Mapa interactiu

L'impacte de la Covid a les llars de Sabadell: 74 euros menys d'ingressos

La renda cau l'any de l'esclat de la pandèmia i se situa per sota de la mitjana catalana

La gent passejant per Sabadell sota la pluja | Juanma Peláez
per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 17 de novembre de 2022 a les 08:00 |
Quins són els municipis i comarques amb la població més adinerada? És una informació que acostuma a generar força interès cada cop que se'n publiquen noves dades anuals, però aquest cop és encara més rellevant. I és que s'acaben de difondre les del 2020, les primeres que inclouen l'impacte de la pandèmia de Covid en els ingressos i les podeu consultar totes al següent mapa interactiu. Les dades concretes apareixen clicant o passant el cursor per damunt de cada municipi o comarca.

La renda mitjana als municipis i comarques de Catalunya


Els territoris en verd se situen per sobre de la mitjana nacional (24.568 euros), mentre que aquells en vermell s'hi troben per sota (sense dades per al Berguedà)
 


A les llars de Sabadell, la pandèmia s'ha traduït en una pèrdua lleugera de poder adquisitiu: 74 euros menys. El 2019, la renda va ser de 23.550, mentre que el 2020, 23.476. Una estampa que s'aprecia a pràcticament la resta del territori (com es pot veure al mapa de la part inferior) i a tot el Vallès Occidental. Hi ha dos municipis especialment afectats, Sant Quirze, 785 euros, i Palau-solità i Plegamans, 676.

El Vallès, per sobre de la mitjana


Tal com es pot comprovar, la comarca amb la renda mitjana més alta és el Barcelonès, amb 26.925 euros anuals, mentre que les altres que se situen per sobre mitjana catalana (de 24.568 euros) són el Garraf (26.233 euros), el Vallès Occidental (25.794 euros), el Baix Llobregat (25.444 euros), el Maresme (24.962 euros) i el Gironès (24.578 euros). Tota la resta, en canvi, s'hi situen per sobre. Especialment la Terra Alta (14.394 euros), però també el Montsià (17.020 euros), les Garrigues (17.165 euros) i el Priorat (17.806 euros).

Es tracta de dades difoses per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) a partir de la informació de l'Agència Tributària espanyola. De fet, aquesta ja havia publicat xifres municipals de renda del 2020 a principis d'octubre, si bé llavors s'hi excloïen aquells pobles de menys de 1.000 habitants. I precisament són la majoria: 486 dels 947 municipis del país se situen per sota d'aquest llindar. El mapa, per tant, era força incomplet fins aquest dijous. Pel Berguedà, però, no ha ofert dades, com tampoc pel poble de Fígols (en aquest cas, per la baixa quantitat de declaracions registrades).

Segons aquestes dades, la renda mitjana més elevada es troba a Agullana (Alt Empordà), on és de 44.216 euros, i a Sant Cugat del Vallès, de 43.211. També superen el llindar dels 40.000 euros Matadepera (Vallès Occidental), amb 43.195; Sant Just Desvern (Baix Llobregat), amb 42.407; i Fontanilles (Baix Empordà), amb 40.962. La capital vallesana es troba per sota d'aquesta marca catalana, al voltant d'un miler d'euros

En aquesta classificació, que és inferior a la mitjana del país, hi ha dues viles que es troben per sota dels 10.000, al Pallars Jussà. Es tracta de Sant Esteve de la Sarga, amb 6.975 euros, i Abella de la Conca, amb 9.906. Cal tenir en compte, però, que les dades dels pobles petits poden estar esbiaixades per ingressos o remuneracions puntuals milionàries d'un sol habitant. Convé igualment valorar com pertoca el que és una renda mitjana, la qual no pressuposa que tots els veïns del municipi hi tinguin rendes similars, ja que aquesta pot amagar grans desigualtats internes.

Ara bé, què entén exactament aquesta estadística per renda mitjana? L'Idescat es fixa en concret en les dades de les declaracions de l'IRPF i, més precisament, en la base imposable general. Aquesta representa l'import obtingut pels contribuents de l'impost com a salari i altres rendiments del treball, del capital immobiliari i mobiliari (propietat intel·lectual, lloguers...), dels rendiments empresarials i professionals i de variacions patrimonials. Ara bé, no incorpora altres guanys provinents d'inversions en accions o determinats ingressos com indemnitzacions per acomiadament, beques o prestacions per maternitat i paternitat. Així mateix, no tothom està obligat a fer la declaració de la renda, així que aquesta estadística no avalua la riquesa global de tots els veïns.

L'impacte de la Covid a la renda


Més enllà de les xifres absoluts, val la pena també analitzar com va evolucionar la renda el 2020. És un bon termòmetre per calibrar quins territoris van patir més l'impacte del primer any de pandèmia. I quines són les conclusions? En l'àmbit català, la renda mitjana va caure de 24.984 a 24.568 euros i ho va fer, a més, de forma molt generalitzada.

La població de 29 de les 41 comarques amb dades van veure els ingressos reduïts, especialment a la Cerdanya (-4,6%), la Segarra (-4,3%) i l'Aran (-4%), mentre van augmentar a les Garrigues (+2,5%), la Noguera i l'Alta Ribagorça (+2,4%). Pel que fa als municipis, la renda mitjana va caure a 553 dels 946 amb dades, sobretot a Arres (Ararn), un 36,9%, i Gurb (Osona), un 36,3%, tot i que va créixer un 28,4% al Febró (Baix Camp) i un 26,5% al Cogul (Garrigues). Aquests casos amb tanta variació, però, probablement responen als biaixos causats per un o pocs veïns.

Quins municipis i comarques van augmentar i reduir renda el 2020?


Els territoris en verd són aquells on la base imposable general mitjana va créixer respecte el 2019, mentre que, en aquells en vermell, aquesta va disminuir
 


Fins a quin punt va ser dramàtica aquesta reducció tan generalitzada de la renda? Convé agafar perspectiva per valorar-ho. Una bona manera és analitzar l'evolució de la base imposable general des del 2000, per observar quants anys es va retrocedir pel que fa als ingressos de les famílies al següent gràfic. Aquest també permet visualitzar si el descens ha estat més accentuat que al conjunt del país, incloent com a territori seleccionat al següent gràfic "Mitjana Catalunya", a més de qualsevol municipi. El màxim permès a comparar en són deu. Aquesta perspectiva permet observar igualment l'impacte que va tenir la crisi econòmica entre 2008 i 2014 i com, des de llavors, la recuperació havia estat generalment a un ritme més lent que la millora que es vivia abans d'aquell període, fins al nou xoc del 2020.

Com ha evolucionat la renda mitjana dels municipis catalans des del 2000?


Selecciona un màxim de deu municipis per comparar-los entre si
 

 

Participació