15
d'octubre
del
2020
El president de la Generalitat Lluís Companys tenia casa a Sabadell. Concretament, la casa feia funcions de segona residència i es trobava al barri de Can Rull, entre els carrers Zorrilla i Antonio Vico.
Es va edificar en una zona que al final no es va acabar convertint en l’espai idíl·lic que s’havia pensat, donat que el projecte inicial passava per a fer-hi una ciutat jardí, molt habitual en aquella època, com les que es van dur a terme a Bellaterra o Montflorit, a Cerdanyola del Vallès. A la mateixa zona s’hi van instal·lar famílies de la ciutat com els Miralles o els Òssul.
Es va edificar en una zona que al final no es va acabar convertint en l’espai idíl·lic que s’havia pensat, donat que el projecte inicial passava per a fer-hi una ciutat jardí, molt habitual en aquella època, com les que es van dur a terme a Bellaterra o Montflorit, a Cerdanyola del Vallès. A la mateixa zona s’hi van instal·lar famílies de la ciutat com els Miralles o els Òssul.
Tot i que la ciutat jardí no es va desenvolupar, sí que es van executar idees com les escoles del bosc que va promoure l’ajuntament republicà dels anys 30, i de les quals Francesc Macià en va posar la primera pedra.
No obstant, la presència de Companys a la casa d’estiueig no va ser molt habitual. La torre es va confiscar abans de la Guerra Civil i es va conservar fins els anys 70, quan es va enderrocar per edificar-hi un bloc de pisos.
Àrea on hi havia la casa de Companys.
El lligam amb la ciutat
La mostra reuneix una sèrie de documents que es conserven a l’arxiu i als museus de la ciutat, però també d’altres procedents de la Fundació Bosch i Cardellach o de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Santa Maria de Poblet. Entre aquests documents hi destaquen algunes publicacions com un article que Companys va publicar al setmanari d’esquerres sabadellenc Sabadell Federal, que publicava el Cercle Republicà Federal, sobre la Guerra del Marroc.
“Comptem amb una carta que conserva la Fundació Bosch i cardellach adreçada a Joan Sallarès i Castells, és anecdòtica, i parla d’un concert de maig de 1923 de l’Orfeó de Sabadell a Perpinyà on comptaven amb un programa de cants, entre ells el de la Senyera, i on s’alegra que l’art i els artistes de Sabadell facin goig i pregonin la cultura catalana en terres germanes”, explica Ribé.
L’Arxiu Monserrat Tarradellas i Macià també ha cedit dues notes manuscrites que testimonien la visita de Companys el 17 de març de 1937 a la ciutat, i on revel·la l’espectacular rebuda que va tenir entre la població i els treballadors de fàbriques tèxtils, de Can Llonch o del Grup Escolar Renaixença. “També d’un institut escola i que dirigia l’advocat Lluís Casals, pare de Muriel Casals”, afegeix Ribé.
En aquestes notes, adreçades a Tarradellas, llavors conseller de la Generalitat, una del matí i l’altre del vespre, hi ha una nota curiosa: “Es dirigia a Tarradellas dient-li “Estimat Tarra””, apunta l’historiador.
Mostra de petit format
Tot i ser una exposició petita, repassa la relació de Companys amb la ciutat en diferents àmbits, des del polític al personal, i va acompanyada d’unes cinquanta fotografies. També hi ha cartes com l’adreçada a Josep Moix, alcalde durant la Guerra Civil, o un plat abandonat a la zona d’Agullana, territori que va ser bombardejat quan es va saber que la plana major del govern republicà hi era a punt de creuar la frontera. “Un col·leccionista ens ha deixat el plat de la vaixella, on hi ha l’escut de la Generalitat, i que ves a saber si el mateix Negrín hi va menjar”, explica.