1 de 10
Opinió

Món Sauret

per Blanca Busquets, 16 de novembre de 2022 a les 11:42 |

«Un mural, tal com els dissenya la Laia Sauret, és una petjada que no esborrarà el temps, perquè precisament els seus dibuixos cavalquen a través dels anys»

Diu al seu web: "No tot es cura amb l'art, però moltes coses sí". I té tota la raó, sobretot si es tracta del seu, d'art. Explica que omplir una paret de 220 m2 no és cosa fàcil. A mi em sembla un miracle. Deixa la seva petjada pels pobles en murals que parlen i que ens encaterinen a primera vista, perquè això és el que fan els seus personatges, sempre lligats per fils misteriosos que, tanmateix, els deixen ser i fer lliures.

Laia Sauret, que viu a Cantoni, explica amb senzillesa que deixa el seu rastre de traç vermell a les parets de diferents pobles. Penso concretament en l'Esquirol, Terrassa i, l'últim, Roda de Ter. A mi, que no tinc ni idea de pintura, els seus murals em captiven de manera immediata per la seva simplicitat i la seva bellesa. I penso que un mural, tal com els dissenya ella, és una petjada que no esborrarà el temps, perquè precisament els seus dibuixos cavalquen a través dels anys i fan que deixi de tenir importància que en tinguem 10 o 90.


No he vist el de Terrassa, però sí els de l'Esquirol i Roda. A l'Esquirol, envoltant la residència d'avis, s'hi troben tota mena de personatges que fan, com diu la seva inscripció, El camí de cada dia. I el fil vermell teixit amb el pinzell de la Laia, lliga lletres i una ciclista, un guitarrista, una persona que juga amb un gos, uns avis fent mitja... i és una història que allarga el mural blanc i que fa que no s'acabi mai.

A Roda de Ter, i sota les consignes de Respectem i Fem cultura, el fil (que sembla que sigui una continuació del de l'Esquirol, d'aquell que no s'acabava) lliga criatures en un gronxador, històries d'amor i un ball tan nostre com la sardana. I aquí el fil s'entortolliga per dir, entre cabdell i cabdell, Només amb un somriure que em facis tot passant, ja m'omplo d'alegria i veig el món més gran. I poc més pot fer perquè arriba al riu, que, si no, continuaria enllà, enllà, i no s'acabaria mai.


Jo li he demanat encàrrecs personals que considero i guardo com una joia. Però tot el que fa, i molt especialment els murals, és una autèntica delícia, una exquisidesa molt sensible i pròxima, que, efectivament, fa el món més gran... i més delicat, i més humà.

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, Constel·lacions (2022). Els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües.

Web: www.blancabusquets.cat
@blancabusquets
Més articles de l'autor
29/11/2022

​Carracàrdaba

16/11/2022

Món Sauret

27/10/2022

Enverinar animals

13/10/2022

Aiguafreda, vila franca

23/09/2022

​Un estiu per oblidar

13/09/2022

​Les plagues especials

26/07/2022

Joventut cum laude

12/07/2022

Tu pots salvar el català

15/06/2022

​Cantoni al podi

07/06/2022

​Un any d'intercanvi

Participació