Lectura obligatòria

«Si volem que els nostres joves s’enganxin a la lectura donem-los històries que enganxin de debò»

per Gerard Guix , 28 de gener de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A propòsit d’una pregunta que em van fer durant una entrevista del programa “Aula Taronja”, de Canal Taronja, enregistrat al Sagrat Cor de Vic (la meva escola de sisè a vuitè d’EGB) i que vaig poder respondre molt per sobre, m’agradaria deixar clara la meva postura sobre les lectures obligatòries a la majoria d’escoles catalanes.

D’entrada hauríem de saber que qualsevol cosa que ens sigui imposada a fer contra la nostra voluntat despertarà en nosaltres un sentiment de rebuig immediat que provocarà que: no ho  fem, ho fem malament i a desgana o ho fem bé per despertant en nosaltres un prejudici de per vida vers allò que se’ns ha imposat. Això és una regla tan matemàtica com que dos més dos son quatre.


Per tant, hauríem de saber que si als nens els obliguem a llegir novel•les, el més probable es que acabin odiant les novel·les.

És veritat que si d’alguna manera no els “obliguem” a llegir, probablement per si sols no ho farien mai. Potser ajudaria que els pares, a casa, llegissin davant d’ells però com que ara no cal ficar-nos a revisar les misèries de les llars catalanes, entenc que des de l’escola és un bon lloc on potenciar la lectura infantil i juvenil.


En una recerca sobre les lectures prescriptives de batxillerat que proposa el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya pels cursos 2010-2013 he trobat el següent: Joanot Martorell – “Tirant lo Blanc” (versió actualitzada, per sort), “Antologia de poesia catalana” (on la poesia més moderna és de 1980), Caterina Albert, “Víctor Català”, “Drames rurals”, Miquel Llor – “Laura a la ciutat dels sants”, Pío Baroja – “El árbol de la ciencia”, Miguel Mihura – “Tres sombreros de copa”, Carmen Laforet – “Nada”, “Antología de poesía española” (on la poesia més moderna és de 1979), Àngel Guimerà – “Maria Rosa”, Joan Maragall – “Visions & cants”, Màrius Torres, Salvador Espriu – “Antígona”, Pere Calders – “Cròniques de la veritat oculta”, Maria Àngels Anglada – “Quadern d’Aram”, “Antología poética del Siglo de Oro”, Miguel de Cervantes Saavedra – “El Quijote”, Tirso de Molina – “El burlador de Sevilla”, Benito Pérez Galdós – “Tormento”, Valle-Inclán – “Luces de bohemia”,  Miguel Delibes – “Cinco horas con Mario”.

Una mica més i moro de l’ensurt. No m’estranya que els nostres joves avorreixin la lectura i no vulguin acostar-se a una novel·la quan acaben d’estudiar. Però si són les mateixes lectures que quan jo anava a l’escola i fa més de vint-i-cinc anys que vaig acabar l’EGB. Suposo que en algun moment de la historia la “Maria Rosa” d’Àngel Guimerà devia ser súper moderna però ara mateix, si a mi em queda lluny, imagineu als nostres adolescents.


Ens queixem que amb el govern del PP i les seves lleis retrògrades i obsoletes, quan acabin de governar ens deixaran com quan érem al 1960. Però amb aquestes lectures prescriptives abandonem els nostres adolescents al Siglo de Oro i sense ganes d’evolucionar mai més. Alguna cosa devem estar fent molt malament.

Si volem que els nostres joves s’enganxin a la lectura donem-los històries que enganxin de debò. Sembla fàcil, oi? Un cop haguem aconseguit això ja farem el següent pas que és estimular-los per què s’interessin per històries més complexes, per clàssics que tots hauríem de llegir (quan estiguéssim preparats), per créixer intel·lectualment quan toca.

Joves de Catalunya: us convido a amotinar-vos davant d’aquestes lectures passades de moda. Sigueu insurgents davant d’aquesta inquisició cultural. Però que la venjança no sigui tan estúpida com fer boicot a la lectura. Ans al contrari: llegiu molt. Llegiu més que mai però per sobre de tot llegiu tot allò que us desperti algun interès, que us emocioni, que us faci riure o plorar, que cada vegada que hagueu de deixar la novel·la ja penseu en quan la podreu reprendre, que quan llegiu us sentiu que sou a dins del llibre, vivint intensament amb els protagonistes.

Divertiu-vos. Apassioneu-vos. Enganxeu-vos-hi. Però per sobre de tot, llegiu allò que us agrada.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Gerard Guix
És escriptor i dramaturg. A finals d’any publicarà la seva setena novel·la amb Columna Edicions.
Ha rebut beques, premis i altres reconeixements però creu que de vegades, per sobreviure, cal mossegar la mà que et dóna de menjar.
Li agrada aprofitar al màxim les oportunitats i aprendre de tot i de tothom. Un exemple? Va ser ajudant de direcció d’Albert Boadella a Els Joglars i després, potser per compensar, va treballar amb els Teatre de Guerrilla.
www.gerardguix.com
twiter: @GGuix
04/04/2016

No insultaràs

27/02/2016

Fer-se gran

11/01/2016

Herois

18/11/2015

«We are all OK»

01/10/2015

Bonsais

06/05/2015

Metàfores

01/04/2015

Pa i circ

23/01/2015

El fill pròdig

29/11/2014

Les icones també moren (i van a la presó)

15/09/2014

El lladre que es mossega la cua

Participació