13
d'abril
del
2021
El ple de l'Ajuntament de Vic d'aquest dilluns va estar marcat per l'aprovació inicial de la modificació de l'ordenança de bon govern, civisme i convivència ciutadana. En aquest dictamen només modificava els punts que fan referència a la recollida de residus, per controlar l'incivisme i potenciar la reutilització. Tal com explicava el regidor de Medi Ambient, Albert Castells (JxCat), calia introduir "millores" en l'ordenança actual, però que "la voluntat és treballar una ordenança de residus més ambiciosa i més àmplia".
Tot i això, no va aconseguir l'aprovació d'ERC i Capgirem Vic. El gran escull va ser una frase de l'article 373 en què diu que "se sancionarà les persones que s'emportin objectes o residus dels contenidors sense autorització prèvia". Des d'ERC, Viqui Terricabras apuntava que amb aquesta regulació "sembla que s'està castigant la pobresa". "Sancionar aquesta conducta no ajudarà i agreujarà la situació d'aquestes persones", puntualitzava.
En aquest mateix sentit es pronunciava la regidora de Capgirem Vic Carla Dinarès. "Multar la gent que busca aliments o objectes a les deixalles és criminalitzar la pobresa", deia Dinarès, remarcant que "és trist, classista, zero empàtic i greu". Per això, proposava que l'equip de govern recapacités i retirés aquesta frase.
El regidor Castells va expressar que aquesta modificació sorgia del diàleg i el treball amb les entitats socials i l'Agència de Residus. "Els convido a veure la problemàtica d'incivisme que no té res a veure amb el que estan parlant de la pobresa", afegia Castells.
La regidora del PSC, Carme Tena, que es va alinear amb el govern, opinava que "l'article no diu implícitament el que ERC i Capgirem expressen". Tena puntualitzava que des del seu partit no van entendre així i que entenia que aquests extrems "no es produiran".
Tant Terricabras com Dinarès van reiterar que només demanaven que es tragués o es reformulés aquesta frase en concret. Però Castells va cloure les intervencions apuntant que no es retiraria i es presentaria igualment aquest punt tal com està redactat.
El Síndic demana més proximitat i un llenguatge més planer
Un dels altres punts destacats del ple va ser la presentació de la memòria del Síndic de Greuges municipal durant el 2020. Com cada any des de la posada en marxa d'aquesta figura, Joan Sala passa comptes amb els representants polítics de Vic. Malgrat que l'any passat va estar marcat per la Covid, Sala va apuntar que els casos han augmentat (s'ha passat de 42 casos admesos el 2018 a 81, l'any passat).
El Síndic va explicar que en les seves queixes la ciutadania es queixava de la fredor rebuda en les resolucions de l'Ajuntament i que sovint no són fàcils d'entendre. En aquest sentit va remarcar que "el factor humà s'ha passat per alt" i per això va demanar més proximitat.
El departament amb més queixes rebudes va ser el d'Urbanisme i Mobilitat, en què sobretot s'al·legava la lentitud de la resolució dels tràmits. Entre alguns dels casos que el Síndic va relatar, destacava el d'un home amb mobilitat reduïda a qui la justícia va donar-li la raó a finals de 2020 per poder aparcar sense limitacions, en zones de càrrega i descàrrega o zones DUMA. Sala va destacar que això s'havia de comunicar públicament perquè no havia arribat a tothom i seria una "negligència greu per omissió".
D'altra banda, també va proposar fer un protocol a l'hora de tramitar embargaments per pagar multes o per pagar taxes, ja que s'havia trobat amb persones grans que per descuit o perquè no els arribaven les cartes, els havien embargat. "Casos com aquest donen mala imatge de l'Ajuntament i els ciutdans se senten decebuts", avisava.
La portaveu d'ERC, Maria Balasch, va destacar que "la falta de proximitat i la fredor" de l'administració hauria de fer reflexionar al govern. També va recordar que des d'ERC ja havien fet la petició per tal que les persones amb mobilitat reduïda poguessin aparcar en zones de càrrega i descàrrega, i DUMA. "Han estat quatre annys vulnerant un dret", etzibava la regidora. Balasch va insistir en el fet que cal apostar per la mediació, ja que estalvia "conflictes, diners i malestar als ciutadans". "Tornem a demanar mediació per no arribar un judici", concloïa.
Des de Capgirem Vic, Roger Cumeras, va destacar el mal funcionament i mal estat dels busos urbans; la manca d'habitatge a la ciutat, tot i haver-hi pisos buits; i la manca d'un protocol clar sobre l'empadronament. Cumeras recordava que "el padró és un dret per a totes les persones i un deure de l'Ajuntament".
Aquest any, al Síndic només li han arribat tres casos. Malgrat no haver-hi un protocol, reconeixia que en relació a l'any passat -quan va tocar-los el crostó- es van apropar posicions entre les diverses parts.
L'alcaldessa de Vic Anna Erra va destacar que anualment l'Ajuntament de Vic atenia moltes queixes (unes 114.000), però n'hi ha que no se solucionen i per això van al Síndic. En aquest sentit Erra va dir que li agradaria que la resolució fos del 100% i que el 2021 les portes del Síndic seguissin obertes, però amb pocs casos.
Sala va reconèixer que a conseqüència de casos de l'any passat, enguany s'ha optat per altres negociacions i un tracte diferent. "Anem amb bona direcció i hem de fer un esforç per ser més receptius", concloïa-
L'últim pas per la caseta de fusta al Terrat d'en Cols
Dels 21 dictàmens al ple, només vuit es van aprovar per unanimitat. Un dels que va generar més consens va ser aprovar l'expedient de contractació per la concessió de serveis de dinamització i gestió de bar en la caseta de fusta ubicada al Terrat d'en Cols, és a dir, on hi havia l'antiga gasolinera a la Pista. Tal com destacava la regidora d'Urbanisme, Fabiana Palmero, és "el darrer pas en un llarg camí", després de cinc anys. Tot i ser llarg, "pot comportar millores", com ser "un espai obert i que dinamitzi el barri i tota la ciutat. "Serà un guany per a tothom després d'haver tret també les tanques al parc Jaume Balmes", deia la regidora.
Aquest projecte de la caseta de fusta sorgeix d'un acord entre l'equip de govern del mandat passat (PDECat i Unió) i Capgirem Vic, després que la formació anticapitalista donés suport al pressupost del 2016. La regidora de Capgirem Carla Dinarès demanava que es fes "molta difusió del projecte" perquè arribés a totes les entitats.
També es va aprovar per unanimitat el pla estratègic de turisme de Vic o u conveni entre Vic i Rupit per col·laborar en la promoció turística.
Pel que fa a les mocions, JxCat i ERC en van presentar una de conjunta a favor del ple reconeixement dels drets de les persones trans i en suport d'una llei transestatal. Tots els partits van votar-hi a favor excepte el PSC, perquè s'hi estava treballant. "Cal remarcar els drets adquirits pel col·lectiu LGTBI gràcies al govern del PSOE de fa uns anys", va dir Tena.
Tot i això, no va aconseguir l'aprovació d'ERC i Capgirem Vic. El gran escull va ser una frase de l'article 373 en què diu que "se sancionarà les persones que s'emportin objectes o residus dels contenidors sense autorització prèvia". Des d'ERC, Viqui Terricabras apuntava que amb aquesta regulació "sembla que s'està castigant la pobresa". "Sancionar aquesta conducta no ajudarà i agreujarà la situació d'aquestes persones", puntualitzava.
En aquest mateix sentit es pronunciava la regidora de Capgirem Vic Carla Dinarès. "Multar la gent que busca aliments o objectes a les deixalles és criminalitzar la pobresa", deia Dinarès, remarcant que "és trist, classista, zero empàtic i greu". Per això, proposava que l'equip de govern recapacités i retirés aquesta frase.
El regidor Castells va expressar que aquesta modificació sorgia del diàleg i el treball amb les entitats socials i l'Agència de Residus. "Els convido a veure la problemàtica d'incivisme que no té res a veure amb el que estan parlant de la pobresa", afegia Castells.
La regidora del PSC, Carme Tena, que es va alinear amb el govern, opinava que "l'article no diu implícitament el que ERC i Capgirem expressen". Tena puntualitzava que des del seu partit no van entendre així i que entenia que aquests extrems "no es produiran".
Tant Terricabras com Dinarès van reiterar que només demanaven que es tragués o es reformulés aquesta frase en concret. Però Castells va cloure les intervencions apuntant que no es retiraria i es presentaria igualment aquest punt tal com està redactat.
El Síndic demana més proximitat i un llenguatge més planer
Un dels altres punts destacats del ple va ser la presentació de la memòria del Síndic de Greuges municipal durant el 2020. Com cada any des de la posada en marxa d'aquesta figura, Joan Sala passa comptes amb els representants polítics de Vic. Malgrat que l'any passat va estar marcat per la Covid, Sala va apuntar que els casos han augmentat (s'ha passat de 42 casos admesos el 2018 a 81, l'any passat).
El Síndic va explicar que en les seves queixes la ciutadania es queixava de la fredor rebuda en les resolucions de l'Ajuntament i que sovint no són fàcils d'entendre. En aquest sentit va remarcar que "el factor humà s'ha passat per alt" i per això va demanar més proximitat.
Les dades del Síndic
Durant el 2020, el Síndic de Greuges va atendre 113 casos, 12 dels quals van ser assessoraments i 101, queixes. D'aquestes, 81 es van admetre, 29 no es va acceptar, 10 es va derivar i 10 no es van admetre. Això suposa una mitjana de 10,27 casos al mes tot i tenir l'oficina tancada durant tres mesos.
Durant el 2020, el Síndic de Greuges va atendre 113 casos, 12 dels quals van ser assessoraments i 101, queixes. D'aquestes, 81 es van admetre, 29 no es va acceptar, 10 es va derivar i 10 no es van admetre. Això suposa una mitjana de 10,27 casos al mes tot i tenir l'oficina tancada durant tres mesos.
El departament amb més queixes rebudes va ser el d'Urbanisme i Mobilitat, en què sobretot s'al·legava la lentitud de la resolució dels tràmits. Entre alguns dels casos que el Síndic va relatar, destacava el d'un home amb mobilitat reduïda a qui la justícia va donar-li la raó a finals de 2020 per poder aparcar sense limitacions, en zones de càrrega i descàrrega o zones DUMA. Sala va destacar que això s'havia de comunicar públicament perquè no havia arribat a tothom i seria una "negligència greu per omissió".
D'altra banda, també va proposar fer un protocol a l'hora de tramitar embargaments per pagar multes o per pagar taxes, ja que s'havia trobat amb persones grans que per descuit o perquè no els arribaven les cartes, els havien embargat. "Casos com aquest donen mala imatge de l'Ajuntament i els ciutdans se senten decebuts", avisava.
La portaveu d'ERC, Maria Balasch, va destacar que "la falta de proximitat i la fredor" de l'administració hauria de fer reflexionar al govern. També va recordar que des d'ERC ja havien fet la petició per tal que les persones amb mobilitat reduïda poguessin aparcar en zones de càrrega i descàrrega, i DUMA. "Han estat quatre annys vulnerant un dret", etzibava la regidora. Balasch va insistir en el fet que cal apostar per la mediació, ja que estalvia "conflictes, diners i malestar als ciutadans". "Tornem a demanar mediació per no arribar un judici", concloïa.
Des de Capgirem Vic, Roger Cumeras, va destacar el mal funcionament i mal estat dels busos urbans; la manca d'habitatge a la ciutat, tot i haver-hi pisos buits; i la manca d'un protocol clar sobre l'empadronament. Cumeras recordava que "el padró és un dret per a totes les persones i un deure de l'Ajuntament".
Aquest any, al Síndic només li han arribat tres casos. Malgrat no haver-hi un protocol, reconeixia que en relació a l'any passat -quan va tocar-los el crostó- es van apropar posicions entre les diverses parts.
L'alcaldessa de Vic Anna Erra va destacar que anualment l'Ajuntament de Vic atenia moltes queixes (unes 114.000), però n'hi ha que no se solucionen i per això van al Síndic. En aquest sentit Erra va dir que li agradaria que la resolució fos del 100% i que el 2021 les portes del Síndic seguissin obertes, però amb pocs casos.
Sala va reconèixer que a conseqüència de casos de l'any passat, enguany s'ha optat per altres negociacions i un tracte diferent. "Anem amb bona direcció i hem de fer un esforç per ser més receptius", concloïa-
L'últim pas per la caseta de fusta al Terrat d'en Cols
Dels 21 dictàmens al ple, només vuit es van aprovar per unanimitat. Un dels que va generar més consens va ser aprovar l'expedient de contractació per la concessió de serveis de dinamització i gestió de bar en la caseta de fusta ubicada al Terrat d'en Cols, és a dir, on hi havia l'antiga gasolinera a la Pista. Tal com destacava la regidora d'Urbanisme, Fabiana Palmero, és "el darrer pas en un llarg camí", després de cinc anys. Tot i ser llarg, "pot comportar millores", com ser "un espai obert i que dinamitzi el barri i tota la ciutat. "Serà un guany per a tothom després d'haver tret també les tanques al parc Jaume Balmes", deia la regidora.
Aquest projecte de la caseta de fusta sorgeix d'un acord entre l'equip de govern del mandat passat (PDECat i Unió) i Capgirem Vic, després que la formació anticapitalista donés suport al pressupost del 2016. La regidora de Capgirem Carla Dinarès demanava que es fes "molta difusió del projecte" perquè arribés a totes les entitats.
També es va aprovar per unanimitat el pla estratègic de turisme de Vic o u conveni entre Vic i Rupit per col·laborar en la promoció turística.
Pel que fa a les mocions, JxCat i ERC en van presentar una de conjunta a favor del ple reconeixement dels drets de les persones trans i en suport d'una llei transestatal. Tots els partits van votar-hi a favor excepte el PSC, perquè s'hi estava treballant. "Cal remarcar els drets adquirits pel col·lectiu LGTBI gràcies al govern del PSOE de fa uns anys", va dir Tena.