17
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
17:10h
Cèlia Lozano, de 39 anys i treballadora del TAC Osona, buscava pis a Vic per independitzar-se. Fins ara vivia al domicili familiar, però va decidir fer el pas. El que no s'esperava són els diversos entrebancs i dificultats que ha viscut en aquest procés. El motiu? És una persona amb discapacitat.
Després de fer una recerca d'habitatges a través d'Internet, va decidir contactar amb una immobiliària, ja que li va "encantar" un dels seus pisos. Inicialment, li van posar traves perquè el seu sou base era massa baix, malgrat poder demostrar solvència. I finalment van dir-li: "No te'l lloguem perquè ets discapacitada".
Lozano reconeix que va sentir-se maltractada i ho va passar "molt malament". I el sotrac no es va acabar aquí. En una segona ocasió, va arribar a veure un pis i va enamorar-se'n. Però li va durar poc. Malgrat l'agilitat del "sí" de la que volia ser-ne llogatera, la immobiliària finalment va desdir-se'n donant-los "allargues". En aquest cas, però, un representant de la immobiliària va presentar-se a l'Esguard Fundació Tutelar per disculpar-se.
Precisament, aquesta fundació ha ajudat la Cèlia en tot aquest procés. Inicialment amb estratègies d'empoderament per iniciar la recerca de manera autònoma, fins que ha hagut d'intervenir-hi per aquestes situacions de discriminació. De fet, la tercera vegada que ha anat a una immobiliària ho ha fet acompanyada de la seva referent.
"No volem haver d'intervenir", explica Roser Masgrau, coordinadora de la fundació, subratllant que des de l'Esguard acompanyen les persones -amb discapacitat, trastorn mental i gent gran- en "la cerca de recursos que pugui necessitar cadascú" i així poder desenvolupar el seu projecte de vida. "N'hi ha que necessiten un suport més integral i d'altres que no", afegeix.
"La Cèlia estava supermotivada en buscar pis i s'ha trobat amb dificultats i les portes tancades", reitera Masgrau. I el seu cas no és anecdòtic. "És una cosa amb la qual ens trobem sovint", denuncia la coordinadora, remarcant que actualment trobar habitatge ja és complicat i si s'hi sumen "prejudicis" i "l'estigma", encara ho és més.
"Tenim els mateixos drets
"Tothom té dret a un habitatge. Que tingui el suport d'una entitat al darrere no significa que no pugui cuidar i pagar un pis, i ser un llogater com qualsevol altre", afegeix. En aquesta mateixa línia, es pronuncia Lozano: "Tenim els mateixos drets que una persona normal i corrent".
Per tot plegat, Lozano i la fundació han decidit denunciar aquest tracte discriminatori i alhora fer reflexionar a tots aquells que creuen que una persona amb diversitat funcional no té les mateixes capacitats.
Finalment, tot i aquest mal tràngol, la Cèlia ha aconseguit un pis de lloguer. Encara no hi ha entrat, però Lozano ja fa volar la imaginació amb quins mobles posarà i com els col·locarà.
Després de fer una recerca d'habitatges a través d'Internet, va decidir contactar amb una immobiliària, ja que li va "encantar" un dels seus pisos. Inicialment, li van posar traves perquè el seu sou base era massa baix, malgrat poder demostrar solvència. I finalment van dir-li: "No te'l lloguem perquè ets discapacitada".
Lozano reconeix que va sentir-se maltractada i ho va passar "molt malament". I el sotrac no es va acabar aquí. En una segona ocasió, va arribar a veure un pis i va enamorar-se'n. Però li va durar poc. Malgrat l'agilitat del "sí" de la que volia ser-ne llogatera, la immobiliària finalment va desdir-se'n donant-los "allargues". En aquest cas, però, un representant de la immobiliària va presentar-se a l'Esguard Fundació Tutelar per disculpar-se.
Precisament, aquesta fundació ha ajudat la Cèlia en tot aquest procés. Inicialment amb estratègies d'empoderament per iniciar la recerca de manera autònoma, fins que ha hagut d'intervenir-hi per aquestes situacions de discriminació. De fet, la tercera vegada que ha anat a una immobiliària ho ha fet acompanyada de la seva referent.
"No volem haver d'intervenir", explica Roser Masgrau, coordinadora de la fundació, subratllant que des de l'Esguard acompanyen les persones -amb discapacitat, trastorn mental i gent gran- en "la cerca de recursos que pugui necessitar cadascú" i així poder desenvolupar el seu projecte de vida. "N'hi ha que necessiten un suport més integral i d'altres que no", afegeix.
Roser Masgrau conversant amb Cèlia Lozano. Foto: Adrià Costa.
"La Cèlia estava supermotivada en buscar pis i s'ha trobat amb dificultats i les portes tancades", reitera Masgrau. I el seu cas no és anecdòtic. "És una cosa amb la qual ens trobem sovint", denuncia la coordinadora, remarcant que actualment trobar habitatge ja és complicat i si s'hi sumen "prejudicis" i "l'estigma", encara ho és més.
"Tenim els mateixos drets
"Tothom té dret a un habitatge. Que tingui el suport d'una entitat al darrere no significa que no pugui cuidar i pagar un pis, i ser un llogater com qualsevol altre", afegeix. En aquesta mateixa línia, es pronuncia Lozano: "Tenim els mateixos drets que una persona normal i corrent".
Per tot plegat, Lozano i la fundació han decidit denunciar aquest tracte discriminatori i alhora fer reflexionar a tots aquells que creuen que una persona amb diversitat funcional no té les mateixes capacitats.
Finalment, tot i aquest mal tràngol, la Cèlia ha aconseguit un pis de lloguer. Encara no hi ha entrat, però Lozano ja fa volar la imaginació amb quins mobles posarà i com els col·locarà.