La Parròquia de Sant Cebrià defensa la propietat dels seus terrenys per «possessió pacífica» des del segle XIII

El rector "no entèn que es qüestioni el dret de la Parròquia a immatricular les seves propietats"

Parròquia de Sant Cebrià a Valldoreix
Parròquia de Sant Cebrià a Valldoreix | Parròquia de Sant Cebrià a Valldoreix
06 de novembre del 2020
Actualitzat a les 14:06h
La parròquia de Sant Cebrià ha emès un comunicat arran de la moció aprovada per l'EMD de Valldoreix que estudiarà si existeixen motius per considerar incorrecta la inscripció de l'Església a favor dels terrenys limítrofs. Aproximadament 3.000 metres quadrats que afecten la parcel·la del davant del temple, la plaçeta de l'entrada del recinte eclesiàstic i una zona perimetral del mateix.

El rector, mossèn Manresa, defensa la propietat d'aquests béns per part de la parròquia, "no per haver-los immatriculat, sinó perquè la Parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix en gaudeix de la possessió pacífica en concepte de propietària des del segle XIII". Això vol dir que la parròquia hauria estat ocupant aquests béns durant els últims vuit segles sense que ningú els hagi reclamat; és a dir, reclama la propietat per usucapió.

Manresa reconeix que l'Església "fins fa pocs anys ha gaudit d'un avantatge d'immatricular béns per mitjà d'una certificació del Bisbe acreditant la propietat". Tot i això, explica que en el cas de Sant Cebrià les rectories o l'horta del rector, per exemple, sí estan registrats des de l'any 1917 pel Registre de la Propietat del 1861, anys abans de l'entrada en vigor de la Llei Hipotecària "franquista" decretada al 1946.

El registre d'aquests terrenys però, es va "actualitzar" l'any 2014 per via de la Llei Hipotecària per haver disminuït la seva superfície a causa de la segregació de diversos terrenys, assegura, com ara el destinat als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) o altres.

Malgrat tot, el rector conclou que "la Parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix no vol apropiar-se de res que no sigui seu. Si per un hipotètic cas, hi hagués algun bé inscrit que es demostrés que no fos seu, sinó d’un altre propietari, l’Església no té cap problema en reconèixer la veritat".  

Cal recordar que l'EMD demana que en cas que no es pugui acreditar la propietat per qualsevol títol legítim que no sigui l'autocertificació, s'impulsin totes les accions necessàries per posar fi a la validesa i els efectes de la inscripció registral; així com emprendre accions per assolir la titularitat pública de la propietat. En qualsevol cas, l'EMD aposta en tot moment per una resolució extrajudicial del conflicte mitjançant l'Oficina de Mediació sobre Immatriculacions.