29
de març
del
2024
A Sant Julià de Vilatorta, Pasqua Florida és sinònim de la cantada de les Caramelles del Roser, un fenomen que es dona al poble des del 1590 fruit de la voluntat col·lectiva per preservar la tradició. Cultura popular arrelada al municipi que ha arribat fins als nostres dies, un orgull pels vilatortins i les vilatortines que, any rere any i generació rere generació, el Diumenge Sant es desperten amb la solemnitat dels cantaires i els goigs del Roser.
Abillats amb les capes, els barrets i els bordons, els caramellaires -35 cantaires, una desena de músics, abanderats i cistellaires- recorreran els carrers del nucli antic de Sant Julià des de primera hora del matí del diumenge 31 de març en l'edició 434 de la celebració.
Durant els darrers anys, cada Pasqua Florida les Caramelles del Roser han estrenat alguna lletra i composició -n'hi ha una cinquantena-, però aquest 2024 s'ha optat per recuperar part del repertori, ja que moltes peces només s'han cantat una vegada. És el cas Terra Endins, Himne dels caramellaires, Quatre-cents anys, Bordó Florit, Som Caramellaires i la Cançó del Terrissaire, que aquest any s'entonaran de nou.
Com a novetat també s'estrenarà la instrumentació pels instruments de vent, creada per Sebastià Bardolet, per a una de les caramelles més estimades a Sant Julià, la Rosa Vera.
En aquest municipi d'Osona la primavera reneix de joia i solemnitat el matí del Diumenge Sant. Amb el pas pausat dels cantaires abillats amb les capes llargues, els barrets de copa i els bordons entonant estrofa rere estrofa, només interromputs pel color i l'harmonia de les notes de la banda de músics.
L'any 2015, les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta commemoraven el 425è aniversari i, aquell mateix any, el Govern de la Generalitat de Catalunya les va declarar Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional. El 2016, van rebre la Creu de Sant Jordi de la mà de Carles Puigdemont, aleshores president de la Generalitat.
Hernan Collado n'és l'actual president. Explica que és "nouvingut" al poble –va arribar-hi fa 12 anys- i encara recorda les sensacions de la primera vegada que hi va fer de cantaire: "La calma de la primera hora del matí o el moment a dins de l'església, sensacions intenses que cada any tornen", detalla. Per a Collado, ser el president de l'entitat és "tot un honor" i es manté ferm en la "responsabilitat de tirar-ho endavant".
Hernan Collado, president de l'entitat, explica que durant uns anys hi havia hagut la sensació que les caramelles a Sant Julià tenien un futur dubtós: "Hi havia una mitjana d'edat alta, per damunt de la seixantena. Durant els darrers quatre anys hem tingut noves incorporacions, cantaires entre la vintena i la quarantena d'edat i, fins i tot, dos nois de 18 anys", afegeix.
D'aquesta manera, el relleu generacional mantindrà viva la història i la tradició al municipi. "Fa goig veure que les Caramelles del Roser generen interès a totes les edats", afegeix Collado.
El seu president admet que, fruit d'una tradició masculinitzada, "s'ha configurat un cor de veus d'homes, amb unes característiques determinades i uns arranjaments pensats per veus masculines". En aquest context, Collado creu que incorporar cantaires femenines "en alguns casos funcionaria, però en altres seria més difícil, canviaria el color del cor".
Amb tot, explica que la junta actual no es tanca a aquest debat i remarca que "l'entitat és molt més que el cor". En aquesta línia, detalla que les Caramelles del Roser són "una organització democràtica on qualsevol persona pot fer-se sòcia" i insisteix a visibilitzar que l'entitat "no només la conformen cantaires, sinó músics, cistellaires, col·laboradors de tota mena com compositors o persones que escriuen les lletres" entre les quals també hi ha dones.
"El cor som les vedets de la qüestió", diu, però remarca que "l'entorn és molt ric". De fet, la junta de l'associació compta amb dues dones, un pas endavant que Collado veu molt positivament.
De moment, aquest 2024, les veus femenines hauran d'esperar. Qui sembla que no ho farà és la pluja: els mapes del temps anuncien precipitacions per aquest diumenge, tot i que a les últimes hores les previsions són més optimistes.
Si finalment acaba plovent, les Caramelles del Roser no podran sortir: "No hi ha massa alternativa, perquè les capes i els barrets són sensibles i, si es mullen, es farien malbé", explica Hernan Collado. Amb tot, si l'aigua rega la Pasqua Florida a Sant Julià, es mantindrà un dels moments més solemnes de la celebració: la cantada a dins de l'església, pels volts de la una del migdia, amb tot el repertori escollit per aquesta ocasió.
Abillats amb les capes, els barrets i els bordons, els caramellaires -35 cantaires, una desena de músics, abanderats i cistellaires- recorreran els carrers del nucli antic de Sant Julià des de primera hora del matí del diumenge 31 de març en l'edició 434 de la celebració.
Durant els darrers anys, cada Pasqua Florida les Caramelles del Roser han estrenat alguna lletra i composició -n'hi ha una cinquantena-, però aquest 2024 s'ha optat per recuperar part del repertori, ja que moltes peces només s'han cantat una vegada. És el cas Terra Endins, Himne dels caramellaires, Quatre-cents anys, Bordó Florit, Som Caramellaires i la Cançó del Terrissaire, que aquest any s'entonaran de nou.
Com a novetat també s'estrenarà la instrumentació pels instruments de vent, creada per Sebastià Bardolet, per a una de les caramelles més estimades a Sant Julià, la Rosa Vera.
Orgull vilatortí des de 1590
Despertar-se per Pasqua Florida amb els goigs del Roser de fons ja forma part de la memòria col·lectiva de Sant Julià de Vilatorta. L'arrelament de les Caramelles del Roser al poble és un orgull per a tots els seus habitants, que generació rere generació es transmeten la passió per aquest esclat de cultura popular, des del 1590.En aquest municipi d'Osona la primavera reneix de joia i solemnitat el matí del Diumenge Sant. Amb el pas pausat dels cantaires abillats amb les capes llargues, els barrets de copa i els bordons entonant estrofa rere estrofa, només interromputs pel color i l'harmonia de les notes de la banda de músics.
L'any 2015, les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta commemoraven el 425è aniversari i, aquell mateix any, el Govern de la Generalitat de Catalunya les va declarar Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional. El 2016, van rebre la Creu de Sant Jordi de la mà de Carles Puigdemont, aleshores president de la Generalitat.
Hernan Collado n'és l'actual president. Explica que és "nouvingut" al poble –va arribar-hi fa 12 anys- i encara recorda les sensacions de la primera vegada que hi va fer de cantaire: "La calma de la primera hora del matí o el moment a dins de l'església, sensacions intenses que cada any tornen", detalla. Per a Collado, ser el president de l'entitat és "tot un honor" i es manté ferm en la "responsabilitat de tirar-ho endavant".
Hi ha relleu generacional?
Enguany, les Caramelles del Roser compten amb noves incorporacions que fan rejovenir el cor, també gràcies a les Caramelles Infantils, fruit de la col·laboració amb l'Aula de Música Sant Riera i l'Escola de Música de Vic –institució que aquest 2024 celebra 180 anys d'història-.Hernan Collado, president de l'entitat, explica que durant uns anys hi havia hagut la sensació que les caramelles a Sant Julià tenien un futur dubtós: "Hi havia una mitjana d'edat alta, per damunt de la seixantena. Durant els darrers quatre anys hem tingut noves incorporacions, cantaires entre la vintena i la quarantena d'edat i, fins i tot, dos nois de 18 anys", afegeix.
D'aquesta manera, el relleu generacional mantindrà viva la història i la tradició al municipi. "Fa goig veure que les Caramelles del Roser generen interès a totes les edats", afegeix Collado.
I les dones?
Les Caramelles de Sant Julià sempre han estat eminentment masculines. El cor de cantaires sempre ha estat format per homes, tot i que als darrers anys s'ha obert el debat per integrar-hi veus femenines.El seu president admet que, fruit d'una tradició masculinitzada, "s'ha configurat un cor de veus d'homes, amb unes característiques determinades i uns arranjaments pensats per veus masculines". En aquest context, Collado creu que incorporar cantaires femenines "en alguns casos funcionaria, però en altres seria més difícil, canviaria el color del cor".
Amb tot, explica que la junta actual no es tanca a aquest debat i remarca que "l'entitat és molt més que el cor". En aquesta línia, detalla que les Caramelles del Roser són "una organització democràtica on qualsevol persona pot fer-se sòcia" i insisteix a visibilitzar que l'entitat "no només la conformen cantaires, sinó músics, cistellaires, col·laboradors de tota mena com compositors o persones que escriuen les lletres" entre les quals també hi ha dones.
"El cor som les vedets de la qüestió", diu, però remarca que "l'entorn és molt ric". De fet, la junta de l'associació compta amb dues dones, un pas endavant que Collado veu molt positivament.
De moment, aquest 2024, les veus femenines hauran d'esperar. Qui sembla que no ho farà és la pluja: els mapes del temps anuncien precipitacions per aquest diumenge, tot i que a les últimes hores les previsions són més optimistes.
Si finalment acaba plovent, les Caramelles del Roser no podran sortir: "No hi ha massa alternativa, perquè les capes i els barrets són sensibles i, si es mullen, es farien malbé", explica Hernan Collado. Amb tot, si l'aigua rega la Pasqua Florida a Sant Julià, es mantindrà un dels moments més solemnes de la celebració: la cantada a dins de l'església, pels volts de la una del migdia, amb tot el repertori escollit per aquesta ocasió.