1 de 10
ENTREVISTA

«A les escoles s'imparteix pràcticament la mateixa educació física que fa 30 anys»

La metgessa de família del CAP Ca n'Oriac, Montserrat Romaguera, publica un llibre sobre el foment i els beneficis de l'exercici físic

L'esportista i metgessa de família Montserrat Romaguera | Juanma Peláez
per Albert Hernàndez, Sabadell | 27 de desembre de 2022 a les 08:00 |
Els beneficis per a la salut de l'exercici físic és una evidència. Aleshores, per què no forma part del ventall de recursos per als metges de família? Una convicció que sembla de sentit comú, però no és una pràctica generalitzada. Sí ho fa Montserrat Romaguera (Sabadell, 1966) al CAP Ca n'Oriac, on fa gairebé 20 anys que passa consulta, tot i que en fa més, "des dels set" que és atleta federada.

Aquest lligam amb l'esport l'ha traslladat a la seva feina, encara que admet s'ha sentit com "un peix nedant a contracorrent". Ha publicat un llibre que és tota una declaració d'intencions: "Mi médico me manda a paseo" (Edicions Experiencia). Un manual pràctic en el qual ha treballat "en les estones lliures" dels dos últims anys:


- Receptar esport. No sona estrany, per què ha escrit un llibre així?

- Porto l'esport molt a dins i, com a metgessa, sempre m'he sentit com un peix que neda a contracorrent, perquè durant la carrera no se'm va formar per prescriure estils de vida. A més, hi ha molt desconeixement i calia una eina per difondre els beneficis de l'exercici físic, que no són immediats. De fet, segons s'estima, en té més d'un centenar. Però això, també depèn de l'edat i cada persona i les patologies que tingui. I amb tota la documentació que vaig aplegar, que crec que era al voltant de l'esclat de la Covid, m'hi vaig engrescar.


- Quin tipus de documentació?

- He escrit diferents articles, he participat en conferències i estic en grups de treballs de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), i també en la organització espanyola. Aleshores, tot aquest material, que està amb un llenguatge més tècnic, l'he fet més planer, assequible als pacients i que s'entengui, també els beneficis que comporta. Com per exemple, que fins que no portes 30 minuts caminant el metabolisme no comença a cremar les reserves de greix o el calçat i la vestimenta per a la pràctica esportiva.

"Hi ha la falsa creença que si sues, perds pes i no és així"


- Un llibre que desmitifica llegendes...

- ... Exacte! Com la falsa creença, especialment entre la gent obesa, que si sues, perds pes i no és així, perds aigua. Hi ha gent que s'embolica amb paper de film per suar i hem tingut algun ensurt per cops de calor. O també, persones que no fan res i pugen a la Mola i pateixen alguna lesió o estan una setmana amb agulletes. I també és un llibre per demostrar que fer esport no és gratuït, però gairebé. I encara més amb el clima Mediterrani que tenim, que permet fer activitat a l'aire lliure pràcticament tot l'any. Hi ha la ruta del colesterol; alguns circuits; al Pavelló Nord, al matí, hi ha moltes activitats gratuïtes; al centre cívic, que està a prop, també fan coses, especialment entre la gent de la tercera edat, i el CN Sabadell. Havia organitzat sortides amb pacients i activitats dirigides, també amb la voluntat de fer prevenció.

- En el llibre apareix que el mal d'esquena és la patologia que causa més baixes laborals, un símptoma que alguna cosa no s'està fent bé.

- I el que suposa per al sistema i només es combat amb la recepta de fàrmacs. Potser s'hauria de treballar l'ergonomia del lloc de treball i que s'han de fer exercicis d'estirament cada cert temps i aquesta concepció no existeix, tampoc com a recomanació generalitzada entre els professionals.

- Per què no s'ha incorporat mai aquesta visió esportiva a la medicina de família?

- Poc a poc, és el que et comentava que nedava a contracorrent. Es van incorporant, a l'atenció primària, nutricionistes, psicòlogues comunitàries, higienistes dentals per a diabètics i embarassades i un fisioterapeuta, amb la idea de fer activitats en grup. És un tema experimental i a veure com funciona. Per exemple, s'estudiarà si es redueix el consum de fàrmacs, que més enllà dels costos econòmics, tenen efectes secundaris, també les baixes laborals i potser amb el temps es posen menys pròtesis.

- Quan arribaran aquests professionals?

-Abans d'acabar l'any a tots els CAPs de Catalunya i a nosaltres, per ràtio, ens en tocaria un tots els dies de la setmana.
 

La consulta de la doctora Romaguera Foto: Juanma Peláez


- També posa el focus en l'obesitat infantil.

- És un tema que no s'està tractant com caldria i Espanya, amb nens d'entre 6 i 9 anys, és el tercer país d'Europa, segons l'observatori COSI [per les sigles en anglès de la Iniciativa Europea de la Vigilància de la Obesitat Infantil] de la Unió Europea. I com pot ser això? Quan tenim un clima que no s'assembla els del nord del continent? Doncs, perquè van a l'escola a peu, fan una hora diària d'activitat física als centres escolars i no com aquí que són dues setmanals. També la importància de l'ús de la bicicleta i aquí no tenim la infraestructura necessària.

Hi ha hagut un tomb en els hàbits amb el pas dels anys. Abans hi havia la vida al camp, més vida al carrer i l'activitat física, en general, venia implícita i en l'actualitat no es requereix per sobreviure i aquesta és la gran xacra dels països occidentals. Un exemple: en alguns països del sud-est asiàtic amb la recollida d'arròs, S'ha demostrat que, un cop han aterrat les multinacionals i han introduït maquinària en detriment de l'activitat física, han pujat les obesitats i les diabetis, amb les conseqüències que comporta. Allà no tenen Seguretat Social com aquí i, per tant, deixes de ser una persona productiva a ser una càrrega. No és una reflexió meva, la fa l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

- Si fa una volta a l'hora d'entrada a les escoles, s'imposa el cotxe.

- Ens trobem en un entorn en què el cotxe té un estatus. I això ha de canviar i darrere ha d'haver-hi una política seriosa en transport públic, no com l'actual, ja sabem com funciona Rodalies. I després una inversió en millorar la mobilitat, que no sigui rodada, perquè, al final, hi haurà un efecte crida, si hi ha més bicicletes, hi haurà menys trànsit, perquè la gent s'hi atrevirà. Al final, són un conjunt de miques coses quan van sumant.
 

El llibre de l'especialista, però que també és esportista Foto: Juanma Peláez


- Què aconsellaria i que no requerís un gran esforç i es pogués aplicar de forma ràpida?

- Hi ha quatre maneres: fer exercici a casa, que ningú el fa. Fins i tot, no s'utilitzen les escales sinó l'ascensor; els desplaçaments; formació, ja hi ha alguna empreses que fan sessions sobre la importància dels estiraments i es veu que hi ha menys baixes o paguen quotes del gimnàs als treballadors i, per últim, les escoles, que és un molt bon recurs i l'hem de fer evolucionar. Es fa pràcticament la mateixa educació quan hi anava fa 30 anys. És poc atractiva, es fa molt d'esport i no es fa foment i això el que provoca és rebuig, perquè l'alumne més maldestre no estarà motivat. Cal canviar i que l'activitat física sigui transversal i tots els dies de setmana. Es pot fer oci esportiu els caps de setmana i no cal construir pavellons, però es poden obrir els patis de les escoles.

- També fa incidència en què famílies amb menys recursos tenen més possibilitats de patir malalties, quina relació hi ha? Al cap i a la fi, ja ho deia, fer esport és pràcticament gratuït.

- Influeixen molts factors i tenim casos que els nens més obsesos, les seves mares, en general, són sedentàries. I si això ho veuen a casa, és com allò que s'acostuma a dir: “El meu nen no menja verdura o peix”. I tu? Cal crear hàbits i crear lleure per passar-ho bé. Per exemple, al CN Sabadell s'orienta a la competició i si no ho fas prou bé, a waterpolo. La inculcació de valors, de l'esforç, no sempre es guanya i saber gestionar la frustració.

- En el llibre detalla que un 86% de la gent que comença a fer esport pel seu compte no incorpora una bona alimentació. Com pot ser? Sembla que vagi de la mà una cosa amb l'altra.

- Ens falta molta cultura i també hi ha molt desconeixement. I aquí influeix el màrqueting. Per exemple: amb un exercici amb molta intensitat, és necessària una beguda isotònica, però no per anar a fer la ruta del colesterol. Amb aigua de l'aixeta és suficient. Fins i tot, i especialment entre la canalla, perquè la publicitat va orientada cap a ells, prenen aquests refrescos per dinar a diari. I això vol dir obesitat, càries, arrítmies, palpitacions... En general, sí que és cert que falta una mica de coneixement alimentari quan a la vegada es fa esport.
 

La doctora Romaguera durant l'entrevista Foto: Juanma Peláez


- Entenc que als seus pacients els recepta fer exercici.

- Sí i tant! Faig una mena d'acompanyament perquè s'inscriguin a tal lloc, per fer una cosa concreta i amb tal preu; activitats d'alguns centres cívics o passejar el gos, especialment entre la gent gran, que és la que està més sola, perquè t'obliga a sortir.

"La gent gran ha fet bondat amb el coronavirus i no ha sortit de casa i han perdut massa muscular i ara, quan han caigut s'han trencat un os"


- I quins resultats veu?

- Hi ha millora en coses com l'ansietat, l'insomni... I en gent gran, el problema actual és el metabolisme de l'os. Han fet bondat i no han sortit de casa amb el coronavirus i han perdut massa muscular, tampoc els ha tocat el sol, que això és vitamina D. Aleshores, quan han caigut s'han trencat ossos. I això pot comportar moltes complicacions i pèrdua de qualitat de vida. I una de les coses que volem fer amb aquests fisioterapeutes són tallers de prevenció de caigudes i enfortir l'esquelet.

 

Participació