26
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
16:48h
L'Audiència de Barcelona ha reobert la peça 25 del cas Mercuri -investiga una presumpta malversació de cabals públics a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC)-, després que el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, on es va derivar el cas des de Sabadell, l'arxivés perquè considerava que els fons eren privats.
Ara, ha estimat els recursos presentats per Fiscalia i la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció -acusació popular en diverses peces de la macrocausa- i seguiran les indagacions de les presumptes irregularitats i entre els investigats hi figuren l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos, en qualitat d'expresident de la FMC, així com la seva parella, Montse Costa, en qualitat d'assessora externa. Adolfo Moreno, exsecretari de la FMC; José Antonio Cabanillas, director de la Fundació ACSAR; Xavier Amor, actual alcalde de Pineda de Mar i assessor de la FMC en el moment dels fets, i Santiago Fontbona, exregidor d'Arenys de Mar i assessor extern de la federació.
En la interlocutòria, l'Audiència ha considerat l'FMC com a ens públic, d'acord amb el Tribunal Suprem, ja que "el patrimoni de les societats mercantils participades per l'Estat o altres administracions o organismes públics, han de tenir la consideració de patrimoni públic i, per tant, poden ser objecte material del delicte de malversació" sempre que compleixi alguns d'aquests supòsits: total participació, que sigui majoritària o la prestació, directa o indirecta, de serveis públics o participin del sector públic.
Així com, la societat mixta se sotmeti a la fiscalització de l'Estat o d'altres administracions públiques i "hagi rebut subvencions públiques per desenvolupar la seva activitat". I ha continuat la justificació en l'escrit, que als estatuts de l'associació es recull que està "formada per municipis i per altres entitats locals per a la defensa i la promoció de les autonomies locals".
D'aquesta manera, s'hi destaca que els ingressos públics entre els anys 2011 i 2012 corresponien a un 94,18% i un 94,16% de quotes d'ajuntaments, diputacions, consells comarcals, mancomunitat de municipis, Generalitat de Catalunya i subvencions oficials.
Valoració "molt positiva"
La Plataforma ha valorat d'una forma "molt positiva" la reobertura de la causa, ja que, tal com ha subratllat, l'argumentació coincideix amb el que havien exposat i la Fiscalia Anticorrupció. En un comunicat, l'acusació popular del cas Mercuri ha precisat que cada municipi aporta 0,20 euros per habitant cada any, uns fons que gestionen càrrecs electes. "Això porta a la perillosa conclusió que tot diner públic transferit a una entitat privada en forma de subvenció per una finalitat concreta pugui ser utilitzat de manera inapropiada i no ser objecte de malversació i corrupció", ha remarcat.
Per tot plegat, l'Audiència ha dictaminat que "els fets denunciats revesteixen l'aparença de delicte" i que no comparteix els arguments de la interlocutòria del gener de 2020, motiu pel qual decideix desestimar l'arxiu de la causa.
Ara, ha estimat els recursos presentats per Fiscalia i la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció -acusació popular en diverses peces de la macrocausa- i seguiran les indagacions de les presumptes irregularitats i entre els investigats hi figuren l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos, en qualitat d'expresident de la FMC, així com la seva parella, Montse Costa, en qualitat d'assessora externa. Adolfo Moreno, exsecretari de la FMC; José Antonio Cabanillas, director de la Fundació ACSAR; Xavier Amor, actual alcalde de Pineda de Mar i assessor de la FMC en el moment dels fets, i Santiago Fontbona, exregidor d'Arenys de Mar i assessor extern de la federació.
En la interlocutòria, l'Audiència ha considerat l'FMC com a ens públic, d'acord amb el Tribunal Suprem, ja que "el patrimoni de les societats mercantils participades per l'Estat o altres administracions o organismes públics, han de tenir la consideració de patrimoni públic i, per tant, poden ser objecte material del delicte de malversació" sempre que compleixi alguns d'aquests supòsits: total participació, que sigui majoritària o la prestació, directa o indirecta, de serveis públics o participin del sector públic.
Així com, la societat mixta se sotmeti a la fiscalització de l'Estat o d'altres administracions públiques i "hagi rebut subvencions públiques per desenvolupar la seva activitat". I ha continuat la justificació en l'escrit, que als estatuts de l'associació es recull que està "formada per municipis i per altres entitats locals per a la defensa i la promoció de les autonomies locals".
D'aquesta manera, s'hi destaca que els ingressos públics entre els anys 2011 i 2012 corresponien a un 94,18% i un 94,16% de quotes d'ajuntaments, diputacions, consells comarcals, mancomunitat de municipis, Generalitat de Catalunya i subvencions oficials.
Valoració "molt positiva"
La Plataforma ha valorat d'una forma "molt positiva" la reobertura de la causa, ja que, tal com ha subratllat, l'argumentació coincideix amb el que havien exposat i la Fiscalia Anticorrupció. En un comunicat, l'acusació popular del cas Mercuri ha precisat que cada municipi aporta 0,20 euros per habitant cada any, uns fons que gestionen càrrecs electes. "Això porta a la perillosa conclusió que tot diner públic transferit a una entitat privada en forma de subvenció per una finalitat concreta pugui ser utilitzat de manera inapropiada i no ser objecte de malversació i corrupció", ha remarcat.
Per tot plegat, l'Audiència ha dictaminat que "els fets denunciats revesteixen l'aparença de delicte" i que no comparteix els arguments de la interlocutòria del gener de 2020, motiu pel qual decideix desestimar l'arxiu de la causa.