26
de març
del
2018
Actualitzat
a les
9:42h
Carles Riba, durant la ponència Foto: Creacció
El professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya Carles Riba Romeva va omplir l’Auditori Roca del Museu del Ter de Manlleu amb la seva conferència emmarcada en l’Àgora d'Opinió, el dijous passat. El fòrum impulsat per Creacció enforteix vincles entre l’emprenedoria, la universitat, l’empresa i l’administració. La benvinguda i presentació va anar a càrrec de l’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, i entre les autoritats presents hi havia l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, la presidenta del Consell Empresarial d’Osona (CEDO) Lurdes Baulenas i el director general de la FUBalmes i conseller delegat de Creacció, Joan Turró.
La ponència es titulava “El nou model energètic i les empreses” i una de les idees clau va ser que “hi ha una crisi sistèmica però més sensibilitat" sobre l'energia. Entre les mesures d'eficiència és "encara més important fer un ús racional dels recursos, per evitar un efecte rebot", aconsellava el professor, qui també alertava que “la importació del 60% de l'energia empobreix Europa”. En aquest sentit, va afegir que aquesta dinàmica actual “es tradueix en milers de milions d'euros”, i que caldria reflectir en els productes finals “els costos de l’ús d’energies fòssils”.
Carles Riba va exposar com ens trobem en una fase de “transició energètica”. A Catalunya no hi ha energia pròpia “que sigui fòssil, però com que igualment aquests recursos s’estan acabant, això ens força a ser líders en aquesta nova manera de funcionar”. El professor va destacar que el país “té bastant sol, vent i una certa hidràulica; gairebé el 50% de la superfície són boscos i això podria donar lloc a un millor aprofitament; hem d’estar molt atents i hem de fer processos molt més raonables”. No es pot “escalfar un edifici amb les finestres obertes”, va dir, “i tot aquest procés de replantejament suposa una gran oportunitat per a la indústria que ho entengui; s’haurà d’arriscar, però si ja no depèn de combustibles fòssils pot convertir-se en capdavantera”.
Riba va insistir, sustentat per dades de recerca d’elaboració pròpia, que el repte de “l’alimentació pot ser encara més gran que la mateixa manca d’energia”. De moment, “la superfície necessària per a l’alimentació humana són molts més metres quadrats per persona; l’energia requereix captacions superficials d’uns 80 metres quadrats per habitant, però en l’alimentació la xifra es multiplica fins a arribar als 2.200”.
Carles Riba és el vicepresident de la Fundació CEQUIP (dels fabricants de béns d’equip) i president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES). El ponent és també autor d’una quinzena de llibres tècnics sobre l’enginyeria de màquines i de nombroses publicacions en revistes especialitzades. En els darrers anys s’ha centrat en l’estudi de l’energia i en la necessitat d’impulsar la transició energètica vers les fonts renovables. El 2011 va publicar el llibre “Recursos energètics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles” a partir del qual es crea CMES.