«La institució policial hauria d'haver posat més recursos per resoldre el crim de l'Helena Jubany»

Quan van assassinar Helena Jubany tenia sis anys i quan es va endinsar en el seu cas era per acabar Periodisme amb el treball de fi de grau (TFG). Yago García Zamora (Barcelona, 1995) va ser, juntament amb Anna Prats, qui va posar el focus sobre aquest crim sense resoldre i que l'emissió del programa Crims va donar l'empenta perquè tornés als jutjats.

Una mica més de dues dècades després de la mort d'Helena Jubany, García repassa, i retrata, un assassinat que té clar és "un crim masclista". Ho fa a través del llibre Qui va matar l'Helena Jubany? (Ara Llibres) que té un relat "el més escènic possible" de la història. Una feina d'anys, i moltes hores de lectura i relectura, i que des de l'inici, quan era estudiant, ja va veure que havia d'anar en aquest format. Així explica a NacióSabadell com s'ha gestat la seva publicació:

- Quan es planteja que ha de fer un llibre sobre el cas de l'Helena Jubany?

- La meva companya del TFG, i de 4t de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Anna Prats, va trobar, en un article a Público, els "10 casos sense resposta a Espanya". I un era el de l'Helena, però només hi havia un paràgraf. Com que ella també havia estudiat el mateix grau a la UAB, ens vam posar a estirar del fil i ens va cridar molt l'atenció que gairebé no hi havia informació enlloc, estava en l'oblit i això és el que ens va atrapar. De fet, l'única font d'informació, i fiable, era un blog d'un amic de la Montse Careta, l'Eladi Martínez. Ell va ser el pont a la família Careta i d'aquí als Jubany.

- Quina explicació li dona aquest buit informatiu?

-És estrany, hi ha un cúmul de coses. Va influir que no hi anés la televisió ni que els mitjans més generalistes se'n fessin ressò, perquè sí hi va haver informació des del món local, amb el Regió 7, el Diari de Sabadell i la TV Mataró. Tenia elements per ser mediàtic i si ho hagués estat potser s'hagués resolt aviat, però, no sé si la contrapartida hagués estat un aparador i s'hagués convertit en una cosa semblant al crim d'Alcàsser i d'aquesta manera, l'exposició potser no ha estat tan dolorosa per a les famílies.

També t'haig de dir que part del problema ve que, des de la investigació, es va entendre malament, no es va llegir com un crim masclista. Precisament, en una presentació de fa uns dies, l'advocada penalista i criminòloga Carla Vall va assegurar que el 97% d'aquests delictes es resolen i que és estrany que no sigui així.

- Quan s'adonen que tenen un material molt potent?

- Força aviat, sabíem que el TFG es quedaria curt, tot i que va haver-hi moments que no sabíem si podríem escriure sobre aquesta història, en desconèixer quantes portes tindríem obertes o tancades. Però un cop vam parlar amb la família Careta i Jubany i ens vam trobar bona disposició, vam tirar endavant. El Joan Jubany, germà de l'Helena, ens va deixar el sumari, que acumulava pols a la comissaria de Mataró, i ens va permetre fer una còpia del disc dur. De fet, el TFG el vam escriure a corre-cuita l'última nit i la idea era fer un reportatge novel·lat, que al final és el que és el llibre. Però no havíem acabat la investigació i havíem d'entregar alguna cosa per complir amb el termini.

Sabíem que ens donaria per més. Un cop vam acabar la carrera l'Anna va marxar, jo vaig fer un màster i ho vaig reprendre un temps després. Vaig continuar amb entrevistes, fent més investigació, però vaig reprendre-ho des de zero. Aquí ja estava sol i l'estiu passat em vaig posar a escriure'l. En aquest procés de revisitar coses, surten novetats: l'informe de l'electricista i l'entrevista amb el Xavi Jiménez, membre de la Unió Excursionista de Sabadell (UES).

- Una trobada que tenen amb ell el 2017...

- ... Ell mateix ens va dir que s'havia d'investigar d'altres entorns de la víctima, que no només la UES, que era injust. Així com els correus electrònics perquè sortirien coses, d'on precisament ha sorgit la seva imputació.

- Al llarg del relat del llibre deixa anar pinzellades d'una mala instrucció i també mala investigació policial...

- ... L'equip no tenia ni l'experiència ni els mitjans. Això és culpa dels policies? No, ho és de la institució. Comença malament des del principi, perquè no es fan coses que s'haurien d'haver fet i és difícil d'entendre.

- Com ara?

- No es va al pis on es considera és l'escena del crim, on vivien Montse Careta i Santi Laiglesia. I on suposadament s'hauria retingut l'Helena. I quan hi van és dos mesos després del crim i quan feia set hores que havien detingut Careta i deixen sol a en Santi, sense vigilància. El resultat: es troben totes les pistes ben posades, com si s'acabés de cometre el delicte. I després, a l'ordinador hi havia informació. Vés a saber el que s'ha perdut! Precisament, d'aquí ha sortit el que ha permès la recent imputació d'en Xavi.

Tot i així, el cas es torça quan arriba als jutjats, perquè amb les diligències s'apunta a dues persones: Montse Careta i Santi Laiglesia. I és lògic, perquè són el vincle amb l'Helena, el lloc del crim, els anònims i s'havien conegut a la UES. Però el jutge deté Careta i Ana Echaguibel, que no té res a veure però la policia científica l'identifica com una de les autores dels anònims. I Laiglesia, no, quan tenia els mateixos indicis que Careta. I això que tant el jutge com el fiscal en els seus escrits sospiten d'ell i l'imputa, però tard.

"El jutge amb el que tenia no podia detenir un advocat, però, en canvi, sí una mestra"

- A què ho atribueix?

- Es pot explicar de dues maneres: pur masclisme i corporativisme, perquè Laiglesia és advocat i això va influir, ja que amb el que tenia el jutge no el podia detenir, però, en canvi, sí una mestra.

- Crida l'atenció l'elevat nombre de proves cal·ligràfiques que es practiquen, afegint l'expertesa de filòlegs.

- Sincerament, té sentit fer aquesta comprovació filològica. De fet, una estudiant d'un màster de Lingüística Forense ho va fer, amb molta documentació prèvia de Montse Careta, i tenia de tutora Sheila Queralt, una lingüista forense amb molta experiència, i, per tant, un document amb rigor i que se li pot donar validesa. Va arribar a la conclusió que no va ser Careta qui va escriure els anònims.

Per contra, les cal·ligràfiques cada una té un resultat diferent. La sensació que dona és que es va treure l'informe preliminar a corre-cuita per evitar que les cal·ligràfiques posteriors poguessin investigar la resta de sospitosos, abans dels resultats de la científica, i d'aquesta manera ja s'havien fixat els objectius, que eren l'Ana i la Montse. Així, les proves posteriors buscaven resoldre si eren o no la lletra d'aquestes dues persones, però mai es van analitzar la dels altres. Ho comento al llibre, elles són les culpables i anem fins al final amb això

"L'empresonament de Montse Careta buscava pressionar-la perquè parlés, però el que va aconseguir va ser empènyer-la al suïcidi, sense tenir en compte els antecedents familiars"

- I així va ser.

- L'estratègia del jutge amb la presó de la Montse era pressionar-la, perquè una de les poques certeses del cas era que l'Helena no es va suicidar i que no ho va fer sola. I la privació de llibertat buscava que parlés, però el que va aconseguir va ser empènyer-la al suïcidi, sense tenir en compte els antecedents familiars.

- I per què no hi ha una veu pròpia de la Policia en el llibre? Hi ha parlat?

- M'hagués agradat que hagués tingut més recorregut. Ens va sorprendre que l'inspector ens donés l'entrevista i la idea era integrar el personatge dins el llibre, però van ser dues trobades molt fredes. Ell va ser molt amable, ens va respondre allò que li vam preguntar, cosa que no van fer d'altres, però no es va donar. I insisteixo que l'inspector i el seu equip no van fer res més del que van poder, un munt d'hores i implicar-se amb el cas, i apunto més aviat cap a la institució. 

- I amb la UES o l'entorn dels sospitosos?

- Directament no ho vam fer, perquè sabíem que teníem les portes tancades. Ho vam fer directament amb gent del segon o tercer cercle, que haguessin anat a alguna de les reunions o alguna excursió. Ens van rebutjar, una mica estrany, molt sorprenent tot plegat. Com si fos un problema parlar amb nosaltres. Imagino que era por.
 
- A Qui va matar l'Helena Jubany? hi apareix una figura que elabora una radiografia molt adequada del cas i exposa tots els dubtes que planegen sobre ell.

- És un informe real i que el teníem des del principi de tot, al qual no li vam donar importància. No sé qui és, només sé el nom de pila. Tinc sospites a què es pot dedicar i que no és electricista, perquè sap del que parla i coneix el món de la investigació i el policial. Recordo que el vam llegir inicialment i no ens acabàvem de creure la defensa que feia de Montse Careta i ara, amb la perspectiva del temps, és diferent. Perquè desmunta els arguments del fiscal i el jutge. Fa una hipòtesi que ella era innocent, però tampoc sabem si va participar o si sabia alguna cosa. El que sí està clar és que va ser un feminicidi i tenint en compte que és força obvi que van violar l'Helena, és molt poc probable que hi participés una dona. Crec que Montse Careta és una altra víctima, però, per contra, el fet que callés no la fa menys víctima. El seu paper pot tenir més debat.

- Per tant, es planteja un futur llibre sobre Montse Careta?

- El llibre ja hi parla, té un pes molt important. A partir del moment de la seva detenció, la història fa un gir i la seva germana, Imma Careta, agafa protagonisme. La voluntat de familiars i amics en demostrar la seva innocència, personalitzada en l'Imma, que, per una banda, intenta obrir els ulls de la Montse, perquè veu que li estan carregant el mort. I, per l'altra, superar la seva pèrdua i mantenir una batalla que encara no ha acabat, perquè volen netejar el nom de la seva germana. El drama és doble.

"Sense experts, ni saber què miràvem, vam trobar coses a l'ordinador de l'Helena Jubany"

- Deia que havia tingut accés al disc dur de l'ordinador de l'Helena, aquí treu les transcripcions de les converses amb un tal Rius-Cant.

- Som els segons en accedir-hi, primer ho va fer el seu germà. D'allà es pot extreure que l'Helena havia pres orxata, cosa que la Policia no sabia perquè no va mirar mai. Sense ser experts, ni saber on miràvem, vam trobar coses i, anys després també van fer-ho els investigadors, i amb més dades. I això costa d'explicar? Sí i no. Va lligat amb el que et deia que la institució hauria d'haver posat més recursos. Sí que és veritat que no hi havia protocol sobre què fer quan hi havia un homicidi i un ordinador, que es va crear el 2003. Però no es justificable que no trobessin el que sí vam descobrir nosaltres, que érem uns estudiants i amb poc coneixement informàtic.

- Quin feedback ha rebut de les famílies Jubany i Careta?

- Els hi vaig passar el manuscrit abans de la publicació, perquè havien de donar el seu vistiplau. No és un llibre de part, no me l'ha encarregat ningú, és la meva visió. Havien de corroborar que no hi havia cap imprecisió i que no aparegués res que els fes mal o estiguessin disconformes. Al cap i a la fi, he intentat que fos una història el més escènica possible, faig periodisme literari. Tot el que s'explica està documentat i l'objectiu ha estat transmetre la qualitat de l'experiència, no dono la meva opinió.



- Per acabar, en quin grau li va influir o impulsar a escriure Qui va matar l'Helena Jubany? l'emissió dels dos programes de Crims?

- Ja havia començat, no em va motivar a escriure, encara que l'última versió és a posteriori. L'única cosa és que se'm van avançar! [somriures]. De totes maneres, som compatibles, es pot mirar el programa i llegir el llibre.