​Empresa «social»

«No es pot abandonar de la mà de Déu una discapacitada intel·lectual perquè s'ha fet gran»

per Blanca Busquets, 10 de maig de 2022 a les 08:00 |
M'explica una amiga de Manlleu que la seva família acaba de guanyar una demanda contra l'empresa social Tac Osona per l'acomiadament improcedent de la seva germana Sílvia. M'envia el resum dels fets, i també, quan la hi sol·licito, l'escrit de l'advocat per a un judici que finalment no s'ha celebrat perquè hi ha hagut un acord amb l'empresa. La  conseqüència ha estat un pagament del doble que l'empresa volia pagar a la Sílvia quan la va acomiadar. 

Llegeixo al web de Tac Osona que "la major part dels (seus) treballadors i treballadores són persones amb discapacitat intel·lectual, les quals desenvolupen la seva feina amb el suport de monitors i monitores en el seu lloc de treball". Hi parla també de psicòlegs i treballadors socials, d'un “acompanyament global a la persona i la seva família”. Doncs, caram, tot això no em casa gens amb el que m'ha arribat.


La Sílvia és discapacitada intel·lectual i va treballar a Tac Osona (vull pensar que ben atesa), durant 28 anys, fins al 2021. Tot i així, ja el 2019, segons explica la seva germana, van intentar derivar-la al SOI (Servei Ocupacional d'Inserció), a 5 anys de jubilar-se, la qual cosa, diu, hauria representat deixar de rebre el 100% de la prestació de jubilació. La família s'hi va negar en rodó i la Sílvia va continuar treballant (vull pensar que també ben atesa) a Tac Osona. 

Amb la pandèmia, van arribar els ERTO. La Sílvia s'hi va acollir fins que, explica la germana, a començaments de juny del 2021 van convocar la família per instar-los a demanar una baixa per llarga malaltia, ja que, si no, es veurien obligats a acomiadar-la perquè “havien perdut un client important”. Sembla que el 2 de juliol del 2021, Tac Osona va comunicar directament a la Sílvia que l'havien acomiadat amb efectes del dia 30 de juny del mateix any. Personalment, trobo pervers d'entrada no prorrogar l'ERTO com sembla que es podia prorrogar fins al 30 de setembre, i encara més pervers (i no sé si il·legal) comunicar un acomiadament que ha tingut lloc dos dies abans, sense possibilitat ni tan sols de passar per l'empresa a dir adeu als companys. A partir d'aquí, em diuen que ofereixen a la família una indemnització que ells rebutgen i, d'aquí, van a parar als jutjats d'on, almenys, n'han tret diners. Ara, la Sílvia cobra l'atur fins al setembre d'aquest any. Llavors, s'haurà de jubilar per força.


Les raons de l'acomiadament que m'expliquen que presenta Tac Osona a la família i al jutjat, la “pèrdua del client important”, sonen molt bé (i molt importants), però permeteu que jo m'imagini unes altres raons (imaginar és gratuït... encara): la Sílvia és gran i no treballa amb la mateixa eficiència que ho feia abans (com, de fet, tothom a la seva edat, sigui discapacitat o no). D'acord. Però si Tac Osona és una empresa social, això no hauria de tenir cap importància, al contrari. Desconec si hi ha més persones en el mateix cas, però penso que, si ho han fet amb una persona, ho poden fer amb totes. 

Trobo que una empresa que es diu "social" hauria de ser-ho de veritat. Trobo que no es pot abandonar de la mà de Déu una discapacitada intel·lectual perquè s'ha fet gran, després de vendre's com una empresa que “acompanya la persona i la seva família”. Trobo que, diners a banda, hi ha una cosa molt més important que és la valoració de la persona, el fer-li veure que se l'estima i se la necessita, i que en un tipus d'empresa com aquesta això hauria de pesar més que tota la resta. I m'entristeix adonar-me que encara estiguem així amb les persones que necessiten més, molta més atenció que les altres. I més, que això passi a Osona. 

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, Constel·lacions (2022). Els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües.

Web: www.blancabusquets.cat
@blancabusquets
10/05/2022

​Empresa «social»

26/04/2022

​Torna la cursa Ramon Oliu

12/04/2022

​L'educació a la muntanya

24/03/2022

​La part bona del confinament

10/03/2022

​Deu anys llegint

22/02/2022

​Tenim pista

08/02/2022

​La Palmira

25/01/2022

​Tot vola

13/01/2022

​Són dones, són AV

28/12/2021

​Carrer del festival

Participació