20
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
9:52h
L'accident de l'avioneta que es va estavellar contra la benzinera de Badia, a tocar de l'aeroport de Sabadell, el desembre de 2018, i en el qual van morir els dos ocupants de l'aparell va ser causat per "la incorrecta maniobra d'aproximació" del pilot. Així ho determina l'informe tècnic de la Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil del Ministeri de Foment.
El document sosté que l'impacte contra l'edifici va ser "summament violent" i detalla que el primer xoc "es va produir amb l'arbre", que hi ha davant. Concretament, "va ser l'estabilitzador dret de l'aeronau i va partir diverses branques". També recull les opinions de tres testimonis, un dels quals és pilot privat i tècnic de manteniment que assegura que "volava molt baix" i el morro de l'aeronau va baixar d'una posició alta a una baixa ràpidament.
Aleshores, va escoltar "el soroll de motor a fons" per intentar corregir la pèrdua de velocitat i "es va desplomar" contra l'edifici. També recorda que l'hora, al voltant de les 17, era pròxima a la marxa del sol. Una altra de les veus que se citen és la del controlador que indica que "li preocupava el fet que l'aeronau volava molt alt", tot i que quan es va posar en contacte amb la torre de Sabadell "portava una velocitat adequada per a l'aproximació". El va advertir que tenia una altra avioneta davant i que se separés, però aquesta "va ocupar poc temps la pista", un cop va aterrar i en tornar "la mirada a l'aeronau accidentada no la va veure".
L'edifici "no vulnera les superfícies limitadores"
La benzinera és objecte de debat en aquest document, però "no vulnera les superfícies limitadores", segons els paràmetres determinats per l'Organització de l'Aviació Civil Internacional (OACI) i, a més, l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) ho va verificar el novembre de 2015. Encara que matisa que "no es pot descartar l'efecte de l'edifici en la pertorbació del vent i la seva influència" en l'accident. Una afirmació que havia advertit l'Aeroclub Sabadell.
A la vegada, l'informe apel·la a un altre estudi, Avaluació dels obstacles que afecten a les servituds d'aeròdrom, amb data del 24 de juny de 2017, en què fixa que "no n'existeixen" en l'aproximació per a l'aterratge, així com tampoc en l'enlairament. Això, però, topa, com precisa, amb les opinions de pilots que habitualment operen en les instal·lacions sabadellenques, "és un element a tenir molt en compte quan es fan operacions per aquesta capçalera".
Bones condicions climatològiques
També apunta que no hi havia condicions meteorològiques adverses, ja que "la visibilitat era bona en superfície amb nuvolositat escasa a 2.000 peus". També descarta canvis sobtats de la direcció i la velocitat del vent, així com turbulències.
Aquest informe recalca que no té per objectiu determinar "culpa o responsabilitat", així com tampoc "prejutjar" la decisió que es pugui prendre en l'àmbit judicial. La seva redacció és "exclusivament tècnica" per "prevenir futurs accidents". Malgrat que, en aquest cas, no s'especifiquen recomanacions.
El document sosté que l'impacte contra l'edifici va ser "summament violent" i detalla que el primer xoc "es va produir amb l'arbre", que hi ha davant. Concretament, "va ser l'estabilitzador dret de l'aeronau i va partir diverses branques". També recull les opinions de tres testimonis, un dels quals és pilot privat i tècnic de manteniment que assegura que "volava molt baix" i el morro de l'aeronau va baixar d'una posició alta a una baixa ràpidament.
Aleshores, va escoltar "el soroll de motor a fons" per intentar corregir la pèrdua de velocitat i "es va desplomar" contra l'edifici. També recorda que l'hora, al voltant de les 17, era pròxima a la marxa del sol. Una altra de les veus que se citen és la del controlador que indica que "li preocupava el fet que l'aeronau volava molt alt", tot i que quan es va posar en contacte amb la torre de Sabadell "portava una velocitat adequada per a l'aproximació". El va advertir que tenia una altra avioneta davant i que se separés, però aquesta "va ocupar poc temps la pista", un cop va aterrar i en tornar "la mirada a l'aeronau accidentada no la va veure".
L'edifici "no vulnera les superfícies limitadores"
La benzinera és objecte de debat en aquest document, però "no vulnera les superfícies limitadores", segons els paràmetres determinats per l'Organització de l'Aviació Civil Internacional (OACI) i, a més, l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) ho va verificar el novembre de 2015. Encara que matisa que "no es pot descartar l'efecte de l'edifici en la pertorbació del vent i la seva influència" en l'accident. Una afirmació que havia advertit l'Aeroclub Sabadell.
L'avioneta accidentada a Badia. Foto: Juanma Peláez
A la vegada, l'informe apel·la a un altre estudi, Avaluació dels obstacles que afecten a les servituds d'aeròdrom, amb data del 24 de juny de 2017, en què fixa que "no n'existeixen" en l'aproximació per a l'aterratge, així com tampoc en l'enlairament. Això, però, topa, com precisa, amb les opinions de pilots que habitualment operen en les instal·lacions sabadellenques, "és un element a tenir molt en compte quan es fan operacions per aquesta capçalera".
Bones condicions climatològiques
També apunta que no hi havia condicions meteorològiques adverses, ja que "la visibilitat era bona en superfície amb nuvolositat escasa a 2.000 peus". També descarta canvis sobtats de la direcció i la velocitat del vent, així com turbulències.
Aquest informe recalca que no té per objectiu determinar "culpa o responsabilitat", així com tampoc "prejutjar" la decisió que es pugui prendre en l'àmbit judicial. La seva redacció és "exclusivament tècnica" per "prevenir futurs accidents". Malgrat que, en aquest cas, no s'especifiquen recomanacions.
A-048-2018 Informe Final Nm by naciodigital on Scribd