opinió

25 anys d'autogestió de l'ABS Vic-Sud: la transformació del sistema de salut

«Un sistema de salut català fort pot assumir els reptes sempre que hi hagi consens polític amb el municipalisme, amb les professionals i amb la ciutadania»

per Marina Geli, Barcelona, Catalunya | 15 de novembre de 2021 a les 20:00 |
Enguany l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Vic-Sud del barri del Remei celebra 25 anys. La gestió d'aquesta ABS és un model singular d'autogestió (Entitat de Base Associativa, EBA). Aquest model està liderat pels mateixos professionals que constitueixen una entitat amb personalitat jurídica de base professional associativa, dins les diferents fórmules d'economia social.  El Departament contracta, a través del Servei Català de la Salut, a l'entitat per proveir la cartera pública de serveis a les persones assignades.

El Dr. Ledesma exemplifica el lideratge professional visionari per la constitució i gestió del model. Des d'aquella primera experiència a Vic, amb el suport dels Col·legis de Metges de Catalunya, s'han creat 13 àrees bàsiques de salut autogestionades. La motivació intrínseca dels professionals i la major capacitat d'autonomia són elements bàsics per la satisfacció dels usuaris i dels professionals.


Els resultats en salut, qualitat assistencial, equitat, eficiència, valoració dels mateixos professionals i dels ciutadans avaluats pel mateix Departament de Salut indiquen que  l'ABS de Vic Sud està entre els millors de Catalunya al llarg dels 25 anys. El sistema públic de Catalunya disposa de la Central de Resultats que analitza molts indicadors estandarditzats entre les ABS i objectiva que les ABS autogestionades aconsegueixen millors resultats.

La població assignada al CAP del Remei és superior a 25.000 persones, molt heterogènia, diversa d'origen, de llengua materna i de cultura. El nivell socioeconòmic d'una part de les persones ateses és d'alta vulnerabilitat social. L'autogestió ha propiciat el lideratge directiu, el professionalisme clínic i comunitari compromès; l'autonomia en l'organització permet adaptar millor d’acord amb les necessitats de les persones, de les famílies i de la comunitat que atén.  L'EBA de Vic Sud-El Remei és part de la comunitat i serveix alhora a la comunitat. L'efecte del Centre de Salut va molt més enllà de les atencions sanitàries i és un element clau de cohesió i desenvolupament social del barri.


En els debats en el curs de la celebració dels 25 anys de l'EBA Vic Sud es constata que hi ha consensos en relació amb les bondats objectives del model però el creixement del nombre d'àrees bàsiques en format autogestió és molt minoritari. A l'atenció primària de salut el 80% de la gestió la fa l'empresa pública Institut Català de la Salut (professionals en règim estatutari funcionarial), un 16% en diferents fórmules d'organitzacions sanitàries integrades (gestionen hospitals i atenció primària) i 3% EBAs. Si bé hi ha intents continuats d'autonomia dins els altres models de gestió de l'atenció primària.

El passat 2 de novembre el conseller de Salut Dr. Argimon va pronunciar una conferència per compartir les prioritats de les polítiques de salut de present i futur immediat. El títol defineix l'horitzó: un nou cicle per l'enfortiment i la transformació del sistema de salut de Catalunya. El reforç de l'atenció primària i comunitària, l'autonomia de les organitzacions sanitàries i el lideratge professional  junt amb la millora del finançament vertebren el nou cicle, el canvi necessari i urgent.


Encara immersos en la pandèmia de la COVID-19, ja complerts dos anys de l'inici a la Xina. Més de 253 milions de persones confirmades en el món infectades, més de 5 milions de persones mortes i més del 50% de la població mundial vacunada encara que en moltes diferències per regions. L'Europa central i de l'est es troben en plena sisena onada, especialment, entre els no vacunats. A Catalunya estem expectants davant del creixement dels indicadors de transmissió des de fa dues setmanes. La vacunació a Catalunya arriba a més de 6 milions amb pauta iniciada i arribant a aquesta xifra amb pauta completa (5.902.286 persones) i 338.648 persones de major risc amb tercera dosi de reforç. El 78% de la població catalana ha iniciat la vacunació i el 76% amb pauta complerta, que representen 87% o 85%, respectivament, dels de 12 anys o més. I gairebé un 5% de les persones de 12 anys o més amb tercera dosi de reforç. Cal estar expectant a la corba de creixement i a l'impacte en la gravetat i la mortalitat les pròximes setmanes.

El sistema sanitari s'ha adaptat a la COVID-19 durant aquests gairebé dos anys extraordinàriament amb un esforç i compromís professional gairebé de militància social. Ara cal aprendre de les lliçons, de les fortaleses i febleses observades, fer accions decidides per enfortir els pilars del sistema i emprendre amb determinació les reformes que ja teníem pendents. El comitè d’experts va proposar al Govern de Catalunya trenta mesures per la millora del sistema de salut de Catalunya. El reforç del finançament és imprescindible. La inversió en salut a Catalunya és baixa comparada amb estats similars al nostre. Catalunya fa, històricament, una priorització dels recursos propis però el dèficit fiscal no li ha permès créixer prou. Ara, cal un gran acord, com el conseller Argimon proposa, per iniciar un nou cicle expansiu i persistent, amb garanties plurianuals.

El pressupost presentat pel Govern de Catalunya, en tràmit parlamentari, aposta per un creixement fins a 11.244 milions d'euros (suposa una despesa per càpita de 1460 euros per persona) amb un important creixement respecte del darrer aprovat del 2020 que era de 9.789 milions d'euros (1293  euros per persona). El pressupost del 2020 pràcticament assumia la despesa precrisi, acostant-se al pressupost del 2010, el darrer expansiu 9875 milions, 1297 per persona). Cal tenir però present que l'excepcionalitat de la COVID-19 l’any 2020 va fer créixer la despesa executada fins a 13.097 milions, amb les aportacions extraordinàries COVID de l'Estat.

La distribució del pressupost de Salut, expansiu, serà la clau per iniciar la recuperació de l'activitat no feta per raons de la COVID-19, i començar les accions reformistes necessàries. Però cal seguir l'impacte de la pandèmia i l'Estat espanyol, via pressupost 2022, ha d'habilitar  novament una partida extraordinària COVID addicional per les comunitats autònomes que no poden fer front i, menys Catalunya, pel dèficit fiscal.

Les prioritats del sistema sanitari, comparteixo amb el conseller Argimon, han de ser l'enfortiment de l'atenció primària i comunitària. El model sanitari català té una capil·laritat territorial extraordinari: 2640 centres 374 àrees bàsiques de salut, amb 415 CAPs, 785 consultoris, 273 centres urgències, 64 hospitals, 370 centres sociosanitaris i 37 centres comunitaris de salut mental i 43 centres rehabilitació extrahospitalaris. Quan parlem de fer créixer la despesa amb atenció primària cal valorar i revisar tota l'atenció comunitària extrahospitalària  d'aguts.

La pandèmia ha empitjorat l'accessibilitat al sistema i, molt especialment, als circuits diagnòstics i terapèutics de malalties no urgents greus de l’àmbit especialitzat no dependents d'atenció primària; aquest és el motiu més important del creixement de les assegurances privades on una part de les classes mitjanes busquen proximitat, accessibilitat i resolució. La integració social i sanitària i la prioritat de la  salut pública en les intervencions comunitàries han esdevingut una responsabilitat sistèmica i ètica davant de les debilitats confirmades en el curs de la pandèmia.

La cura del benestar emocional i l'atenció a la salut mental ha de tenir una visió intersectorial liderada per salut. La promoció i la prevenció no pot només recaure a la xarxa sanitària sinó conjuntament en els àmbits educatius, laborals, socials, de lleure i culturals. Molta de la demanda incremental d'atenció són conseqüència dels confinaments, de l'empitjorament de les desigualtats i de les incerteses. Caldrà acordar entre l'administració, els professionals i  els usuaris el paper de les consultes en línia per ordenar la demanda i donar més valor que mai a la presencialitat, al temps i a la freqüència de les visites quan es requereixi.

Les persones que treballen en el sistema de salut seran la clau per l'enfortiment, la recuperació de l'activitat perduda i les reformes. El sobreesforç ordinari d'ells i l'extraordinari de la COVID ens situa davant d'una clara necessitat: millora de les condicions laboral i professionals, replantejaments dels rols professionals, nou perfils tècnics que minimitzin la burocratització i facin de gestors-assistents clínics. Cal ser conscients de les dificultats de trobar professionals en determinades especialitats mèdiques, infermeres i que el model altament descentralitzat requereix acords per garantir l'equitat de la qualitat arreu de Catalunya.

El lideratge i solucions professionals, l'autonomia de les organitzacions i dels equips professionals, l'aposta decidida per les solucions territorials i el treball en xarxa són els millors instruments. Un sistema de salut català fort amb recerca, amb innovació i amb instruments d'avaluació pot assumir els reptes sempre que hi hagi consens bàsic polític, institucional amb el municipalisme, amb les professionals i la ciutadania. Citant de nou el conseller Argimon: "Urgeix iniciar un nou cicle expansiu d'enfortiment i transformació" i és necessari i inajornable per no perdre qualitat i equitat.

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
29/11/2021

Pandèmia i salut global

15/11/2021

25 anys d'autogestió de l'ABS Vic-Sud: la transformació del sistema de salut

30/10/2021

Elegia de la mare i la seva generació

19/10/2021

Població catalana

04/10/2021

Immunitat mundial Covid-19

20/09/2021

El republicanisme cívic de Mercè Generó

06/09/2021

Globalització, geopolítica i Covid-19

23/08/2021

L'era post-Messi: el nou 10

09/08/2021

Dos anys de Covid-19

26/07/2021

L'avortament a Catalunya

Participació