«Okupar ens permet recuperar espais buits i omplir-los de vida»

La Xesca estrena un "nou espai alliberat". Els joves activistes van inaugurar a finals de febrer el que serà a partir d'ara el nou casal de l'entitat, després d'okupar el local d'un "gran tenidor" de Sant Cugat ubicat al carrer de Borrell, número 6; a menys de 200 metres de l'antic casal, mantenint-se al barri de Monestir-Sant Francesc. 

A NacióSantCugat parlem amb Mariona, membre de l'assemblea gestora encarregada de la dinamització de l'espai, que ens rep a l'interior de l'immoble. Un local que anhela, amb molta "motivació" al darrere, donar-li continuïtat al projecte social i cooperatiu engegat fa quatre anys a l'avinguda de Cerdanyola. Una conversa que posa el punt de mira en la tasca que fan des de La Xesca, el moviment okupa, les reivindicacions del jovent santcugatenc i les mancances que presenta la ciutat. 

- Des de La Xesca feu una forta reivindicació al terme "okupar". Per què?

- És l’eina que tenim per poder tenir espais com a joves i com a classe treballadora on poder desenvolupar projectes i decidir què es fa i com es fa. Això ens permet sortir de les lògiques del mercat o de les institucions que molt sovint passen per elevats preus o burocràcies institucionals que comporta que molta gent no pugui accedir-hi i alenteixi i limiti les activitats que un vulgui fer. 

L’okupació és la nostra resposta per recuperar tots aquells espais que ara mateix estan al mercat, sigui en format de pisos amb preus elevadíssims o locals de grans multinacionals, que ocupen aquell espai que era públic i de tothom i que estan al servei de l’especulació per donar-los un nou ús al servei de la comunitat i dels joves.

 
- És a dir, l’objectiu és donar resposta a tota una manca d’equipaments per a joves i entitats.

- Sí. De fet, quan es va alliberar el local de l’avinguda Cerdanyola era sota el lema de "donar espais al jovent2 en una ciutat on predomina un model de smart city i s’enfoca exclusivament a donar resposta a famílies benestants i riques que venen amb la intenció de tenir una vida acomodada, tranquil·la i aïllada. La nostra voluntat és trencar amb aquestes lògiques; crear comunitat i que la gent pugui participar i analitzar que necessita, inquietuds, interessos...

 - Us sentiu hereus del moviment okupa dels anys 70 a Sant Cugat?

- Gràcies a les lluites que hi ha hagut en el passat existeix una història que ens serveix per emmirallar-nos per la recuperació d’espais buits o desocupats i tornar-los a dotar de vida. Especialment respecte a l’okupació del Casal de Torreblanca l’any 2000. Com a joves, se’ns presenta com a referent i ens serveix per a acumular forces i energia. Que això cal, que és necessari i útil per donar resposta a tantes necessitats bàsiques sense estar perseguits per un rerefons consumista.

- Precisament, la Xesca neix del fil del que havia significat Torreblanca i que el moviment va considerar que el projecte social al darrere s’havia quedat a mitges…

- Sí. Quan l’Ajuntament ho va absorbir va perdre bona part dels valors que la van fer engegar. L’assemblearisme, l’autogestió, aquest ideari de posar les necessitats del jovent al centre… Tot un exemple de com passar de ser un subjecte passiu del consum d’activitats que t’ofereixen a un subjecte actiu que decideix què fa. Després de Torreblanca, Sant Cugat va passar molts anys sense llocs de trobada que oferissin un oci alternatiu.

El sistema s’ha encarregat de criminalitzar i presentar l'okupació com quelcom fosc i molt dolent

Hi ha dos lemes molt famosos de La Xesca; un que és "Okupem l’absurd" i l’altre és "Donem vida als espais morts". Consignes metafòriques però que són molt reals. Omplir de vida aquests espais buits que bàsicament estan al servei de l’especulació.

- Que el nou local es mantingués a Sant Francesc era important?

- Per nosaltres era essencial poder mantenir-nos al barri perquè aquí és on hem crescut, acollit i, durant els últims anys, teixit una relació amb el veïnat i diferents col·lectius de la zona. A més, aquest és un dels pocs reductes de Sant Cugat on la gent encara té un esperit comunitari, més enllà del model de ciutat de cases molt grosses i alienades que reprodueix cert individualisme. 
 
- De qui és aquest immoble?

- És d’un gran tenidor. D’una gent que té molts diners i molts locals repartits a la ciutat i que podia permetre’s tenir aquest mateix local buit des de fa una pila d’anys. Pensem que és completament ètic i, a més, necessari, tornar a dotar aquest espai de vida. A més, considerem que era un lloc indicat perquè responia a la proximitat del barri i es troba en un punt prou cèntric.

- Quines activitats acollirà aquest nou casal que sempre ha reivindicat una forta vessant social i cooperativa?

- Qualsevol proposta és benvinguda i insistim que l’espai està completament obert a dur a terme qualsevol grup d’activitat; com per exemple que un grup de veïnes o joves necessitin un espai on fer classes de guitarra. Fins ara el ventall d’activitats que dúiem a terme era molt divers com ara tallers, xerrades, autodefensa, cinefòrums, concerts, balls, vermuts… La idea és continuar igual. Que la gent vingui amb les seves propostes i materialitzem-les.

- Quina resposta heu rebut del veïnat?

- Sempre hem cregut molt important poder presentar-nos, explicar el projecte i resoldre dubtes. Hem fet algun primer contacte amb les veïnes i la gran majoria estan contentes. També és cert que ja ens coneixen i, potser, hem vençut aquesta por a l’okupació que el sistema s’ha encarregat de criminalitzar i presentar com quelcom fosc i molt dolent. Quan et coneixen i saben ben bé el què fas i els expliques la utilitat d’aquests espais, la imatge canvia. Ens agrada molt debatre, compartir inquietuds i escoltar els veïns. 

"Convergència ens ha fet creure que la ciutat és un lloc només per a rics i per qui s’ho pot permetre"

- Pel que fa a la criminalització del fenomen de l’okupació, vosaltres intenteu donar-li aquesta volta pedagògica i divulgativa per fer entendre les raons que hi ha al darrere, no?

- L’okupació sempre ha estat qualificada amb uns clixés molt marcats que són clarament mentida. Partint d’aquesta base, creiem que dia a dia, demostrant la utilitat i la inclusió que defensem en aquests espais capgirem la perspectiva.

- I creieu que esteu aconseguint canviar aquesta percepció?

- Sempre hi haurà gent que no hi estigui d’acord i a qui li incomodi perquè potser ho visualitzen com un risc per a la seva estabilitat econòmica. Però la resta de gent, aquells que s’interessen, que participen o, si més no, que mostren certa afinitat doncs sí que observem que cada vegada s’hi apropen més i ho veuen amb bons ulls.

- Entenc que La Xesca és un front, però com es pot lluitar contra aquest "model d’oci consumista, masclista i alienant" de la ciutat que denuncieu i que no presenta alternatives pel jovent?

- Creiem que la millor forma per combatre aquest model que es resisteix a admetre formats alternatius és a través d’aquests col·lectius que confronten i qüestionen el sistema establert. Per això veiem l’okupació com una eina per recuperar aquests espais, lluitant cada dia per demostrar que una opció és possible mentre assenyalem i justifiquem tot allò que no ens agrada. 
 
- "La Xesca són més de quatre parets".

- La Xesca va més enllà del lloc que ocupa i així s’ha demostrat. Quan vam perdre l’antic casal arran de l’apuntalament que va haver-hi, vam continuar organitzant activitats i generant xarxa. Un llegat que aquest nou espai pretén donar continuïtat.

- L’any passat vau mantenir que havíeu estat desallotjats "encobertament" per l’Ajuntament que al·legava raons de seguretat i evitar risc de despreniments. Ho manteniu?

- Sí. Pensem que el pacte que s’havia acordat amb l’Ajuntament i Solvia no es va complir. Que cadascú ho qualifiqui com vulgui, però per a nosaltres va ser un desallotjament total perquè l’espai va quedar inutilitzable. - Però no era arriscat mantenir una activitat social en un immoble que s’estava caient a trossos i que feia relativament poc havia patit un incendi?

- Nosaltres fem responsables de l’estat de l’edifici a Solvia, que és la propietària, i se n’havia despreocupat durant més de 10 anys. Només ho va fer per fer-nos fora quan ja li havíem donat vida. A més, gràcies a La Xesca vam fer l’espai molt més segur del que era. Evidentment que l’incendi no va ajudar al benestar de l’edifici, però nosaltres n’hem tingut cura. De fet, durant aquests quatre anys es feien revisions periòdiques amb tècnics de l’Ajuntament i arquitectes que portàvem nosaltres mateix i ens recomanaven les tasques d’adequació a fer per mantenir l’espai segur. 

- El 24 de febrer del 2020, dues persones van quedar detingudes en una operació de "temptativa d’okupació" al carrer Vallès número 82, cantonada amb el passeig de Torreblanca. Aquell havia de ser el nou casal?

- La Xesca tenia ordre de desallotjament sobre la taula i ja n’havíem parat tres. En aquest sentit, necessitàvem un nou local on poder consolidar el projecte i es va intentar. Era una opció que, a més, complementava l’opció de lliurar habitatges i ens permetia donar resposta alhora a l’emergència habitacional que molts santcugatencs pateixen i al nou casal.

- En aquest sentit, segons les últimes dades recollides, els jutjats de referència de Sant Cugat van practicar un desnonament cada tres dies entre, bàsicament, les ciutats de Rubí i Sant Cugat. Quina valoració en feu?

- A Sant Cugat ja fa anys que és evident aquesta problemàtica. De fet, des del Sindicat de Llogateres ja fa anys que porten reivindicant-ho i visibilitzant que aquesta situació és insostenible. A més a més, hi ha molta gent que es veu obligada a marxar de Sant Cugat que també s’haurien de comptabilitzar com a desnonaments invisibles. 
 
Aquest és el fruit de 32 anys de Convergència que ha fet creure que la ciutat era un lloc només per a rics i per qui s’ho podia permetre; i que si no arribes a aquest nivell econòmic no ets suficient persona per viure-hi. Nosaltres reivindiquem que Sant Cugat és de qui hi viu i no de qui arriba aquí amb una bossa de diners per fer la seva nova vida. En aquest sentit, l’okupació també ens serveix per recuperar tots aquests pisos que ara estan al servei de l’especulació o d’inflar encara més la bombolla d’aquests preus abusius i inassumibles del sector de l’habitatge. 

Que tothom qui vulgui vingui a donar-li ús i vida; i que transcendeixi arreu del barri i de Sant Cugat

- Com ha afectat la pandèmia a l’activitat que realitzava La Xesca? Us heu pogut adaptar?

- Durant el període de confinament sí que estava tot parat i després, quan vam començar a poder sortir, vam intentar anar recuperant l’activitat sempre tenint cura que fos un espai segur per a tothom i tornar a activar aquests punts de trobada tan necessaris i continuar teixint la xarxa social que s’havia trencat. Feiem més activitats a l’aire lliure, aprofitàvem per fer excursions a Collserola…

- A més, a l'inici de la pandèmia, us veu sumar a la iniciativa promoguda per l’Aplec Jove en suport de les persones grans que vivien soles i que va tenir un gran reconeixement públic.

- Sí. De fet l’Aplec Jove és una plataforma juvenil on La Xesca hi som des de ben a l’inici i com moltes altres entitats locals vam ser impulsores d’aquesta xarxa de suport que ens era molt útil per donar-nos suport uns als altres, el col·lectiu més jove amb el més gran de la ciutat. Anar a fer la compra, passejar gossos, donar suport emocional a través de trucades telefòniques. Va ser molt bonic realment.

- Quina crida feu des del casal perquè la població sàpiga el què esteu fent i s’animin a participar?

- Des de l’assemblea hem estat pensant com facilitar que la gent pugui venir i participar d’aquestes trobades obertes. Vam estar molt contentes de la il·lusió i motivació que van portar les més de 50 participants quan vam inaugurar el nou casal. L’objectiu és fer-lo gran i fer-lo créixer. Que tothom qui vulgui vingui a donar-li ús i vida; i que transcendeixi arreu del barri i de Sant Cugat.