12
de desembre
del
2019
L'Ajuntament de Sant Cugat s'adherirà aquest dilluns 16 de desembre a l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública (AMAP), una associació d'àmbit català que treballa per difondre i promoure la gestió íntegrament pública de l’aigua, així com donar suport als municipis que vulguin encaminar-se a fer-ho. Així, Sant Cugat se sumarà a la trentena de municipis que ja formen part de l'AMAP, una adhesió que administrativament és simbòlica però que representa un pas més en el full de ruta del nou govern santcugatenc per municipalitzar la gestió de l'aigua.
A Sant Cugat l'aigua està gestionada des de l'any 1974 per l'empresa Sorea, una companyia que actualment ofereix el subministrament a més d'un milió de llars a tota Catalunya. La concessió que l'Ajuntament de Sant Cugat té amb Sorea havia de vèncer el mes de juny del 2019 però un mes abans, es va aprovar per ple una nova pròrroga d'un màxim de dos anys -fins al 2021- per decidir si l'aigua serà pública o no al municipi vallesà.
En declaracions a NacióSantCugat, la tinenta d'alcaldia de Bon Govern, Transparència, Participació i Barris, Lourdes Llorente (CUP-PC), ha assegurat que l'objectiu del govern és municipalitzar l'aigua "sempre que tinguem un informe que ens garanteixi que és la fórmula més sostenible, viable i eficient". "No es tracta de posar en dubte cap empresa, sinó de posar en mans públiques, un bé fonamental".
L'informe decisiu
En aquest sentit Llorente ha assenyalat que actualment l'Ajuntament disposa d'informes contradictoris pel que fa a la viabilitat del canvi de servei. Tot just fa un any -el 17 de desembre del 2018- el ple municipal va aprovar una moció institucional per encarregar a un organisme públic un estudi per conèixer la viabilitat d'iniciar el procés de municipalització i per frenar qualsevol mena de licitació. Finalment però Llorente ha explicat que no s'ha aconseguit que cap organisme públic faci l'informe de manera que serà finalment una consultoria la que farà l'estudi.
En els primers sis mesos al capdavant de la ciutat, el govern ha estat aglutinant informació, ha mantingut reunions amb persones que poden ajudar-los en el procés i traçant el full de rut a seguir. Paral·lelament l'Ajuntament està treballant a través d'una comissió tècnica amb la liquidació de Sorea. Llorente és conscient que si finalment s'inicien els tràmits per internalitzar la gestió de l'aigua a Sant Cugat, la mediació i la negociació amb Sorea no seran fàcils perquè "és una gestió que genera molts beneficis i a Sant Cugat es consumeix molta aigua".
El passat 19 d'octubre es va presentar la Plataforma Aigua Pública Sant Cugat en el marc d'una jornada de debat i reflexió sobre el procés per municipalitzar la gestió del servei. La plataforma ciutadana defensa que la municipalització de l'aigua ha de servir per tenir un servei "públic, transparent i eficient al 100%" i que garanteixi la participació i el control social per part de la ciutadania en qualitat d'usuària de ple dret".
En aquesta trobada, el director de l'àrea de Territori i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa, Marc Cadevall, va explicar l'experiència de la ciutat veïna i també les dificultats administratives i jurídiques que s'han trobat. En aquest sentit, Llorente ha manifestat que no s'ha reunit amb representants de Sorea però que en aquella trobada "va venir gent de Sorea amb actitud bel·ligerant, indicatiu de la problemàtica que ens podem trobar".
Precisament aquesta setmana ha fet un any que la gestió de l'aigua és pública a Terrassa i el govern actual de Tot per Terrassa, amb Jordi Ballart al capdavant i ERC-MES han fet una valoració del tot positiva, afirmant que el canvi de gestió els permetrà invertir un milió d'euros més que quan la gestió la tenia Mina, Aigües de Terrassa.
Ara Sant Cugat buscarà suports i consells a l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública amb la voluntat "d'aconseguir ajuda i recursos amb la gestió". "Cal esperar l'informe però des del nostre punt de vista la internalització de l'aigua és la manera més eficaç i sostenible de prestar el servei".
Llorente ha apuntat que la xarxa d'abastament d'aigua a la ciutat "està força bé" i que per tant hi hauria marge per reinvertir en benefici de la ciutadania. Amb tot però, la responsable de Bon Govern ha expressat que si el procés segueix endavant, pot trigar anys a completar-se i "anem justos de temps".
A Sant Cugat l'aigua està gestionada des de l'any 1974 per l'empresa Sorea, una companyia que actualment ofereix el subministrament a més d'un milió de llars a tota Catalunya. La concessió que l'Ajuntament de Sant Cugat té amb Sorea havia de vèncer el mes de juny del 2019 però un mes abans, es va aprovar per ple una nova pròrroga d'un màxim de dos anys -fins al 2021- per decidir si l'aigua serà pública o no al municipi vallesà.
En declaracions a NacióSantCugat, la tinenta d'alcaldia de Bon Govern, Transparència, Participació i Barris, Lourdes Llorente (CUP-PC), ha assegurat que l'objectiu del govern és municipalitzar l'aigua "sempre que tinguem un informe que ens garanteixi que és la fórmula més sostenible, viable i eficient". "No es tracta de posar en dubte cap empresa, sinó de posar en mans públiques, un bé fonamental".
L'informe decisiu
En aquest sentit Llorente ha assenyalat que actualment l'Ajuntament disposa d'informes contradictoris pel que fa a la viabilitat del canvi de servei. Tot just fa un any -el 17 de desembre del 2018- el ple municipal va aprovar una moció institucional per encarregar a un organisme públic un estudi per conèixer la viabilitat d'iniciar el procés de municipalització i per frenar qualsevol mena de licitació. Finalment però Llorente ha explicat que no s'ha aconseguit que cap organisme públic faci l'informe de manera que serà finalment una consultoria la que farà l'estudi.
En els primers sis mesos al capdavant de la ciutat, el govern ha estat aglutinant informació, ha mantingut reunions amb persones que poden ajudar-los en el procés i traçant el full de rut a seguir. Paral·lelament l'Ajuntament està treballant a través d'una comissió tècnica amb la liquidació de Sorea. Llorente és conscient que si finalment s'inicien els tràmits per internalitzar la gestió de l'aigua a Sant Cugat, la mediació i la negociació amb Sorea no seran fàcils perquè "és una gestió que genera molts beneficis i a Sant Cugat es consumeix molta aigua".
El passat 19 d'octubre es va presentar la Plataforma Aigua Pública Sant Cugat en el marc d'una jornada de debat i reflexió sobre el procés per municipalitzar la gestió del servei. La plataforma ciutadana defensa que la municipalització de l'aigua ha de servir per tenir un servei "públic, transparent i eficient al 100%" i que garanteixi la participació i el control social per part de la ciutadania en qualitat d'usuària de ple dret".
En aquesta trobada, el director de l'àrea de Territori i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa, Marc Cadevall, va explicar l'experiència de la ciutat veïna i també les dificultats administratives i jurídiques que s'han trobat. En aquest sentit, Llorente ha manifestat que no s'ha reunit amb representants de Sorea però que en aquella trobada "va venir gent de Sorea amb actitud bel·ligerant, indicatiu de la problemàtica que ens podem trobar".
Precisament aquesta setmana ha fet un any que la gestió de l'aigua és pública a Terrassa i el govern actual de Tot per Terrassa, amb Jordi Ballart al capdavant i ERC-MES han fet una valoració del tot positiva, afirmant que el canvi de gestió els permetrà invertir un milió d'euros més que quan la gestió la tenia Mina, Aigües de Terrassa.
Ara Sant Cugat buscarà suports i consells a l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública amb la voluntat "d'aconseguir ajuda i recursos amb la gestió". "Cal esperar l'informe però des del nostre punt de vista la internalització de l'aigua és la manera més eficaç i sostenible de prestar el servei".
Llorente ha apuntat que la xarxa d'abastament d'aigua a la ciutat "està força bé" i que per tant hi hauria marge per reinvertir en benefici de la ciutadania. Amb tot però, la responsable de Bon Govern ha expressat que si el procés segueix endavant, pot trigar anys a completar-se i "anem justos de temps".