L'ENTREVISTA DE LA SETMANA

​Anna Erra: «Si em tornés a presentar, li demanaria a Josep Arimany que fes el pas cap a Junts»

L'alcaldessa de Vic ha rebut "pressions" per optar a la reelecció que s'està repensant i explica que la pandèmia ha fet multiplicar les accions del pla d'actuació municipal

per Carles Fiter / Oriol March, Vic | 3 de juny de 2021 a les 15:55 |
Anna Erra | Josep M. Montaner
L'alcaldessa de Vic, Anna Erra (Vic, 1965), ha arribat a l'equador del mandat. Després d'aconseguir una còmoda majoria absoluta (11 de 21 regidors) amb Junts, ha hagut de fer front a la irrupció d'una pandèmia, però també altres projectes que han rebut l'oposició en bloc de la resta de partits del consistori, com la venda del Seminari Vell i la construcció de l'aparcament al parc Maria Àngels Anglada; o les polèmiques obres de la plaça de la Noguera.


Malgrat això, ha estrenat l'equipament turístic i cultural Vicpuntzero (des d'on s'ha fet l'entrevista) i preveu obrir les portes de la Biblioteca Pilarín Bayés d'aquí a un any. Erra valora positivament aquest mig mandat i sobretot el treball en equip. Precisament, aquest equip -a més del partit- és qui la pressiona perquè es repensi tornar a optar a la reelecció. Mentre abans era més taxativa a fer només dos mandats, ara obre la porta a repensar-s’ho. Té clar, però, que si es torna a presentar no comptarà amb els regidors del PDECat. De fet, el seu primer tinent d'alcalde, Josep Arimany, va fer campanya a Vic amb Àngels Chacón. En aquest senti, Erra apunta que si continués i Arimany, també, li demanaria fer el pas cap a Junts. De moment, tot són especulacions perquè encara s'ho està rumiant.

Al llarg d'aquests dos anys, Erra també ha escalat posicions dins el partit -és presidenta del Consell Nacional- i repeteix com a diputada al Parlament de Catalunya. Tot i això, reafirma que la seva prioritat és la ciutat. En aquesta entrevista també repassem els temes de partit i país.


- Ha arribat a l'equador del nou mandat, enmig d'una pandèmia. Com ho valora?

- Després de superar la pandèmia, estem contents. Quan vam començar el mandat amb un bon resultat, un projecte i un programa a punt de fer, no ens esperàvem una pandèmia. Hem estat capaços de portar a terme el programa de govern i alhora compaginant-ho amb accions imprescindibles i necessàries perquè la pandèmia fes el menys mal possible a la ciutat.

- Com ha tensat la Covid les arques municipals?

- Inicialment molt perquè vam focalitzar tot allò que fos necessari en ajudes. Hem rebut suports tant de la Generalitat com de la Diputació. La clau ha estat sobretot que, finalment, l'Estat espanyol va deixar que poguéssim destinar els romanents a aquesta situació. Per Vic ha suposat 5 milions per reactivar la ciutat. Amb el pressupost municipal, haguéssim pogut fer molt poques mesures.

- A més d'aquests 5 milions, s'utilitzaran més diners del romanent?

- Inicialment només era per un any, però sembla que potser l'any que ve també podrem disposar-ne. S'ha d'acabar de saber. Volem veure quins efectes ha tingut tot el que hem iniciat ara, si hem quedat fluixos o han sorgit mancances, per tal que el romanent que pugui sortir de l'any vinent pugui destinar-se aquí.

- Dels projectes plantejats en el seu pla d'actuació municipal, de quins s'han hagut de desdir per la Covid?

- De moment, de cap. Crec que vam sortir amb un PAM d’unes 275 accions. I aquesta pandèmia n'ha generat 100 més. La intenció és portar-ho tot a terme. Tinc un equip molt fort i amb ganes de treballar. Ha entès molt bé la situació. La Covid ens ha fet multiplicar les accions, però no podem deixar de fer el que ja ens havíem programat. Estem treballant de manera transversal amb aquests dos focus: reactivació i accions que ja volíem fer.

- Quan va guanyar les municipals per majoria absoluta va comprometre's a no perdre de vista el diàleg amb les altres formacions. Creu que ho ha aconseguit?

- Diria que sí. Ja venia d'uns quatre anys anteriors on es va veure el tarannà i la meva manera de fer d'alcaldessa. Llavors hi va haver pactes amb dos partits. Tot i que la situació política ha canviat, el meu tarannà ha continuat sent el mateix. Parlant amb les entitats, la gent i també amb els grups de l'oposició. Això no vol dir que si a vegades no aconsegueixen el que ells voldrien, no significa que no els tinguem presents. Es parla, es dialoga, però tenim un projecte molt clar i la seguretat per tirar-lo endavant.

"El Seminari Vell és una de les grans apostes de la ciutat"

- L'oposició li ha criticat falta de transparència en la venda del Seminari Vell i la construcció de l'aparcament al parc Maria Àngels Anglada. Creu que els n'hi ha faltat?

- Per nosaltres, el Seminari Vell és una de les grans apostes per la ciutat perquè feia molts anys que es buscava una solució a aquest equipament tan gran del casc antic. Finalment hi ha hagut una venda que permetrà tenir un equipament amb vida pròpia que generarà vida econòmica, ajudarà a consolidar el casc antic o que es rehabilitin pisos buits. Això és millor que un equipament buit, que genera problemes. Entenc que no puguin veure clar però és una molt bona acció. Pel que fa a la transparència, ho hem explicat com totes les accions que hem fet. I com a regidors poden seguir tots els passos fets amb els tècnics. No s'ha fet res de diferent. Que a ells no els agradi l'empresa que ho ha comprat, no ens hi podem posar perquè és un concurs públic. Sap greu perquè en el fons no fan un atac polític, sinó tècnic. I sap greu perquè els tècnics sempre han treballat molt professionalment i transparentment.
 

Anna Erra, a la Capella Fonda del Vicpuntzero. Foto: Josep M. Montaner


- La construcció de pisos a la plaça de la Noguera també ha generat tensions. Creu que la seva proposta satisfarà el veïnat per tornar a tenir un punt de trobada?

- És una decisió que vam prendre tots els partits polítics en el POUM. Cal entendre que partim d'una parcel·la privada perquè el barri pogués aprofitar-se de l'espai. Però és massa ampli perquè se'l pugui quedar tot l'Ajuntament. En el planejament es va negociar quina part podíem quedar-nos. I pel que fa a l'operació urbanística estem contents perquè queda una bona pastilla, que donarà una visió d'obertura i amb els pisos vindrà nova gent al barri. També us he de dir que al barri no tothom té la mateixa opinió: n'hi ha que ho entén i li agrada l'acció. Això no vol dir que no entenguem el rerefons de la queixa de Remei Reviu o l'associació de veïns. És un barri amb molta concentració, i volem guanyar espai amb aquesta pastilla i la futura nova biblioteca. Hem fet diverses accions per millorar les places del voltant, un pla estratègic per tenir una mirada més àmplia, un conveni per obrir el pati del Sagrat Cor, entre altres. El que es va acordar en el POUM era la millor opció a la qual l'Ajuntament podia arribar i la millor que podia tenir el barri. A la llarga segur que ens donaran la raó.

"L’acord del POUM per a la plaça de la Noguera era la millor opció"

- En els darrers mesos, Vic ha viscut un repunt dels fets delictius. Com hi estan treballant?

- És una cosa que ens amoïna. La ciutat, que és segura, ha tingut repunts com ha passat a diversos llocs. No és una cosa generalitzada de moltes accions, sinó que són casos puntuals de persones. Estem fent un seguiment molt acurat i especial amb parelles mixtes de Mossos i Urbana, així com més visibilitat d'agents pel carrer per tal que no creixi. En breu tenim una junta de seguretat local per anar fent seguiment. Volem que la ciutat continuï sent tranquil·la i que quedi amb episodis que puguem diluir de seguida.

- Tenint en compte que Vic és una ciutat on hi ha hagut partits, com PxC de Josep Anglada, que han intentat insuflar conflicte, i ara Vox amb una forta presència el Parlament, us fa por que aquest repunt d'activitat delictiva torni a inocular el virus de problemes de convivència a la ciutat?

- És fàcil perquè aquests partits, com feia Anglada, fan missatges per voler castigar de tots els problemes del món a certs col·lectius. Aquest mandat hem tingut la sort de desfer-nos d'aquest partit que generava aquest discurs i odi. I hem treballat molt perquè no sigui en aquest sentit. Esperem que no qualli el missatge i la gent de Vic entengui que són episodis que no es poden lligar a cap tipus de persona ni cultura. Simplement hi ha gent incívica com passa arreu del món.

- Un dels projectes més destacats del mandat és la posada en marxa del Vicpuntzero. Com està anant l'arrencada d'aquest nou equipament cultural i turístic?

- Estem molt contents. Com a ciutat tenim tot aquest pòsit cultural i 2.000 anys d'història, i sempre ens ho quedàvem de cara endins. Ara toca donar a conèixer aquesta riquesa a la ciutat. Hi ha hagut molt bona resposta per la gent Vic i Osona, que també ens hem de conèixer la pròpia història. Quan la coneixes, es pot explicar i es pot entendre on som i d'on venim. Des de l'obertura definitiva oficial per Sant Jordi, malgrat la pandèmia, tenim moltes visites i té molt èxit pel boca-orella. El projecte ha agradat i està venint gent de molts llocs per conèixer-ho.

"La nova biblioteca serà una peça clau com ho va ser l'Atlàntida en el seu moment"

- Un dels altres grans projectes és la nova biblioteca. En quin punt es troba?

- A les últimes fases. Ja en parlàvem el mandat passat i potser ingènuament pensava que podria estar enllestit. Però, si tot va bé i les obres avancen segons calendari, s’inaugurarà pel Sant Jordi de l'any vinent. Serà una peça clau com ho va ser l'Atlàntida en el seu moment. És un projecte cultural, cohesionador i volem que hi passin moltes coses. Serà un reclam de la ciutat i un nexe d'unió entre banda i banda del riu, com una cremallera.
 

Erra remarca que tant la nova biblioteca com les Adoberies seran un nexe d'unió. Foto: Josep M. Montaner


- Un dels altres punts per "cosir" les dues bandes és la remodelació de les Adoberies, com avança el projecte?

- Hem aconseguit molt pressupost extern de FEDER o del Ministeri que ens ajuda a poder trobar una solució a les Adoberies i poder-ne comprar dues. A final de mandat, les tindrem remodelades. Això no vol dir que continuem treballant amb altres agents per aconseguir que aquest inici es vagi eixamplant i s’aposti per la remodelació d'altres adoberies. Ens interessa que hi hagi un efecte cadena.

- Quan serà una realitat el campus de Salut?

- S'hi va treballant. Se'ns ha encallat una mica per temes de l'Agència Catalana de l'Aigua perquè aquesta zona del Prat de Galliners amb el POUM va quedar molt afectada. Potser no ho acabarem aquest mandat, però la universitat traurà en breus el concurs pel projecte.

- I el club d'alt rendiment?

- Amb la idea de ciutat saludable, el món de l'esport és prioritari. Amb el Govern de la Generalitat sortint havíem tancat que Vic sigui un centre esportiu d'alt rendiment. Ara senzillament haurem de veure el nou secretari d'esport per acabar-ho de reblar.

- Hi ha nous projectes futurs de cara els dos propers anys?

- No hi ha cap nou projecte estrella. Tampoc podríem. Anem treballant els que estan marcats en el PAM, alguns dels quals hem hagut d'avançar i prioritzar, com l'aposta per una ciutat més pacificada i amb la mobilitat més segura. És el cas, per exemple, de la ronda Camprodon.

"Reafirmo que la meva prioritat és Vic, on hi dedico més hores"

- Ha anat escalant graons a Junts fins a arribar-ne a ser la presidenta del consell nacional. Sempre ha situat Vic com a prioritat. Ser diputada i presidenta del consell nacional li ha tret temps a l'alcaldia?

- L'únic que fas és multiplicar-te. Reafirmo que la meva prioritat és la ciutat i és on hi dedico més hores. Poder ser diputada és un guany per la ciutat i la Catalunya Central, i puc estar a disposició del territori per poder ser referent i ajudar en projectes. I el càrrec de Junts és intern, pot portar feina, però mai em traurà la prioritat de Vic. A més, la Covid ens ha aportat guanyar temps. Pels de comarques que havíem d’anar a qualsevol reunió a Barcelona perdíem dues hores de trajecte. Ara les hem guanyat. Puc treballar per Vic, per fer de diputada o per Junts.

- Sempre ha dit que faria dos mandats. Es planteja repetir com a candidata a l'alcaldia?

- Crec que he de fer dos mandats. Sí que rebo pressions perquè m'ho torni a plantejar. Creuen que puc fer quatre anys més. L’únic que he dit és que obro la porta a repensar-m'ho si cal o no. Abans era més taxativa, ara obro la porta a rumiar-m'ho. La decisió final encara no l'he pres, però serà la millor per la ciutat.
 

Anna Erra s'està plantejant repetir com a alcaldessa de Vic. Foto: Josep M. Montaner


- D'on rep pressions?

- Una mica de tot arreu. Els d'aquí perquè som un equip que estem treballant molt bé i per no tocar res i seguir així quatre anys més. I d'altra banda, també pels bons resultats del partit a Vic. Un municipi que ara és de Junts, no es vol obrir la porta per possibles escenaris nous, que també poden passar en qualsevol elecció. Diuen que m’ho plantegi. M’hi he compromès. Ja veurem què farem.

- Té un paper destacat a Junts mentre que el seu primer tinent d'alcaldia, Josep Arimany, forma part del PDECat. Això ha generat tensions a l'equip de govern?

- No, en absolut. Sempre hem tingut una molt bona relació. Des dels inicis que ens disputàvem l'alcaldia, sempre ens hem entès. I en Josep, sent a la Diputació, pensa molt per Vic, comarca i la Catalunya Central. Li he respectat que hagi volgut quedar-se al PDECat sense cap mena de problema.

- Per tant, si es torna a presentar, comptarà amb regidors del PDECat?

- Diria que no. M'agradaria que tots fossin de Junts. Si continuo jo, i en Josep també, li demanaria que fes el pas cap a Junts. Això no vol dir que puguem acabar fent algun pacte. Però, d'entrada, m'agradaria que tots fossin de Junts.

- Es plantegen aliances amb el PDECat en les properes eleccions?

- Encara no. Estem parlant i veient possibilitats. Seria bo que acabéssim fent una bona entesa.

- Més enllà de Vic, es plantegen que hi haguessin llistes mixtes en un horitzó de reconciliació com ha defensat l'expresident Artur Mas?

- No és ni reconciliació ni conciliació. Hem de mirar el que ens pot ajudar més en unes properes eleccions i el paper de cada partit en el seu futur. Ells tenen una força territorial, tot i ara haver perdut la del Parlament. Si la proposta hagués de ser mixta, a Junts ho haurien de decidir els afiliats. Però no el veig gaire, aquest escenari. Ja en vam parlar abans i vam acabar sense entendre'ns. Ells han volgut continuar com a PDECat i s'ha d'entendre la seva decisió. Municipalment, ja s'anirà veient si es fa el pas o no.

- En alguns municipis, que hi hagi llistes separades entre Junts i el PDECat pot obrir la porta al fet que l'alcaldia acabi sent per ERC.

- Evidentment. Potser ens ha passat a les eleccions del 14-F, en les quals tots hem estat gats escaldats en aquesta situació. D'una banda hi ha els pactes abans de les municipals i que un partit entri dins l'altre: d'això ja es va parlar i d'entrada no es va aconseguir. I, de l'altra, ser capaços, en cada municipi, de fer acords per no deixar opcions a altres formacions. Som un partit jove i aquestes decisions s'hauran de parlar i decidir al consell nacional. Es tindrà clar abans de les eleccions.

- Li va saber greu estripar el carnet del PDECat?

- No considero que el vaig estripar. De la mateixa manera que vaig començar com a independent, després a CiU i llavors al PDECat, em va semblar que havia de fer el pas cap a Junts. En vaig parlar amb David Bonevhí i ho va entendre. No vaig tenir sensació d'estripar, de fissura o de càstig. És una evolució i una aposta que creia que havia de fer i que el PDECat no em donava.
 

Durant l'entrevista amb Anna Erra, alcaldessa de Vic. Foto: Josep M. Montaner


- Es va fer bé prou bé, el trànsit d'una formació cap a l'altra? És possible que Junts i el PDECat haguessin estat capaços, plegats, de tenir més diputats que ERC al Parlament. Veu algun defecte en la negociació que va acabar derivant en dues candidatures separades?

- Quan s'ha vist el resultat final, es pot dir que alguna cosa no s'ha fet tan bé. Però el resultat és el que és i no crec que en la negociació es fessin coses bé o malament. No es va acabar de veure anar junts i el PDECat volia mantenir la seva essència. Pot ser que haguéssim rescatat alguns vots anant junts, segur; que haguéssim passat ERC, potser sí, però no podem creure que tots els vots haguessin anat a nosaltres. Les coses han anat així i són processos que es fan en cada partit. En aquell moment no s'estava preparat per fer la fusió i es veurà en el temps si és possible o no. No m'agrada buscar culpables, sinó entendre més que hem arribat aquí i mirar el futur.

- Un dels aspectes que més sobrevola l'actualitat és l'indult presos polítics. Junts sosté que només són una solució personal per a les persones condemnades i privades de llibertat. Hi ha marge per entendre's amb el PSOE, més enllà dels indults, tenint en compte que Pedro Sánchez ni tan sols vol parlar de l'amnistia i tampoc sembla disposat a acceptar parlar d'un referèndum d'autodeterminació?

- És un dels grans debats en aquest procés de negociació tan llarg que hem tingut [amb ERC]. Nosaltres crèiem que hi havia d'haver pacte amb ERC, que havíem de ser ser capaços de generar aquesta unitat perquè havíem d'aprofitar aquest resultat tan bo de l'independentisme al Parlament. Però una de les coses que sempre dèiem és que no veiem gaire clara la mesa de negociació. Com a pacte que hem fet i gent de paraula que som, ja hem dit que donarem confiança. Sap una mica de greu el fet que que es vulgui posar els indults en aquesta negociació perquè estan fora de la mesa. La nostra portaveu [Elsa Artadi] sempre diu que la nostra aposta és l'amnistia i l'autodeterminació. Som una mica pessimistes i li posem poca credibilitat, i tal com veiem a vegades els missatges del PSOE, que sembla que abans d'asseure'ns ja ens diuen que no, però ho intentarem. Creiem que hi ha d'haver diàleg, que hem de lluitar-ho, i tan de bo haguem de donar la raó i en els propers dos anys ho aconseguim. Sobre els indults, sap greu perquè es parla molt de filtracions i hem de posar més atenció als presos i famílies, que estan patint aquesta mena de mercadeig.

- Què creu que s'ha de fer després dels dos anys que es donen de marge a la taula de diàleg? Si fracassa i es prepara un nou embat, com s'imagina aquesta confrontació?

- A Junts creiem que hem de treballar aquest embat i la confrontació intel·ligent, però en el pacte [amb ERC] hem de tenir clar que el que diu Junts no és el que s'ha de fer. El resultat de les eleccions ens ha dit que ens hem d'entendre i que ha de ser un acord entre tots. L'únic que hem demanat és això, que ha de ser una cosa treballada entre tots. Posarem damunt la taula els nostres criteris, però el gran acord que s'ha fet és que els partits independentistes, amb les entitats i la mobilització ciutadana, ens han de fer suport. Aquest moviment ha sortit de baix cap a dalt i hem de continuar tenint-ho present. Si en aquests dos anys no s'arriba a qualsevol acord, s'ha de treballar entre tots. Ens posarem a una altra taula per treballar conjuntament el pla B per si no funciona la mesa de negociació. Em sembla que és el nostre paper: sumar per preparar la confrontació i el nou embat.

- Aquest nou embat com ha de ser: un referèndum unilateral o bé la declaració de la independència?

- El que acordem tots els que hi siguem. Una cosa és el que vam posar al nostre ideari, que era un referèndum acordat i sinó un d'unilateral, però ara no estem en aquesta posició. Si volem que el moviment sigui fort, serà important que trobem els punts de consens i sapiguem trobar el pla per anar avançant amb la força ciutadana, que ens ha dit elecció rere elecció que encara hi és. Acabar fent el pacte [amb ERC] també és una consideració cap a ells, per no deixar perdre la confiança i treballar conjuntament. Hem d'anar a reproduir el dibuix del 2017. Si vam ser capaços de fer alguna cosa és perquè hi havia un escenari conjunt. Si ara ens hem tornat a comprometre, treballem-ho i avancem. Si la mesa de diàleg ens ho soluciona, benvingut sigui.

- L'independentisme s'ha de centrar en governar bé en els propers anys per guanyar adeptes a la causa?

- Crec que són dues coses paral·leles. Sap greu que es vulgui fer creure el relat que si es treballa per la independència significa no governar bé. El Govern ha demostrat que ha estat capaç de treballar pel país, de fer-lo avançar i també es veurà en el nou executiu, preparat tècnicament. Aquests dos fronts són les dues cares d'una mateixa moneda que es poden treballar paral·lelament. Hi guanyaríem, si aconseguíssim la independència. Treballar bé i governar bé també és avançar en aquest aspecte polític. El compromís que té el Govern és millorar el país i ho farà de dues maneres: governant bé i fent millores, que seran segur aconseguint la independència.
 

Anna Erra, alcaldessa de Vic Foto: Josep M. Montaner


- La Generalitat autonòmica és un obstacle o una palanca per aconseguir la independència?

- És un tràmit, un pas per anar tirant cap amunt. De moment som una autonomia jugant unes cartes molt sovint en contra nostra.

- Com a diputada, considera que el PSC ha d'entrar en la dinàmica de pactes amb el Govern en aspectes com els pressupostos, per exemple?

- Si això no fa perdre cap ideal dels nostres. Si no fa que haguem de revocar els nostres ideals, és política de Govern. El mandat passat ja es van fer pressupostos amb els comuns. Entenc que també hi poden haver aquestes decisions i acords puntuals, sempre i quan això no vulgui dir renunciar.

- Marta Madrenas, companya seva al Parlament i alcaldessa de Girona, va assenyalar en una entrevista a NacióDigital que el pacte amb ERC era molt perfectible. Ho veu igual?

- Quan fas un pacte, sempre queden coses en les quals s'ha de ser generós o que es poden perdre. Dins de tot, n'estic contenta. És un pacte que hem de mirar en positiu perquè donarà estabilitat. Hem pogut aconseguir bones àrees de Govern que donaran visibilitat. Però sobretot és un acord de dos partits, i un d'extern amb el de la CUP, que tenen clar que treballem pel Govern del país i el posem per davant. Hem estat generosos i a partir d'aquí hem de mirar endavant i ser positius.

- Hi ha sectors de l'independentisme que consideren que l'estratègia pragmàtica d'ERC no situa la independència com a prioritat a curt termini. Ho comparteix?

- A Junts no hem deixat de banda aquesta lluita. En alguns moments, ERC sí que ha semblat més pragmàtica, però diria que des del moment que ha decidit fer l'acord amb nosaltres reafirma aquest pacte cap a la independència. Jo li donaria l'oportunitat a ERC de creure que seguirà treballant pel país i la independència.

- Han existit veus que han qüestionat el paper de Jordi Sànchez com a secretari general de Junts en el marc de la negociació. Aquestes veus han arribat a la direcció en forma de debat intern?

- No s'ha treballat i no soc prou conscient que hi hagi moltes veus. Em sembla que el secretari general, dins les condicions que té que treballa des de la presó, fa la seva funció i ha de prendre decisions, i finalment ho va fer en aquest pacte. Es va fer molt bona feina. Si es va arribar a un acord al cap de setmana, és perquè abans s'havia treballat molt bé abans. Quan ets secretari general, a vegades prens decisions i pot haver-hi gent que no ho vegi clar. Però no he tingut la percepció de queixes, senzillament va fer el paper que li tocava.
 

Anna Erra considera que el fitxatge de Jaume Giró pot donar visibilitat a Junts. Foto: Josep M. Montaner


- Quin missatge trasllada al gran públic que dos dels vicepresidents de Junts, com Josep Rius i Elsa Artadi, hagin optat per no entrar al Govern?

- S'ha d'escoltar bé què diuen Rius i Artadi: no s'havien posicionat. Per al paper que van tenir clau i primordial en les negociacions, potser se'ls va atribuir la possibilitat que fossin part del Govern. A vegades als polítics se'ls demana coherència i Artadi ho ha dit des del principi: el seu objectiu és la ciutat de Barcelona, i continua dient el mateix. La part positiva és que a la llista de Junts hi ha gent molt competent i bona, i per això potser la veien com un càrrec a la Generalitat.

- Fitxatges com el de Jaume Giró, conseller d'Economia, els situen de nou en el centre de l'espectre polític català?

- Giró pot donar visibilitat a una part del que és Junts. És capaç de donar unes directrius en l'àmbit econòmic i de marcar unes línies que amb el seu pòsit social ens pot ajudar per la visió que ha de tenir la Generalitat per crear unes estructures d'estat. Aquesta visió que ens pot donar és molt important, sobretot el vessant social en tota la situació complicada que pugui tenir el país.

- Un conseller d'Economia que ve de La Caixa pot pactar uns pressupostos amb la CUP?

- Evidentment que sí i ho demostrarem.

- A vostè li van oferir a entrar al Govern?

- No, en cap moment.

- Quin paper ha de tenir Carles Puigdemont en aquesta legislatura que comença?

- El que ell vulgui. És el president del nostre partit i si el president de la Generalitat vol parlar-hi i tenir-hi converses, tindrà aquest paper d'expresident. En les negociacions va tenir molt clar que no hi entrava i així ho va demostrar. No ha fet cap tutela, com ho han volgut vendre. Actualment està centrat en el partit i en el seu paper a Europa per poder avançar en el posicionament de Catalunya. No es ficarà en el Govern.

- Com a alcaldessa de Vic, què li demana al nou president Pere Aragonès?

- Sobretot que, com va dir, sigui el president de tots els catalans, que pensi en la visió que Catalunya és molt àmplia i molt gran. Que, com el mandat passat, es mantingui la idea d'una Catalunya amb vida a tot el territori i amb oportunitats arreu. I que no afluixi i no tingui por, que ens tindrà al costat en aquest posicionament per avançar cap a la independència.






 

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació