02
de març
del
2023
Actualitzat
el
08
de març
a les
11:02h
Aquest passat gener, 22 alumnes de 1r de batxillerat i 3 professors de l'Institut Jaume Callís de Vic han participat en el projecte de mobilitat internacional Erasmus+, un programa de la Comissió Europea per a l'educació, la formació, la joventut i l'esport que té l'objectiu de promoure el desenvolupament personal, l'adquisició de noves habilitats i donar una visió de futur als alumnes que hi participen. En aquesta ocasió els afortunats han tingut l'oportunitat de viatjar a una escola de Finlàndia.
No és la primera vegada que des d'aquest centre es participa en un projecte d'aquestes característiques. Des del 2010 que l'institut s'acull a programes de mobilitat internacional, i de fet, ha estat acreditat com a centre Erasmus fins al 2027. Durant aquests 13 anys, l'Institut Jaume Callís de Vic ha realitzat 6 Erasmus, tant per alumnes com per a professors, en diferents països europeus -Alemanya, Lituània, Suècia, Bulgària, Polònia, Malta, Itàlia, Irlanda i Finlàndia- donant així la possibilitat a un total de 180 alumnes i 30 docents a viure una experiència "més que enriquidora". Es tracta d'estades de curta durada -generalment d'una setmana- o mobilitats que s'allarguen durant tot un trimestre, com és el cas de 5 alumnes del centre que actualment estan estudiant a Itàlia.
Marta Pey i Marta Martí, les coordinadores Erasmus del centre, destaquen que la direcció del centre "aposta" pels programes de mobilitat internacional i detallen que és una manera "d'aprendre fora de l'aula" on els alumnes "descobreixen que poden aplicar els coneixements obtinguts al centre". Els programes de mobilitat internacional són un dels punts forts del projecte educatiu d'aquest institut, a més d'un reclam per a moltes famílies a l'hora d'inscriure els seus fills i filles.
En Biel explica que, tant a ell com als seus companys i companyes de viatge, els va sorprendre l'escola on van anar a parar: "És molt diferent del nostre centre i tenen uns equipaments espectaculars, un lloc especial on es potencia l'art", i afegeix que, per exemple, a l'aula de música "tenien un armari ple de tauletes digitals i molts instruments". Tot i això, destaca que van notar que el nivell educatiu "és més baix" i recorda amb entusiasme que el comportament social "és diferent i a l'escola els alumnes són més tranquils i callats".
Un altre dels factors diferencials amb l'escola de Finlàndia és la ràtio d'alumnes per classe: "Són uns 12 per classe mentre que aquí en som uns 35". "El grup classe on vam fer l'estada no estava tan cohesionat com el nostre, potser són més individualistes", reflexiona l’estudiant.
El xoc cultural no va passar desapercebut per a en Biel, i apunta que els va impactar els horaris del nord d'Europa: "El primer dia vam arribar a l'escola a les 8 del matí, i a les onze, ja dinàvem”. Durant l'estada, els alumnes són acollits en domicilis particulars de famílies de la mateixa escola. En Biel, juntament amb un altre company del Callís, va anar a parar a una casa d'acollida a on es van sentir "molt a gust", encara que recorda que "el primer sopar va ser força incòmode" perquè "no saps com tractar-los, i a més, has de parlar-hi amb anglès, i sovint es fa difícil expressar-se".
Per en Biel, l'Erasmus a Finlàndia ha estat gratificant i destaca que se n'emporta molts aprenentatges: "Repetiria l'experiència, i de fet, m'hi hauria quedat més temps, ho recomanaria a tothom perquè és enriquidor i a més t'ho passes molt bé".
Ara, està impacient esperant que un grup d'alumnes de Finlàndia vinguin a passar una setmana a Vic, i junt amb els companys de viatge ja estan pensant a on els portaran perquè coneguin els paratges, els costums i la cultura d'Osona i de Catalunya.
S'han adaptat bé a Itàlia i als diferents centres a on estan estudiant per uns mesos, i no han tardat a detectar alguns factors diferencials respecte del seu centre de procedència: "Estudien certes matèries amb més profunditat perquè el sistema educatiu italià té una durada d'un any més que el català", o subratllen que "és un sistema educatiu més agressiu, però que dona millors resultats". En relació amb el professorat, les cinc noies tenen la mateixa percepció: "La relació amb els professors és diferent, no és tan propera com a Catalunya, i fins i tot, en alguns casos, els hi parlen de vostè".
Les cinc estudiants recomanarien l'experiència perquè "sempre se'n treu algun aprenentatge, sigui cultural o personal" i coincideixen en dir que "surts de la teva zona de confort i aprens a ser més independent".
L'Imma Vall, professora d'educació visual i plàstica de l'institut vigatà, fa anys que hi participa. La idea del programa, tal com explica l'Imma, és conèixer "el funcionament i l'organització del centre d'acollida i del seu professorat" i "acompanyes al docent de la teva assignatura a la seva classe, adquireixes una visió diferent de com fer les coses i d'ensenyar".
Abans de la pandèmia, la docent va realitzar una estada a un institut de Roma (Itàlia), d'on en subratlla que el nivell educatiu "és bastant similar al de Catalunya", tot i que en el seu cas particular, professora de plàstica, es trobava al centre de l'art: "Aquí -a Catalunya- maltractem les assignatures artístiques, en canvi, a Itàlia les cuiden, l'art és el més important per a ells, tenen més respecte per les assignatures humanístiques".
En recursos i personal, Vall destaca que, en el cas de l'institut de Roma, s'organitzen millor: "Nosaltres fem guàrdies i quan falla un professor en una aula l'hem de substituir entre tots, en canvi, en aquella escola de Roma, quan falta un docent a l'aula, els alumnes s'ajunten en petits grups, es reparteixen entre les altres classes i ja saben quines tasques han de fer" i afegeix que per recursos "aquesta organització al nostre centre és impensable".
La professora ha participat en altres programes de mobilitat a l'estranger i recorda amb especial entusiasme una estada a Portugal. Explica que es va sorprendre positivament dels recursos i del suport que reben els centres educatius en aquest país i està convençuda que al darrere "hi ha unes polítiques en ensenyament diferent de les d'aquí". També en destaca l'elevat nombre de professors i personal administratiu al centre: "Hi havia molts més professors i compten amb personal de suport als docents que s'encarrega d'organitzar les sortides, tutories o de la burocràcia, unes feines que com a professor a Catalunya les assumeixes tu, tenen la possibilitat d'atendre els alumnes molt millor". Amb tot, Vall remarca que, tot i les diferències en recursos i equipaments, comparteixen "els mateixos problemes".
Abans de la pandèmia l'Institut Jaume Callís de Vic va acollir professors procedents de suècia, a finals d'aquest curs acolliran professores alemanyes i dos professors del centre osonenc viatjaran a Istanbul.
Marta Martí, una de les coordinadores de l'Erasmus, conclou que els programes de mobilitat són una eina "enriquidora per a tothom" a partir de la qual "intentem aplicar al nostre centre factors que hem observat a les escoles on hem viatjat" com per exemple "com s'atén a la diversitat dels alumnes" o també obre debats sobre l'estil d'ensenyament.
Aquest any, el tema comú a treballar entre tots els centres europeus participants en l'Erasmus és L'escola del futur. A més de la mobilitat, durant tot el curs els alumnes dels diferents països es comuniquen a través de plataformes web on analitzin la situació actual dels seus centres i proposen iniciatives per aplicar a les seves instal·lacions.
Les dues coordinadores detallen que la Unió Europea atorga subvencions als centres adherits al programa, un fet que potencia que els alumnes hi vulguin participar, ja que "en general les famílies dels alumnes no han d'assumir els costos del viatge i només els demanem que puguin acollir estudiants quan fem l'intercanvi al revés".
Pey i Martí valoren positivament els programes de mobilitat internacional que des del 2010 ofereix l'institut i coincideixen en dir que "és un projecte de centre".
No és la primera vegada que des d'aquest centre es participa en un projecte d'aquestes característiques. Des del 2010 que l'institut s'acull a programes de mobilitat internacional, i de fet, ha estat acreditat com a centre Erasmus fins al 2027. Durant aquests 13 anys, l'Institut Jaume Callís de Vic ha realitzat 6 Erasmus, tant per alumnes com per a professors, en diferents països europeus -Alemanya, Lituània, Suècia, Bulgària, Polònia, Malta, Itàlia, Irlanda i Finlàndia- donant així la possibilitat a un total de 180 alumnes i 30 docents a viure una experiència "més que enriquidora". Es tracta d'estades de curta durada -generalment d'una setmana- o mobilitats que s'allarguen durant tot un trimestre, com és el cas de 5 alumnes del centre que actualment estan estudiant a Itàlia.
Marta Pey i Marta Martí, les coordinadores Erasmus del centre, destaquen que la direcció del centre "aposta" pels programes de mobilitat internacional i detallen que és una manera "d'aprendre fora de l'aula" on els alumnes "descobreixen que poden aplicar els coneixements obtinguts al centre". Els programes de mobilitat internacional són un dels punts forts del projecte educatiu d'aquest institut, a més d'un reclam per a moltes famílies a l'hora d'inscriure els seus fills i filles.
"Mai havia viatjat i ha estat enriquidor"
En Biel Serrat és un dels 22 alumnes de primer de Batxillerat que, juntament amb tres professors de l'institut, ha participat aquest gener en l'Erasmus de Finlàndia, a l'escola Seinajöen Lyseo de la ciutat de Seinajöki, situada a l'oest del país. Explica que va decidir apuntar-s'hi perquè va considerar que passar una setmana a l'estranger "seria una experiència que em podria aportar coses bones" i destaca que "mai havia viatjat".En Biel explica que, tant a ell com als seus companys i companyes de viatge, els va sorprendre l'escola on van anar a parar: "És molt diferent del nostre centre i tenen uns equipaments espectaculars, un lloc especial on es potencia l'art", i afegeix que, per exemple, a l'aula de música "tenien un armari ple de tauletes digitals i molts instruments". Tot i això, destaca que van notar que el nivell educatiu "és més baix" i recorda amb entusiasme que el comportament social "és diferent i a l'escola els alumnes són més tranquils i callats".
Un altre dels factors diferencials amb l'escola de Finlàndia és la ràtio d'alumnes per classe: "Són uns 12 per classe mentre que aquí en som uns 35". "El grup classe on vam fer l'estada no estava tan cohesionat com el nostre, potser són més individualistes", reflexiona l’estudiant.
Els 22 alumnes de l'Institut Jaume Callís de Vic durant l'intercanvi a Finlàndia. Foto: IES Jaume Callís
El xoc cultural no va passar desapercebut per a en Biel, i apunta que els va impactar els horaris del nord d'Europa: "El primer dia vam arribar a l'escola a les 8 del matí, i a les onze, ja dinàvem”. Durant l'estada, els alumnes són acollits en domicilis particulars de famílies de la mateixa escola. En Biel, juntament amb un altre company del Callís, va anar a parar a una casa d'acollida a on es van sentir "molt a gust", encara que recorda que "el primer sopar va ser força incòmode" perquè "no saps com tractar-los, i a més, has de parlar-hi amb anglès, i sovint es fa difícil expressar-se".
Per en Biel, l'Erasmus a Finlàndia ha estat gratificant i destaca que se n'emporta molts aprenentatges: "Repetiria l'experiència, i de fet, m'hi hauria quedat més temps, ho recomanaria a tothom perquè és enriquidor i a més t'ho passes molt bé".
Ara, està impacient esperant que un grup d'alumnes de Finlàndia vinguin a passar una setmana a Vic, i junt amb els companys de viatge ja estan pensant a on els portaran perquè coneguin els paratges, els costums i la cultura d'Osona i de Catalunya.
Tot un trimestre a Itàlia
El primer trimestre d'aquest curs alumnes italians van gaudir de l'experiència de conèixer i conviure a l'Institut Jaume Callís. Aquest segon trimestres és al revés, i l'Aisha Sow, la Maria Pey, l'Amàlia García, l'Helena Torrents i la Gemma Puig són les cinc alumnes del centre vigatà que actualment estan fent un estada de llarga durada a diferents centres italians. Totes coincideixen en el fet que aquesta oportunitat els va cridar l'atenció perquè és una experiència que permet "conèixer gent, una nova cultura i un país diferent".S'han adaptat bé a Itàlia i als diferents centres a on estan estudiant per uns mesos, i no han tardat a detectar alguns factors diferencials respecte del seu centre de procedència: "Estudien certes matèries amb més profunditat perquè el sistema educatiu italià té una durada d'un any més que el català", o subratllen que "és un sistema educatiu més agressiu, però que dona millors resultats". En relació amb el professorat, les cinc noies tenen la mateixa percepció: "La relació amb els professors és diferent, no és tan propera com a Catalunya, i fins i tot, en alguns casos, els hi parlen de vostè".
Les alumnes italianes i catalanes participants de la mobilitat de llarga durada. Foto: IES Jaume Callís
Les cinc estudiants recomanarien l'experiència perquè "sempre se'n treu algun aprenentatge, sigui cultural o personal" i coincideixen en dir que "surts de la teva zona de confort i aprens a ser més independent".
L'Erasmus no és només cosa d'alumnes
L'Erasmus no és només cosa dels alumnes sinó que els professors de l'Institut Jaume Callís de Vic també tenen la possibilitat de participar en un projecte de mobilitat internacional, sigui fent cursos a l'estranger o observacions en altres centres europeus, el què s'anomena Jobshadowings.L'Imma Vall, professora d'educació visual i plàstica de l'institut vigatà, fa anys que hi participa. La idea del programa, tal com explica l'Imma, és conèixer "el funcionament i l'organització del centre d'acollida i del seu professorat" i "acompanyes al docent de la teva assignatura a la seva classe, adquireixes una visió diferent de com fer les coses i d'ensenyar".
Abans de la pandèmia, la docent va realitzar una estada a un institut de Roma (Itàlia), d'on en subratlla que el nivell educatiu "és bastant similar al de Catalunya", tot i que en el seu cas particular, professora de plàstica, es trobava al centre de l'art: "Aquí -a Catalunya- maltractem les assignatures artístiques, en canvi, a Itàlia les cuiden, l'art és el més important per a ells, tenen més respecte per les assignatures humanístiques".
En recursos i personal, Vall destaca que, en el cas de l'institut de Roma, s'organitzen millor: "Nosaltres fem guàrdies i quan falla un professor en una aula l'hem de substituir entre tots, en canvi, en aquella escola de Roma, quan falta un docent a l'aula, els alumnes s'ajunten en petits grups, es reparteixen entre les altres classes i ja saben quines tasques han de fer" i afegeix que per recursos "aquesta organització al nostre centre és impensable".
La professora Imma Vall durant el Job Shadowing a Roma. Foto: IES Jaume Callís
La professora ha participat en altres programes de mobilitat a l'estranger i recorda amb especial entusiasme una estada a Portugal. Explica que es va sorprendre positivament dels recursos i del suport que reben els centres educatius en aquest país i està convençuda que al darrere "hi ha unes polítiques en ensenyament diferent de les d'aquí". També en destaca l'elevat nombre de professors i personal administratiu al centre: "Hi havia molts més professors i compten amb personal de suport als docents que s'encarrega d'organitzar les sortides, tutories o de la burocràcia, unes feines que com a professor a Catalunya les assumeixes tu, tenen la possibilitat d'atendre els alumnes molt millor". Amb tot, Vall remarca que, tot i les diferències en recursos i equipaments, comparteixen "els mateixos problemes".
Abans de la pandèmia l'Institut Jaume Callís de Vic va acollir professors procedents de suècia, a finals d'aquest curs acolliran professores alemanyes i dos professors del centre osonenc viatjaran a Istanbul.
Marta Martí, una de les coordinadores de l'Erasmus, conclou que els programes de mobilitat són una eina "enriquidora per a tothom" a partir de la qual "intentem aplicar al nostre centre factors que hem observat a les escoles on hem viatjat" com per exemple "com s'atén a la diversitat dels alumnes" o també obre debats sobre l'estil d'ensenyament.
Un projecte de centre
La Marta Pey i la Marta Martí, coordinadores Erasmus de l'Institut Jaume Callís, destaquen que els programes de mobilitat internacional que ofereix al centre formen part de l'ADN del seu projecte educatiu. Elles són les encarregades d'escollir els alumnes que podran participar-hi, uns estudiants que han de complir una sèrie de requisits per poder adherir-se a la mobilitat: "Han d'escriure una carta de motivació, tenim en compte la nota global de l'ESO i que la seva família pugui acollir a altres estudiants quan fem l'intercanvi", expliquen.Aquest any, el tema comú a treballar entre tots els centres europeus participants en l'Erasmus és L'escola del futur. A més de la mobilitat, durant tot el curs els alumnes dels diferents països es comuniquen a través de plataformes web on analitzin la situació actual dels seus centres i proposen iniciatives per aplicar a les seves instal·lacions.
Marta Martí, coordinadora Erasmus de l'institut Jaume Callís de Vic. Foto: Adrià Costa Rifà
Les dues coordinadores detallen que la Unió Europea atorga subvencions als centres adherits al programa, un fet que potencia que els alumnes hi vulguin participar, ja que "en general les famílies dels alumnes no han d'assumir els costos del viatge i només els demanem que puguin acollir estudiants quan fem l'intercanvi al revés".
Pey i Martí valoren positivament els programes de mobilitat internacional que des del 2010 ofereix l'institut i coincideixen en dir que "és un projecte de centre".