

En aquest moment, el vocal d'ERC, Lluc Cahís, ha volgut posar fre a la intervenció de Puig esgrimint el Reglament. Un toc d'atenció que ha provocat una onada de retrets entre uns i altres abans de la precisió de la interventora que ha recordat que el president pot intervenir quan consideri necessari. Un poder del qual Puig ha assegurat "no voler abusar". 

Durant el debat, Cahís ha remarcat que si no s'atenen les inquietuds del veïnat "podríem tornar a la casella de sortida". El republicà s'ha acollit a les paraules de l'alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, que tot allò per donar resposta a les queixes dels afectats, dintre de l'estret marge que presenta el projecte per reduir el preu, "es farà". Totes les formacions polítiques han acabat votant a favor menys l'abstenció de Cs.


Legislació urbanística contradictòria

Finalment, la Junta de Veïns de Valldoreix, per unanimitat, ha aprovat una moció sobre la proposta per demanar la modificació puntual de la legislació urbanística en referència a les ampliacions de construccions en parcel·les amb edificis en volum disconforme davant les contradiccions articulades en la Llei d'Urbanisme i al Reglament de la Llei d'Urbanisme. 

Fins ara, en aquestes situacions es concedia llicència per poder ampliar l’edifici sempre que l'ampliació s’ajustés al planejament vigent, tot mantenint les condicions de la construcció existent, en la que es permetien obres de consolidació, rehabilitació i canvis d’ús. Només que una part de la construcció existent tingui algun punt disconforme amb el planejament, això impedeix que es pugui ampliar l’edifici si no s’enderroca la part disconforme, de manera que la part ampliada i tota l’edificació s’han d’ajustar al planejament. Aquesta interpretació suposa a la pràctica, haver d’enderrocar sovint tot l’edifici o una bona part del mateix. 

Una limitació normativa que ha estat implicant deixar congelada la possibilitat de moltes finques per millorar les edificacions sense cap ampliació per ser anteriors al PGM del 1976. 

Alhora, el text aprovat també aposta per buscar la complicitat d'altres municipis que es trobin en una situació similar "per fer evident l'amplitud del problema i la necessitat d'afrontar-lo i resoldre'l de forma urgent"; i demanar el recolzament a altres organismes de coordinació municipals. I finalment, instar la Generalitat a introduir les modificacions puntuals necessàries a la legislació vigent per tal de fer possible aquesta concessió de llicències.

La Santa Clara torna al punt de mira

L'aprovació inicial de crèdit de la modificació pressupostària amb càrrec a la partida de fons de contingències ha quedat marcada per la inversió de prop de 425.000 euros per la xarxa de clavegueram i aigües pluvials a la zona de Can Bord per acollir la futura escola privada Santa Clara. 

Durant aquesta moció s'ha tornat a debatre sobre l'idoneïtat d'aquest nou centre educatiu a la vila, que compta amb l'oposició frontal de la majoria de forces polítiques de la Junta de Veïns. Malgrat tot, la modificació ha quedat aprovada amb els vots a favor del govern, l'abstenció de PSC i Cs, i el vot en contra d'ERC i CUP. 




 

 

Participació