1 de 10
mobilitat

Una dècada del carril bus-VAO de la C-58: arrossega al voltant d'un 5% dels vehicles

No arriba als propòsits inicials, però sí multiplica els viatgers en les línies exprés.cat

Imatge d'arxiu del tram inicial del carril bus VAO, al Vallès Occidental | Albert Hernàndez
per Albert Hernàndez, Sabadell, Catalunya | 8 de novembre de 2022 a les 08:00 |
Ara fa una dècada que va entrar en funcionament una de les grans inversions viàries al Vallès Occidental dels últims anys: el carril bus-VAO de la C-58, que uneix Ripollet amb Barcelona. Gairebé set quilòmetres per facilitar l'entrada i sortida de la capital catalana cap a la comarca vallesana i a la inversa per a vehicles amb alta ocupació -inicialment amb tres o més ocupants i actualment a partir de dos- i d'altres. Una obra ideada sota la presidència del tripartit, amb José Montilla (PSC) de president, i inaugurada amb la Generalitat liderada per Artur Mas i que va costar uns 80 milions d'euros.

“Ha funcionat de la manera esperada”, sosté el coordinador de Mobilitat i Seguretat Viària del Servei Català de Trànsit (SCT), Òscar Llatje, és a dir, s'ha captat de mitjana al voltant del 5%, cosa que, s'assimila a infraestructures d'aquest tipus, afegeix. Sent els anys 2015 i 2019 els que més vehicles va arrossegar: 6.253 i 5.844, respectivament, dels quals més de 1.600 eren autobusos en ambdós casos. En l'actualitat s'està "al voltant del 4%" després de dos anys "anòmals" per la Covid-19.


El Govern de 2012 va estimar que 7.500 vehicles utilitzarien aquest ramal -sense comptar ni automòbils elèctrics ni amb etiqueta ECO-. Unes xifres que no s'han assolit i que Llatje justifica que s'hi hagin aproximat pràcticament tres anys després de la inauguració pels canvis de criteri d'ús. I és que al principi tenia horaris d'obertura -els caps de setmana estava tancat- i sentits de circulació -matí direcció Barcelona i a la tarda de sortida-, fins al setembre de 2014 no es va obrir en els dos sentits.
 
 
Timeline Light Dashboard

Infogram
Admet que el carril bus-VAO és “bastant polèmic”, perquè és “una obra cara, i també de manteniment” i que tingui “aquest top suprem del 5%, igual que arreu del món, no és el millor model”. Per a ell, però, aquest projecte s'hauria d'acompanyar d'altres mesures, com per exemple, “un peatge penalitzador per aquells vehicles que no s'agrupen i aleshores, es pot pujar aquest percentatge”.



Insisteix que hauria d'estar “més penalitzat” ocupar un únic espai als cotxes. Per això, recalca que "s'haurà tocat sostre" en l'ús d'aquest accés i insisteix que "si no hi ha un canvi estructural" les captacions no variaran d'aquests números.

Intel·ligència artificial


Per tal d'optimitzar la infraestructura d'enllaç entre el Vallès i Barcelona s'està estudiant fer servir intel·ligència artificial, amb la voluntat d'enxampar aquells vehicles que l'utilitzen, malgrat no complir amb els paràmetres. “Hem de fer proves”, diu i és que en aquesta dècada s'han identificat 570 que se saltaven la normativa de pas, el segon motiu de multa més comú, després de l'excés de velocitat.
 

Autopista C-58 a l'alçada de Barcelona Foto: Diputació


Gairebé un milió de passatgers


Una altra de les finalitats del carril bus-VAO era incentivar l'ús del transport públic i el Departament de Territori i Sostenibilitat d'aleshores va impulsar les línies d'autobús exprés.cat -marcades per un increment de la freqüència i la reducció del temps del viatge-: Barcelona-Sabadell (e1) i Barcelona-Ripollet (e4), entre d'altres. Aquestes dues expedicions s'han traduït en gairebé un milió de passatgers, duplicant els usuaris totals de 2012.
 
 
Entre Ripollet i Barcelona la progressió és evident i arriba al nombre màxim el 2019, amb pràcticament 900.000 viatgers. Una situació que també es replica en els trajectes entre les capitals vallesana i catalana, amb un increment de més del 2000%, passant de 8.292 a 197.581 entre 2012 i 2019. Una dinàmica que es trunca els anys de coronavirus (2020 i 2021).

Una via sense morts


La via no ha registrat cap mort en aquests 10 anys i, de fet, únicament una vintena d'accidents, quatre dels quals greus. Un fet que Llatje atribueix al traçat de la mateixa carretera, que no convida a prémer l'accelerador, i a les sancions. En aquest sentit, apunta que circular superant al límit s'ha traduït en 62.658 multes. Especialment cridaner el 2017, amb 17.995. Des de 2019 (12.850) s'ha rebaixat la xifra fins a les 1.694 que es porten enguany.

 

Participació