Per una Plana viva

«Construïm però potser no pensem que cada metre quadrat de sòl agrícola que es perd no es revertirà mai més»

per Marc Ordeix , 25 de febrer de 2021 a les 08:00 |
L'altre dia tornava de Perafita i el dia era ben clar: des de Sant Bartomeu del Grau, la Plana de Vic es veia esplèndida. Els roures, delicadament irregulars, desfullats, al cim dels turons i, amb els suport d'oms i altres arbustos, ressaltant els marges. Pollancres i freixes, amb els borrons esclatant, resseguint regs i torrents. L'ordi i el blat, amb milions de brins ben fins, pintant els camps de verd. Un tudó feia onades a l'aire. Flairava primavera.

Arribant a Gurb, enlloc d'unes quantes quarteres amb cereals eixint de terra, vores arbrades i ocells atrafegats, em va sorprendre una estructura robusta i enorme, una nau industrial bastida amb quatre dies. Senyal que l'economia va bé i sortim de la crisi... I d'aquesta cap a una altra? Construïm però potser no pensem que cada metre quadrat de sòl agrícola que es perd no es revertirà mai més. I no en sobra. De mica en mica, o de sobte, llencem aquest paisatge a la paperera. Del Vallès (amb l'excepció dels plans de Llerona, Palou i Gallecs), ja no en queda res. La Plana de Vic segueix el mateix camí, cap un espai urbà i industrial o, si fem cas a les darreres iniciatives pseudoverdes, envers en un immens panell solar.


Com altres parts de Catalunya i Europa, la Plana està immersa des de fa dècades en un procés accelerat, tant d'intensificació de l'agricultura com d'urbanització. Estudis recents, com el nou atles d'ocells d'Europa, "EBBA2", i l'informe "Estat de la Natura a Catalunya 2020", mostren un declivi progressiu i generalitzat de la biodiversitat als ambients agraris. Les poblacions d'animals que viuen a prats i conreus són de les que han perdut més individus: un 34% en menys de vint anys.

Les papallones diürnes de prats i pastures han caigut un 71%. Espècies tan típiques, com la perdiu, la guatlla, el bitxac, el capsigrany, el mussol... estan desapareixent. El torlit, un ocell de mida mitjana, cua llarga, bec robust i ulls grossos, amb un plomatge que es mimetitza enmig dels camps i erms, ja no hi viu. A Osona -on es denominava "tirlot"- i altres comarques centrals de Catalunya, ara només hi és de pas i molt rarament: havia estat una espècie molt comuna fins a mitjans del segle XX i sembla que per això era present a totes les col·leccions de ciències naturals històriques (de particulars i centres educatius).


El consum de productes fitosanitaris s'ha doblat els darrers decennis i la rarificació o desaparició de les plantes segetals, mal anomenades "males herbes", està repercutint de manera molt negativa en la resta de l'ecosistema. Els gallarets i la camamilla, entre d'altres, actuen de plantes nutrícies i productores de nèctar per a molts insectes, especialment per a les papallones diürnes, abelles i borinots, que alhora són necessaris per completar la pol·linització dels arbres fruiters i altres plantes, i per a la producció de mel.

Per revertir aquesta tendència, cal evitar la urbanització progressiva de la Plana de Vic. Així mateix, tendir a l'agricultura ecològica, perquè evita l'ús de productes fitosanitaris de síntesi i de fertilitzants químics, i fa servir tècniques de rotació de conreus anuals més diversos. També és essencial mantenir i recuperar pastures, pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals, marges entre els camps i guarets. Un conjunt d'accions capaces de crear ambients vitals per conservar-hi i incrementar-hi la biodiversitat.

Per sort, iniciatives com la de la plataforma "Per una Plana viva" ens posen a davant del mirall. Promou protegir els espais agrícoles i aturar el creixement de la taca urbana. També, mantenir-hi la biodiversitat i molts dels serveis ambientals que ofereix, promoure l'alimentació amb productes locals, emprar habitatges i edificis buits, fomentar un model energètic descentralitzat, reduir la mobilitat i potenciar el transport públic, reduir la contaminació atmosfèrica, del subsòl i els rius. I disposar de la Plana per al lleure: la salut física i mental ens ho agrairà.

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Marc Ordeix
Marc Ordeix i Rigo (Vic, 1966) és doctor en Gestió Forestal i del Medi Natural per la Universitat de Lleida, llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, diplomat en Tecnologia de l’Aigua per la Universitat Politècnica de Catalunya, màster en Conservació de la Natura i Recursos Naturals per l’IUSC (Barcelona) i màster en Gestió i diversitat de flora i fauna per a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els anys 1999 i 2001, va treballar en l’anàlisi d’aigües i el control d’estacions depuradores d’aigües residuals. Des del 2001, és coordinador del Centre d’Estudis els Rius Mediterranis, actualment associat a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, amb seu al Museu del Ter, a Manlleu (Osona).
25/02/2021

Per una Plana viva

17/12/2020

​L'esperit del temps

15/10/2020

​Coses que funcionen

03/03/2020

Glòria al Montseny

02/01/2020

Clima, veganisme i decreixement

04/01/2019

Universos paral·lels

27/06/2018

Què passa al pantà de Sau?

17/04/2018

​Memòria de peix

15/01/2018

Què sap lo bou del patiment de l'altre?

16/10/2017

La recuperació del Meder: com, qui i per a qui

Participació