13
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
21
de maig
del
2021
a les
16:57h
A les faldes del Puig Madrona, a tocar del terme municipal del Papiol, s'hi troba amagat un dels masos més importants de Sant Cugat, la Masia de Can Monmany. L'origen de la finca es remunta fins al segle XVI, sota el nom de Mas Brunet; i no seria fins l'any 1640 que Francesc Monmany s'hi instal·laria rebatejant l'hisenda.
Amb la compra dels masos del voltant, com ara el Mas Roig o Can Canyelles, Can Monmany arriba al seu període de màxima esplendor al segle XIX amb l'elaboració de vins, xampanys i oli que van guanyar premis a les primeres exposcions universals celebrades a Barcelona. Uns productes que també van arribar-se a exportar a França, afectada per la fil·loxera.
Va ser en aquesta època quan la família Monymany, que habitava en la residència, van començar a ampliar l'edifici principal per transformar-lo en un edifici senyorial. Una gran reforma per esdevenir una colònia agrícola construint-se aleshores la característica torre central amb rellotge -per controlar les hores de feina dels treballadors-, una capella i inclús torretes de defensa. Al segle XVIII van arribar a treballar-hi 46 parcers i 18 mossos.
Durant la Guerra Civil, la masia va patir la confiscació de mobles i béns per part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat, arribant inclús a transformar-se en un hospital de campanya, segons l'historiador valldoreixenc Juanjo Cortés.
Terra de productes ecològics
L'any 2012, la família Monmany va cedir la finca a l'Ajuntament de Sant Cugat i a l'EMD de Valldoreix (50%-50%) pel seu patrimoni públic i reconnectar la finca amb la natura. Una tasca que es porta fent des del 2009 de la mà de la cooperativa L'Ortiga, treballant per una agricultura ecològica que retorna el valor ecològic i social al paisatge a través d'uns terrenys en desús.
Actualment, l'Ortiga -gràcies a una concessió de 10 anys amb possibilitat de renovar-la 10 anys més- treballa sobre vuit hectàrees en una aposta de proximitat, sobirania alimentària i la gestió integrada de l'agrosistema. Les activitats que realitza són: l'explotació agrícola dels camps annexos a la finca; activitats educatives amb centres escolars del municipi; i cursos anuals de formació en agricultura ecològica per a col·lectius provinents de Serveis Socials.
Pel que fa a l'edifici, està previst que en un futur funcioni com a equipament públic. Des del govern, expliquen a NacióSantCugat que estan buscant possibles usos d'interès general, "per tal que la ciutadania pugui conèixer i gaudir d'aquest patrimoni al mateix temps que tingui un ús quotidià que l'ompli de vida i activitat". Apunten a que els usos de l'immoble estiguin vinculats a la gestió agrària de l'entorn, a una vessant educativa i a la recuperació d'elements patrimonials.
Tot i això, previàment s'hi hauran de realitzar diverses obres d'adequació perquè, en paraules de la tinència d'alcaldia de Desenvolupament Urbà, Francesc Duch, en una entrevista a CugatMèdia, "està caient literalment a trossos". Una recuperació que haurà d'anar acompanyada d'"ajudes" econòmiques per part d'altres administracions perquè el cost serà molt elevat.
Futur Bé Cultural?
Per aquest motiu, malgrat que a dia d'avui s'ha encarregat un projecte de consolidació de tota l'edificació perquè no es degradi més, l'objectiu és treballar de la mà amb un pla director de tot el conjunt arquitectònic que sigui el "full de ruta del destí final" de l'edifici. Davant d'aquestes despeses, el tripartit ha assegurat que estan estudiant la possibilitat de declarar el conjunt com a Bé Cultural d'Interès Local i Nacional, per tal de poder accedir a més ajuts d'altres administracions. Durant el ple de maig de 2021, l'EMD de Valldoreix ha sol·licitat a l'Ajuntament que comenci a gestionar els tràmits necessaris per oficialitzar la petició.
A dia d'avui, els Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) a Sant Cugat són tres: el Monestir, el Pont de Can Vernet i el Castell de Canals. Per altra banda, els Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) sumen més d'una quarantena entre els quals s'hi troben el Xalet Negre, l'antic Ajuntament de plaça Barcelona o el Celler Cooperatiu de Sant Cugat. La Torre Negra no està considerada ni BCIN ni BCIL.
Amb la compra dels masos del voltant, com ara el Mas Roig o Can Canyelles, Can Monmany arriba al seu període de màxima esplendor al segle XIX amb l'elaboració de vins, xampanys i oli que van guanyar premis a les primeres exposcions universals celebrades a Barcelona. Uns productes que també van arribar-se a exportar a França, afectada per la fil·loxera.
Va ser en aquesta època quan la família Monymany, que habitava en la residència, van començar a ampliar l'edifici principal per transformar-lo en un edifici senyorial. Una gran reforma per esdevenir una colònia agrícola construint-se aleshores la característica torre central amb rellotge -per controlar les hores de feina dels treballadors-, una capella i inclús torretes de defensa. Al segle XVIII van arribar a treballar-hi 46 parcers i 18 mossos.
Durant la Guerra Civil, la masia va patir la confiscació de mobles i béns per part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat, arribant inclús a transformar-se en un hospital de campanya, segons l'historiador valldoreixenc Juanjo Cortés.
Terra de productes ecològics
L'any 2012, la família Monmany va cedir la finca a l'Ajuntament de Sant Cugat i a l'EMD de Valldoreix (50%-50%) pel seu patrimoni públic i reconnectar la finca amb la natura. Una tasca que es porta fent des del 2009 de la mà de la cooperativa L'Ortiga, treballant per una agricultura ecològica que retorna el valor ecològic i social al paisatge a través d'uns terrenys en desús.
Actualment, l'Ortiga -gràcies a una concessió de 10 anys amb possibilitat de renovar-la 10 anys més- treballa sobre vuit hectàrees en una aposta de proximitat, sobirania alimentària i la gestió integrada de l'agrosistema. Les activitats que realitza són: l'explotació agrícola dels camps annexos a la finca; activitats educatives amb centres escolars del municipi; i cursos anuals de formació en agricultura ecològica per a col·lectius provinents de Serveis Socials.
L'Ortiga treballa sobre vuit hectàrees en una aposta de proximitat i de sobirania alimentària Foto: L'Ortiga
Pel que fa a l'edifici, està previst que en un futur funcioni com a equipament públic. Des del govern, expliquen a NacióSantCugat que estan buscant possibles usos d'interès general, "per tal que la ciutadania pugui conèixer i gaudir d'aquest patrimoni al mateix temps que tingui un ús quotidià que l'ompli de vida i activitat". Apunten a que els usos de l'immoble estiguin vinculats a la gestió agrària de l'entorn, a una vessant educativa i a la recuperació d'elements patrimonials.
Tot i això, previàment s'hi hauran de realitzar diverses obres d'adequació perquè, en paraules de la tinència d'alcaldia de Desenvolupament Urbà, Francesc Duch, en una entrevista a CugatMèdia, "està caient literalment a trossos". Una recuperació que haurà d'anar acompanyada d'"ajudes" econòmiques per part d'altres administracions perquè el cost serà molt elevat.
Futur Bé Cultural?
Per aquest motiu, malgrat que a dia d'avui s'ha encarregat un projecte de consolidació de tota l'edificació perquè no es degradi més, l'objectiu és treballar de la mà amb un pla director de tot el conjunt arquitectònic que sigui el "full de ruta del destí final" de l'edifici. Davant d'aquestes despeses, el tripartit ha assegurat que estan estudiant la possibilitat de declarar el conjunt com a Bé Cultural d'Interès Local i Nacional, per tal de poder accedir a més ajuts d'altres administracions. Durant el ple de maig de 2021, l'EMD de Valldoreix ha sol·licitat a l'Ajuntament que comenci a gestionar els tràmits necessaris per oficialitzar la petició.
A dia d'avui, els Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) a Sant Cugat són tres: el Monestir, el Pont de Can Vernet i el Castell de Canals. Per altra banda, els Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) sumen més d'una quarantena entre els quals s'hi troben el Xalet Negre, l'antic Ajuntament de plaça Barcelona o el Celler Cooperatiu de Sant Cugat. La Torre Negra no està considerada ni BCIN ni BCIL.