Josep M. Miró presenta a Vic una guardonada obra sobre la rutina a la ciutat

DIJOUS A L'INSTITUT DEL TEATRE
"Quan encara no sabíem res"
(Poema dramàtic per sis veus urbanes i un músic)
TALLER D'ESCENIFICACIÓ DE L'INSTITUT DEL TEATRE DE BARCELONA. *ESAD (Escola Superior d'Art Dramàtic) en Gira
Dijous, 7 de febrer del 2008
A les 21.30h
Preu entrada :: 3€

 

*ESAD (Escola Superior d'Art Dramàtic) en Gira. L'Institut del Teatre, l'any passat va iniciar un projecte el qual el va anomenar "ESAD en gira", aquest consisteix en treure Tallers fora de l'àmbit escolar i ensenyar els treballs que es generen a l'Institut del Teatre.

El curs passat ja varen actuar al Centre d'Osona dos Tallers d'Interpretació i aquests curs actuaran dos Tallers d'Escenificació en el marc del cicle Dijous a l'Institut del Teatre. Són tallers dirigits per alumnes de Direcció i Dramatúrgia.

 

Autoria i direcció: Josep Maria Miró Coromina
Ajudant de direcció: Maria Fernanda Castillo-Ruiz

Repartiment: Mercè Boher (Noia), Isabel Cabós (Dona), Òscar Castellví (Administratiu), Oriol Genís (Vell), Natan Paruzel (Músic de carrer), Joan Maria Segura (Home) i Daniel Ventosa (Noi)

Música / Espai sonor: Natan Paruzel
Escenografia: Maria Pons i Sara Reñé
Vestuari: Gimena González Busch
Disseny llums: Berenguer Pou

 

"Quan encara no sabíem res (Poema dramàtic per sis veus urbanes i un músic)" és una obra coral en la que sis personatges veuen alterada la seva rutina a causa de diferents trobades atzaroses que canviaran radicalment el rumb de les seves vides.

 

L'obra ha estat guardonada recentment amb el 50è. Premi Crèdit Andorrà de Teatre que es va atorgar el passat 15 de novembre a Sant Julià de Lòria en la XXX edició de la Nit literària andorrana 2007 i serà publicada aquest any per Arola editors.

 

L'obra planteja un clar joc sobre la ficció, la paraula, l'atzar, l'imprevisible i la irrupció dels fets accidentals com a motor dels canvis en la quotidianitat. D'aquesta manera hi ha una clara aposta formal de manera que tots els personatges narren en futur allò que els passarà però que encara no saben, gairebé de manera com si anessin creant una història amb les mateixes premisses que podria utilitzar un dramaturg o un narrador d'històries. El text presenta jocs vocàlics, rítmics i d'especulació diversa a través de la paraula de manera que aquesta per si mateixa esdevé acció.

 

El contrapunt és la presència d'un músic de carrer que actua com la setena veu d'aquesta partitura urbana.

 

"Quan encara no sabíem res (Poema dramàtic per sis veus urbanes i un músic)" comença amb el despertar d'un dia qualsevol d'una gran ciutat on es posen en marxa totes les rutines urbanes i humanes amb uns personatges que narren allò que els succeirà sense ser conscients de la transcendència de tots i cadascun del seus moviments i gestos en les seves vides: Un administratiu és a punt de començar la seva cursa de cada dia, talment com si es tractés d'un atleta; un noi s'aixeca sigil•lós per no despertar la seva parella, de qui se separarà per sempre; el treballador de l'empresa estatal d'energia surt més d'hora que els altres dies a la feina amb un objectiu molt concret: la nova treballadora; una dona es prepara per una cita molt important en un dia que començarà ple d'obstacles; un vagabund coincideix amb la seva filla, a qui fa anys que no veu... de rerafons el músic de carrer que es barreja amb la música de la pròpia ciutat.

 

"Quan encara no sabíem res (Poema dramàtic per sis veus urbans i un músic)" no es altra cosa que un conte contemporani sobre la rutina, els imprevistos i la ciutat, una ciutat que com la ciutat de Zirma de Les ciutats invisibles d'Italo Calvino es crea cada matí a partir de la repetició d'imatges, d'històries i persones.

Josep Maria Miró Coromina (Prats –Barcelona– 1977) Estudia direcció i dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona, llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctorant en literatura catalana per la UAB. És autor de diversos textos teatrals, entre els quals, "Quan encara no sabíem res", "360", "Les dones de Caïn", "Per molts anys, fill", "L'esvoranc", "11/7: L'escorxador" i "La petita princesa Divina, que no era divina, ni petita, ni volia ser princesa". Ha guanyat diversos guardons, entre ells, el Premi de teatre 50è Crèdit Andorrà, l'accèssit del Premi Marqués de Bradomín d'autors joves de l'estat espanyol, el Premi de Teatre Evarist Garcia d'Alacant, el Premi Boira, el Premi de Teatre breu dels premis literaris penedesencs i el concurs de monòlegs basats en temes reals "La realitat supera la ficció" de la Fundació Joan Lluís Vives. És un dels autors participants en el cicle de la dramatúrgia catalana contemporània 2007 organitzat per la Sala Beckett de Barcelona.

 

Actualment treballa amb Xavier Albertí en la preparació dels muntatges "Soterrani" de Josep Maria Benet i Jornet i també de "Pinsans i caderneres" un espectacle musical de creació de Xavier Albertí amb textos de Narcís Comadira. Amb Albertí ja ha treballat com ajudant de direcció a "La caiguda d'Amlet (o La caiguda de l'hac)" de Jordi Oriol Canals, "Assajant Pitarra" de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, "Crónica sentimental de España" sobre textos de Manuel Vázquez Montalbán i "Tennessee" sobre textos de Tennesse Williams. També ha estat ajudant de direcció de Toni Casares ("La nit àrab" de Roland Schimmelpfennig i "Salamandra" de Josep Maria Benet i Jornet i assistent dramatúrgic en el projecte de creació T6 dansa Sis coreografies a partir d'El viatge a la felicitat, d'Eduard Punset coordinat per Sol Picó al Teatre Nacional de Catalunya.

 

En televisió ha treballat a l'equip de guionistes de les sèries "Zoo" i "Mar de fons" de Diagonal TV per TV3 (Televisió de Catalunya). 

 

Com a periodista col•labora al magazine de cultura Nautilus de RNE-R4 i ha treballat en diversos mitjans, entre ells, COM Ràdio, Radio Nacional d'Espanya, Ràdio Sant Cugat, El 9 Nou, El diari de Sant Cugat, la web www.bcn.cat, La revista de la UNESCO a Catalunya o la publicació en llengua anglesa Bcnweek. També és coautor del llibre "AFAMCA, vint anys treballant per als nostres" sobre l'Associació de Familiars de malalts mentals de Catalunya.