12
de març
del
2021
15 mesos per una llicència d'obra major. Aquesta és la mitjana que els santcugatencs han d'esperar si volen fer obres a casa seva, quan la llei marca un màxim de dos mesos. Una situació que la mateixa alcaldessa, Mireia Ingla, ha expressat que "és una situació que ens fa patir" i ha demanat disculpes a la ciutadania que n'està patint les conseqüències. "Expressem disculpes amb tota la honestedat i humilitat com a govern i responsables de l’Ajuntament pel malestar i mal trangul que moltes persones estan vivint i patint".
Ho ha dit durant la presentació del Pla que ha elaborat l'Ajuntament de Sant Cugat per revertir aquesta situació que avui en dia afecta a 550 famílies de la ciutat. El document contempla dotze accions divides en cinc eixos dels quals destaca la contractació de fins a 15 professionals més per posar al dia l'atorgament de llicències a la ciutat. El Pla marca un termini de dos anys, com a màxim, per fer que les resolucions arribin dins del període establert de dos mesos.
Segons l'Ajuntament el principal motiu d'aquest endarreriment és la falta de personal des de l'any 2016. L’any 2018 els temps mig de resolució de les llicencies d’obres majors era d’11 mesos i l’any 2020 s’ha situat en els 15 mesos. En total, els expedients de llicències entrats als darrers 3 anys són: 1.866 (2018); 1.926 (2019); i 1.739 (2020). És a dir 5.500 sol·licituds.
Actualment hi ha 547 expedients pendents d’informar i tramitar, dels quals 186 corresponen a les llicències d’obres majors. Aquests expedients es reparteixen en: 69 pendents de l’any 2019; 110 pendents de l’any 2020; i 7 pendents de l’any 2021. Al marge d’aquests expedients d’obres majors, que son els més complexos, hi ha al voltant de 121 sol·licituds de llicències d’obres menors en tràmit, 216 expedient de regim de comunicació i 24 expedients de parcel·lacions.
De fet, el mateix Síndic de Greuges ha fet públic que es tracta d'una situació "insostenible" per una ciutat com Sant Cugat on es fan moltes obres i construccions.
Retrets a la gestió dels governs anteriors
Segons l'alcaldessa de Sant Cugat, la ciutat arrossegava aquesta problemàtica des de l'any 2016 i ha acusat el govern anterior del PDECat, de "no ser capaç de resoldre les demandes generant un greu i incomprensible malestar a promotors i veïns". "Ens ho hem trobat i ens hem posat a treballar des del minut zero", ha insistit Ingla. El govern tripartit ha explicat que no existia una borsa d’arquitectes, imprescindible per suplir les baixes i contractar nou personal, i no s’havien iniciat els tràmits administratius necessaris per crear-ne una de nova.
En aquest sentit i preguntada per la moció que precisament Junts ha presentat al respecte, l'alcadessa ha matissat que l'Ajuntament ha treballat amb un Pla "per un nou model en l'atorgament de llicències" i no "un pla de xoc", com demanen els de Junts perquè "no es tracta d'un fet aïllat i per tant l'haurien de retirar".
Mig milió d'euros i 15 nous professionals
El pressupost municipal de 2020 va incorporar els recursos econòmics per a la creació de tres noves places de tècnic arquitecte i es van iniciar els tràmits per a la convocatòria d’una borsa d’arquitectes per poder fer la selecció i cobrir les noves places. A més, l’Ajuntament també incorporarà 2 nous tècnics d’informació urbanística i el Pressupost municipal de 2021 contempla mig milió d'euros per crear un programa temporal per un període de dos anys amb la contractació de 10 persones: cinc tècnics superiors arquitectes, un enginyer de processos i informàtic, un tècnic digitalització planejament, un assessor jurídic i dos auxiliars administratius.
El Pla de millora contempla altres mesures necessàries per millorar el servei i respondre en temps i forma la sol·licitud de les llicències d’obres. Unes millores que segons el tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, es faran amb una implementació progressiva per començar a treballar "des del primer dia".
Entre aquestes millores destaca la reorganització interna, el foment del teletreball, canvis en la documentació, actualització de la guia de tràmits o la introducció de l'autoliquidació econòmica de taxes, entre d'altres. Finalment, l’Ajuntament estudia la participació d’entitats col·laboradores de l’administració i en especial amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per tal d’aprofitar el seu coneixement i experiència en la millora dels terminis de resolució dels expedients de llicències.
Ho ha dit durant la presentació del Pla que ha elaborat l'Ajuntament de Sant Cugat per revertir aquesta situació que avui en dia afecta a 550 famílies de la ciutat. El document contempla dotze accions divides en cinc eixos dels quals destaca la contractació de fins a 15 professionals més per posar al dia l'atorgament de llicències a la ciutat. El Pla marca un termini de dos anys, com a màxim, per fer que les resolucions arribin dins del període establert de dos mesos.
Segons l'Ajuntament el principal motiu d'aquest endarreriment és la falta de personal des de l'any 2016. L’any 2018 els temps mig de resolució de les llicencies d’obres majors era d’11 mesos i l’any 2020 s’ha situat en els 15 mesos. En total, els expedients de llicències entrats als darrers 3 anys són: 1.866 (2018); 1.926 (2019); i 1.739 (2020). És a dir 5.500 sol·licituds.
Actualment hi ha 547 expedients pendents d’informar i tramitar, dels quals 186 corresponen a les llicències d’obres majors. Aquests expedients es reparteixen en: 69 pendents de l’any 2019; 110 pendents de l’any 2020; i 7 pendents de l’any 2021. Al marge d’aquests expedients d’obres majors, que son els més complexos, hi ha al voltant de 121 sol·licituds de llicències d’obres menors en tràmit, 216 expedient de regim de comunicació i 24 expedients de parcel·lacions.
De fet, el mateix Síndic de Greuges ha fet públic que es tracta d'una situació "insostenible" per una ciutat com Sant Cugat on es fan moltes obres i construccions.
Retrets a la gestió dels governs anteriors
Segons l'alcaldessa de Sant Cugat, la ciutat arrossegava aquesta problemàtica des de l'any 2016 i ha acusat el govern anterior del PDECat, de "no ser capaç de resoldre les demandes generant un greu i incomprensible malestar a promotors i veïns". "Ens ho hem trobat i ens hem posat a treballar des del minut zero", ha insistit Ingla. El govern tripartit ha explicat que no existia una borsa d’arquitectes, imprescindible per suplir les baixes i contractar nou personal, i no s’havien iniciat els tràmits administratius necessaris per crear-ne una de nova.
En aquest sentit i preguntada per la moció que precisament Junts ha presentat al respecte, l'alcadessa ha matissat que l'Ajuntament ha treballat amb un Pla "per un nou model en l'atorgament de llicències" i no "un pla de xoc", com demanen els de Junts perquè "no es tracta d'un fet aïllat i per tant l'haurien de retirar".
Mig milió d'euros i 15 nous professionals
El pressupost municipal de 2020 va incorporar els recursos econòmics per a la creació de tres noves places de tècnic arquitecte i es van iniciar els tràmits per a la convocatòria d’una borsa d’arquitectes per poder fer la selecció i cobrir les noves places. A més, l’Ajuntament també incorporarà 2 nous tècnics d’informació urbanística i el Pressupost municipal de 2021 contempla mig milió d'euros per crear un programa temporal per un període de dos anys amb la contractació de 10 persones: cinc tècnics superiors arquitectes, un enginyer de processos i informàtic, un tècnic digitalització planejament, un assessor jurídic i dos auxiliars administratius.
El Pla de millora contempla altres mesures necessàries per millorar el servei i respondre en temps i forma la sol·licitud de les llicències d’obres. Unes millores que segons el tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, es faran amb una implementació progressiva per començar a treballar "des del primer dia".
Entre aquestes millores destaca la reorganització interna, el foment del teletreball, canvis en la documentació, actualització de la guia de tràmits o la introducció de l'autoliquidació econòmica de taxes, entre d'altres. Finalment, l’Ajuntament estudia la participació d’entitats col·laboradores de l’administració i en especial amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per tal d’aprofitar el seu coneixement i experiència en la millora dels terminis de resolució dels expedients de llicències.