«La idea de l'Encabronada és que la marca Sant Cugat arribi a tot Catalunya»

La colla dels Diables de Sant Cugat celebra enguany el seu 30è aniversari estroncat pel coronavirus

Jordi Domènech, cap de colla dels Diables de Sant Cugat
Jordi Domènech, cap de colla dels Diables de Sant Cugat | Cedida
08 de maig del 2020
Actualitzat el 11 de maig a les 9:17h
Aquest dissabte els santcugatencs havien de donar la benvinguda a la sisena edició de l'Encabronada, però la crisi del coronavirus ha estroncat tota la programació cultural del país, inclosa la popular festa organitzada per la colla dels Diables de Sant Cugat. L'entitat celebra enguany el seu 30è aniversari i, per a l'ocasió, els Diables tenien preparades un conjunt d'activitats especials -inclosa una festa sorpresa de cara a novembre- que finalment quedaran ajornades fins a l'any vinent. Des de l'organització consideren que si no poden "lluir-se" millor esperar, així que la ciutat vallesana haurà d'aguantar fins al 2021 per tornar a gaudir sota el foc infernal.

A NacióSantCugat parlem amb Jordi Domènech, cap de la colla, que ens explica les ganes que tenen de tornar a "donar-ho tot" quan la situació d'emergència sanitària quedi enrere i repassa la trajectòria de Diables, que ha passat de ser una colla d'amics a un referent de la tradició de la cultura del foc a Catalunya.

- Felicitats pel 30è aniversari.

Moltes gràcies. Aquest 2020 commemorem els primers trenta anys des del naixement de Diables i, aquest mateix dissabte, teníem previst poder celebrar una gran Encabronada però, a causa de la crisi del coronavirus i amb la voluntat de prioritzar la seguretat en tot moment, hem decidit posposar tots els actes de l'efemèride pel 2021. L'any que ve farem una festa ben grossa per celebrar el nostre 30+1.

- Què teníen previst per l'Encabronada d'enguany?

- Aquest any havíem contactat amb 30 colles diferents d'arreu de Catalunya per convidar-les a participar en les nostres activitats. Deu colles venien amb les seves bèsties per l'Encabronada, deu colles pel correfoc adult de Festa Major i deu colles infantils per la Festa de Tardor. Malauradament, tot això no podrà ser aquest 2020. Haurem d'esperar.

- Com va sortir la idea?

- Ens feia molta il·lusió fer una festa grossa i per això, a principis d'any vam decidir fer una crida a totes les colles del país per si volien venir a participar amb motiu del nostre aniversari. Quan vam llençar el projecte teníem certs dubtes de si tindria èxit o si ens costaria molt omplir, però al contrari, l'allau de trucades va ser brutal. Al cap de res ja estàvem gestionant desenes de trucades per fer-ho possible. Fins i tot, a algunes els vam haver de dir que no perquè ja ho teníem tot ple. Vam notar moltes ganes de venir a Sant Cugat.
 
"La idea de l'Encabronada és que la marca Sant Cugat arribi a tot Catalunya"

​- En els darrers anys han aconseguit convertir-se en una referència de la cultura del foc a Catalunya.

- Pensem que estem en això. A veure, no ens podem comparar amb les colles de Manresa, Berga o Girona, per dir-te'n algunes, que tenen unes festes molt potents i fortes amb una pila d'anys d'història al darrere. Nosaltres, tot i els nostres trenta anys som encara una colla molt jove i ens emmirallem en elles. Ara bé, dins del Vallès Occidental creiem que estem fent bona feina i comencem a tenir força pes. 
 

Diables de Sant Cugat. Foto: Cedida


També hem notat que en els últims anys també ha participat molta gent de fora de Sant Cugat, tant a correfocs com a l'Encabronada. Per això, aquesta última la volem potenciar més. Una festa de tres dies amb diverses activitats programades al llarg del cap de setmana i amb la participació de diverses entitats per enfortir el teixit associatiu cultural del poble. La idea de l'Encabronada és que la marca Sant Cugat arribi a tot Catalunya.

- Quins altres actes també han caigut arran de la pandèmia?

- La primera activitat que el coronavirus ens va truncar per l'aniversari va ser la presentació i sorteig de la Mona Diabòlica. Una iniciativa que hem anat ajornant que hem realitzat amb la col·laboració de la pastisseria Sabat. Ara, amb els primers passos del desconfinament esperem que els establiments i comerços de la ciutat puguin tornar a vendre butlletes i participar en el concurs. El sorteig, el celebrarem finalment el 31 de maig. Els correfocs per Festa Major també s'han cancel·lat i a més, teníem previst organitzar un espectacle sorpresa de cara al mes de novembre com a punt final de la celebració, però al final també hem acabat posposant-lo.
 
 
- Tornant als orígens, quin va ser l'inici de Diables Sant Cugat?

- Els Diables de Sant Cugat van començar com una colla d'amics que tenien molt d'interès pel tema del foc i anaven donant tombs per Catalunya per aprendre com es feien els correfocs. Ells mateixos es pintaven les primeres disfresses amb roba de sac. A partir d'aleshores, a poc a poc va començar a sorgir una mena d'inquietud captivadora a la ciutat. Mai s'havien fet correfocs a Sant Cugat.

Els Diables de Sant Cugat, preparats per actuar Foto: Cedida


- Podríem dir que la majoria de santcugatencs van descobrir els correfocs gràcies a Diables...

Totalment. Gràcies a aquests pioners la ciutadania va començar a adonar-se'n de l'existència de la tradició i cultura del foc. Uns anys més tard, vam fer les primeres passes per incloure nens. Una decisió que es va prendre amb molta calma i peus de plom perquè resultava arriscat posar nens sota del foc sense tenir una llarga trajectòria. Malgrat tot, va tenir molt bona acceptació i des d'aleshores cada any tenim cues llarguíssimes perquè entrin infants a les llistes.

- Com ha crescut l'organització? 

Avui dia som més de 200 persones. Ja no som aquella colla d'amics que es reunien a fer una cervesa a un bar per pensar les futures actuacions. És una organització gran. Cal que s'entengui que nosaltres no tenim nòmina de Diables, no vivim d'això. Ho fem de forma voluntària perquè ens agrada i amb els anys hem aconseguit augmentar els nivells de seguretat i protocols amb tallers i formació interna. Ens prenem molt seriosament assegurar que ningú prengui mal.

"Gràcies a aquests pioners, la ciutadania va començar a adonar-se'n de l'existència de la tradició i cultura del foc"

- Quin és el seu somni?

Que el públic gaudeixi amb nosaltres del que fem. Que la gent vegi que el foc controlat és preciós i molt cridaner visualment. Al cap i a la fi, el què fem, no deixa de ser un espectacle pensat pel públic. De fet, l'estadística que tenim nosaltres de la Festa Major de l'any passat és que som la segona activitat amb més afluència de públic que es va celebrar a la ciutat. Només pel darrere del Piromusical, que també és pólvora (riu). 

- Quina és la història del Boc de Can Vernet?

El Boc va sortir del projecte de tenir una bèstia pròpia a Sant Cugat que va ser escollir per votació popular entre els membres de la colla. La història prové d'una llegenda una mica alterada sobre uns monjos del Monestir que no volien compartir l'aigua amb el poble. Per posar-hi remei, una noia va anar a demanar ajuda a una bruixa que va invocar a un dimoni. A canvi d'ajudar-la, el dimoni s'enduria la primera ànima que creués el pont de la riera de Can Vernet. En resum, que el poble de nit va disfressar un pobre xai per enganyar el dimoni i es va convertir en el Boc. I ara, des del 2015, cada any organitzem l'Encabronada per invocar a la bèstia i alliberar-lo de l'infern.
 

El Boc de Can Vernet, la bèstia de Sant Cugat Foto: Diables de Sant Cugat


- Aquest cap de setmana presenten l'Espurna?

- Sí, aquest dissabte 9 de maig a les 18 h presentarem telemàticament la cervesa artesanal que hem fet juntament amb La Fem, per commemorar el nostre aniversari. Després de fer les proves de diferents textures, colors, gustos, hem trobat la fórmula de Diables, una cervesa molt diabòlica amb un punt picant que entra molt bé després dels correfocs.

- Quina rebuda esperen dels santcugatencs l'any que ve?

- Jo crec que ens estan esperant amb candeletes i nosaltres sortirem a donar-ho tot i més. Tenim un mono que els que no sou Diables no us podeu ni imaginar. A més, hem reciclat les disfresses i hem comprat uns tabals nous que donen un so més tradicional que estan esperant amb ganes que algú vingui i els foti canya.