16
de març
del
2021
Actualitzat
a les
9:26h
El passat dilluns 8 de març, Dia Internacional de les Dones, es va conèixer que en les eleccions a la Joventut de la Faràndula, celebrades el cap de setmana previ, Anna Vidal (Sabadell, 1958), havia estat escollida presidenta de l'entitat, la primera dona i en els comicis amb més participació de la història. "Ni el millor guió de teatre", admet i és que la seva vida està lligada aquest art: "Els meus pares, de solters, ja en feien". La seva mare va ser actriu a l'associació i el seu pare també va dirigir la Joventut als 80.
Vidal ha estat lligada al teatre, fent tasques de vestuari, i per això pateix com la que més quan l'escenari del Teatre La Faràndula ha quedat orfe de representacions de l'entitat durant més d'un any. "Ens hem de reinventar", diu i el seu propòsit és que tornin les funcions, tant per satisfer als membres de l'associació com per al públic. I sense oblidar que l'any vinent, la Joventut de la Faràndula celebra 75 anys.
- S'esperava aquesta resposta històrica dels socis?
- La veritat és que estic molt contenta, i en general tothom també ho està. És una satisfacció aconseguir aquests suports i un orgull ser la primera dona que presidirà una entitat, després de tants anys que només ho hagin fet homes.
- Té al cap com celebrarà els 75 anys, tenint en compte que serà el 2022?
- La Joventut de la Faràndula, no sé si la primera, però segurament va ser de les primeres entitats de teatre amateur infantil i juvenil de Catalunya. Per tant, estem parlant d'una trajectòria important i de molts anys. I evidentment que s’ha de celebrar! No sé de quina manera, potser amb diferents actes. Encara s’ha de parlar tot això, però està sobre la taula. Esperem que, pel tema virus, estiguem millor i puguem organitzar més activitats.
- Quina idea porta per a l'entitat de cara als propers quatre anys?
- És una època molt complicada per tot el que ha passat, i encara continua, tant en l'àmbit teatral com el social. La idea és seguir amb el que s'ha fet, continuar amb la feina i preservar el bon nom de l'entitat. Una de les coses que ens ha portat la pandèmia és que ens haurem de reiventar i adaptar-nos a les circumstàncies. Volem fer teatre i hem de buscar la manera per poder-lo fer.
A la Joventut tenim unes grans produccions, en les quals apareix molta gent i i l'any passat, i enguany, no es van poder dur a terme i això és molt trist. Tampoc sabem quan les podrem fer i la idea és buscar alternatives, coses diferents. El que deia, reinventar-nos i adaptar-nos, perquè insisteixo: volem fer teatre.
- Té la sensació que el relleu arriba en un millor moment, quan tot sembla que es reprèn?
- Treballarem amb la junta actual per fer tot el traspàs i ja de cara al juliol, quan es farà el canvi oficialment, posar-nos-hi. Però, tot i així, estem condicionats a la Covid-19 i que hi hagi més immunitat, més vacunes.
- I com s'ho farà per atraure més gent a fer teatre després d'un any?
- Socialment l'entitat ha estat bastant tancada. Tenim ganes de tornar-nos a trobar, fer les sessions de taller, amb els adults, els infants i els joves. Ara ja han començat a fer-se alguns de manera presencial, perquè el Procicat ens ho permet. La sensació és que hi ha ganes, però complint amb el que marca la normativa. T'haig de dir que professors i monitors s'han posat les piles per mantenir la formació de forma telemàtica durant aquest temps. Hi ha el desig de fer teatre, encara que no siguin grans produccions i treballarem perquè sigui possible, encara que es faci teatre d'una altra manera a la que es feia fins ara. I evidentment, de seguida que puguem fer aquestes grans obres, hi tornarem.
- Com Els Pastorets?
- Sí, per exemple. L'any passat va ser la primera vegada que no es van representar. Des del 1947 que es feia la funció. Em sembla que un any va fer uens obres al teatre i es va modificar la funció, i va ser a mode lectura. I si em preguntes com els farem la temporada vinent? No ho sé. Ho estem treballant i buscant alternatives.
- I aquestes alternatives que diu, ara em ve al cap que el Teatre Sant Vicenç es va reinventar i va organitzar obres al terrat.
- Sí, perquè poden fer-ho. A la Joventut de la Faràndula fem representacions amb molta gent, més del que ens permeten les autoritats sanitàries. Actuem en un gran teatre, municipal, i s'ha de parlar què fer, potser no em de dependre d'aquest gran equipament. Aquest i d'altres temes els tenim sobre la taula.
Vidal ha estat lligada al teatre, fent tasques de vestuari, i per això pateix com la que més quan l'escenari del Teatre La Faràndula ha quedat orfe de representacions de l'entitat durant més d'un any. "Ens hem de reinventar", diu i el seu propòsit és que tornin les funcions, tant per satisfer als membres de l'associació com per al públic. I sense oblidar que l'any vinent, la Joventut de la Faràndula celebra 75 anys.
- S'esperava aquesta resposta històrica dels socis?
- La veritat és que estic molt contenta, i en general tothom també ho està. És una satisfacció aconseguir aquests suports i un orgull ser la primera dona que presidirà una entitat, després de tants anys que només ho hagin fet homes.
- Té al cap com celebrarà els 75 anys, tenint en compte que serà el 2022?
- La Joventut de la Faràndula, no sé si la primera, però segurament va ser de les primeres entitats de teatre amateur infantil i juvenil de Catalunya. Per tant, estem parlant d'una trajectòria important i de molts anys. I evidentment que s’ha de celebrar! No sé de quina manera, potser amb diferents actes. Encara s’ha de parlar tot això, però està sobre la taula. Esperem que, pel tema virus, estiguem millor i puguem organitzar més activitats.
- Quina idea porta per a l'entitat de cara als propers quatre anys?
- És una època molt complicada per tot el que ha passat, i encara continua, tant en l'àmbit teatral com el social. La idea és seguir amb el que s'ha fet, continuar amb la feina i preservar el bon nom de l'entitat. Una de les coses que ens ha portat la pandèmia és que ens haurem de reiventar i adaptar-nos a les circumstàncies. Volem fer teatre i hem de buscar la manera per poder-lo fer.
A la Joventut tenim unes grans produccions, en les quals apareix molta gent i i l'any passat, i enguany, no es van poder dur a terme i això és molt trist. Tampoc sabem quan les podrem fer i la idea és buscar alternatives, coses diferents. El que deia, reinventar-nos i adaptar-nos, perquè insisteixo: volem fer teatre.
- Té la sensació que el relleu arriba en un millor moment, quan tot sembla que es reprèn?
- Treballarem amb la junta actual per fer tot el traspàs i ja de cara al juliol, quan es farà el canvi oficialment, posar-nos-hi. Però, tot i així, estem condicionats a la Covid-19 i que hi hagi més immunitat, més vacunes.
- I com s'ho farà per atraure més gent a fer teatre després d'un any?
- Socialment l'entitat ha estat bastant tancada. Tenim ganes de tornar-nos a trobar, fer les sessions de taller, amb els adults, els infants i els joves. Ara ja han començat a fer-se alguns de manera presencial, perquè el Procicat ens ho permet. La sensació és que hi ha ganes, però complint amb el que marca la normativa. T'haig de dir que professors i monitors s'han posat les piles per mantenir la formació de forma telemàtica durant aquest temps. Hi ha el desig de fer teatre, encara que no siguin grans produccions i treballarem perquè sigui possible, encara que es faci teatre d'una altra manera a la que es feia fins ara. I evidentment, de seguida que puguem fer aquestes grans obres, hi tornarem.
- Com Els Pastorets?
- Sí, per exemple. L'any passat va ser la primera vegada que no es van representar. Des del 1947 que es feia la funció. Em sembla que un any va fer uens obres al teatre i es va modificar la funció, i va ser a mode lectura. I si em preguntes com els farem la temporada vinent? No ho sé. Ho estem treballant i buscant alternatives.
- I aquestes alternatives que diu, ara em ve al cap que el Teatre Sant Vicenç es va reinventar i va organitzar obres al terrat.
- Sí, perquè poden fer-ho. A la Joventut de la Faràndula fem representacions amb molta gent, més del que ens permeten les autoritats sanitàries. Actuem en un gran teatre, municipal, i s'ha de parlar què fer, potser no em de dependre d'aquest gran equipament. Aquest i d'altres temes els tenim sobre la taula.